[info]
     
   
     
       
     
 

Índex:

L’EDUCACIÓ: UN DRET A L’EMANCIPACIÓ PERSONAL I EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL

Les propostes d’ICV-EA

1. L'educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu

2. La planificació de l’oferta educativa

3. Una nova concepció de la qualitat de l'educació

4. La participació de la comunitat educativa

Per l’impuls dels ensenyaments artístics

UN SISTEMA D’ENSENYAMENT SUPERIOR PÚBLIC I DE RECERCA DE QUALITAT, QUE CONTRIBUEIXI A L’AVENÇ CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC, AL PROGRÉS I AL DESENVOLUPAMENT DE LA SOCIETAT CATALANA

El model d’Universitat d’ICV-EA: línies bàsiques

Propostes programàtiques

1. Pel que fa al Sistema Universitari de Catalunya

2. Pel que fa a les universitats i a la comunitat universitària

3. Recerca Científica i Tècnica

4. Despesa en R+D

4.3.Educació

4.3.1.Educació infantil

4.3.2.Educació primària i secundària

4.3.3.Educació universitària

4.3.4.Més propostes sobre l’educació

 

L’EDUCACIÓ: UN DRET A L’EMANCIPACIÓ PERSONAL I EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL


L'escola, l'educació, ha de situar-se en la complexitat del món actual, el que no vol dir que hagi de donar resposta, entesa com a solució moltes vegades, a tots els desafiaments socials que se'ns plantegen. Però voler-los ignorar, ancorar-se en esquemes obsolets professor-alumne-assignatura-nivell no solament és injust i anacrònic, sinó que genera frustracions i sentiments de fracàs.

No és menys cert que la tendència de la societat, malgrat les opinions molt dominants sobre la reducció de les funcions instructiuinformatives de l’escola, és de "delegar" o encarregar a l'escola totes les demandes educatives imaginables: des d'ensenyar a menjar i alimentar-se correctament, passant per la prevenció de la violència, l'educació sexual, l'educació viària, els valors de tolerància i solidaritat fins a saber buscar feina, entre moltes altres. Caldria establir una mena de pacte amb les famílies, amb la societat i els administradors per repensar des de la cooperació, les funcions específiques de les institucions educatives i complementar-les, quan fos necessari, amb altres serveis socials.

Tanmateix la major de les urgències està en el fet de decidir què esperem de l’educació -fonamental en la infància i en la joventut, però necessària al llarg de la vida- si un instrument de classificació i selecció social (no importa quina sigui la coartada: tria dels millors, no cal que tothom estudiï…) o el mitjà -no suficient però sí necessari- per a l’emancipació personal i el desenvolupament social.

 

Les propostes d’ICV-EA

1. L'educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu

Entenem l'educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i com a motor de garantia de la seva funció social. Per tant, cal garantir el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, integrador i compensador de les desigualtats.

Des d’ICV-EA fem una aposta decidida a favor de l’educació pública, com a motor i garantia d'aquest model educatiu.

Propostes:

  • Promoure la xarxa pública com a garantia d’igualtat i de qualitat, de transparència i de pluralisme. Fer-ne l’eix vertebrador del caràcter públic que ha de tenir el servei educatiu.
    • La Generalitat ha d’ordenar i administrar el conjunt del sistema educatiu català i, al mateix temps, exercir com a titular que és dels centres públics.
    • Promoció d’accions de millora de la imatge social de l’educació i el paper del professorat.
    • Increment del grau d’obertura i de control social de tots els centres. Establir uns criteris homogenis de qualitat, de control, de participació democràtica, de matriculació, etc., entre tots els centres sostinguts amb fons públics.
    • Revisió dels concerts educatius a partir d’un sistema d’auditories. Supressió dels concerts educatius amb les escoles d’èlit. Supressió dels concerts educatius amb aquells centres que no compleixin els requisits mínims establerts de qüalitat i transparència en la gestió i laïcitat en el seu ideari, promovent la modificació de la Llei orgànica del dret a l’educació per fer possible una política igualitària de les diferents cultures i sensibilitats ètniques i religioses i un real servei públic d’integració social en tots els centres sostinguts amb fons públics.
  • Garantir l’exercici del dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats.
  • Nova normativa d'accés a l'escolarització, de fàcil interpretació, amb processos molt transparents i que tingui en compte els fluxos migratoris, que garanteixi:
    - La igualtat de tracte per a tota la ciutadania mitjançant mesures d’àmplia informació i transparència per garantir la lliure elecció i la igualtat d’accés.
    - La igualtat de tracte per a tots els centres sostinguts amb fons públics.
    - La participació de l’administració local i de la comunitat educativa en tots els processos de planificació, seguiment i control.
    - Promoure un sistema d’admissió d’alumnes que, sense ser discriminatori, eviti la concentració d’alumnes nouvinguts.
    - La matrícula única per a tot l’ensenyament obligatori i l’establiment d’itineraris educatius entre els centres de primària i secundària.
    - La modificació de les actuals Comissions d’Escolarització, ampliant les seves funcions, competències i composició.
    - L’establiment dels mecanismes necessaris per evitar la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials en determinats centres.
    o Garantir una diversificació d’oportunitats per a la igualtat, potenciant la funció compensadora de l’educació: amb una política de beques adequada.
    o Definir una política de beques d’acord amb la realitat social.
    o Revisar els terminis de petició i atorgament de beques per tal de poder beneficiar aquella part de l’alumnat que s’incorpora als centres quan el curs ja ha començat.
    o S’ha de promoure una reforma del sistema fiscal per evitar el frau en l’obtenció de beques.
    o Cal traspassar competències a les Comunitats Autònomes en les polítiques de beques.
    o Coordinació institucional i territorial de tots els recursos adreçats a beques.
    o Garantir el dret a l’educació dels infants que pateixen malalties cròniques, de llarga durada, o discapacitats greus, millorant el sistema actual d’ajuts per a l’ensenyament a domicili.
    o Assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris progressivament (llibres de text i material escolar), que eviti realment que hi hagi discriminació per raons econòmiques.
    o Garantir l’aconfessionalitat de l’escola. Denunciar els acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i el conveni amb l'Arquebisbat, contraris als principis d’un Estat aconfessional, perquè l’educació religiosa ha d’estar a les famílies i als centres religiosos. Cal separar qualsevol activitat de caràcter confessional de les activitats educatives o curriculars de l’alumnat i, per tant, no fer l’oferta de la classe de religió dins de l’horari escolar.
  • Establir un pla plurianual de finançament que garanteixi poder abordar els reptes del canvi educatiu i la satisfacció de demandes socials, amb l’horitzó d’arribar a destinar el 6% del PIB, i un 1,5 % a la Universitat, per equiparar-nos a la mitjana del nostre entorn europeu.
    o Augmentar els pressupostos fins a la mitjana de la Unió Europea, tot prioritzant l’ensenyament públic i no subvencionant cap a una unitat escolar nova.
    o Acabar amb els dèficits infraestructurals encara existents i començar, a més, a introduir equipaments qualitatius: equipaments dels nous cicles formatius, biblioteques, gimnàs, menjadors, sales d’alumnat, auditoris, sales d’estudi, xarxes informàtiques, etc.
    o Revisar el pla plurianual d’inversions i agilitar els tràmits que comporta la construcció de nous edificis especialment allà on l’allargament de situacions de provisionalitat pot perjudicar-ne la qualitat d’educació.
    o Incrementar els pressupostos de despeses de funcionament dels centres docents tot incorporant les quantitats necessàries que garanteixin el manteniment dels equipaments, propiciant l'elaboració de materials innovadors, la compra i reposició d'equipaments didàctics i de materials curriculars, etc., de forma autònoma, i possibilitin avançar cap a la gratuïtat efectiva de l’educació.
    o Definir prioritats en l'aplicació dels pressupostos que permetin el rendiment anual de comptes en el compliment dels objectius.

