Índex:

1. L'ensenyament, principal prioritat del país

- Repte 1. Situar la despesa educativa, com a mínim, al nivell de la mitjana europea

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES
ÀMBIT 2: CENTRES EDUCATIUS I PROFESSORAT
ÀMBIT 3: ADMINISTRACIÓ LOCAL

- Repte 2. Prevenir el fracàs escolar i tractar adequadament l'alumnat amb necessitats educatives específiques

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES I EDUCACIÓ ESPECIAL
ÀMBIT 2: EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES
ÀMBIT 3: ESCOLARITZACIÓ DE L'ALUMNAT IMMIGRANT

Repte 3. Millorar, quantitativament i qualitativa, l'ensenyament públic

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES
ÀMBIT 2: CENTRES EDUCATIUS
ÀMBIT 3: COEDUCACIÓ
ÀMBIT 4: REVALORACIÓ QUALITATIVA DE LA TASCA DOCENT DEL PROFESSORAT

Repte 4. Reordenar les dues xarxes escolars mantingudes amb fons públics

ÀMBIT 1: DOBLE XARXA EDUCATIVA
ÀMBIT 2: ENSENYAMENTS ARTÍSTICS

Repte 5. Fer compatible l'objectiu d'assolir nivells d'excel·lència educativa, amb la consecució d'uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES

Repte 6: Convertir les universitats públiques en el dinamitzador de la política de recerca a Catalunya

1. L'ensenyament, principal prioritat del país

La situació actual del sistema educatiu a Catalunya i a l'Estat espanyol és fruit d'un llarg procés i està determinat, en part, per la lluita i la voluntat de sectors progressistes i populars d'aconseguir una escola pública per a tothom, que des de la Revolució Francesa es veu com un mitjà per assolir el progrés social i acostar-se als ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat.

A Catalunya, on el dèficit d'inversions de l'Estat en infrastructures és crònic, ho és encara més en inversions escolars. Durant molts anys cada ajuntament va anar solucionant aquest dèficit com va poder i, en molts casos cedint, al poder de l'Església la responsabilitat de l'educació dels més joves. De fet, l'escola pública al nostre país només ha tingut en el darrer segle dos moments de fort impuls, l'època de la Mancomunitat i el de la Generalitat Republicana. Un tercer moment és el dels darrers vint-i-cinc anys, amb la recuperació de la Generalitat i l'assumpció de competències educatives, en què s'ha fet un esforç important en la construcció de centres públics.

La desfeta de la guerra civil i la instauració de la dictadura feixista, van representar la pèrdua dels valors progressistes en tots els àmbits culturals, així com un empobriment de l'escola pública. A Catalunya aquesta desfeta va ser encara més notable. Cal recordar la depuració de mestres, la prohibició del català i el control ideològic de continguts i metodologies, entre una llarga llista de greuges.

Aquesta situació es va anar relaxant amb el pas del temps, però tot i així es va arribar fins ben entrada la dècada dels setanta amb una escola pública molt controlada, funcionarial i castellanitzada. Això i, una vegada més, la manca d'inversions de l'Estat, durant la dictadura, va propiciar un creixement desproporcionat de l'escola privada.

En recuperar l'autogovern, l'any 1979, la Generalitat assumia competències plenes en ensenyament i, malgrat no aconseguir competències exclusives com ERC havia reclamat en el seu moment, Catalunya disposava d'una oportunitat històrica com mai anteriorment havia tingut per construir un sistema públic d'educació: català, innovador i de qualitat.

Certament, partíem d'una situació de fort dèficit d'escola pública, molt superior a la de l'Estat espanyol i sense comparació amb el nostre entorn europeu, però comptàvem amb una allau de noves incorporacions de professorat relativament jove i compromès amb l'ensenyament públic, amb el CEPEPC, els moviments de renovació pedagògica, o el moviment d'escoles d'estiu, entre d'altres, així com el suport de les famílies i de la societat catalana com a elements mobilitzadors per a un ensenyament de qualitat. Si disposàvem dels ingredients necessaris i teníem els instruments polítics com mai no havíem tingut (només recordar que l'Estatut republicà no disposava de competències sobre les escoles públiques estatals a Catalunya), caldria preguntar-nos per què després de més de 22 anys el nostre sistema educatiu es troba en la situació actual.

La resposta no pot ser certament unicausal. Algunes decisions polítiques han tingut una transcendència que ha condicionat el que ara patim. Els successius governs de CiU no han tingut l'educació com a prioritat, han dut a terme una política educativa erràtica, mancada de planificació, amb una gestió deficient dels recursos i amb actuacions que han afavorit el creixement desmesurat de determinats centres educatius de titularitat privada. La promulgació de la Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), de 1990, va obrir noves esperances de canvi i de millora.

Amb tot, els reptes del nou sistema educatiu eren d'un abast molt ambiciós que necessitava importants canvis tant a nivell estructural i organitzatiu, com pel que fa als aspectes metodològics i la formació del professorat. Res de tot això s'ha fet en la mesura que calia.

Per dur a terme una reforma d'aquest gruix calia garantir un finançament específic i les ades pel que fa a Catalunya no són bones. L'any 2000, la despesa pública en ensenyament a Catalunya representava el 2,77 % del PIB, mentre que a l'Estat espanyol destinava a aquesta finalitat el 4,33 % del PIB; la despesa pública per càpita destinada a educació a Catalunya era un 12 % inferior a la mitjana de l'Estat espanyol i més d'un 30 % inferior a la mitjana de la Unió Europea. En termes de recursos econòmics per alumne, a l'Estat espanyol es destinen un 6 % més que a Catalunya per alumne de primària i un 8 % més per alumne de secundària; aquests diferencials negatius es transformen, comparada Catalunya amb la Unió Europea, en un 24 i un 30 %, respectivament.

D'altra part, calia la complicitat del professorat i reformar profundament la seva formació a fi d'afrontar els nous reptes educatius, aspecte que també es va negligir. A més, la falta de directrius i d'orientació per al tractament de la diversitat de l'alumnat, la manca de recursos i l'excessiva burocratització han estat, també, algunes de les causes de la deserció docent als plantejaments del nou sistema educatiu.

La dualització del sistema educatiu català mantingut amb diners públics (xarxa pública i xarxa privada concertada) tampoc és una situació exempta de problemes, principalment pel volum relatiu que ha assolit a Catalunya la xarxa concertada, la qual escolaritza el 42 % dels alumnes (12 punts per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol) i absorbeix el 24,3 % dels recursos públics destinats a l'ensenyament (a l'Estat espanyol només el 15,1 %). La dualització també manifesta altres problemàtiques de tipus més qualitatiu, com ara, per exemple, el fet de que el 85 % dels alumnes procedents de la immigració estiguin escolaritzats en centres públics.

Finalment, tot sistema educatiu ha de ser flexible i àgil per corregir sobre la marxa les disfuncions que es puguin anar detectant i reforçar aquells aspectes innovadors que demostrin eficàcia amb l'objectiu de generalitzar-los allà on convingui. Tampoc en aquest aspecte, l'Administració, governada per CiU, no ha sabut estar a l'alçada i ha deixat degradar la situació en molts instituts d'educació secundària desbordats per un nou alumnat producte de l'allargament de l'escolaritat obligatòria, dels profunds canvis dels models familiars i socials i de la constant arribada migratòria. Les dades són contundents en aquest aspecte: a la província de Barcelona, un 30 % dels alumnes de 16 anys no superen l'ESO, el departament d'Ensenyament només oferta places de garantia social per al 22 % dels no graduats i només el 63 % d'aquesta oferta educativa arriba a concretar-se definitivament.

És en aquest context, on el PP ha vist abonada la seva Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació, que se situa en la línia privatitzadora i desmantelladora d'un servei públic essencial com és l'educació, i constitueix una de les agressions més serioses que ha patit l'ensenyament públic català durant l'època democràtica. Perquè limita seriosament, encara més, la capacitat de Catalunya d'oferir un sistema educatiu propi, imposa una visió única de la història d'Espanya, estableix la prova general del batxillerat que, si es dissenya de manera central per a tot l'Estat, arrossegarà el sistema a impartir uns continguts que no tenim per què compartir, fa referències constants sobre els ensenyaments mínims, confereix un paper de control sobredimensionat a l'alta inspecció i explicita la garantia de rebre l'ensenyament en la llengua oficial de l'Estat. Tot plegat exemples evidents de la visió uniformitzadora i de la intenció de voler recuperar el control centralista de l'educació a tot l'Estat.

En tot el document es respira un aire de voler tornar al passat en busca d'un alumnat i d'una societat que ja no existeix; és una llei que no detecta una part significativa dels problemes que té avui plantejats l'educació i, amb els que sembla detectar, no aporta res de nou per a solucionar-los, amb el risc d'agreujar-los encara més.

Tots aquests aspectes fan que la Llei generi una gran preocupació pel que diu explícitament, i pel que de manera implícita queda obert a posteriors desplegaments normatius, que poden portar a un greu retrocés en l'ensenyament i afectar greument el poder de decisió de Catalunya.

ERC proposa donar un canvi de rumb a la política educativa que comporti un nou impuls de confiança i qualitat al sistema educatiu català. Per a ERC, el sistema educatiu ha de garantir, en l'àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d'oportunitats que volem construir, uns objectius educatius mínims comuns a tota la ciutadania que permetin la participació efectiva i democràtica en la societat en igualtat de drets i deures. Aquests objectius, han d'estar centrats en ajudar les persones, especialment la infància i la joventut, a la formació integral de la seva personalitat, contribuir al seu creixement psicològic i social i desenvolupar el conjunt de les seves potencialitats i capacitats individuals, així com compensar les desigualats socials.

ERC reclama, per a Catalunya, l'assumpció de competències exclusives en ensenyament per poder dotar-nos d'un sistema educatiu propi que respongui realment a les necessitats del país i exigeix la reforma de l'actual model de finançament. Només disposant plenament dels nostres recursos econòmics, podrem finançar un model educatiu de qualitat, adequat al nivell socioeconòmic i cultural de Catalunya.

