|
|||||
1. L'ensenyament, principal prioritat del país - Repte 1. Situar la despesa educativa, com a mínim, al nivell de la mitjana europea ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES - Repte 2. Prevenir el fracàs escolar i tractar adequadament l'alumnat amb necessitats educatives específiques
Repte 3. Millorar, quantitativament i qualitativa, l'ensenyament
públic
Repte 4. Reordenar les dues xarxes escolars mantingudes amb fons públics
Repte 6: Convertir les universitats públiques en el dinamitzador de la política de recerca a Catalunya
1. L'ensenyament, principal prioritat
del país La situació actual del sistema educatiu a Catalunya i a l'Estat espanyol és fruit d'un llarg procés i està determinat, en part, per la lluita i la voluntat de sectors progressistes i populars d'aconseguir una escola pública per a tothom, que des de la Revolució Francesa es veu com un mitjà per assolir el progrés social i acostar-se als ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. A Catalunya, on el dèficit d'inversions de l'Estat en infrastructures és crònic, ho és encara més en inversions escolars. Durant molts anys cada ajuntament va anar solucionant aquest dèficit com va poder i, en molts casos cedint, al poder de l'Església la responsabilitat de l'educació dels més joves. De fet, l'escola pública al nostre país només ha tingut en el darrer segle dos moments de fort impuls, l'època de la Mancomunitat i el de la Generalitat Republicana. Un tercer moment és el dels darrers vint-i-cinc anys, amb la recuperació de la Generalitat i l'assumpció de competències educatives, en què s'ha fet un esforç important en la construcció de centres públics. La desfeta de la guerra civil i la instauració de la dictadura feixista, van representar la pèrdua dels valors progressistes en tots els àmbits culturals, així com un empobriment de l'escola pública. A Catalunya aquesta desfeta va ser encara més notable. Cal recordar la depuració de mestres, la prohibició del català i el control ideològic de continguts i metodologies, entre una llarga llista de greuges. Aquesta situació es va anar relaxant amb el pas del temps, però tot i així es va arribar fins ben entrada la dècada dels setanta amb una escola pública molt controlada, funcionarial i castellanitzada. Això i, una vegada més, la manca d'inversions de l'Estat, durant la dictadura, va propiciar un creixement desproporcionat de l'escola privada. En recuperar l'autogovern, l'any 1979, la Generalitat assumia competències plenes en ensenyament i, malgrat no aconseguir competències exclusives com ERC havia reclamat en el seu moment, Catalunya disposava d'una oportunitat històrica com mai anteriorment havia tingut per construir un sistema públic d'educació: català, innovador i de qualitat. Certament, partíem d'una situació de fort dèficit d'escola pública, molt superior a la de l'Estat espanyol i sense comparació amb el nostre entorn europeu, però comptàvem amb una allau de noves incorporacions de professorat relativament jove i compromès amb l'ensenyament públic, amb el CEPEPC, els moviments de renovació pedagògica, o el moviment d'escoles d'estiu, entre d'altres, així com el suport de les famílies i de la societat catalana com a elements mobilitzadors per a un ensenyament de qualitat. Si disposàvem dels ingredients necessaris i teníem els instruments polítics com mai no havíem tingut (només recordar que l'Estatut republicà no disposava de competències sobre les escoles públiques estatals a Catalunya), caldria preguntar-nos per què després de més de 22 anys el nostre sistema educatiu es troba en la situació actual. La resposta no pot ser certament unicausal. Algunes decisions polítiques han tingut una transcendència que ha condicionat el que ara patim. Els successius governs de CiU no han tingut l'educació com a prioritat, han dut a terme una política educativa erràtica, mancada de planificació, amb una gestió deficient dels recursos i amb actuacions que han afavorit el creixement desmesurat de determinats centres educatius de titularitat privada. La promulgació de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), de 1990, va obrir noves esperances de canvi i de millora. Amb tot, els reptes del nou sistema educatiu eren d'un abast molt ambiciós que necessitava importants canvis tant a nivell estructural i organitzatiu, com pel que fa als aspectes metodològics i la formació del professorat. Res de tot això s'ha fet en la mesura que calia. Per dur a terme una reforma d'aquest gruix calia garantir un finançament específic i les ades pel que fa a Catalunya no són bones. L'any 2000, la despesa pública en ensenyament a Catalunya representava el 2,77 % del PIB, mentre que a l'Estat espanyol destinava a aquesta finalitat el 4,33 % del PIB; la despesa pública per càpita destinada a educació a Catalunya era un 12 % inferior a la mitjana de l'Estat espanyol i més d'un 30 % inferior a la mitjana de la Unió Europea. En termes de recursos econòmics per alumne, a l'Estat espanyol es destinen un 6 % més que a Catalunya per alumne de primària i un 8 % més per alumne de secundària; aquests diferencials negatius es transformen, comparada Catalunya amb la Unió Europea, en un 24 i un 30 %, respectivament. D'altra part, calia la complicitat del professorat i reformar profundament la seva formació a fi d'afrontar els nous reptes educatius, aspecte que també es va negligir. A més, la falta de directrius i d'orientació per al tractament de la diversitat de l'alumnat, la manca de recursos i l'excessiva burocratització han estat, també, algunes de les causes de la deserció docent als plantejaments del nou sistema educatiu. La dualització del sistema educatiu català mantingut amb diners públics (xarxa pública i xarxa privada concertada) tampoc és una situació exempta de problemes, principalment pel volum relatiu que ha assolit a Catalunya la xarxa concertada, la qual escolaritza el 42 % dels alumnes (12 punts per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol) i absorbeix el 24,3 % dels recursos públics