 

2. La planificació de l’oferta educativa

La planificació de l’oferta educativa com a alternativa a deixar-ho en mans de les “forces del mercat” que van augmentant els desequilibris i l’exclusió: garantir una oferta de qualitat i suficient en tots els nivells i etapes educatives. Impulsar una educació permanent àmplia i flexible.

L’educació és un dret que s’ha d’exercir al llarg de tota la vida i, per tant, el Govern de la Generalitat (competent i sobirà en matèria educativa) ha de garantir una oferta de qualitat suficient en tots els nivells i etapes educatives i en les seves diverses modalitats: des de l’educació infantil, primària, secundària, professional i universitària, fins als règims especials de la formació permanent, l’educació musical, la dansa, els ensenyaments d’idiomes i els ocupacionals, la formació cultural i la bàsica, així com les modalitats presencials i a distància.

Tres són els reptes bàsics: l’ampliació de l’oferta pública de 0-3 anys, que per primera vegada es considera etapa educativa, una secundària prou oberta i preparada perquè tothom pugui estudiar i ningú sigui discriminat ja abans de l’edat mínima per treballar, i una nova formació professional més qualificada i moderna, realment inserida en el món laboral. Cal un pla de xoc inversor per avançar en aquestes tres línies, especialment amb una aposta decidida pels nous instituts públics de secundària

Propostes:

  • Assolir una àmplia oferta pública per atendre, en condicions de qualitat, les necessitats socio educatives dels infants de 0 a 3 anys.
    o ICV-EA manifesta la necessària priorització de l’escolarització dels infants de 0-3 anys.
    o Remarca el caràcter educatiu que han de tenir els serveis d’atenció a la primera infància.
    o La Generalitat de Catalunya, amb la participació dels ajuntaments, ha d’elaborar el Mapa Escolar d’aquesta etapa, en què es contempli les existents i les de nova creació, tot donant acompliment a la demanda real que suscita en els pobles i ciutats de Catalunya.
    o Establiment d’una única xarxa d’escoles bressol que incorpori les pròpies del Departament d’Ensenyament i les de titularitat municipal.
    o Reclama la coresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments en l’acompliment de la màxima escolarització per a aquesta etapa.
    o Aquesta coresponsabilitat s’ha de concretar en un suport econòmic suficient cap a les corporacions locals compromeses amb la titularitat de les escoles bressol, ja sigui en places existents o sigui en places de nova creació.
    o Tot plegat ha de conduir al lògic i conseqüent traspàs de competències i recursos de la Generalitat cap als ajuntaments.
  • Elaboració d’un mapa de centres educatius per a l’ensenyament obligatori que garanteixi a l’alumnat un itinerari educatiu amb coherència i coordinació pedagògica entre els 3 i els 16 anys.
  • Garantir una oferta territorial i equilibrada dels ensenyaments especialitzats: artístics, musicals, educació especial, idiomes.
  • Impulsar la nova Formació Professiona.l
    o Aconseguir un model de Formació Professional que integri tots els subsistemes de formació professional que existeixen (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua) en estreta relació amb les qualificacions professionals que es requereixen en el sistema de bens i serveis.o Impulsar en Consell Català de Formació Professional i de les comissions sectorials i territorials, com a òrgan assessor i motor de polítiques de formació professional que garanteixen la participació de tots els sectors que tenen a veure amb la formació professional.o Incrementar recursos per a la implantació dels nous cicles pensant en funció de projectes de futur i tenint en compte també les migracions i el moviment dels treballadors i incrementant la formació del professorat, donant força importància a l'orientació i informació que es doni als estudiants.
    o Creació i planificació d’una xarxa pública de centres integrats (mínim un per comarca), que garanteixi en tot el territori una oferta integrada de Formació Professional suficient per tal que sigui accessible tant al jovent com als treballadors/es en actiu, als aturats i els nous moviments migratoris.
    o Promoure un sistema d’avaluació, reconeixement i certificació de l’experiència laboral i els aprenentatges no formals, que juntament amb els títols i certificats professionals de caràcter oficial, les persones puguin establir la seva carrera professional
    o Creació d’un Sistema d’Informació i Orientació que integri totes les dades d’oferta formativa i les de l’Observatori del Mercat de Treball,que permeti orientar sobre el millor itinerari formatiu de les persones.
    o Incrementar els recursos econòmics per tal de garantir una oferta que sigui capaç d’incorporar en la formació les competències transversals de les TIC, les llengües comunitàries i els drets laborals – sobretot en matèria de prevenció de riscos laborals- que facin efectiva la lliure circulació de persones en l’àmbit de la UE.
    o Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents famílies professionals de les quals fins ara han estat excloses, mitjançant un treball actiu i mesures concretes.
  • Impulsar els Programes de Garantia Social. Les accions de Garantia Social han d’ajudar aquells joves que han acabat sense graduació l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i que cal evitar que entrin en la via de l’exclusió social, per tal de donar-los estris per a la inserció social i laboral mitjançant vies professionalitzadores o retorns al sistema educatiu.
  • Impulsar la Formació Ocupacional. El Fons Social Europeu (FSE) és la principal eina de què disposa la Unió Europea per desenvolupar els recursos humans i millorar el funcionament del mercat laboral. Els seus principals objectius són ajudar les persones aturades a trobar un lloc de treball i donar suport a les que ja en tenen, però que han de millorar les seves perspectives professionals.
  • Impulsar una formació permanent instrumental i bàsica per al món laboral, i per al lleure i la cultura integrades i/o coordinades.
    o Els Plans Locals han de ser un instrument de coordinació al territori de totes les actuacions públiques d’Educació i Formació d’Adults que s’hi realitzen. S’haurien d’establir acords també amb les actuacions de caràcter privat.
    o Definir un pla estratègic en relació amb l'educació permanent.
    o Promoure la creació d’un Organisme Coordinador de tota l’educació/formació permanent (bàsica, ocupacional i contínua fonamentalment) amb presència dels ens locals i els agents socials.
    o Ampliar i millorar la formació bàsica estenent el Graduat d’Educació Secundària a tot el sistema d’educació de persones adultes i assegurar que estiguin cobertes a Catalunya totes les necessitats educatives de la població adulta.
    o Realitzar campanyes de difusió (TV, ràdio i premsa escrita d’àmbit nacional, comarcal i local) de totes les ofertes formatives, amb especial atenció a l’obtenció del Graduat d’Educació Secundària.

 

3. Una nova concepció de la qualitat de l'educació

Una nova concepció de la qualitat de l'educació, per ajudar al llarg de la vida a afrontar els nous reptes socials, laborals, tecnològics i culturals.

Un model educatiu de qualitat ha de basar-se en la promoció de tothom i en la compensació de desigualtats, en la construcció de la identitat individual i de la consciència ciutadana. Ha d'articular-se amb valors i donar a totes les persones les capacitats necessàries per gestionar la seva vida.

Propostes:

  • La qualitat passa per dotar de nous recursos, tant materials com organitzatius, promovent l’autonomia dels centres per respondre a cada realitat amb fórmules diferents.
  • Facilitar una nova relació dels centres amb l’entorn per integrar en el fet educatiu totes les respostes que les demandes educatives dels infants i joves no tenen solució única en la institució escolar.
  • Definir noves eines que facilitin les noves funcions socials del centre educatiu i integrar la relació amb l’entorn.
  • Promoure altres serveis complementaris.
  • Revalorar la funció educativa dels docents amb incentius a la innovació educativa.

 

4. La participació de la comunitat educativa

La participació de la comunitat educativa i la coresponsabilització dels diferents agents socials, per fer de l'educació un objectiu compartit i peça clau del desenvolupament social.

El sistema educatiu ha de ser un agent actiu en l’educació dels ciutadans i les ciutadanes d’un país democràtic. El foment de valors com la participació i el respecte de les diferents idees és un element primordial de treball del nostre sistema escolar.
Altrament, l’educació és un dret humà i social que cal preservar i potenciar. És, a més, un dret que no pot ser decidit en exclusiva pels titulars -públics o privats- de les institucions educatives, sinó que requereix de la participació dels diferents estaments que interaccionen.