No obstant això, ERC, com a partit de govern, considera l'educació com la prioritat de govern per a Catalunya i es compromet a dur a terme urgentment un canvi de rumb de la política educativa, en el convenciment que, sigui quin sigui el marc normatiu, financer o polític que regeixi, el nostre sistema educatiu necessita canvis profunds, que incideixin realment en el dia a dia de la tasca docent i convivencial de la comunitat educativa. Cal recuperar la il·lusió del professorat i de les famílies per l'escola pública catalana i, per fer-ho, el Govern de la Generalitat s'haurà de comprometre decididament a la dotació de recursos suficients i eficaços per fer front als nous reptes educacionals d'un alumnat que és l'exponent de la situació i de les transformacions de la nostra societat, i a les exigències de la societat catalana que ambiciona per als seus ciutadans i ciutadanes un esdevenidor de progrés, benestar i de justícia social.

Amb el convenciment que tota millora educativa, perquè sigui real, ha de poder disposar de recursos suficients, comptar amb la participació i la complicitat del professorat i del conjunt d'agents implicats en la comunitat educativa, així com d'un consens social ampli, ERC proposa obrir un procés de diàleg social que conflueixi en la consecució d'un pacte nacional per a l'educació, que configuri un canvi de rumb de la política educativa que, des del consens, la complicitat i el compromís de les parts, comporti un nou impuls de confiança i de qualitat al conjunt de tot el sistema educatiu català. Aquest pacte nacional per l'educació, hauria de plantejar-se sobre cinc grans punts que constitueixen els principals reptes que avui ha d'abordar la societat catalana:

1. El compromís del Govern de la Generalitat de prioritzar, en l'elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament, amb l'objectiu de situar la despesa educativa, com a mínim, al nivell de la mitjana europea.
   
   
2. L'aplicació de mesures urgents de prevenció general del fracàs escolar, de tractament adequat de l'alumnat amb necessitats educatives especials i d'acolliment de l'alumnat immigrant.
   
   
3. L'establiment i l'execució d'un pla de xoc que comporti una millora quantitativa i qualitativa de l'ensenyament públic com a servei fonamental i vertebrador del sistema.
   
   
4. La reordenació de les dues xarxes escolars mantingudes amb fons públics, estructurant el sistema per tal que s'estableixi un nou marc de relacions de mútua conformitat; tenint en compte els següents principis:
   
   
   • 4.1. La determinació de criteris clars per a concertar noves línies educatives, d'acord amb l'esperit de la norma, en funció que satisfacin necessitats d'escolarització i/o que atenguin poblacions escolars de condicions socioeconòmiques desafavorides.
   • 4.2. L'establiment d'un nou procediment per als centres privats que vulguin acollir-se al règim de concerts, estipulant clarament en el contracte els drets i les obligacions que voluntàriament adquireixen en virtut del concert, que si no es complissin serien motiu suficient de rescissió del contracte.
   • 4.3. L'inici d'un procés gradual de revisió de les condicions del concert per assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions amb els centres públics.
   • 4.4. L'assoliment progressiu de la igualtat de condicions laborals per al professorat d'ambdues xarxes.
   • 4.5. L'obertura d'un procés d'integració a la xarxa pública dels centres privats concertats, juntament amb el seu professorat, que voluntàriament ho sol·licitin i reuneixin les condicions per fer-ho.
     
     
5. La implementació de canvis organitzatius i metodològics als centres educatius que d'acord a la comprensivitat de les etapes d'educació obligatòria, faci compatible l'objectiu d'assolir nivells d'excel·lència educativa, amb la consecució d'uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania que permetin la participació efectiva i democràtica en igualtat de drets i deures .

Repte 1. Situar la despesa educativa, com a mínim, al nivell de la mitjana europea

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES

1. Objectius

1) Incrementar l'oferta de places en sistema públic, especialment pel que fa a l'educació infantil de 0 a 3 anys, garantia social i idiomes.

2) Adequar les dotacions de les plantilles del professorat als requeriments de la tasca educativa i millorar els recursos al seu abast.

2. Mesures

1) Incrementar l'oferta pel que fa a l'educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys) amb els següents criteris:

a) Places públiques d'educació infantil 0-3. ERC impulsarà amb els recursos de la Generalitat de Catalunya i amb la cooperació de les administracions locals la creació de suficients places públiques de l'etapa 0-3 fins a cobrir la demanda existent. La Generalitat preveurà un sistema d'ajuts a l'escolarització infantil, amb la finalitat de garantir que totes les famílies que, pel seu nivell d'ingressos ho necessitin, puguin accedir a les places públiques d'aquest tram educatiu.
b) Oferta de serveis i activitats complementàries per a infants de 0-3, en horari extraescolar, per atendre les necessitats de les mares i els pares que per raons laborals necessitin aquest servei. Aquest servei complementari estaria ubicat preferentment a les llars d'infants.
c) Planificació i descentralització de l'oferta 0-3. La planificació i creació de places públiques d'escola bressol s'ha de fer de manera descentralitzada, per poblacions i per barris, d'acord amb les previsions fetes pels respectius ajuntaments. S'ha de completar durant els propers quatre anys i ha de poder atendre els nens/es des de la fi de la baixa maternal o paternal, fins als tres anys. A l'hora de programar la construcció dels nous centres públics de primària s'ha de preveure, de manera sistemàtica, un espai per construir-hi una llar d'infants pública amb entrada, instal·lacions i pati diferenciat, tal com preveu l'actual normativa. També cal aprofitar en les escoles de primària existents, si hi sobren espais, la possibilitat d'ubicar-hi noves llars d'infants.

2) Augmentar la plantilla de professorat en educació infantil, segon cicle (parvulari de 3 a 6 anys). Per poder garantir un seguiment adequat de cada alumne caldria, per a cada línia de parvulari, una plantilla que contemplés a l'aula de P3, a més del tutor/a, un/a tècnic/a superior en educació infantil. A les aules de P4 i P5, a més dels tutors/res, un/a mestre/a de suport compartit, sempre i quan aquestes aules tinguessin més de 20 nens/nenes per grup. Per a les escoles amb ràtios inferiors caldria establir una gradació adequada.

3) Revisar la dotació i gestió de recursos en totes les etapes educatives, amb els següents criteris:

a) Dotació de recursos. Els centres públics han de garantir aquests mínims per a tot l' alumnat i, per tant, l'administració educativa els ha de proporcionar els recursos humans per poder fer, si calen, desdoblaments de grup i reforços per a l'alumnat que ho necessiti, i també els mitjans econòmics i materials per oferir un ensenyament de qualitat.
b) Assegurar la bona gestió dels recursos. D'una banda, cal que l'equip directiu del centre planifiqui els mitjans organitzatius, de gestió i de control intern, i per l'altra, que l'administració educativa exerceixi el control extern, per assegurar un bon ús dels recursos i, en definitiva, dels diners públics.

4) Ampliar l'oferta de programes públics de garantia social, gestionats per les administracions locals.

5) Reforçar l'ensenyament d'idiomes en dos sentits:

a) Incrementar progressivament l'oferta de places públiques d'idiomes, mantenint i millorant la qualitat educativa.
b) Crear noves escoles oficials d'idiomes (EOI) tenint present una distribució territorial que permeti l'accés a aquest servei de tota la població que ho necessiti.

6) Gratuïtat del material i els llibres de text escolars. ERC iniciarà el procés per a la progressiva universalització de la gratuïtat dels llibres de text i de la resta de material escolar d'ús obligat per a l'alumnat dels ensenyaments obligatoris, dotant i cedint la propietat d'aquest material als centres docents, que en seran els dipositaris, tot garantint el manteniment d'un temps útil de 4 anys en el cas dels llibres de text. Una vegada aconseguida la gratuïtat, el cost dels llibres de text no podrà ser imputat a l'alumnat d'aquests ensenyaments. En el supòsit que un alumne faci malbé o inutilitzi algun llibre de text, i previ acord del Consell Escolar del centre, se li exigirà el cost per a la seva reposició.

ÀMBIT 2: CENTRES EDUCATIUS I PROFESSORAT

1. Objectius

1) Impulsar l'autonomia dels centres.

2) Millorar la dotació de recursos dels centres i assegurar la bona gestió dels mateixos.

3) Afavorir la participació en la gestió dels centres.

4) Impular l'obertura dels centres educatius a les necessitats de la comunitat. Promoure una oferta àmplia d'activitats extraescolars en hores i dies no lectius.

2. Mesures

1) Incrementar progressivament durant la propera legislatura els recursos destinats a l'ensenyament públic fins a arribar a la mitjana dels països de la UE (fins al 6% del PIB).

2) Dotar els centres amb professorat i recursos suficients. Tots els centres s'han de dotar d'una plantilla i recursos suficients que els permetin un funcionament correcte i impartir una educació de qualitat. Al mateix temps, però, cal contemplar increments en les dotacions de plantilla, de recursos econòmics i de mitjans materials, per a aquells centres de qualsevol etapa educativa que tinguin percentatges elevats d'alumnat immigrant o procedent de famílies de nivell socioeconòmic molt desfavorit.

3) Crear comissions interdepartamentals. El Departament d'Ensenyament ha de liderar una comissió interdepartamental de coordinació amb els Departaments de Benestar Social i Família, de Justícia i de Sanitat, i crear comissions de treball conjunt a les localitats grans o a la comarca, dotades de recursos i capacitat de fer propostes operatives.

4) Intervenir socioeducativament en les famílies. Aquesta comissió interdepartamental ha de promoure cursets i editar publicacions, dirigits a les famílies, sobre conceptes bàsics de l'educació i l'atenció als seus fills i filles com: alimentació, sanitat, hores de descans, hàbits d'higiene, d'ordre, saber dir no, seguiment escolar, compartir estones de joc, de treball a la llar, d'educació del lleure, etc.

5) Dotar de recursos suficients l'escolarització de l'alumnat immigrant. Establir un tractament diferenciat, en l'assignació de professorat i de recursos, als centres que tenen alts percentatges d'immigració.