destinats a l'ensenyament (a l'Estat espanyol només el 15,1 %). La dualització també manifesta altres problemàtiques de tipus més qualitatiu, com ara, per exemple, el fet de que el 85 % dels alumnes procedents de la immigració estiguin escolaritzats en centres públics. Finalment, tot sistema educatiu ha de ser flexible i àgil per corregir sobre la marxa les disfuncions que es puguin anar detectant i reforçar aquells aspectes innovadors que demostrin eficàcia amb l'objectiu de generalitzar-los allà on convingui. Tampoc en aquest aspecte, l'Administració, governada per CiU, no ha sabut estar a l'alçada i ha deixat degradar la situació en molts instituts d'educació secundària desbordats per un nou alumnat producte de l'allargament de l'escolaritat obligatòria, dels profunds canvis dels models familiars i socials i de la constant arribada migratòria. Les dades són contundents en aquest aspecte: a la província de Barcelona, un 30 % dels alumnes de 16 anys no superen l'ESO, el departament d'Ensenyament només oferta places de garantia social per al 22 % dels no graduats i només el 63 % d'aquesta oferta educativa arriba a concretar-se definitivament. És en aquest context, on el PP ha vist abonada la seva Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació, que se situa en la línia privatitzadora i desmantelladora d'un servei públic essencial com és l'educació, i constitueix una de les agressions més serioses que ha patit l'ensenyament públic català durant l'època democràtica. Perquè limita seriosament, encara més, la capacitat de Catalunya d'oferir un sistema educatiu propi, imposa una visió única de la història d'Espanya, estableix la prova general del batxillerat que, si es dissenya de manera central per a tot l'Estat, arrossegarà el sistema a impartir uns continguts que no tenim per què compartir, fa referències constants sobre els ensenyaments mínims, confereix un paper de control sobredimensionat a l'alta inspecció i explicita la garantia de rebre l'ensenyament en la llengua oficial de l'Estat. Tot plegat exemples evidents de la visió uniformitzadora i de la intenció de voler recuperar el control centralista de l'educació a tot l'Estat. En tot el document es respira un aire de voler tornar al passat en busca d'un alumnat i d'una societat que ja no existeix; és una llei que no detecta una part significativa dels problemes que té avui plantejats l'educació i, amb els que sembla detectar, no aporta res de nou per a solucionar-los, amb el risc d'agreujar-los encara més. Tots aquests aspectes fan que la Llei generi una gran preocupació pel que diu explícitament, i pel que de manera implícita queda obert a posteriors desplegaments normatius, que poden portar a un greu retrocés en l'ensenyament i afectar greument el poder de decisió de Catalunya. ERC proposa donar un canvi de rumb a la política educativa que comporti un nou impuls de confiança i qualitat al sistema educatiu català. Per a ERC, el sistema educatiu ha de garantir, en l'àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d'oportunitats que volem construir, uns objectius educatius mínims comuns a tota la ciutadania que permetin la participació efectiva i democràtica en la societat en igualtat de drets i deures. Aquests objectius, han d'estar centrats en ajudar les persones, especialment la infància i la joventut, a la formació integral de la seva personalitat, contribuir al seu creixement psicològic i social i desenvolupar el conjunt de les seves potencialitats i capacitats individuals, així com compensar les desigualats socials. ERC reclama, per a Catalunya, l'assumpció de competències exclusives en ensenyament per poder dotar-nos d'un sistema educatiu propi que respongui realment a les necessitats del país i exigeix la reforma de l'actual model de finançament. Només disposant plenament dels nostres recursos econòmics, podrem finançar un model educatiu de qualitat, adequat al nivell socioeconòmic i cultural de Catalunya. No obstant això, ERC, com a partit de govern, considera l'educació com la prioritat de govern per a Catalunya i es compromet a dur a terme urgentment un canvi de rumb de la política educativa, en el convenciment que, sigui quin sigui el marc normatiu, financer o polític que regeixi, el nostre sistema educatiu necessita canvis profunds, que incideixin realment en el dia a dia de la tasca docent i convivencial de la comunitat educativa. Cal recuperar la il·lusió del professorat i de les famílies per l'escola pública catalana i, per fer-ho, el Govern de la Generalitat s'haurà de comprometre decididament a la dotació de recursos suficients i eficaços per fer front als nous reptes educacionals d'un alumnat que és l'exponent de la situació i de les transformacions de la nostra societat, i a les exigències de la societat catalana que ambiciona per als seus ciutadans i ciutadanes un esdevenidor de progrés, benestar i de justícia social. Amb el convenciment que tota millora educativa, perquè sigui real, ha de poder disposar de recursos suficients, comptar amb la participació i la complicitat del professorat i del conjunt d'agents implicats en la comunitat educativa, així com d'un consens social ampli, ERC proposa obrir un procés de diàleg social que conflueixi en la consecució d'un pacte nacional per a l'educació, que configuri un canvi de rumb de la política educativa que, des del consens, la complicitat i el compromís de les parts, comporti un nou impuls de confiança i de qualitat al conjunt de tot el sistema educatiu català. Aquest pacte nacional per l'educació, hauria de plantejar-se sobre cinc grans punts que constitueixen els principals reptes que avui ha d'abordar la societat catalana:
Repte 1. Situar la despesa educativa,
com a mínim, al nivell de la mitjana europea
1) Incrementar l'oferta de places en sistema públic, especialment pel que fa a l'educació infantil de 0 a 3 anys, garantia social i idiomes. 2) Adequar les dotacions de les plantilles del professorat als requeriments de la tasca educativa i millorar els recursos al seu abast.