Propostes:

  • Implicar la societat -i la ciutadania- en l'educació.
    Promoure projectes educatius de ciutat o de comarca.
    o Impulsar plans integrals/comunitaris de zona per treballar aspectes educatius.
    o Revisar el funcionament dels consells escolars de centre, territorials, municipals i de Catalunya promovent la seva dinamització.
    o Garantir el funcionament adequat dels consells escolars dels centres finançats amb fons públics. Incloure en els centres concertats el representant municipal.
    o Potenciar la vida associativa i el diàleg amb les entitats representatives de la comunitat educativa.
    o Promoure la participació de les AMPA en la vida dels centres docents, donant a conèixer el dret a participar i establint fórmules que facilitin la formació per a la participació.
    o Reconeixement dels drets democràtics de l’alumnat que els permeti participar en la gestió dels centres i els faciliti els mitjans necessaris per organitzar-se i expressar-se, promovent l’associacionisme.
  • Impulsar mesures per tal d'implicar el professorat en el procés de canvi i millora de l'educació.

 

5. Millorar l’eficàcia i l’eficiència de la gestió de l’educació, apropant-la als usuaris

  • Revisar la gestió del sistema educatiu.
    o Aplicar el principi de subsidiarietat. Enfortir l'autonomia dels centres educatius. Establir mesures transitòries per donar als centres educatius, de forma experimental, competències en àmbits nous.
    o Flexibilitzar l'actuació de l'Administració.
    o No homogeneïtzar propostes. Vincular els recursos concrets que reben els centres docents a les necessitats explicitades. Defugir les actituds homogeneïtzadores que intenten avançar globalment,
    o Modificació del model d’inspecció que respongui a les necessitats dels centres educatius, facilitant-li el seu caràcter tècnic. Potenciar la seva capacitat d’estar al servei de les necessitats dels centres docents a través de l’assessorament i la resolució de problemes. Ens definim per un model d’inspecció que assessori i orienti el desenvolupament dels projectes educatius dels centres i avaluï, amb el conjunt del professorat, el resultat de la seva aplicació.
    o Revisar la composició del Consell Escolar de Catalunya augmentant la presència de sectors directament representants dels diferents agents educatius (alumnat, pares i professorat) i disminuir la presència de l'administració.
    o Revisar la composició del Consell Superior d’Avaluació donant entrada a les organitzacions representatives de la comunitat educativa. Establir la presentació anual pública de la memòria de funcionament del sistema educatiu català en el que se situïn els dèficits existents respecte a l’assoliment dels objectius generals de l’educació i les propostes de millora.
  • Agrupar la gestió de l’educació en un sol departament de la Generalitat i revisar l’organització territorial, descentralitzant-la i apropant-la a l’administració local.
    o Integració en una única Conselleria d’Educació de totes les competències de política educativa: les actuals del Departament d’Ensenyament més l’educació d’adults i l’educació universitària i alguns aspectes de la formació ocupacional, sanitat, justícia i agricultura.
    o Creació en el si de la Conselleria d’Educació de l’Assessoria de Coeducació, que haurà de vetllar perquè totes les actuacions educatives contemplin la igualtat d’oportunitats entre nens i nenes. Ha d’incloure la formació del professorat i la informació a les famílies.
    o Potenciar i prioritzar projectes educatius de centre encaminats a transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans necessaris per a una veritable igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Fomentar, també, una pràctica educativa que doni valor i autoritat a les experiències, accions i pensaments de les dones que han estat marginades al currículum i a la vida escolar quotidiana.
    o Redefinir la divisió administrativa de les Delegacions Territorials fent-les més adequades a la realitat del territori de Catalunya.
    o Descentralitzar la gestió del sistema educatiu dotant les delegacions territorials de més competències de planificació, programació i execució de polítiques educatives en el territori.
    o Dotar de més competències de gestió i planificació, amb els recursos corresponents, l’administració local per tal de promoure l’accés igualitari a l’educació, millorar la qualitat educativa, fomentar la relació dels centres amb l’entorn, generalitzar els serveis educatius complementaris compensant les actuals desigualtats en l’accés, millorar el control dels fons públics destinats a l’ensenyament. Delegar les competències de la gestió dels nivells d’infantil i primària (en un primer moment) als ajuntaments dotant-los dels recursos suficients.
  • Fomentar la coordinació de tots els recursos públics existents en el conjunt d’administracions (ens locals i els departaments de la Generalitat).

Per l’impuls dels ensenyaments artístics.