6) Aplicar mesures de suport a l'autonomia dels centres educatius:

a) Increment pressupostari per funcionament, a tots els centres, d'acord amb indicadors objectius (nombre d'alumnat, característiques dels centres, context social, etc.)
b) Dotació pressupostària per a l'adquisició de material d'ús didàctic i d'ús administratiu.
c) Dotació de recursos vinculada a projectes. Dotació específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides.

7) Obertura dels centres educatius en horaris i dies no lectius, amb possibilitat de poder utilitzar les seves instal·lacions i oferta d'activitats extraescolars de caràcter formatiu, cultural, lúdic o esportiu per a l'alumnat del centre.

8) Impulsar l'elecció democràtica dels equips directius. Manteniment d'un sistema d'accés a la direcció dels centres públics mitjançant l'elecció democràtica de candidats que compleixin els requisits de valoració objectiva de capacitat i mèrits professionals.

9) Regular la participació democràtica als centres privats. Regulació del sistema d'accés a la direcció i de les funcions directives dels centres privats concertats amb el propòsit d'aconseguir una major participació democràtica de la comunitat educativa.

10) Incentivar i promoure la gestió participativa i responsable dels centres. Configurar legalment l'equip directiu, tant des de la perspectiva de la responsabilitat específica del càrrec personal, com des de la d'un equip coherent que comparteix un projecte educatiu per al centre. En aquest sentit, cal prendre mesures per enfortir i prestigiar, entre els docents, la importància de la cultura de la gestió i l'organització. Els centres educatius han de passar d'estar basats en l'actuació individual del professorat, a ser una organització complexa en què el treball de cadascú ha de respondre als acords assumits col·lectivament. Això implica una gestió participativa, però que, al mateix temps requereix reforçar l'autoritat dels equips directius per organitzar els centres, impulsar plans de millora i poder dur a la pràctica els compromisos adquirits.

11) Incentivar i promoure l'organització participativa i eficient dels centres. Promoure estructures organitzatives participatives, on les funcions, competències i grau de dependència dels òrgans de gestió i de les diferents comissions de treball estiguin ben definides i responguin a la planificació organitzativa del centre.

12) Incentivar i orientar les tasques de coordinació. Incentivació dels equips directius i del conjunt de càrrecs de coordinació horitzontal i vertical del centre, mitjançant un augment d'hores de dedicació per aquestes funcions, un major i més eficaç suport i orientació de l'Administració i un increment retributiu més d'acord amb les responsabilitats que adquireixen.

13) Formular un pla de formació específica als equips directius més adequat a les necessitats pròpies de la seva funció, capacitant-los per dinamitzar la participació de la comunitat educativa en la gestió del centre i vetllar per la seva eficàcia.

ÀMBIT 3: ADMINISTRACIÓ LOCAL

1. Objectius

1) Millorar la qualitat del servei que reben el ciutadans mitjançant l'aplicació del principi de proximitat.

2) Assolir la corresponsabilització i la cogestió del sistema educatiu des de les Administracions locals.

2. Mesures

1) Crear les Oficines úniques de matriculació. Traspassar a les administracions locals el procediment d'admissió d'alumnes mitjançant la creació d'Oficines Úniques Municipals d'Escolarització que, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumeixin les competències de tramitació, baremació i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l'alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Aquestes oficines d'escolarització, també tindrien la funció d'orientar i informar les famílies de l'oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres.

2) Cogestionar la planificació educativa. Crear mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament d'Ensenyament i les Administracions locals per a la planificació de l'oferta educativa i el mapa escolar, l'oferta de places escolars públiques i l'avaluació de les necessitats d'escolarització, als efectes de la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com en l'establiment d'itineraris entre centres d'educació primària i centres d'educació secundària.

3) Traspassar als Ajuntaments les competències en les següent matèries:

a) 1r cicle d'educació infantil. Cedir als ajuntaments les llars d'infants de titularitat de la Generalitat i promoure convenis de creació de noves places 0-3, mitjançant el traspàs de competències amb les corresponents dotacions pressupostàries i materials a les administracions locals.
b) Educació de persones adultes. Transferir als municipis la titularitat de les escoles públiques d'educació de persones adultes, mitjançant el traspàs de competències amb les corresponents dotacions pressupostàries i materials.
c) Beques i ajuts per a material, transport i menjadors escolars. Transferir a les Administracions locals la gestió i els recursos per a la concessió de beques i ajuts per a material escolar, serveis de transport i de menjadors escolars.

4) Iniciar el procés de traspàs de competències educatives de l'ensenyament obligatori a l'administració local. Promoure, en el marc de la Federació i l'Associació de Municipis, un acord amb el govern de la Generalitat de Catalunya per regular el traspàs de competències educatives de l'ensenyament obligatori i les corresponents partides pressupostàries als ajuntaments que ho desitgin.

5) Impulsar l'elaboració, amb les administracions locals, de programes d'acolliment per a l'alumnat immigrant. Elaborar un pla general d'atenció educativa a la immigració i promoure, mitjançant convenis amb les Administracions locals, l'elaboració i la gestió per part dels ajuntaments de programes d'acolliment i d'atenció educativa a l'alumnat procedent de famílies immigrants. Tutelar des dels ajuntaments els primers anys d'escolarització i promocionar l'aprenentatge de la llengua entre les mares i els pares d'aquest alumnat, per poder-les informar directament del procés educatiu de les seves filles o fills.

6) Millorar el manteniment dels centres educatius. Augmentar el pressupost i millorar la gestió del manteniment de les infrastructures dels centres educatius públics d'educació infantil i primària.

7) Assegurar la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials. Assegurar els recursos suficients i adients per garantir la integració de les persones amb necessitats educatives especials.

8) Coordinar la formació professional amb les empreses. Col·laborar en l'establiment de canals de comunicació entre els centres, les empreses i les administracions per tal d'ajustar l'oferta de formació professional a les necessitats locals del mercat de treball.

9) Ampliar l'oferta de programes de garantia social, en coordinació amb la Generalitat i gestionats per les administracions locals, mitjançant els corresponents convenis de col·laboració.

10) Coordinar i promoure serveis extraescolars. Establir convenis de col·laboració amb els ajuntaments per dur a terme Plans d'Usos i Serveis per als centres escolars del municipi, en resposta a la necessitat d'obrir-se al seu entorn i ser un focus de serveis a la comunitat.

11) Facilitar i incentivar des de l'administració educativa la col·laboració amb els ajuntaments, primordialment amb els serveis socials municipals.

12) Implementar plans de coordinació. Des dels municipis s'han de fer plans de coordinació amb museus, entitats culturals, esportives i de lleure, per facilitar la seva col·laboració amb les escoles i l'intercanvi mutu d'experiències.

Repte 2. Prevenir el fracàs escolar i tractar adequadament l'alumnat amb necessitats educatives específiques

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES I EDUCACIÓ ESPECIAL

1. Objectius

1) Reduir el fracàs escolar.

2) Millorar l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

2. Mesures

1) Implantar els TAE (tallers d'adaptació escolar i aprenentatges instrumentals bàsics), amb dos professors/es per grup de fins a 20 alumnes i dotats dels mitjans necessaris.

2) Crear i dotar aules obertes. Cal facilitar la creació d'aules obertes (UAC) i dotar-les de mitjans, a tots els IES que ho necessitin. Aquestes aules han de ser ateses per mestres o professorat de pedagogia terapèutica i comptar amb la col·laboració d'altre professorat del centre.

3) Creació d'unitats d'escolarització compartida amb professorat especialista. Als diferents territoris s'han de preveure unitats d'escolarització compartida, dotades amb professorat especialista per atendre l'alumnat que manifesta actituds greus de rebuig a la institució escolar o de violència, que sovint tenen el seu origen en problemes de desestructuració familiar o social.

4) Creació d'unitats d'escolarització compartida amb personal sanitari. Cal preveure, també, unes altres unitats d'escolarització compartida, amb educadors i personal sanitari, per atendre alumnes amb problemes greus de conducta i trastorns de personalitat, motivats per malalties psiquiàtriques.

5) Constituir comissions mixtes d'atenció social. Cal fomentar en els centres la constitució de comissions mixtes d'atenció social, per establir ponts entre els professionals del centre, cap d'estudis, coordinador pedagògic, psicopedagog, tutors/es amb alumnes afectats, professionals externs com l'EAP, programa de compensatòria i els professionals dels serveis socials del municipi, educadors de carrer i assistents socials. Amb la funció de fer el seguiment i de proporcionar ajudes a l'alumnat amb greus dèficits familiars o socials, a l'alumnat immigrant i a l'alumnat absentista.

6) Incentivar projectes de millora de centres en situació crítica. L'administració educativa ha de promoure acords amb els equips directius dels centres, especialment amb els més deficitaris, o en crisi, i els situats en zones d'atenció preferent, per tirar endavant programes que els ajudin a millorar la seva qualitat educativa i la projecció externa. Encara que la posada en marxa d'aquests programes representi increments de recursos humans o materials, és necessari fer aquest esforç per raons de justícia i d'equitat social. Aquests programes han de ser a mitjà termini, uns quatre cursos, i se n'ha de fer un seguiment sistemàtic i una avaluació anual.

7) Reestructurar els serveis educatius, EAP, Programa de Compensatòria, CREDA, SEDEC, CRP. Definir clarament la seva funció i objectius, i incrementar els/les professionals dels equips d'acord amb la funció que se'ls encarregui.

8) Continuar avançant en la línia d'integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris, acompanyats del personal i del material que calgui.

9) Implementar el mapa escolar de l'educació especial per poder atendre aquell alumnat que per al seu progrés personal, necessita uns recursos molt diferenciats que impedeixen la seva integració a la xarxa de centres ordinaris. Aquest mapa ha de contemplar la construcció d'una xarxa de centres públics amb tots els/les especialistes i mitjans materials que permetin, a aquest alumnat, avançar personalment i en els seus aprenentatges tant com sigui possible. El mapa ha de planificar la xarxa de centres amb criteris de territorialitat, per poblacions i comarques, evitant transports incòmodes i innecessaris.

10) Elaborar el pla director de l'educació especial que reguli tots els aspectes d'aquesta modalitat educativa referents a tipologia de centres, educacions compartides, formació del professorat, ràtios alumnes/professorat, paper dels educadors/es, especialistes, vetlladors/es, personal sanitari als centres, etc.