1) Incrementar l'oferta pel que fa a l'educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys) amb els següents criteris:
2) Augmentar la plantilla de professorat en educació infantil, segon cicle (parvulari de 3 a 6 anys). Per poder garantir un seguiment adequat de cada alumne caldria, per a cada línia de parvulari, una plantilla que contemplés a l'aula de P3, a més del tutor/a, un/a tècnic/a superior en educació infantil. A les aules de P4 i P5, a més dels tutors/res, un/a mestre/a de suport compartit, sempre i quan aquestes aules tinguessin més de 20 nens/nenes per grup. Per a les escoles amb ràtios inferiors caldria establir una gradació adequada. 3) Revisar la dotació i gestió de recursos en totes les etapes educatives, amb els següents criteris:
4) Ampliar l'oferta de programes públics de garantia social, gestionats per les administracions locals. 5) Reforçar l'ensenyament d'idiomes en dos sentits:
6) Gratuïtat del material i els llibres de text escolars. ERC iniciarà el procés per a la progressiva universalització de la gratuïtat dels llibres de text i de la resta de material escolar d'ús obligat per a l'alumnat dels ensenyaments obligatoris, dotant i cedint la propietat d'aquest material als centres docents, que en seran els dipositaris, tot garantint el manteniment d'un temps útil de 4 anys en el cas dels llibres de text. Una vegada aconseguida la gratuïtat, el cost dels llibres de text no podrà ser imputat a l'alumnat d'aquests ensenyaments. En el supòsit que un alumne faci malbé o inutilitzi algun llibre de text, i previ acord del Consell Escolar del centre, se li exigirà el cost per a la seva reposició.
1) Impulsar l'autonomia dels centres. 2) Millorar la dotació de recursos dels centres i assegurar la bona gestió dels mateixos. 3) Afavorir la participació en la gestió dels centres. 4) Impular l'obertura dels centres educatius a les necessitats de la comunitat. Promoure una oferta àmplia d'activitats extraescolars en hores i dies no lectius.
1) Incrementar progressivament durant la propera legislatura els recursos destinats a l'ensenyament públic fins a arribar a la mitjana dels països de la UE (fins al 6% del PIB). 2) Dotar els centres amb professorat i recursos suficients. Tots els centres s'han de dotar d'una plantilla i recursos suficients que els permetin un funcionament correcte i impartir una educació de qualitat. Al mateix temps, però, cal contemplar increments en les dotacions de plantilla, de recursos econòmics i de mitjans materials, per a aquells centres de qualsevol etapa educativa que tinguin percentatges elevats d'alumnat immigrant o procedent de famílies de nivell socioeconòmic molt desfavorit. 3) Crear comissions interdepartamentals. El Departament d'Ensenyament ha de liderar una comissió interdepartamental de coordinació amb els Departaments de Benestar Social i Família, de Justícia i de Sanitat, i crear comissions de treball conjunt a les localitats grans o a la comarca, dotades de recursos i capacitat de fer propostes operatives. 4) Intervenir socioeducativament en les famílies. Aquesta comissió interdepartamental ha de promoure cursets i editar publicacions, dirigits a les famílies, sobre conceptes bàsics de l'educació i l'atenció als seus fills i filles com: alimentació, sanitat, hores de descans, hàbits d'higiene, d'ordre, saber dir no, seguiment escolar, compartir estones de joc, de treball a la llar, d'educació del lleure, etc. 5) Dotar de recursos suficients l'escolarització de l'alumnat immigrant. Establir un tractament diferenciat, en l'assignació de professorat i de recursos, als centres que tenen alts percentatges d'immigració. 6) Aplicar mesures de suport a l'autonomia dels centres educatius:
7) Obertura dels centres educatius en horaris i dies no lectius, amb possibilitat de poder utilitzar les seves instal·lacions i oferta d'activitats extraescolars de caràcter formatiu, cultural, lúdic o esportiu per a l'alumnat del centre. 8) Impulsar l'elecció democràtica dels equips directius. Manteniment d'un sistema d'accés a la direcció dels centres públics mitjançant l'elecció democràtica de candidats que compleixin els requisits de valoració objectiva de capacitat i mèrits professionals. 9) Regular la participació democràtica als centres privats. Regulació del sistema d'accés a la direcció i de les funcions directives dels centres privats concertats amb el propòsit d'aconseguir una major participació democràtica de la comunitat educativa. 10) Incentivar i promoure la gestió participativa i responsable dels centres. Configurar legalment l'equip directiu, tant des de la perspectiva de la responsabilitat específica del càrrec personal, com des de la d'un equip coherent que comparteix un projecte educatiu per al centre. En aquest sentit, cal prendre mesures per enfortir i prestigiar, entre els docents, la importància de la cultura de la gestió i l'organització. Els centres educatius han de passar d'estar basats en l'actuació individual del professorat, a ser una organització complexa en què el treball de cadascú ha de respondre als acords assumits col·lectivament. Això implica una gestió participativa, però que, al mateix temps requereix reforçar l'autoritat dels equips directius per organitzar els centres, impulsar plans de millora i poder dur a la pràctica els compromisos adquirits. 11) Incentivar i promoure l'organització participativa i eficient dels centres. Promoure estructures organitzatives participatives, on les funcions, competències i grau de dependència dels òrgans de gestió i de les diferents comissions de treball estiguin ben definides i responguin a la planificació organitzativa del centre. 12) Incentivar i orientar les tasques de coordinació. Incentivació dels equips directius i del conjunt de càrrecs de coordinació horitzontal i vertical del centre, mitjançant un augment d'hores de dedicació per aquestes funcions, un major i més eficaç suport i orientació de l'Administració i un increment retributiu més d'acord amb les responsabilitats que adquireixen. 13) Formular un pla de formació específica als equips directius més adequat a les necessitats pròpies de la seva funció, capacitant-los per dinamitzar la participació de la comunitat educativa en la gestió del centre i vetllar per la seva eficàcia.