  • El traspàs de les subvencions corresponents a ensenyaments artístics i ensenyaments musicals de l’Estat a la Generalitat.
  • Traspàs de les beques i ajudes a l’ensenyament universitari.
  • Creació del Consell d’Ensenyaments Artístics i coordinació amb els consells sectorials de les arts existents.
  • Mapa d’ensenyaments artístics, seguint criteris d’extensió territorial i proximitat, tenint present el pes de les administracions locals en aquesta tradició i oferta formativa, que s’ha vist fortament incrementada amb la democràcia, així com les iniciatives ciutadanes que han consolidat sota diverses fórmules (fundacions, associacions, empreses, cooperatives...) centres d’un gran nivell pedagògic i artístic. Apostem en el territori per la creació d’una xarxa d’instituts artístics integrats i extensions territorials coordinades d’escoles quan sigui necessari.
  • Impulsar una major relació i coordinació entre l’ensenyament no reglat, l’obligatori, el superior professionalitzador i aquests amb els espais i grups de creació.
  • Establir un marc de coordinació entre l’educació i el món laboral de les indústries culturals. Convenis entre els centres de formació i les empreses.
  • En referència a primària i secundària:
  • Un major impuls dels centres integrats de primària i ensenyament artístic, en quantitat i en territori.
  • Revisió del projecte curricular amb ampliació de l’ensenyament artístic a d’altres llenguatges visuals (escènics, cinema, nous llenguatges...) dins de les matèries de l’educació obligatòria. Foment de la lectura i de l’escriptura.
  • Impuls tant en primària com a secundària de les estades d’artistes, de reconegut prestigi per desenvolupar tallers amb els estudiants
  • Pressupost per a una vertadera xarxa de biblioteques escolars.
  • En la formació professional considerem que:
  • Cal elaborar el mapa tant des de l’òptica de professions com d’equilibri territorial, actualment insuficient, en relació a les indústries culturals.
  • S’han d’adaptar els currículums a les sortides professionals vinculades als diferents sectors culturals.
  • Pel que fa referència als estudis universitaris:
  • L’ensenyament artístic universitari s’ha d’articular amb transversalitat, vinculat als equipaments de producció i difusió de caràcter nacional. Hem de treballar cap a la creació de la Universitat de les Arts.
  • Cal corregir els dèficits històrics del finançament públic de l’ensenyament a Catalunya que també afecta l’ensenyament artístic.
  • Cal que la Generalitat assumeixi la competència de l’ensenyament superior de totes les disciplines artístiques.
  • Cal estudiar el dèficit de finançament i reconeixement de títols propis com: disseny, multimèdia, cinema i audiovisual, circ...
  • Hem d’oferir més formació continuada i coordinada de màsters, postgraus, cursos d’especialització, seminaris...
  • Cal donar a conèixer les ofertes universitàries a l’estranger i fer més intercanvis universitaris.
  • S’ha de fer oferta en línia, ja que els estudis d’aquest tipus aniran en augment.
  • Cal incrementar la dotació pressupostària en recerca i avançar en les propostes de projectes compartits entre la universitat i les empreses del sector.

 

UN SISTEMA D’ENSENYAMENT SUPERIOR PÚBLIC I DE RECERCA DE QUALITAT, QUE CONTRIBUEIXI A L’AVENÇ CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC, AL PROGRÉS I AL DESENVOLUPAMENT DE LA SOCIETAT CATALANA

El sistema universitari de Catalunya és un element essencial de progrés en l’actual societat del coneixement, ja que té com a funcions bàsiques: organitzar i dur a terme els ensenyaments de nivell superior, la recerca en tots els àmbits científics, tecnològics, artístics i humanístics i la transferència de resultats de la recerca a la societat i els sectors productius. Per aquest motiu, entenem que el sistema universitari ha d’estar regulat en el marc d’un pacte entre la majoria de forces polítiques i ha d’estar dotat amb recursos suficients per a un funcionament bàsic de qualitat. L’accés a l’ensenyament superior, s’ha de fonamentar en el principi d’igualtat d’oportunitats, amb dotacions econòmiques per als sectors socials menys afavorits, i ha de ser un element substancial en la qualitat dels serveis públics i en la lluita contra l’exclusió social. Pel que fa a la recerca, cal enfocar-la en base a polítiques públiques d’utilitat social i econòmica, amb una assignació adequada de recursos i amb mecanismes clars de rendició de comptes; així mateix, cal evitar una visió instrumentalista de la recerca i planificar-la amb objectius a mig i llarg termini, estimulant la recerca bàsica com a fonament i garantia de futur de la recerca aplicada.

La Universitat catalana ha viscut una etapa de canvis organitzatius profunds des de l’entrada en vigor de la llei orgànica 6/2001, d’universitats, (LOU) el gener del 2002 i de la llei d’universitats de Catalunya (LUC), el febrer de 2003. Aquests canvis legislatius comporten l’adaptació de les normatives internes (estatuts i reglaments) a totes les universitats i suposen també canvis notables en l’àmbit del professorat universitari amb l’aparició, per primera vegada a les universitats públiques, del professorat contractat laboral, aspecte que comportarà sens dubte canvis importants en la política de professorat de les universitats, tenint en compte la nova estructura d’accés als cossos docents de professorat funcionari i a les figures de professorat contractat laboral.

El model d’Universitat d’ICV-EA: línies bàsiques

En el sistema Universitari de Catalunya s’ha de donar prioritat i impulsar especialment les universitats públiques i cal garantir-ne el seu correcte funcionament amb una assignació de recursos adequada i suficient. En aquest sentit, ha de quedar explícit el compromís de la societat catalana d’un finançament del sistema universitari que garanteixi un funcionament bàsic de qualitat i homologui els recursos de les universitats catalanes als que s’hi destinen als països del nostre entorn europeu. Creiem que les universitats públiques de Catalunya han de ser servei, motor i consciència de la nostra societat i també institucions que han de jugar un paper essencial en el servei públic de l’ensenyament superior; les universitats públiques han de ser garantia de futur per als joves, facilitant-los una formació adequada en continguts i nivell, han de jugar un paper essencial en la recerca, el desenvolupament i la innovació i també han de ser una oportunitat de formació permanent per a la ciutadania en general, en el marc de la societat del coneixement. Si bé creiem que és possible l’existència d’universitats privades, pensem que en cap cas això ha de ser una prioritat del sistema universitari, que no han d’estar al mateix nivell de representativitat que les universitats públiques en els òrgans rectors del sistema universitari de Catalunya i que no han de ser objecte de finançament de cap mena amb fons públics. No es pot donar peu, tal com succeeix en altres nivells de l’ensenyament, a la figura de la “universitat concertada”, amb el perill que aleshores la universitat pública esdevingui la “universitat desconcertada”.