11) Regularitzar els convenis entre el Departament d'Ensenyament i els Departaments de Sanitat i Benestar Social i Família, pel que fa a l'educació especial, i fer-los operatius en el territori amb la implantació de comissions estables per poblacions grans o comarques.

ÀMBIT 2: EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

1. Objectius

1) Facilitar una nova oportunitat per a la promoció personal dels ciutadans i de les ciutadanes

2. Mesures

1) Traspassar les competències de les escoles d'adults als ajuntaments amb les corresponents partides pressupostàries.

2) Establir, d'acord amb els Ajuntaments, una xarxa de centres que cobreixi la demanda ciutadana d'atenció.

3) Potenciar els centres d'adults amb els recursos suficients.

4) Oferir places de preparació per a les proves d'accés a ensenyaments superiors. Aquests centres han de poder capacitar la població per poder presentar-se a les proves d'accés dels cicles formatius i també a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys.

5) Mantenir i potenciar la funció alfabetitzadora. Les escoles d'adults han de mantenir també el seu caràcter de centres d'alfabetització per a aquella població que ho necessita. Alfabetització que s'ha de fer en català i amb especial incidència a l'atenció de la població immigrada.

ÀMBIT 3: ESCOLARITZACIÓ DE L'ALUMNAT IMMIGRANT

1. Objectius

1) Integrar l'alumnat immigrat al sistema educatiu català de la manera més ràpida i satisfactòria possible.

2) Assolir les capacitats comunicatives en català i la resta de les competències bàsiques.

2. Mesures

1) Elaborar un pla integral d'atenció a l'alumnat procedent de la immigració i a les seves famílies, que compti amb el treball coordinat dels diferents departaments del Govern de la Generalitat, la participació dels ajuntaments i que contempli:

a) Oficines municipals d'acollida, amb funcions d'informació i acompanyament.
b) Plans d'acollida als centres educatius amb una organització que faciliti l'aprenentatge del català, la incorporació progressiva a la resta del currículum i, finalment, la integració a la resta d'activitats del centre.
c) Crear aules d'acollida per a l'alumnat immigrant. L'administració educativa ha de posar els mitjans perquè els IES situats en zones de forta immigració, amb l'assessorament dels professionals del SEDEC, puguin crear aules d'acollida, ateses per un professor/a de llengua catalana o per un/a mestre, per a cada grup de deu alumnes immigrants amb desconeixement de la llengua catalana. L'objectiu d'aquestes aules és que l'alumnat immigrant adquireixi les competències comunicatives en català i, a mesura que les vagin assolint, augmenti progressivament la participació en les activitats del seu grup classe fins a la completa integració.
d) Cursos de català per als pares i mares de l'alumnat.
e) Informació del funcionament del poble o la ciutat en què viuen, dels serveis sanitaris, dels serveis socials, del transport, de l'habitatge, associacions de veïns i veïnes, centres cívics, d'esplai, etc.
f) Informació sobre contractes laborals, seguretat en el treball, oficines d'ocupació, etc.
g) Informació sobre Catalunya, el país on viuen, i el sistema de drets i deures democràtics establerts a la nostra societat.

2) Establir mecanismes de coordinació. Cal l'actuació coordinada de totes les Direccions Generals del Departament d'Ensenyament, i també cal la coordinació dels seus serveis i programes, amb la dotació dels recursos humans i materials necessaris, per poder atendre les tasques que se'ls encomanin.

3) Evitar la concentració d'alumnat immigrant. Les comissions de matriculació han de vetllar perquè l'alumnat immigrat es distribueixi entre els centres públics i concertats d'una mateixa zona.

4) Programar activitats de formació intercultural al professorat. Programació d'activitats de formació per al professorat sobre els valors i hàbits més rellevants de les cultures de procedència del seu alumnat i facilitar aquells aspectes que, per la seva importància i interès, puguin servir d'element de connexió.

5) Programar activitats de formació al professorat per a l'ensenyament aprenentatge de la lectura i l' escriptura Cal preparar el professorat d'educació infantil i primària per donar-li coneixements i estratègies per connectar amb la cultura i la llengua materna de l'alumnat en el moment de fer l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

6) Elaborar i dotar de materials curriculars. Elaborar, i posar a disposició dels centres, materials curriculars i multimèdia, així com material per configurar aules d'autoaprenentatge que faciliti l'alfabetització, l'aprofundiment en el coneixement del català i l'assoliment de la resta de les competències bàsiques.

7) Assessorar i orientar. Proporcionar assessorament als centres sobre l'elaboració del pla d'acollida de l'alumnat immigrant.

8) Oferir criteris d'actuació. Elaborar propostes i facilitar criteris d'actuació als centres docents per tal de garantir a l'alumnat immigrant un bon aprenentatge, una bona convivència i una adequada integració social.

9) Educar per a la interculturalitat. Aportar als centres orientacions i materials per a treballar l'educació intercultural.

10) Ampliar l'oferta de llengües relacionades amb la nova immigració en els centres públics d'ensenyament d'idiomes.

Repte 3. Millorar, quantitativament i qualitativa, l'ensenyament públic

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES

1. Objectius

1) Consolidar l'ensenyament públic com a servei fonamental i vertebrador del sistema educatiu.

2) Integrar les noves necessitats educatives derivades de l'evolució social.

2. Mesures

1) Pel que fa a l'educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys):

a) Mantenir el caràcter educatiu del 0-3. Per respecte a les famílies que opten per escolaritzar els seus fills/es a les escoles bressol, aquestes han de mantenir el caràcter educatiu i estimulador per als infants. Cal revisar la normativa vigent de manera que permeti flexibilitzar els serveis i els horaris i fer-los més adaptables a les necessitats de les famílies. S'han d'exigir a tots els establiments que acullen infants d'aquesta edat, les mateixes condicions d'espais i de titulació del professorat que es demana a l'escola bressol.

b) Mantenir com a voluntaria l'escolarització de 0 a 3 anys. S'ha de mantenir el caràcter voluntari per a les famílies de decidir l'escolarització dels seus fills/es en el primer cicle de l'educació infantil.

c) Municipalitzar el 0-3. Cal traspassar la titularitat dels centres públics d'educació infantil als ajuntaments, amb les corresponents partides pressupostàries. Els ajuntaments han d'assumir les competències en el procés d'admissió d'alumnes del primer cicle de l'educació infantil, tal com preveu el Decret 31/2002 de 5 de febrer.

d) Flexibilitzar els horaris i la qualitat educativa. Les llars d'infants públiques han d'oferir horari flexible, servei de menjador, espais adequats, professorat titulat en un nombre suficient per poder donar una atenció adequada i una educació de qualitat. Això implica que, a més de l'horari lectiu d'atenció directa, hi ha d'haver unes hores per poder fer reunions de coordinació i activitats de formació.

2) Establir l'obligatorietat del segon cicle d'educació infantil (parvulari de 3 a 6 anys). Cal garantir el caràcter educatiu del cicle i la conveniència que sigui obligatori. (De fet, a Catalunya, està escolaritzat pràcticament el 100% de la població.)

3) Pel que fa a l'educació primària:

a) Incrementar la plantilla. La plantilla de primària hauria de disposar, per cada línia completa, de dos/dues especialistes d'anglès, un/a d'educació física, un/a d'educació especial, un/a de música i sis generalistes de primària.

b) Reforçar l'acció tutorial. Els tutors/es han de disposar de la reducció d'una hora lectiva per poder fer la seva tasca.

4) Pel que fa a l'educació secundària obligatòria:

a) Reduir el nombre de professorat que intervé en un mateix grup. L'organització de centre ha de facilitar l'agrupació de matèries, reduint el nombre de professorat per grup, al primer cicle de secundària, i evitant la desorientació que això produeix en una part considerable de l'alumnat.

b) Reforçar l'acció tutorial. Cal establir un programa de formació, que faciliti als centres l'elaboració d'un pla coherent d'acció tutorial, que contempli l'atenció al grup, el seguiment i l'orientació individual de l'alumnat i l'atenció a les famílies. Els tutors/es, per exercir la seva tasca, han de tenir una reducció de tres hores lectives, però sota el control del mateix centre i de l'administració educativa, que garanteixi l'aplicació d'aquest pla.

c) Garantir l'eficàcia organitzativa dels centres. Cal garantir, per part de l'equip directiu, les reunions de departaments amb unificació de programacions i de criteris organitzatius, metodològics i d'avaluació. Les adaptacions curriculars han de ser elaborades de manera conjunta pel departament d'orientació i el departament didàctic de referència

d) Orientar i fer el seguiment de l'alumnat. Cal assegurar les reunions d'equips docents i el funcionament col·legiat de les juntes d'avaluació, amb especial seguiment i orientació per a l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge.

e) Establir plans de formació i d'actualització científica i metodològica que ajudi el professorat a fer un ensenyament atractiu i motivador, renovant i millorant metodologies i incorporant les noves tecnologies a la docència.

f) Crear el Departament d'orientació. L'administració ha de crear el departament d'orientació amb dotació a cada IES de psicopedagog i mestre de pedagogia terapèutica i la col·laboració estable de l'EAP. Cal definir clarament la seva funció i objectius, i incrementar el nombre de professionals d'acord amb les necessitats del centre.

5) Salvaguardar les competències educatives de Catalunya en matèria dordenació educativa en el cas dels batxillerats. En el cas que s'arribi a implantar la prova general del batxillerat, s'ha de dissenyar en el marc de les competències de cada comunitat autònoma. És a dir, s'ha d'elaborar pel Departament d'Ensenyament a Catalunya i no amb caràcter centralista des de Madrid per a tot l'Estat.