1) Millorar la qualitat del servei que reben el ciutadans mitjançant l'aplicació del principi de proximitat. 2) Assolir la corresponsabilització i la cogestió del sistema educatiu des de les Administracions locals. 2. Mesures 1) Crear les Oficines úniques de matriculació. Traspassar a les administracions locals el procediment d'admissió d'alumnes mitjançant la creació d'Oficines Úniques Municipals d'Escolarització que, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumeixin les competències de tramitació, baremació i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l'alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Aquestes oficines d'escolarització, també tindrien la funció d'orientar i informar les famílies de l'oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 2) Cogestionar la planificació educativa. Crear mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament d'Ensenyament i les Administracions locals per a la planificació de l'oferta educativa i el mapa escolar, l'oferta de places escolars públiques i l'avaluació de les necessitats d'escolarització, als efectes de la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com en l'establiment d'itineraris entre centres d'educació primària i centres d'educació secundària. 3) Traspassar als Ajuntaments les competències en les següent matèries:
4) Iniciar el procés de traspàs de competències educatives de l'ensenyament obligatori a l'administració local. Promoure, en el marc de la Federació i l'Associació de Municipis, un acord amb el govern de la Generalitat de Catalunya per regular el traspàs de competències educatives de l'ensenyament obligatori i les corresponents partides pressupostàries als ajuntaments que ho desitgin. 5) Impulsar l'elaboració, amb les administracions locals, de programes d'acolliment per a l'alumnat immigrant. Elaborar un pla general d'atenció educativa a la immigració i promoure, mitjançant convenis amb les Administracions locals, l'elaboració i la gestió per part dels ajuntaments de programes d'acolliment i d'atenció educativa a l'alumnat procedent de famílies immigrants. Tutelar des dels ajuntaments els primers anys d'escolarització i promocionar l'aprenentatge de la llengua entre les mares i els pares d'aquest alumnat, per poder-les informar directament del procés educatiu de les seves filles o fills. 6) Millorar el manteniment dels centres educatius. Augmentar el pressupost i millorar la gestió del manteniment de les infrastructures dels centres educatius públics d'educació infantil i primària. 7) Assegurar la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials. Assegurar els recursos suficients i adients per garantir la integració de les persones amb necessitats educatives especials. 8) Coordinar la formació professional amb les empreses. Col·laborar en l'establiment de canals de comunicació entre els centres, les empreses i les administracions per tal d'ajustar l'oferta de formació professional a les necessitats locals del mercat de treball. 9) Ampliar l'oferta de programes de garantia social, en coordinació amb la Generalitat i gestionats per les administracions locals, mitjançant els corresponents convenis de col·laboració. 10) Coordinar i promoure serveis extraescolars. Establir convenis de col·laboració amb els ajuntaments per dur a terme Plans d'Usos i Serveis per als centres escolars del municipi, en resposta a la necessitat d'obrir-se al seu entorn i ser un focus de serveis a la comunitat. 11) Facilitar i incentivar des de l'administració educativa la col·laboració amb els ajuntaments, primordialment amb els serveis socials municipals. 12) Implementar plans de coordinació. Des dels municipis s'han de fer plans de coordinació amb museus, entitats culturals, esportives i de lleure, per facilitar la seva col·laboració amb les escoles i l'intercanvi mutu d'experiències.
1. Objectius 1) Reduir el fracàs escolar. 2) Millorar l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
1) Implantar els TAE (tallers d'adaptació escolar i aprenentatges instrumentals bàsics), amb dos professors/es per grup de fins a 20 alumnes i dotats dels mitjans necessaris. 2) Crear i dotar aules obertes. Cal facilitar la creació d'aules obertes (UAC) i dotar-les de mitjans, a tots els IES que ho necessitin. Aquestes aules han de ser ateses per mestres o professorat de pedagogia terapèutica i comptar amb la col·laboració d'altre professorat del centre. 3) Creació d'unitats d'escolarització compartida amb professorat especialista. Als diferents territoris s'han de preveure unitats d'escolarització compartida, dotades amb professorat especialista per atendre l'alumnat que manifesta actituds greus de rebuig a la institució escolar o de violència, que sovint tenen el seu origen en problemes de desestructuració familiar o social. 4) Creació d'unitats d'escolarització compartida amb personal sanitari. Cal preveure, també, unes altres unitats d'escolarització compartida, amb educadors i personal sanitari, per atendre alumnes amb problemes greus de conducta i trastorns de personalitat, motivats per malalties psiquiàtriques. 5) Constituir comissions mixtes d'atenció social. Cal fomentar en els centres la constitució de comissions mixtes d'atenció social, per establir ponts entre els professionals del centre, cap d'estudis, coordinador pedagògic, psicopedagog, tutors/es amb alumnes afectats, professionals externs com l'EAP, programa de compensatòria i els professionals dels serveis socials del municipi, educadors de carrer i assistents socials. Amb la funció de fer el seguiment i de proporcionar ajudes a l'alumnat amb greus dèficits familiars o socials, a l'alumnat immigrant i a l'alumnat absentista. 