Per tal de tenir una regulació adequada del sistema universitari de Catalunya, creiem que és convenient que la llei que el regula gaudeixi del màxim consens possible entre les universitats, l’administració i la societat en general. En aquest sentit, proposem la modificació de la legislació universitària actualment vigent a Catalunya, amb unes noves bases de disseny: La confiança de l’administració envers les universitats, el respecte al principi constitucional d’autonomia universitària i l’establiment d’un sistema adequat de rendició de comptes a la societat. Estem convençuts que l’Administració ha de defugir tot intervencionisme innecessari i, en tot cas, el que ha de fer és regular els processos i vetllar pel seu correcte compliment; a les Universitats els hi correspon la responsabilitat d’aplicar-los en ús de la seva autonomia i tenen el deure de retre comptes de les seves actuacions d’acord amb els procediments que s’estableixin.

Un altre aspecte que sobre el que cal incidir és vetllar per un funcionament democràtic, transparent i àgil de les universitats; la democràcia no està renyida amb l’eficiència i per això cal dotar les universitats de mecanismes de govern adequats, cal garantir el compliment dels principis democràtics i promoure la participació de la comunitat universitària als òrgans col·legiats de govern. La universitat ha de ser sentida com a pròpia per tota la comunitat universitària i s’ha d’implicar en el seu funcionament. En aquest sentit, creiem que cal insistir també en què la llei d’universitats de Catalunya ha de garantir els drets bàsics dels treballadors i treballadores de les universitats, especialment el de la negociació col·lectiva, aspecte que ha estat molt oblidat en el text de la LUC.

La nostra proposta en matèria de professorat universitari es fonamenta en un eix conceptual prou clar: considerar les universitats institucions prou madures com per ordenar la política de professorat, d’acord amb procediments acreditats o homologats per l’Administració, defugint intervencionismes innecessaris i contraris al principi d’autonomia universitària. Articulant un mecanisme eficient de rendició de comptes, les universitats han de ser objecte de confiança; l’intervencionisme és fruit de la desconfiança i creiem que això no és adequat per l’ordenació universitària. Malauradament, el marc de la LOU no dóna precisament massa possibilitats degut al seu reglamentisme; cal ser conscients de les extraordinàries dificultats que la LOU pot suposar al respecte, concretament per l’estabilització i la promoció, en virtut de la “habilitación nacional”, procediment clarament regressiu i propi de models universitaris obsolets i no d’universitats que miren cap al segle XXI. Des de ICV-EA creiem que cal contemplar i articular una regulació satisfactòria de les figures de professorat contractat, definint una carrera acadèmica adequada basada en la promoció personal per mèrits. Cal aprofitar a fons l’oportunitat de tenir configurades unes figures de professorat pròpies de les Universitats catalanes, procurant que resultin atractives per al nou professorat, que permetin a les universitats complir amb eficàcia i eficiència les seves funcions, és a dir, que siguin figures adequades a les necessitats de les institucions i a les funcions d’aquest personal. Creiem que el text actual de la LUC no resol aquest tema de forma satisfactòria i, per això, proposem alternatives que creiem més viables i realistes.

Si per política de professorat s’entén definir o marcar objectius, articular procediments i tenir la capacitat suficient d’incidència i control sobre els mateixos, clarament la situació definida per la LOU no fa possible articular una política de professorat en el sentit clàssic del terme. El problema essencial és la desvinculació de la universitat convocant en la convocatòria d’una plaça de professorat universitari tan per a l’accés als cossos docents universitaris com per l’accés a figures de professorat contractat. Amb l’actual normativa es produeix una clara independència dels processos d’estabilització i de promoció del professorat respecte del fet que la universitat acordi o no la convocatòria de la plaça; aquesta independència fa inútil i, per tant, innecessària qualsevol programació de convocatòries de places de professorat. Aquest fet no és intranscendent en absolut, ans al contrari, creiem que té importants implicacions en política de professorat a les universitats; essencialment creiem que fa impossible una previsió raonable, és a dir, definible amb criteris acadèmics i computable a efectes econòmics, del nombre de places a cobrir, ja que no es té cap garantia de l’obtenció de l’habilitació (funcionaris) ni de l’acreditació (contractats) del professorat que aspira a l’estabilització o la promoció.

Valorant positivament l’establiment de dues categories dins la figura del professor contractat doctor, de manera que sigui fa possible que el professorat contractat assoleixi la màxima categoria o nivell acadèmic, cal ser conscients que la LOU imposa fortes limitacions al professorat contractat. Val a dir que en el tràmit parlamentari de la LUC, ICV-EA vàrem proposar una carrera acadèmica més senzilla, ben estructurada i que tenia en compte la realitat dels diferents Centres universitaris, amb la figura de l’Ajudant com a primer nivell i una promoció personal per mèrits, dins les possibilitats que permet la legislació universitària a nivell estatal.

Propostes programàtiques

1.Pel que fa al Sistema Universitari de Catalunya:

  • Elaborar una nova llei d’universitats de Catalunya que tingui un mes alt nivell d’independència en relació a la LOU, per tal que els possibles canvis en la legislació estatal tinguin un efecte mínim en la normativa autonòmica de Catalunya.
  • Impulsar l’ordenació del sistema universitari de Catalunya amb una normativa general flexible en un món que per la seva naturalesa és molt dinàmic i que en el futur s’haurà d’adaptar a l’espai europeu de l’ensenyament superior. Així, es promourà la redacció d’una nova llei d’universitats de Catalunya que sigui menys ambigua i reglamentista que l’actual i que desenvolupi els seus eixos bàsics en forma de decrets posteriors específics.
  • Promoure la definició d’un mapa universitari de Catalunya que garanteixi una oferta universitària equilibrada en tot el territori i uns paràmetres de qualitat similars en totes les universitats.
  • Donar prioritat i impulsar especialment les universitats públiques amb una assignació de recursos adequada i suficient que permeti a aquestes institucions un funcionament bàsic de qualitat.
  • Promoure mesures per tal que les universitats públiques de Catalunya siguin veritablement servei, motor i consciència de la nostra societat i també institucions que juguin un paper essencial en el servei públic de l’ensenyament superior.
  • Elaborar un nou model de finançament del sistema universitari públic que garanteixi la suficiència de recursos i l’objectivitat d’assignació i que situï les universitats catalanes en els nivells de finançament del nostre entorn europeu. En aquest sentit, proposem passar de l'1,1 % del PIB al 1,5 % del PIB en despesa pública per educació. Quant a beques i ajuts, increment del 0,06 % actual al 0,24 % del PIB, equivalent a un 20 % de la despesa pública universitària.
  • Elaborar un Pla plurianual d’inversions i de manteniment d’equipaments i instal·lacions, que completi l’acord assolit en el marc de la LUC.
  • Impulsar de forma decidida la participació i la implicació del conjunt de la societat i no només del sector productiu envers les universitats. En aquest sentit s’ha de potenciar el Consell Social establint una composició que permeti aquest objectiu.
  • Aprofundir i millorar el mètode dels contractes programa entre l’administració i les universitats per tal de definir objectius comuns del sistema universitari i específics de cada universitat.
  • Promoure actuacions en el marc de l’espai europeu d’educació superior per racionalitzar l’homologació de títols, la convalidació d’estudis, l’intercanvi de membres de la Comunitat Universitària i la realització d’estudis en els diferents països.

2.Pel que fa a les universitats i a la comunitat universitària:

  • Promoure una regulació satisfactòria de les figures de professorat contractat, definint una carrera acadèmica adequada basada en la promoció personal per mèrits.
  • Revisar el sistema retributiu del professorat i del PAS de les Universitats, atenent a uns principis que respectin els seus drets i n’estimulin el compliment de les obligacions.
  • Revisar i millorar el programa Serra Húnter de dotació de places de professorat contractat, acordat en el marc de l’aprovació de la LUC.
  • Promoure un pla de promoció del professorat funcionari a les figures contractuals definides a la LUC.
  • Proposar mesures de millora de la qualitat universitària per assolir nivells de qualitat comparables a la dels països de la Unió Europea, aprofitant la desmassificació de les aules.
  • Articular mecanismes eficients d’avaluació de la tasca docent i de recerca, amb l’objectiu d’una millora permanent del servei.
  • Incrementar la dotació econòmica de les beques i la millora de les partides de despesa que generen els estudis, reclamant la transferència amb un increment dels recursos fins al 4 % de la despesa total en educació, que és la mitjana europea, i modificació del sistema de concessió.
  • Incrementar i millorar el sistema de residències universitàries.
  • Elaborar un pla d’incorporació de titulats que hagin fet estudis de tercer cicle o postdoctorals en altres països i que no s’hagin pogut integrar posteriorment al nostre sistema universitari o educatiu.
  • Elaborar un programa de suport i estímul a la recerca universitària, en el marc de plans de recerca i desenvolupament de caràcter plurianual i mitjançant programes i actuacions en l’àmbit europeu de recerca.
  • Potenciar la col·laboració a tots els nivells de les universitats públiques i els Centres de Recerca. En aquest sentit, s’impulsarà la realització de programes per facilitar la mobilitat del personal acadèmic de les universitats.
  • Introduir noves formes d’ensenyament per permetre fer efectiu el dret a l’educació al llarg de tota la vida, a l’actualització i/o l’adquisició de nous coneixements i habilitats.
  • Revisar l’organització de l’ús del temps a les universitats
  • Establir un marc estable de coordinació amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) per tal d’optimitzar els recursos de recerca aplicats a Catalunya, millorant les instal·lacions i les dotacions per a equipaments, la coordinació entre grups i la projecció internacional de la investigació a Catalunya, potenciant tant la recerca bàsica com l’aplicada.

 

3.Recerca Científica i Tècnica

Catalunya demana un nou esforç per enfortir la recerca científica i tècnica, administrant els recursos que ja disposa en una nova orientació, per beneficiar el conjunt de la població i, particularment, els sectors socials més desfavorits. El govern de la Generalitat ha de pressionar i col·laborar perquè l’Estat espanyol augmenti la inversió pública i privada fins assolir la mitjana europea, reduint, fins a la seva eliminació, les despeses directament encaminades a les aplicacions militars.

Igualment, el govern de Catalunya ha de desplegar esforços per afavorir el coneixement ampli dels desenvolupaments científics i tècnics per implicar l’opinió pública en la presa responsable de decisions en política científica i tecnològica, més enllà dels rumors o les manipulacions informatives que, en un sentit o en l’altre (transgènics, ITER, etc,), creen confusió entre la població en general.

El desenvolupament sostenible no serà possible sense la participació d’agents socials, tècnics i científics, com es fa palès en les propostes científiques i de noves tecnologies que surten des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua o la Xarxa per una Nova Cultura de l’Energia.

 

4.Despesa en R+D

Entre els 15 països de la UE, Espanya, amb una despesa del 0,97 del PIB en R+D, es situava (l'any 2001) a la cua, només per davant de Grècia i Portugal.

Catalunya, amb una mitjana del 1,07%, supera aquesta mitjana però està encara lluny de la mitjana de la UE, que era del 1,94%.