6) Pel que fa a la formació professional:

a) Desenvolupae el Pla General de Formació Professional i elaboració d'una normativa específica, que integri de manera coherent les diferents modalitats avui existents, la formació inicial, la contínua i l'ocupacional; que ordeni i estructuri el sistema de formació professional per adequar-lo a les necessitats socials, econòmiques i productives del país; i que el doti de recursos suficients per garantir la seva qualitat.

b) Crear centres públics de formació professional integrats i de referència de Catalunya, almenys un per a cada família professional, com a element de racionalitat i rendibilitat dels recursos existents, l'objectiu dels quals serà liderar i cohesionar l'oferta formativa de la família professional corresponent, i integrar progressivament els tres tipus de formació professional inicial, contínua i ocupacional. Aquests centres de referència estaran dotats de recursos i de plantilla addicional per:

i) Activitats de coordinació amb les empreses.
ii) Liderar les propostes d'innovació.
iii) Coordinar el conjunt de professorat que imparteix la mateixa matèria en diferents centres docents.
iv) Formació del professorat de la família professional.
v) Desenvolupament de materials didàctics i curriculars.
vi) Suport tècnic, entre altres.

c) Endegar el pla de xoc de formació del professorat, destinat al professorat de totes les famílies professionals, però molt especialment al professorat de nous cicles formatius sense correspondència amb l'antiga FP. ERC entén que la qualificació del professorat per assolir els objectius de competència i capacitat professionals de l'alumnat que necessita el sistema productiu, és un dels principals factors de qualitat de la formació professional reglada. L'Administració incentivarà la participació formativa del professorat, que serà gratuïta i disposarà dels permisos corresponents per realitzar-la en horari laboral. En correspondència, s'establiran mesures de garantia d'assistència i d'aprofitament per part del professorat i, si s'escau, el compromís d'aplicar els coneixements adquirits a la seva pràctica docent.El pla de xoc de formació, establert per a un període de 3 anys, tindrà quatre modalitats:

i) Modalitat de formació en l'empresa amb estades de 3 a 6 mesos, quan sigui necessari.
ii) Modalitat de formació i actualització tècnica, científica i didàctica, oferta directament pel Departament d'Ensenyament.
iii) Modalitat de formació i actualització tècnica i científica, mitjançant cursos, postgraus o màsters oferts per les universitats o altres institucions.
iv) Modalitat de formació al mateix centre.

d) Mantenir l'estabilitat de l'oferta dels cicles formatius, almenys durant 4 anys, per rendibilitzar els recursos esmerçats i poder avaluar suficientment la viabilitat real de l'oferta.

e) Possibilitar l'oferta formativa integrada. Possibilitar que tots els centres públics que imparteixen formació professional i que ho sol·licitin, puguin oferir una formació integrada dels tres subsistemes existents: formació inicial, contínua i ocupacional.

7) Pel que fa a l'ensenyament d'idiomes:

a) Adequar progressivament totes les EOI a les noves tecnologies, aules d'autoaprenentatge, dotacions informàtiques adequades, laboratoris d'idiomes.

b) Dissenyar i gestionar un nou programa d'ensenyament a distància adaptat a les noves tecnologies, des de l'àmbit català.

c) Fer coincidir l'edat mínima de matriculació a les EOI amb la de l'acabament de l'ensenyament obligatori, 16 anys.

d) Facilitar les estades i l'intercanvi d'alumnat amb els països de la llengua estudiada.

ÀMBIT 2: CENTRES EDUCATIUS

1. Objectius

1) Facilitar i promoure espais i temps per a la reflexió i l'anàlisi i incentivar la cultura de l'avaluació com a eina de millora educativa.

2) Potenciar la capacitat d'innovació del sistema educatiu públic.

3) Incorporar les noves potencialitats tecnològiques al desenvolupament educatiu.

2. Mesures

1) Incrementar una hora complementària diària per a l'alumnat dels centres públics de l'educació primària. A l'escola pública de primària cal augmentar l'horari de l'alumnat amb una hora diària de caràcter complementari, com té l'escola privada, que possibiliti a l'alumnat l'accés a activitats creatives que serveixin de complement al currículum establert. El professorat mantindrà el mateix nombre d'hores lectives que fa actualment.

2) Crear espais "reals" de revisió i anàlisi de la pràctica docent en els centres educatius; és a dir, delimitats en el temps i en l'espai, i inclosos en la programació del centre, amb les següents finalitats:
a) Potenciar els processos d'avaluació externa duts a terme per l'administració educativa.
b) Dissenyar programes d'avaluació interna als centres educatius, elaborats pels equips docents i incentivats des de les administracions educatives. Aquest procés de disseny i la seva posterior aplicació, haurà de portar aparellada la corresponent dotació de personal i de recursos econòmics.
c) Coordinar els programes d'avaluació interna dels centres amb l'avaluació externa feta per l'administració educativa.

3) Reforçar l'organització dels centres educatius per promoure la reflexió, el debat i l'anàlisi de la pràctica docent, garantint espais adequats i hores específiques de dedicació del professorat. Aquesta càrrega horària complementària, serà comptabilitzada per l'Administració educativa en la confecció de la plantilla del centre.

4) Potenciar l'autonomia dels centres. El grau d'autonomia serà el més alt possible en aquells centres que voluntàriament vulguin assumir projectes diferenciats. L'Administració establirà normes supletòries de mínims per als casos en què el centre educatiu no elabori una regulació pròpia.

5) Incentivar experiències innovadores en l'organització i funcionament dels centres, basades en el treball en equip dels professionals que hi treballen i establiment de mecanismes de suport i d'orientació per al seu desenvolupament.

6) Promoure la participació, amb accions que desenvolupin la col·laboració efectiva dels pares, mares i de l'alumnat en els centres educatius.

7) Introduir mecanismes diferenciats d'adscripció de professorat als centres públics en funció de les necessitats específiques del centre.

8) Ordenació de nous sistemes de provisió de vacants que asseguri que les persones assignades a un lloc de treball tinguin la formació i l'especialització adequada a la tasca encomanada.

9) Disminuir la variació de persones substitutes en el mateix centre, descentralitzant la gestió del personal, especialment pel que fa a les substitucions del professorat.

10) Garantir l'estabilitat del professorat, configurant equips docents estables i coherents, i revisant l'actual sistema de gestió de personal.

11) Instaurar mecanismes de coordinació CEIP-IES. Instauració de mecanismes estables de coordinació entre els centres públics d'educació infantil i primària i els instituts d'ensenyament secundari, compartint recursos o desenvolupant projectes comuns.

12) Garantir que les biblioteques escolars siguin una eina fonamental en l'acció educativa dels centres.

a) Dotant i millorant qualitativament les biblioteques, als centres escolars de Catalunya, vinculades a Projectes Educatius de Centre que haurien de garantir el seu ús educatiu a tots els nivells (programes de foment de la lectura, suport a l'aprenentatge de les diverses àrees curriculars, eines per a la realització de treballs de recerca o ampliació, etc.), tot defugint la seva transformació en un dipòsit de llibres o en una guarderia d'alumnes.

b) Millorant la dotació de recursos i espais en els centres que engeguin aquests projectes de biblioteca escolar. En concret, s'hauria de garantir un espai físic adequat per a la biblioteca i una dotació de material suficient (incloent-hi obres de consulta actualitzades i adequades a tots els nivells, col·leccions de llibres de lectura indicats per a les diferents edats, fons de materials audiovisuals i multimèdia, accés a Internet, etc.)

c) Incorporant progressivament a la plantilla del centre una persona encarregada de la biblioteca per a la seva conservació i dinamització. Aquesta persona podria ser professional del centre que s'hi especialitzés o alguna persona professional externa que pot ser finançada pel centre, AMPA i/o administració local.

d) La biblioteca escolar hauria de tenir un horari d'utilització ampli per cobrir al màxim les necessitats escolars i les de l'entorn social del centre. En concret, proposem l'establiment de convenis de col·laboració amb l'administració local per obrir al públic a les tardes i en dies no lectius.

e) Aquestes biblioteques podran estar connectades telemàticament a la xarxa pública de biblioteques de Catalunya.

13) Posar els mitjans perquè les TIC entrin a formar part de l'activitat docent i contribueixin a la seva millora i a fer més atractives les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

a) Dotant els centres de personal qualificat per gestionar les aules d'informàtica, amb uns bons coneixements tècnics, amb formació continuada i amb una especial dedicació horària, aprofitant l'experiència actual dels coordinadors/es d'informàtica. Aquest personal també ha de ser el que ha dinamitzi la formació de la resta del professorat del centre per actualitzar els seus coneixements en les TIC, el coneixement i utilització del programari i l'adaptació del mateix al Projecte Curricular del Centre.

b) Garantint un servei tècnic extern als centres per resoldre aquells problemes tècnics que superin la capacitat i disponibilitat del personal propi del centre.

c) Destinant un pressupost anual dedicat a completar la dotació de programari i maquinari a tots els centres, i a garantir la renovació anual d'una quarta part dels recursos existents.

d) Millorant la infrastructura informàtica dels centres. En concret, s'assegurarà l'existència d'una aula d'informàtica per cada dues línies en tots els centres educatius i, també, l'existència d'un ordinador a cada classe. Es cablejarà internament tots els centres educatius per connectar en xarxa tots els ordinadors del centre i garantir un fàcil accés a tots els recursos educatius que hi hagi a la xarxa.

e) Desenvolupant un projecte de disseny del maquinari i del programari necessari per al treball de les àrees curriculars de la primària i la secundària. Aquest projecte hauria d'incloure els següents aspectes: especificacions tècniques, disseny del programari de gestió del treball a l'aula, disseny del software específic per al treball de cada matèria, elaboració de directoris de recursos, etc.

f) Impulsant un pla pilot d'experimentació d'aquests nous recursos en centres educatius reals abans d'iniciar la seva implantació generalitzada.

g) Duent a terme un ambiciós pla de reciclatge i formació del professorat per fer-lo competent en la gestió d'aquests programes d'aplicació de les TIC a l'educació a l'aula.

ÀMBIT 3: COEDUCACIÓ

1. Objectius

1) Assegurar una veritable educació coeducativa i introduir els valors coeducatius a totes les esferes de la vida col·lectiva.

2) Impulsar un llenguatge no sexista ni androcèntric.

2. Mesures

1) Implementar un pla per a garantir que als centres de Catalunya s'educa, es treballa i es viu amb els valors potenciats per un ensenyament coeducatiu; cal planificar-ho i pautar-ho per etapes, consolidant cadascun dels passos que es vagin fent. Aquests esforços caldran realitzar-se en paral·lel a la resta de la societat.