6) Incentivar projectes de millora de centres en situació crítica. L'administració educativa ha de promoure acords amb els equips directius dels centres, especialment amb els més deficitaris, o en crisi, i els situats en zones d'atenció preferent, per tirar endavant programes que els ajudin a millorar la seva qualitat educativa i la projecció externa. Encara que la posada en marxa d'aquests programes representi increments de recursos humans o materials, és necessari fer aquest esforç per raons de justícia i d'equitat social. Aquests programes han de ser a mitjà termini, uns quatre cursos, i se n'ha de fer un seguiment sistemàtic i una avaluació anual. 7) Reestructurar els serveis educatius, EAP, Programa de Compensatòria, CREDA, SEDEC, CRP. Definir clarament la seva funció i objectius, i incrementar els/les professionals dels equips d'acord amb la funció que se'ls encarregui. 8) Continuar avançant en la línia d'integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris, acompanyats del personal i del material que calgui. 9) Implementar el mapa escolar de l'educació especial per poder atendre aquell alumnat que per al seu progrés personal, necessita uns recursos molt diferenciats que impedeixen la seva integració a la xarxa de centres ordinaris. Aquest mapa ha de contemplar la construcció d'una xarxa de centres públics amb tots els/les especialistes i mitjans materials que permetin, a aquest alumnat, avançar personalment i en els seus aprenentatges tant com sigui possible. El mapa ha de planificar la xarxa de centres amb criteris de territorialitat, per poblacions i comarques, evitant transports incòmodes i innecessaris. 10) Elaborar el pla director de l'educació especial que reguli tots els aspectes d'aquesta modalitat educativa referents a tipologia de centres, educacions compartides, formació del professorat, ràtios alumnes/professorat, paper dels educadors/es, especialistes, vetlladors/es, personal sanitari als centres, etc. 11) Regularitzar els convenis entre el Departament d'Ensenyament i els Departaments de Sanitat i Benestar Social i Família, pel que fa a l'educació especial, i fer-los operatius en el territori amb la implantació de comissions estables per poblacions grans o comarques.
1) Facilitar una nova oportunitat per a la promoció personal dels ciutadans i de les ciutadanes
1) Traspassar les competències de les escoles d'adults als ajuntaments amb les corresponents partides pressupostàries. 2) Establir, d'acord amb els Ajuntaments, una xarxa de centres que cobreixi la demanda ciutadana d'atenció. 3) Potenciar els centres d'adults amb els recursos suficients. 4) Oferir places de preparació per a les proves d'accés a ensenyaments superiors. Aquests centres han de poder capacitar la població per poder presentar-se a les proves d'accés dels cicles formatius i també a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. 5) Mantenir i potenciar la funció alfabetitzadora. Les escoles d'adults han de mantenir també el seu caràcter de centres d'alfabetització per a aquella població que ho necessita. Alfabetització que s'ha de fer en català i amb especial incidència a l'atenció de la població immigrada.
1) Integrar l'alumnat immigrat al sistema educatiu català de la manera més ràpida i satisfactòria possible. 2) Assolir les capacitats comunicatives en català i la resta de les competències bàsiques.
1) Elaborar un pla integral d'atenció a l'alumnat procedent de la immigració i a les seves famílies, que compti amb el treball coordinat dels diferents departaments del Govern de la Generalitat, la participació dels ajuntaments i que contempli:
2) Establir mecanismes de coordinació. Cal l'actuació coordinada de totes les Direccions Generals del Departament d'Ensenyament, i també cal la coordinació dels seus serveis i programes, amb la dotació dels recursos humans i materials necessaris, per poder atendre les tasques que se'ls encomanin. 3) Evitar la concentració d'alumnat immigrant. Les comissions de matriculació han de vetllar perquè l'alumnat immigrat es distribueixi entre els centres públics i concertats d'una mateixa zona. 4) Programar activitats de formació intercultural al professorat. Programació d'activitats de formació per al professorat sobre els valors i hàbits més rellevants de les cultures de procedència del seu alumnat i facilitar aquells aspectes que, per la seva importància i interès, puguin servir d'element de connexió. 5) Programar activitats de formació al professorat per a l'ensenyament aprenentatge de la lectura i l' escriptura Cal preparar el professorat d'educació infantil i primària per donar-li coneixements i estratègies per connectar amb la cultura i la llengua materna de l'alumnat en el moment de fer l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. 6) Elaborar i dotar de materials curriculars. Elaborar, i posar a disposició dels centres, materials curriculars i multimèdia, així com material per configurar aules d'autoaprenentatge que faciliti l'alfabetització, l'aprofundiment en el coneixement del català i l'assoliment de la resta de les competències bàsiques. 7) Assessorar i orientar. Proporcionar assessorament als centres sobre l'elaboració del pla d'acollida de l'alumnat immigrant. 8) Oferir criteris d'actuació. Elaborar propostes i facilitar criteris d'actuació als centres docents per tal de garantir a l'alumnat immigrant un bon aprenentatge, una bona convivència i una adequada integració social. 9) Educar per a la interculturalitat. Aportar als centres orientacions i materials per a treballar l'educació intercultural. 10) Ampliar l'oferta de llengües relacionades amb la nova immigració en els centres públics d'ensenyament d'idiomes.