A la cimera de Barcelona del Consell Europeu es va establir com a objectiu assolir l'any 2010 un 3%.

La situació s'agreuja si tenim en compte que Espanya destina el 30% de la despesa en R+D a projectes de caire militar. La mitjana europea és del 15%.

Espanya és el que menys proporció destina a investigació bàsica o genèrica, només un 7,3%, mentre que la UE hi destina una mitjana del 15,3%.
(...)

 

4.3.Educació

El motor de l’educació ha de ser i s’ha de fonamentar en el sistema educatiu públic. Per aquest fet, cal incrementar la despesa pública en educació, revisar i congelar la despesa educativa en els centres privats mitjançant els concerts econòmics, i destinar aquests recursos a l’educació pública. En els propers anys hem d’assolir la mitjana de la UE en matèria educativa, s’ha d’acostar al 6% del PIB en l’educació obligatòria i el 1,75% en la universitat. L’ensenyament públic és l’única manera de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés i en rebre una formació de qualitat.

 

4.3.1.Educació infantil

Retornar a l’etapa d’educació infantil, en especial al cicle 0-3, el caràcter educatiu, fonamental i bàsic per a la formació de la persona, que la Ley de Calidad posa en qüestió. S’ha de conscienciar la població.

  • Enfortir la xarxa pública de 0-3 anys, creant més places d’Escoles Bressols, públiques, gratuïtes i de qualitat.

 

4.3.2.Educació primària i secundària

  • Assolir la gratuïtat real de l’educació obligatòria; gratuïtat en els llibres de text i el material educatiu, transport, menjador,...
  • Equilibri territorial en la distribució dels recursos educatius i evitar desigualtats entre els infants que viuen en el mateix territori, pel fet de viure en una zona urbana o rural.
  • Solucions els problemes d’infraestructures educatives, cal construir nous edificis, equipaments,... adequant-los a les necessitats del centre educatiu i nombre d’alumnes.
  • Destinar més recursos i donar prioritat a l’educació en la diversitat; alumnes amb NEE, alumnes immigrants,... creació de nous programes i equipaments, suport als docents, plans d’acollida, creació de zones d’atenció preferent,... l’educació ha d’evitar l’exclusió i la marginació social dels infants, i propiciar la igualtat d’oportunitats.
  • Millorar la formació inicial i continua dels docents, facilitar el seu reciclatge i apropar-los a la realitat educativa i social del seu entorn.
  • Propiciar i vetllar pel bon funcionament dels programes de garantia social que han de permetre la formació d’aquelles persones que no hagin acabat l’ensenyament secundari, i fer-ho de manera que sigui una part més del sistema educatiu, evitant-ne la seva marginació.
  • Educar en valors: diversitat, democràcia, convivència, pau, etc.

 

4.3.3.Educació universitària

  • Aconseguir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’Educació superior, és a dir arribar a la gratuïtat formal.
  • Fomentar per les despeses indirectes (llibres, transports,...) un sistema de beques que trenqui les desigualtats existents i que serveixi per aconseguir la gratuïtat real de l’Educació Superior. Aquest sistema de beques que proposem és el següent:
    - Beques-salaris: per persones amb un nivell baix de renta, per a cobrir els costos indirectes i el cost d’oportunitat de no treballar.
    - Beques directes: hauríem de tendir a cobrir els costos indirectes, es podria establir el criteri, segons la renda familiar.
  • Augment de la despesa pública en Educació superior, la Llei Catalana d’Universitats hauria d’anar dotada d’un pla de finançament que augmentés la despesa de l’1,1% del PIB actual a l’1,75% i l’increment de la despesa total en beques i ajuts del 0,09% actual al 0,27% del PIB, adaptant-nos a la mitjana europea en despesa en l’ensenyament superior.
  • Establir horaris de classe més compactes i intensius. Promoure la revisió de les normatives de permanència i els plans d’estudi per afavorir les anomenades “vies lentes” per a casos de compatibilització d’estudis i treball, i per fomentar la formació continua de les persones. Creació de models flexibles d’estudi amb la combinació de l’ensenyament presencial i no presencial i l’ampliació dels horaris d’estudi.
  • Per aconseguir una millor qualitat de l’educació superior calen recursos humans i financers, per millorar els recursos humans cal la desmassificació de les aules, baixant així les ràtios de les aules i de les tutories dels docents.
  • Garantir la independència universitària, externalitzar l’avaluació i no posar en qüestió la llibertat de càtedra.
  • Realitzar una anàlisi exhaustiva sobre l’oferta de tercers cicles (màsters i postgraus), en tant que poden suposar una nova barrera econòmica discriminatòria, alhora que evidencien el problema del finançament de les universitats públiques.

 

4.3.4.Més propostes sobre l’educació:

  • Fomentar la formació continua; invertint més recursos, difusió, facilitar la seva realització,..
  • Incrementar la despesa en l’educació d’adults, reconeixement de la seva tasca social, adequació de les infraestructures que s’utilitzen per realitzar la tasca educativa,...
  • Creació de programes de transició entre els estudis (universitaris, ESO, educació professional,...) i el mercat laboral; suport als i les estudiants, borses de treball, ajuda per trobar la primera feina, recursos per buscar i trobar feina,...
  • Fomentar pactes amb els ajuntaments per a l’ús dels diferents centres educatius en hores no lectives.

Educació en el lleure per a tothom. Cal dotar dels recursos humans i materials necessaris a les entitats d’educació en el lleure sense caure en l’actual sistema clientelar. Divulgar la seva tasca educativa i social, i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a aquests serveis.