2) Impulsar un acord entre les diferents administracions per tal de d'introduir els valors coeducatius a totes les esferes de la vida col·lectiva de manera coordinada: per a ERC es bàsic que el nou govern de la Generalitat assumeixi com una de les seves prioritats la d'introduir els valors coeducatius a totes les esferes de la vida col·lectiva: món mediàtic, laboral, associatiu, esportiu...

3) Impulsar un llenguatge i uns continguts en la comunicació oral, escrita i visual que no siguin ni sexistes ni androcèntrics. Per això, cal garantir a tots els centres educatius públics:

a) Els nomènclators dels centres seran com a mínim paritaris a nivell intern (nom donat a espais interns, biblioteca Maria Mercè Marçal, per ex.) i també a nivell extern respecte la població ( IES Montserrat Roig, per ex.).

b) La retolació dels diferents espais no utilitzarà un llenguatge sexista (sala de professors, per ex.)

c) El llenguatge administratiu utilitzat en formularis, fitxes, actes, circulars...es normalitzarà en sentit de gènere.

d) Els llibres de text i els materials audiovisuals educatius han de complir la normativa vigent del Departament d'Ensenyament sobre l'androcentrisme i el sexisme en el llenguatge. En aquest sentit el Departament tindrà cura de que no s'editin noves publicacions que incompleixin aquesta normativa i la rectificació d'aquelles que ja s'han publicat.

e) Difusió o creació, si s'escau, de llibres d'estil de llenguatge igualitari destinats específicament a l'àmbit administratiu i docent.

f) Campanya de sensibilització i formació en aquest sentit per a tot el personal docent i no docent que treballa als centres educatius en primera instància i per a tota la comunitat educativa.

4) Incloure la coeducació als plans de formació inicial i permanent del professorat.

5) Incentivar la creació de nous materials coeducatius, així com recollir i divulgar els materials creats i/o publicats, i les experiències ja existents.

6) Fomentar les llicencies per estudis que tenen com a objectiu l'estudi de la coeducació.

7) Promoure una assessoria i fer una primera aplicació experimental de coeducació als centres on ja s'ha treballat d'alguna manera el tema i es prestin a fer l'experiència, incentivant la participació de tot el professorat i personal no docent a través d'un reconeixement explícit, personal o per al centre. Fer una avaluació dels resultats.

8) Crear la coordinació per a la igualtat, reconeguda al ROC i per tant amb els incentius personals corresponents, amb un pla de formació específic. Es reconeixerà, com a mínim, una figura dinamitzadora de l'acció coeducativa a tots els centres.

ÀMBIT 4: REVALORACIÓ QUALITATIVA DE LA TASCA DOCENT DEL PROFESSORAT

1. Objectius

1) Establir les condicions per a una plena capacitació inicial del professorat i per a la seva formació continuada.

2) Millorar les condicions laborals del professorat.

3) Prestigiar socialment la tasca docent

2. Mesures

1) Promoure la reforma de la formació inicial del professorat que, des d'un enfocament globalitzador de la tasca docent, prepari el futur professorat per tractar els continguts d'aprenentatge des d'una perspectiva interdisciplinària i integrada, donant, en els plans d'estudi, un pes central a les pràctiques en els centres educatius. Convertir la carrera de magisteri en llicenciatura i reordenar els estudis universitaris de manera que les persones que vulguin dedicar-se a la docència en les etapes d'ensenyaments secundaris hagin de cursar uns crèdits obligatoris professionalitzadors de la docència, en què es contempli la didàctica de la matèria, a més de coneixements de psicopedagogia, dinàmica de grups, psicologia evolutiva i psicologia de l'adolescència, entre d'altres.

2) Contemplar amb caràcter obligatori la realització de programes encaminats a l'actualització científica i metodològica del professorat, a l'ús de les noves tecnologies i a la posada al dia de tècniques pedagògiques o de temes educatius emergents. Cal també planificar assessoraments de centre per facilitar la millora d'aspectes deficitaris que els centres detectin, i també cal una oferta formativa àmplia, de caràcter voluntari per al professorat, per poder millorar individualment aspectes deficitaris o obrir el camí a nous coneixements. Finalment, cal promoure l'intercanvi d'experiències entre centres i posar a l'abast de tots les més reeixides.

3) Reformar les condicions laborals del professorat:

a) Promoure un pacte entre l'Administració i les organitzacions sindicals de millora de les condicions laborals del professorat vinculat a la realització de plans d'innovació, la formació, l'avaluació, la participació i la bona pràctica professional.

b) Incentivació, des de l'administració, amb reconeixement de mèrits i també econòmicament, als bons professionals de l'ensenyament, tant en l'aspecte de docència, com d'implicació i compromís per tirar endavant el centre i promoure'n la millora.

c) Reducció de les hores lectives al professorat per a l'exercici de tutories.

d) Major reconeixement i disponibilitat horària per a les tasques de gestió, coordinació i organització del centre i dels equips docents.

e) Programes de formació permanent en horari laboral, amb avaluació de la seva repercussió en la pràctica docent.

f) Promoure i facilitar l'assistència a congressos i trobades de professorat per a l'intercanvi d'experiències i la formació, considerant-les, a tots els efectes, dins l'exercici professional.

g) Donar sortides reals als problemes de salut laboral del professorat i posar els recursos necessaris per aplicar una política de prevenció de riscos. Cal trobar solucions, des de l'administració educativa, de caràcter temporal o definitiu, per al professorat que per causes físiques o psicològiques no està en condicions d'impartir la docència directa. Cal establir controls rigorosos, però al mateix temps facilitar, a qui ho necessiti, reduccions de jornada, o altres feines a l'administració educativa.

h) Implementar, des de l'administració educativa, mesures per evitar que hi hagi professorat que no compleixi amb les seves obligacions en perjudici de la imatge i del treball de la resta de professionals del centre educatiu.

i) Incentivar la jubilació voluntària del professorat a partir dels 60 anys.

j) Reducció voluntària d'hores lectives per als majors de 55 anys, sense pèrdua de retribucions econòmiques.

k) Promoure la possibilitat d'acollir-se a un sistema d'anys sabàtics per al professorat.

l) Establir mesures per garantir una major estabilitat dels equips docents i directius.

m) Augment de les llicències retribuïdes per a estudis i formació, que tinguin repercussió directa en la millora de la pràctica docent.

n) Igualar les condicions laborals i retributives del professorat de centres privats concertats amb els de la xarxa pública.

4) Impulsar la modificació de l'actual sistema d'accés a la funció pública en base a conferir un major pes a la pràctica docent, en els processos de selecció, i proposar un sistema d'accés extraordinari i específic per al personal interí i substitut.

5) Fomentar la reflexió i el debat sobre el present i el futur de la professió docent i fer divulgació interna i externa d'èxits professionals, amb l'objectiu de prestigiar socialment la tasca docent.

Repte 4. Reordenar les dues xarxes escolars mantingudes amb fons públics

ÀMBIT 1: DOBLE XARXA EDUCATIVA

1. Objectius

1) Acabar amb l'actual desori, en matèria de concerts educatius, a què ha portat la política erràtica de CiU en transgredir l'esperit de la norma.

2) Satisfer les necessitats d'escolarització i/o l'atenció de les poblacions escolars, especialment les de condicions socioeconòmiques desafavorides

2. Mesures

1) Determinar criteris clars per a concertar noves línies educatives.

2) Oferir i facilitar la integració a la xarxa pública dels centres privats concertats i el seu professorat, especialment aquells que funcionen en règim de cooperativa, que ho sol·licitin i reuneixin les condicions per fer-ho, utilitzant el mateix procediment que en el seu moment es va utilitzar per integrar les escoles del CEPEPC.

3) Establir un nou procediment per als centres privats que vulguin acollir-se al règim de concerts, estipulant clarament en el contracte un seguit de condicions que, si no es compleixen, siguin motiu suficient per la rescissió del concert:

a) Que siguin centres que realment cobreixin necessitats d'escolarització a la població i al barri on estan domiciliats.

b) L'administració educativa assegurarà que aquests centres no discriminen cap alumne/a per raó de sexe, d'ètnia, de religió o d'ideologia. Per tant, seran centres amb coeducació de nens i nenes i atendran el conjunt de la població del seu entorn.

c) En el cas que la normativa inclogui la classe de religió formant part del currículum, aquests centres estaran obligats a impartir el mateix que els centres públics. És a dir, hauran d'oferir també l'assignatura alternativa a la religió i les corresponents a les altres religions, si els pares ho demanen.

d) Aquests centres han d'utilitzar el català com a llengua principal d'aprenentatge, de comunicació i de gestió administrativa.

e) L'admissió de l'alumnat en aquests centres es farà sota control estricte de les comissions d'escolarització, amb els mateixos requisits que els centres públics. Les llistes d'inscripcions d'alumnes, prèvies a les dates de la preinscripció, seran nul·les de ple dret.

f) L'administració educativa farà reservar a aquests centres un nombre determinat de vacants per grup, destinades a l'alumnat amb necessitats educatives especials motivades per dèficits físics, psíquics, sensorials o de desfavorits socials.

g) Aquestes escoles col·laboraran, amb la resta de centres públics i concertats de la seva zona, en la distribució equitativa de l'escolarització de l'alumnat immigrant que arribi durant el curs escolar.

h) En els consells escolars dels centres concertats, hi participarà un representant municipal com es fa en els centres públics.

i) Es garantirà de manera efectiva la participació del professorat en la gestió del centre concertat, en la contractació de nou professorat i en l'elecció dels càrrecs directius.

j) Es garantirà la participació dels pares en la gestió del centre a través del consell escolar.

k) Es garantirà una informació clara i transparent a les famílies de la gestió del centre concertat, de l'ús dels diners públics i del funcionament pedagògic.

l) Es garantirà l'exercici dels drets sindicals a tot el professorat del centre concertat.

m) Els centres objecte del concert no poden tenir afany de lucre.

n) L'administració educativa prendrà les mesures necessàries per garantir que els centres concertats no cobrin diners a les famílies en concepte de reserva de plaça, ni de matrícula, ni per cap altre concepte no autoritzat.

o) Els diners que paguin les famílies pels serveis que presti el centre concertat, com menjador, transport, activitats extraescolars, material fungible, assegurances, excursions, sortides, colònies, etc., serà exclusivament per cobrir el cost de l'activitat, sense donar peu a cap actuació lucrativa.

p) Els centres concertats no podran cobrar quotes a les famílies a través d'una fundació ni d'entitats similars, encara que siguin amb caràcter voluntari.

q) Les aportacions de diners per part de les associacions de pares als centres concertats seran limitades i objecte de control. L'administració educativa vetllarà especialment perquè aquesta no sigui una forma encoberta de demanar aportacions econòmiques a les famílies.