Repte 3. Millorar, quantitativament
i qualitativa, l'ensenyament públic
1) Consolidar l'ensenyament públic com a servei fonamental i vertebrador del sistema educatiu. 2) Integrar les noves necessitats educatives derivades de l'evolució social. 2. Mesures 1) Pel que fa a l'educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys):
2) Establir l'obligatorietat del segon cicle d'educació infantil (parvulari de 3 a 6 anys). Cal garantir el caràcter educatiu del cicle i la conveniència que sigui obligatori. (De fet, a Catalunya, està escolaritzat pràcticament el 100% de la població.) 3) Pel que fa a l'educació primària:
4) Pel que fa a l'educació secundària obligatòria:
5) Salvaguardar les competències educatives de Catalunya en matèria dordenació educativa en el cas dels batxillerats. En el cas que s'arribi a implantar la prova general del batxillerat, s'ha de dissenyar en el marc de les competències de cada comunitat autònoma. És a dir, s'ha d'elaborar pel Departament d'Ensenyament a Catalunya i no amb caràcter centralista des de Madrid per a tot l'Estat. 6) Pel que fa a la formació professional:
7) Pel que fa a l'ensenyament d'idiomes:
1) Facilitar i promoure espais i temps per a la reflexió i l'anàlisi i incentivar la cultura de l'avaluació com a eina de millora educativa. 2) Potenciar la capacitat d'innovació del sistema educatiu públic. 3) Incorporar les noves potencialitats tecnològiques al desenvolupament educatiu.
1) Incrementar una hora complementària diària per a l'alumnat dels centres públics de l'educació primària. A l'escola pública de primària cal augmentar l'horari de l'alumnat amb una hora diària de caràcter complementari, com té l'escola privada, que possibiliti a l'alumnat l'accés a activitats creatives que serveixin de complement al currículum establert. El professorat mantindrà el mateix nombre d'hores lectives que fa actualment. 2) Crear espais "reals" de revisió i anàlisi
de la pràctica docent en els centres educatius; és a dir,
delimitats en el temps i en l'espai, i inclosos en la programació
del centre, amb les següents finalitats: 3) Reforçar l'organització dels centres educatius per promoure la reflexió, el debat i l'anàlisi de la pràctica docent, garantint espais adequats i hores específiques de dedicació del professorat. Aquesta càrrega horària complementària, serà comptabilitzada per l'Administració educativa en la confecció de la plantilla del centre. 4) Potenciar l'autonomia dels centres. El grau d'autonomia serà el més alt possible en aquells centres que voluntàriament vulguin assumir projectes diferenciats. L'Administració establirà normes supletòries de mínims per als casos en què el centre educatiu no elabori una regulació pròpia. 5) Incentivar experiències innovadores en l'organització i funcionament dels centres, basades en el treball en equip dels professionals que hi treballen i establiment de mecanismes de suport i d'orientació per al seu desenvolupament. 6) Promoure la participació, amb accions que desenvolupin la col·laboració efectiva dels pares, mares i de l'alumnat en els centres educatius. 7) Introduir mecanismes diferenciats d'adscripció de professorat als centres públics en funció de les necessitats específiques del centre. 8) Ordenació de nous sistemes de provisió de vacants que asseguri que les persones assignades a un lloc de treball tinguin la formació i l'especialització adequada a la tasca encomanada. 9) Disminuir la variació de persones substitutes en el mateix centre, descentralitzant la gestió del personal, especialment pel que fa a les substitucions del professorat. 10) Garantir l'estabilitat del professorat, configurant equips docents estables i coherents, i revisant l'actual sistema de gestió de personal. 11) Instaurar mecanismes de coordinació CEIP-IES. Instauració de mecanismes estables de coordinació entre els centres públics d'educació infantil i primària i els instituts d'ensenyament secundari, compartint recursos o desenvolupant projectes comuns. 12) Garantir que les biblioteques escolars siguin una eina fonamental en l'acció educativa dels centres.
13) Posar els mitjans perquè les TIC entrin a formar part de l'activitat docent i contribueixin a la seva millora i a fer més atractives les activitats d'ensenyament i aprenentatge.
1) Assegurar una veritable educació coeducativa i introduir els valors coeducatius a totes les esferes de la vida col·lectiva. 2) Impulsar un llenguatge no sexista ni androcèntric.
1) Implementar un pla per a garantir que als centres de Catalunya s'educa, es treballa i es viu amb els valors potenciats per un ensenyament coeducatiu; cal planificar-ho i pautar-ho per etapes, consolidant cadascun dels passos que es vagin fent. Aquests esforços caldran realitzar-se en paral·lel a la resta de la societat. 2) Impulsar un acord entre les diferents administracions per tal de d'introduir els valors coeducatius a totes les esferes de la vida col·lectiva de manera coordinada: per a ERC es bàsic que el nou govern de la Generalitat assumeixi com una de les seves prioritats la d'introduir els valors coeducatius a totes les esferes de la vida col·lectiva: món mediàtic, laboral, associatiu, esportiu... 3) Impulsar un llenguatge i uns continguts en la comunicació oral, escrita i visual que no siguin ni sexistes ni androcèntrics. Per això, cal garantir a tots els centres educatius públics:
4) Incloure la coeducació als plans de formació inicial i permanent del professorat. 5) Incentivar la creació de nous materials coeducatius, així com recollir i divulgar els materials creats i/o publicats, i les experiències ja existents. 6) Fomentar les llicencies per estudis que tenen com a objectiu l'estudi de la coeducació. 7) Promoure una assessoria i fer una primera aplicació experimental de coeducació als centres on ja s'ha treballat d'alguna manera el tema i es prestin a fer l'experiència, incentivant la participació de tot el professorat i personal no docent a través d'un reconeixement explícit, personal o per al centre. Fer una avaluació dels resultats. 8) Crear la coordinació per a la igualtat, reconeguda al ROC i per tant amb els incentius personals corresponents, amb un pla de formació específic. Es reconeixerà, com a mínim, una figura dinamitzadora de l'acció coeducativa a tots els centres.