4) Iniciar un procés per igualar-se amb els centres públics. L'inici d'un procés gradual de revisió de les condicions del concert per assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions amb els centres públics.

5) Igualar progressivament les condicions laborals. El professorat dels centres concertats assolirà gradualment les mateixes retribucions que el dels centres públics.

ÀMBIT 2: ENSENYAMENTS ARTÍSTICS

1. Objectius

1) Millorar la qualitat de la formació integral que rep l'alumnat.

2) Articular aquests ensenyaments amb els trams educatius ja existents per definir de nou la seva identitat.

2. Mesures

1) Estendre les experiències de centres que integren els ensenyaments generals amb els específics de música o dansa com el CEPA Oriol Martorell o l'Escola d'Ensenyament Secundari i Artístic del Conservatori Professional de Dansa, a d'altres parts del territori.

2) Ampliar el Batxillerat Artístic a tots els ensenyaments artístics ( música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques i disseny) i fer-ne una implantació equilibrada per a tot el territori.

3) Estructurar alguns d'aquests estudis com a cicles formatius de grau mitjà o superior i oferir-los d'una manera més àmplia per a tot el territori.

4) Adscriure les titulacions superiors d'aquests estudis, equivalents a llicenciatures, en exclussiva a centres públics, i han de dependre del Departament d'Ensenyament tant a nivell de gestió com d'administració. Aquest vetllarà per la qualitat dels seus ensenyaments dotant-los de les partides pressupostàries necessàries.

5) Implantar Escoles de Música als municipis del territori, dotant-les de les partides pressupostaries adients.

Repte 5. Fer compatible l'objectiu d'assolir nivells d'excel·lència educativa, amb la consecució d'uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania

ÀMBIT 1: ETAPES EDUCATIVES

1. Objectius

1) Millorar la qualitat general de l'ensenyament que rep l'alumnat.

2) Donar un nou impuls al programa d'immersió lingüística i a la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l'ensenyament.

3) Assolir un coneixement generalitzat de l'anglès

2. Mesures

1) Pel que fa a l'educació infantil, segon cicle (parvulari de 3 a 6 anys):

a) Prioritzar l'adquisició d'hàbits. En aquest cicle cal prioritzar, a través de les activitats d'aprenentatge, l'assoliment d'hàbits d'autonomia, de socialització, de comunicació, de treball, de joc, d'expressió i de creativitat.

b) Assegurar la comunicació en català. S'hauria de recuperar el programa d'immersió, actualitzant-lo si cal, i fer formació per a les mestres i els mestres que no el coneixen.

c) Iniciar l'ensenyament de l'anglès. Al parvulari s'ha d'iniciar l'aprenentatge de l'anglès amb una metodologia molt interactiva basada en l'aprenentatge oral, sessions curtes, etc. i que asseguri la no interferència amb l'aprenentatge del català

2) Pel que fa a l'educació primària:

a) Assegurar les competències en llengua. Aquesta etapa educativa té un caràcter prioritàriament instrumental; per tant, l'administració educativa ha de posar els mitjans per garantir que tots els nens i les nenes adquireixin, en el seu pas per l'etapa, el domini comunicatiu del català amb un nivell adequat d'expressió oral i escrita, de comprensió i de velocitat lectora, ja que és la llengua vehicular de l'aprenentatge. També cal assegurar l'adquisició de la resta de competències bàsiques.

b) Garantir els nivells de castellà i anglès. S'ha de garantir un nivell oral i escrit del castellà adequat a l'edat de l'alumnat i un nivell acceptable de comunicació oral en anglès.

c) Assegurar les competències en matemàtiques. Cal assegurar un domini del càlcul en les quatre operacions bàsiques amb nombres naturals, decimals i fraccionaris, i la seva aplicació en la resolució de problemes relacionats amb la vida real. També han d'aprendre continguts bàsics de geometria i de dibuix.

d) Assegurar coneixements bàsics del medi natural i social. Han d'adquirir coneixements bàsics del medi natural i social començant per allò més proper; és a dir, per l'entorn de barri, poble, comarca i país amb referències a realitats més allunyades com Europa i el món.

e) Treballar els coneixements tecnològics elementals.

f) Potenciar l'expressió artística. S'ha de garantir el desenvolupament de coneixements i habilitats bàsics en educació visual i musical, per la qual cosa, a més de l'especialista de música inclòs en plantilla, s'assegurarà una oferta formativa suficient al professorat per poder impartir l'educació visual i plàstica en condicions de qualitat.

g) Potenciar l'ús social del català en tot l'àmbit escolar: classes, passadissos, patis, menjador, activitats extraescolars, sortides, relacions amb personal administratiu, consergeria, monitors/es. Així com en la documentació interna i externa del centre.

h) Assegurar hàbits bàsics. Aprofundir i consolidar hàbits d'autonomia, d'ordre, de treball i de socialització, així com programar l'ensenyament dels valors democràtics.

3) Pel que fa a l'educació secundària obligatòria

a) Reforçar el caràcter comprensiu de l'etapa. Aquesta etapa, a més de capacitar l'alumnat per a estudis posteriors, té un caràcter finalista i per tant, s'han d'assegurar a tots els nois i noies els coneixements necessaris per saber-se moure autònomament i gaudir de tot el que la societat posa a disposició de la ciutadania. Això vol dir, entre altres coses, que l'alumnat ha de conèixer i saber exercir els drets i deures que tenen les persones en una societat democràtica.

b) Potenciar l´ús social del català. L'administració i els equips directius dels IES han de prendre mesures per potenciar l'ús social del català en tot l'àmbit escolar, classes, passadissos, patis, bar, menjador, activitats extraescolars, sortides, relacions amb personal administratiu, consergeria, etc.

c) Garantir el català com a idioma vehicular del centre. Tot el professorat ha de fer les classes en català, excepte els de les altres llengües i s'ha de dirigir a l'alumnat normalment en català. Aquest control intern l'haurien d'assumir l'equip directiu i l'administració educativa.

d) Elaborar plans d'actualització lingüística del professorat.

e) Implementar mesures de reforç. Cal adoptar mesures organitzatives que permetin ajudar a aprendre a tot l'alumnat, no cal desdoblar sistemàticament les matèries instrumentals sense un canvi metodològic que ho justifiqui, és millor assegurar els reforços i les programacions adaptades a l'alumnat que ho necessita.

f) Fer l'anglès en grups reduïts. Les classes d'anglès s'han de fer en grups reduïts per facilitar la interacció amb el professor/a i potenciar el treball oral i les competències comunicatives.

4) Pel que fa als batxillerats:

a) Implantar cinc modalitats de batxillerat. Encara que la futura llei de qualitat redueix les quatre modalitats de batxillerat actuals, Arts, Ciències de la Natura i de la Salut, Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, a tres, ajuntant en una sola les modalitats de Ciències i Tecnologia, des d'ERC proposem que aquestes es divideixin a la pràctica en cinc, per afavorir l'orientació posterior dels estudis de l'alumnat, de manera que quedarien la modalitat d'Arts, de Ciències de la Natura i la Salut, de Tecnologia, de Filologia i de Ciències Socials. S'orientarien respectivament a estudis artístics, a estudis de ciències de la natura i de la salut, a enginyeria o cicles formatius superiors de caràcter tecnològic, a estudis filològics i a les ciències socials. Aquesta distribució és fàcil de fer si es té en compte una bona distribució d'assignatures de modalitat i d'optatives.

b) Fixar la llengua catalana com a matèria comuna i mantenir la Història amb caràcter obert. La llengua de la comunitat autònoma ha de figurar com a comunes al batxillerat i no amb caràcter voluntari de la pròpia comunitat autònoma. També cal mantenir el caràcter obert de la matèria d'Història i no restringir-la a la d'Història d'Espanya.

c) Proposar la no implantació de cap revàlida, com la prova general del batxillerat que apareix en el projecte de llei de qualitat. L'alumnat ha d'accedir al títol de batxillerat un cop ha superat totes les matèries, el que l' habilita per accedir a estudis de cicles formatius de grau superior i per a estudis universitaris, sense més traves.

5) Impulsar una formació artística bàsica al llarg de tota l'educació obligatòria.

6) Garantir als centres educatius unes veritables relacions entre iguals, al llarg de tota l'etapa educativa, més enllà de les procedències religioses, culturals, de gènere o d'opció sexual, tot impulsant un Pla per a la Coeducació als centres.

7) Assegurar l'educació visual i plàstica i musical en condicions de qualitat. Obrir la possibilitat de desdoblar els grups, en una part de l'horari lectiu, a les classes de visual i plàstica i música, per poder treballar de manera adient la part més manipulativa de l'àrea en grups més reduïts d'alumnat.

8) Implementar el Pla general de coneixement de l'anglès.

a) Assegurar competències bàsiques en anglès a tot l'alumnat en finalitzar l'ESO i fomentar l'aprenentatgedins la secundària de llengües estrangeres.

b) Assegurar la competència comunicativa en l'anglès de l'alumnat que finalitzi l'ensenyament obligatori. A més a més, caldria oferir la possibilitat d'iniciar l'aprenentatge d'una o dues llengües estrangeres més, dins la secundària (alemany, francès, italià, o altres). Les propostes que avancem en aquesta línia són:

c) Dotar tots els centres educatius amb un laboratori d'idiomes, de capacitat suficient per atendre les necessitats reals del centre.

d) Iniciar l'ensenyament de la llengua anglesa des de l'educació infantil.

e) Engegar un pla de formació d'actualització didàctica per al professorat especialista en llengua estrangera.

f) Incorporar el domini d'un idioma estranger a la formació inicial del professorat.

g) Incentivar i promoure l'estudi i el coneixement de l'anglès, així com altres llengües estrangeres, a tot el professorat que ho sol·liciti, establint places de reserva a les EOI.

h) Augmentar progressivament l'oferta de places públiques per a l'aprenentatge d'idiomes, mitjançant l'ampliació de les EOI amb increment de plantilla del professorat i creació de nous instituts.

i) Iniciar a mitjà termini, en la mesura que les primeres promocions d'alumnat que hagin iniciat l'aprenentatge de l'anglès a l'educació infantil ho faci possible, un pla experimental d'implantació de la llengua anglesa en, com a mínim, una àrea o crèdit de l'educació secundària.

j) Oferir obligatòriament, en la part variable o optativa del currículum, una tercera llengua estrangera (francès, alemany, italià o altres).

k) Facilitar la realització en els centres d'activitats extraescolars d'aprenentatge d'idiomes.

9) Implantar mesures alternatives a l'ensenyament de la religió:

a) Situar l'ensenyament de la religió en l'àmbit familiar o de la comunitat religiosa. Des d'ERC defensem el dret que els nens i les nenes no siguin separats en funció de la religió que professen. En conseqüència, proposem que l'ensenyament d'una religió concreta quedi al marge de l'escola i que l'adoctrinament o catequesi, es faci en l'àmbit de la família o de la comunitat religiosa.

b) Oferir l'ensenyament de cultura religiosa en les etapes d'educació obligatòria. Com a alternativa proposem que en el pla d'estudis de l'ensenyament obligatori s'imparteixi una matèria de cultura religiosa que estudiï els elements essencials de les principals religions, les semblances i diferències que hi ha, la influència que han exercit en la configuració de les diferents societats i les aportacions creatives que han fet en el camp de l'art, la literatura i la cultura en general. Al mateix temps, també proposem que en el marc de l'ensenyament obligatori, tot l'alumnat rebi continguts ètics de caràcter laic que ensenyin els valors democràtics de convivència i les habilitats de competència social per ajudar-los a créixer moralment.

c) Proposar la modificació de la normativa actual. Reivindiquem una modificació de la normativa actual que ho faci possible i que respongui a les necessitats de formació integral de les persones, sense concessions a les jerarquies de cap religió particular.

(...)

Repte 6: Convertir les universitats públiques en el dinamitzador de la política de recerca a Catalunya

1. Objectius

1) Aconseguir que la universitat catalana s'incorpori del tot en els corrents universitaris de primera línia.

2) Dotar a les universitats catalanes d'un professorat, d'un personal d'administració i serveis, d'unes instal·lacions, d'un finançament i d'unes regulacions apropiades.

3) Millorar el finançament de les Universitats

2. Mesures

1) Propugnar una política destinada a inscriure plenament el sistema universitari català en l'espai universitari de la Unió Europea, tant pel que fa a l'estructura general, com pel que fa al nivell aconseguit en els diferents estudis i recerques i al seu aprofitament per la societat. En particular, cal participar plenament en l'Àrea Europea d'Educació Superior (Bolonya) i en l'Àrea Europea d'Investigació (ERA).

2) Implementar la fórmula de l'"Autonomia amb Responsabilitat", basada en el principi de subsidiarietat en les lleis i els reglaments que regeixen la universitat.

3) Estimular i impulsar que el professorat sigui escollit per la mateixa universitat d'acord amb criteris científics i objectius, respectant la política d'estudi i recerca que s'hagi fixat hauria d'utilitzar la via, ni que sigui restringida, del professorat contractat, perquè les universitats es proveeixin dels professors i investigadors que més convinguin; a si mateixes i al país.

4) Incrementar els pressupostos públics destinats a les universitats (assolint la mitjana europea) per tal de poder:

a) Desenvolupar un programa de contractació de professors i investigadors de màxim nivell

b) Garantir que els sous dels nostres professors siguin equiparables als dels professors de la resta d'Europa

c) Oferir beques suficients en retribució i en nombre, a tots els nivells, segons les demandes dels estudiants i de la societat. El programa de beques ha d'afavorir els sectors que a judici del Govern i de les universitats tinguin prioritat.

d) Garantir que les condicions de treballa del PAS, tant en nivell com en nombre i de retribució, s'equiparin amb les de la resta d'Europa.

e) Equiparar els drets del personal investigador en formació amb els drets laborals comuns. Transformar aquestes beques en contractes laborals temporals, de forma similar al cas dels metges interns residents (MIR).

f) Garantir que la formació continuada universitària tingui accés als fons públics.

5) Incrementar els recursos i els convenis de recerca amb el teixit empresarial del país amb l'esforç de l'Administració i les Universitats amb els seus Consells Socials.

6) Establir mesures legislatives perquè les empreses presents al país reinverteixin un percentatge dels seus guanys en el finançament de la recerca.

7) Acabar amb els subsidis públics cap a les universitats privades, retribuint-les només per la realització de projectes concrets d'utilitat pública seguint els mateixos paràmetres de com es fa amb qualsevol empresa.

8) Garantir que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sigui una universitat de la Generalitat en els termes que siguin més convenients i sempre dins d'una estructura que en garanteixi el seu funcionament eficaç i democràtic i amb criteris d'universitat pública.

9) Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d'acord amb les universitats.

10) Potenciar els estudis especialitzats, que donin accés als avenços recents, a través de programes de formació continuada i d'estudis de postgrau, que poden arribar fins al doctorat.

11) Establir un programa per promoure la realització de doctorats, en tant que representen la punta de llança de la cultura, la ciència i la tecnologia, a més de ser el planter dels futurs professors universitaris i d'investigadors de tots els àmbits, i permeten la nostra incorporació a la primera línia del coneixement.

12) Estimular la col·laboració de les empreses, ja sigui a través d'ajuts econòmics o bé de la possibilitat de realitzar-hi pràctiques, en els estudis de postgrau.

13) Donar suport a les noves titulacions de forma decidida i clara mitjançant el transvasament voluntari de professorat i de personal procedent d'aquelles titulacions que entrin en deflació per manca d'alumnes.

14) Garantir que els estudiants universitaris gaudeixin d'igualtat de drets en igualtat de condicions acadèmiques. Tothom que tingui capacitat ha de poder seguir estudis universitaris independentment de la seva condició social o econòmica.

15) Assegurar als estudiants de doctorat la seva participació en la docència i la recerca universitàries per completar la seva formació, a més del seu accés a beques. En aquest sentit, cal promoure que els estudiants interessats i capaços, per als qui no hi hagi prou beques, puguin ser contractats com a ajudants, ja sigui de docència o de recerca.

16) Implementar els mitjans necessaris per facilitar la mobilitat de professors i estudiants tant per part de les administracions com per part de les universitats, amb les oficines pertinents.

17) Millorar l'atenció als estudiants també en els aspectes no docents:

a) Instaurar organismes que tinguin cura del seguiment i, en particular, de la inserció laboral dels alumnes que hagin acabat els seus estudis.

b) Tenir en compte els problemes dels alumnes per assistir i aprofitar les activitats universitàries, i intentarà donar-los solucions satisfactòries. En particular haurà d'eliminar les barreres arquitectòniques.

c) Obrir a les universitats oficines d'atenció als alumnes per ajudar-los a resoldre problemes com els d'allotjament, atenció sanitària, assegurances, transport, etc.

18) Garantir que els estudiants tinguin una representació important en els diferents òrgans de govern de la universitat, mai menor del 30 per cent.

19) Garantir que el personal d'administració i serveis sigui qualificat i suficient, i que compti amb un estatus laboral apropiat:

a) Garantir que la representació del PAS als òrgans de govern sigui important, i en cap cas menor del 10 per cent.

b) Proporcionar al PAS els cursos de superació i d'adaptació necessaris per estar al corrent de les noves eines de treball i d'altres aspectes de la seva activitat.

20) Assegurar que el català esdevingui realment la llengua pròpia de les universitats de Catalunya:

a) Fer tota la documentació administrativa universitària en català. La universitat proveirà els mitjans per ajudar als qui tinguin dificultats amb la llengua a superar-les.

b) Articular els mitjans per tal de garantir que les incorporacions tant de nou professorat com d'alumnat no afectin el procés de normalització lingüística. En particular cal establir mecanismes per tal que els estudiants procedents de la resta de l'estat i d'altres estats no pressionin ni obliguin el professorat a sacrificar l'ús del català. El dret a expressar-se en espanyol no ha d'anar en detriment del dret dels altres a expressar-se en català.
Promoure l'ús del català mitjançant llibres de text, altres materials d'estudi, internet i activitats diverses.

21) Oferir l'ensenyament de les altres llengües que s'utilitzen de forma natural en simposis, congressos i altres trobades internacionals i en bona part del material d'estudi, com és l'anglès, mitjançant cursos o fins i tot mitjançant assignatures a la carrera.

22) Impulsar la derogació de la LOU.

23) Impulsar la relació entre empreses de noves tecnologies i universitats no només amb politècniques, sinó també humanistes per tal de formar joves tecnòlegs humanistes, capaços d'actuar simultàniament a tots dos àmbits i interessats en els aspectes socials de la xarxa.

24) Reordenar l'actual dispersió de la recerca entre Universistats i centres públics de recerca externs, per tal de simplificar el sistema, rendibilitzar els recursos destinats, millorar la transparència i els canals d'informació.

25) Potenciar la formació i contractació de Tècnics de suport a la recerca en les Universitats.

26) Impulsar, dvant el govern de l'Estat, l'augment dels overheads autoritzats, de l'actual 15 % al 30 %, en els projectes públics de recerca.

27) Introduir indicadors de recerca entre els criteris de repartiment del finançament universitari.

28) Evitar que els grans macroprojectes de recerca que es puguin desenvolupar en el futur (Sincrotó, ITER, etc.) es facin en detriment dels projectes desenvolupats pels grups de recerca i universitats de Catalunya.

bessporn