1) Establir les condicions per a una plena capacitació inicial del professorat i per a la seva formació continuada. 2) Millorar les condicions laborals del professorat. 3) Prestigiar socialment la tasca docent
1) Promoure la reforma de la formació inicial del professorat que, des d'un enfocament globalitzador de la tasca docent, prepari el futur professorat per tractar els continguts d'aprenentatge des d'una perspectiva interdisciplinària i integrada, donant, en els plans d'estudi, un pes central a les pràctiques en els centres educatius. Convertir la carrera de magisteri en llicenciatura i reordenar els estudis universitaris de manera que les persones que vulguin dedicar-se a la docència en les etapes d'ensenyaments secundaris hagin de cursar uns crèdits obligatoris professionalitzadors de la docència, en què es contempli la didàctica de la matèria, a més de coneixements de psicopedagogia, dinàmica de grups, psicologia evolutiva i psicologia de l'adolescència, entre d'altres. 2) Contemplar amb caràcter obligatori la realització de programes encaminats a l'actualització científica i metodològica del professorat, a l'ús de les noves tecnologies i a la posada al dia de tècniques pedagògiques o de temes educatius emergents. Cal també planificar assessoraments de centre per facilitar la millora d'aspectes deficitaris que els centres detectin, i també cal una oferta formativa àmplia, de caràcter voluntari per al professorat, per poder millorar individualment aspectes deficitaris o obrir el camí a nous coneixements. Finalment, cal promoure l'intercanvi d'experiències entre centres i posar a l'abast de tots les més reeixides. 3) Reformar les condicions laborals del professorat:
4) Impulsar la modificació de l'actual sistema d'accés a la funció pública en base a conferir un major pes a la pràctica docent, en els processos de selecció, i proposar un sistema d'accés extraordinari i específic per al personal interí i substitut. 5) Fomentar la reflexió i el debat sobre el present i el futur de la professió docent i fer divulgació interna i externa d'èxits professionals, amb l'objectiu de prestigiar socialment la tasca docent.
1. Objectius 1) Acabar amb l'actual desori, en matèria de concerts educatius, a què ha portat la política erràtica de CiU en transgredir l'esperit de la norma. 2) Satisfer les necessitats d'escolarització i/o l'atenció de les poblacions escolars, especialment les de condicions socioeconòmiques desafavorides
1) Determinar criteris clars per a concertar noves línies educatives. 2) Oferir i facilitar la integració a la xarxa pública dels centres privats concertats i el seu professorat, especialment aquells que funcionen en règim de cooperativa, que ho sol·licitin i reuneixin les condicions per fer-ho, utilitzant el mateix procediment que en el seu moment es va utilitzar per integrar les escoles del CEPEPC. 3) Establir un nou procediment per als centres privats que vulguin acollir-se al règim de concerts, estipulant clarament en el contracte un seguit de condicions que, si no es compleixen, siguin motiu suficient per la rescissió del concert:
4) Iniciar un procés per igualar-se amb els centres públics. L'inici d'un procés gradual de revisió de les condicions del concert per assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions amb els centres públics. 5) Igualar progressivament les condicions laborals. El professorat dels centres concertats assolirà gradualment les mateixes retribucions que el dels centres públics.
1) Millorar la qualitat de la formació integral que rep l'alumnat. 2) Articular aquests ensenyaments amb els trams educatius ja existents per definir de nou la seva identitat.
1) Estendre les experiències de centres que integren els ensenyaments generals amb els específics de música o dansa com el CEPA Oriol Martorell o l'Escola d'Ensenyament Secundari i Artístic del Conservatori Professional de Dansa, a d'altres parts del territori. 2) Ampliar el Batxillerat Artístic a tots els ensenyaments artístics ( música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques i disseny) i fer-ne una implantació equilibrada per a tot el territori. 3) Estructurar alguns d'aquests estudis com a cicles formatius de grau mitjà o superior i oferir-los d'una manera més àmplia per a tot el territori. 4) Adscriure les titulacions superiors d'aquests estudis, equivalents a llicenciatures, en exclussiva a centres públics, i han de dependre del Departament d'Ensenyament tant a nivell de gestió com d'administració. Aquest vetllarà per la qualitat dels seus ensenyaments dotant-los de les partides pressupostàries necessàries. 5) Implantar Escoles de Música als municipis del territori, dotant-les de les partides pressupostaries adients.
1) Millorar la qualitat general de l'ensenyament que rep l'alumnat. 2) Donar un nou impuls al programa d'immersió lingüística i a la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l'ensenyament. 3) Assolir un coneixement generalitzat de l'anglès
1) Pel que fa a l'educació infantil, segon cicle (parvulari de 3 a 6 anys):
2) Pel que fa a l'educació primària:
3) Pel que fa a l'educació secundària obligatòria
4) Pel que fa als batxillerats:
5) Impulsar una formació artística bàsica al llarg de tota l'educació obligatòria. 6) Garantir als centres educatius unes veritables relacions entre iguals, al llarg de tota l'etapa educativa, més enllà de les procedències religioses, culturals, de gènere o d'opció sexual, tot impulsant un Pla per a la Coeducació als centres. 7) Assegurar l'educació visual i plàstica i musical en condicions de qualitat. Obrir la possibilitat de desdoblar els grups, en una part de l'horari lectiu, a les classes de visual i plàstica i música, per poder treballar de manera adient la part més manipulativa de l'àrea en grups més reduïts d'alumnat. 8) Implementar el Pla general de coneixement de l'anglès.
9) Implantar mesures alternatives a l'ensenyament de la religió:
Repte 6: Convertir les universitats
públiques en el dinamitzador de la política de recerca a
Catalunya 1. Objectius 1) Aconseguir que la universitat catalana s'incorpori del tot en els corrents universitaris de primera línia. 2) Dotar a les universitats catalanes d'un professorat, d'un personal d'administració i serveis, d'unes instal·lacions, d'un finançament i d'unes regulacions apropiades. 3) Millorar el finançament de les Universitats
1) Propugnar una política destinada a inscriure plenament el sistema universitari català en l'espai universitari de la Unió Europea, tant pel que fa a l'estructura general, com pel que fa al nivell aconseguit en els diferents estudis i recerques i al seu aprofitament per la societat. En particular, cal participar plenament en l'Àrea Europea d'Educació Superior (Bolonya) i en l'Àrea Europea d'Investigació (ERA). 2) Implementar la fórmula de l'"Autonomia amb Responsabilitat", basada en el principi de subsidiarietat en les lleis i els reglaments que regeixen la universitat. 3) Estimular i impulsar que el professorat sigui escollit per la mateixa universitat d'acord amb criteris científics i objectius, respectant la política d'estudi i recerca que s'hagi fixat hauria d'utilitzar la via, ni que sigui restringida, del professorat contractat, perquè les universitats es proveeixin dels professors i investigadors que més convinguin; a si mateixes i al país. 4) Incrementar els pressupostos públics destinats a les universitats (assolint la mitjana europea) per tal de poder:
5) Incrementar els recursos i els convenis de recerca amb el teixit empresarial del país amb l'esforç de l'Administració i les Universitats amb els seus Consells Socials. 6) Establir mesures legislatives perquè les empreses presents al país reinverteixin un percentatge dels seus guanys en el finançament de la recerca. 7) Acabar amb els subsidis públics cap a les universitats privades, retribuint-les només per la realització de projectes concrets d'utilitat pública seguint els mateixos paràmetres de com es fa amb qualsevol empresa. 8) Garantir que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sigui una universitat de la Generalitat en els termes que siguin més convenients i sempre dins d'una estructura que en garanteixi el seu funcionament eficaç i democràtic i amb criteris d'universitat pública. 9) Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d'acord amb les universitats. 10) Potenciar els estudis especialitzats, que donin accés als avenços recents, a través de programes de formació continuada i d'estudis de postgrau, que poden arribar fins al doctorat. 11) Establir un programa per promoure la realització de doctorats, en tant que representen la punta de llança de la cultura, la ciència i la tecnologia, a més de ser el planter dels futurs professors universitaris i d'investigadors de tots els àmbits, i permeten la nostra incorporació a la primera línia del coneixement. 12) Estimular la col·laboració de les empreses, ja sigui a través d'ajuts econòmics o bé de la possibilitat de realitzar-hi pràctiques, en els estudis de postgrau. 13) Donar suport a les noves titulacions de forma decidida i clara mitjançant el transvasament voluntari de professorat i de personal procedent d'aquelles titulacions que entrin en deflació per manca d'alumnes. 14) Garantir que els estudiants universitaris gaudeixin d'igualtat de drets en igualtat de condicions acadèmiques. Tothom que tingui capacitat ha de poder seguir estudis universitaris independentment de la seva condició social o econòmica. 15) Assegurar als estudiants de doctorat la seva participació en la docència i la recerca universitàries per completar la seva formació, a més del seu accés a beques. En aquest sentit, cal promoure que els estudiants interessats i capaços, per als qui no hi hagi prou beques, puguin ser contractats com a ajudants, ja sigui de docència o de recerca. 16) Implementar els mitjans necessaris per facilitar la mobilitat de professors i estudiants tant per part de les administracions com per part de les universitats, amb les oficines pertinents. 17) Millorar l'atenció als estudiants també en els aspectes no docents:
18) Garantir que els estudiants tinguin una representació important en els diferents òrgans de govern de la universitat, mai menor del 30 per cent. 19) Garantir que el personal d'administració i serveis sigui qualificat i suficient, i que compti amb un estatus laboral apropiat:
20) Assegurar que el català esdevingui realment la llengua pròpia de les universitats de Catalunya:
21) Oferir l'ensenyament de les altres llengües que s'utilitzen de forma natural en simposis, congressos i altres trobades internacionals i en bona part del material d'estudi, com és l'anglès, mitjançant cursos o fins i tot mitjançant assignatures a la carrera. 22) Impulsar la derogació de la LOU. 23) Impulsar la relació entre empreses de noves tecnologies i universitats no només amb politècniques, sinó també humanistes per tal de formar joves tecnòlegs humanistes, capaços d'actuar simultàniament a tots dos àmbits i interessats en els aspectes socials de la xarxa. 24) Reordenar l'actual dispersió de la recerca entre Universistats i centres públics de recerca externs, per tal de simplificar el sistema, rendibilitzar els recursos destinats, millorar la transparència i els canals d'informació. 25) Potenciar la formació i contractació de Tècnics de suport a la recerca en les Universitats. 26) Impulsar, dvant el govern de l'Estat, l'augment dels overheads autoritzats, de l'actual 15 % al 30 %, en els projectes públics de recerca. 27) Introduir indicadors de recerca entre els criteris de repartiment del finançament universitari. 28) Evitar que els grans macroprojectes de recerca que es puguin desenvolupar en el futur (Sincrotó, ITER, etc.) es facin en detriment dels projectes desenvolupats pels grups de recerca i universitats de Catalunya. |
|||||