|
Índex
V. AUTOGOVERN
Més autogovern per a Catalunya.
Catalunya ha assolit, en el marc de la Constitució i de lEstatut
dAutonomia, les cotes més altes dautogovern de la seva
història contemporània, en el context duna Espanya
que reconeix i valora la seva pluralitat. Un projecte comú de convivència
i llibertat que ha fet possible el desenvolupament de les nostres institucions
dautogovern i, amb la consecució dels valors constitucionals
basats en la igualtat de drets de la ciutadania, i la justícia
i la cohesió socials.
La Constitució i lEstatut dAutonomia han aportat els
instruments adequats i necessaris per garantir lexercici de lautonomia
política de Catalunya. Enquadrats en aquest marc, considerem imprescindible
utilitzar tots els mecanismes per aprofundir i millorar el nostre autogovern,
aprofitant totes les possibilitats que ens ofereixen la Constitució
i lEstatut.
A més, la integració dEspanya a Europa és
una gran oportunitat per a la societat catalana. Per a afrontar-la, hem
daprofundir en els mecanismes de millora de la coordinació,
lexecució i lavaluació de les diferents polítiques
implementades per les Administracions públiques les locals,
les autonòmiques i lestatal. El desenvolupament de lautogovern
passa per superar la dinàmica de lenfrontament la disputa
per les respectives parcel·les de poder i per donar pas a
una nova cultura política basada en la participació, en
la lleialtat institucional i en la cooperació entre les diferents
Administracions. Hem dadministrar la normalitat davant de lexcepcionalitat
dels qui mantenen propostes programàtiques com si res hagués
succeït ni canviat en 23 anys dautogovern. No sha dutilitzar
la coartada de la reivindicació en lloc daprofitar les oportunitats
que avui té la societat catalana.
Exercici de lautogovern de Catalunya
Després de 23 anys dautogovern, Catalunya no ha utilitzat
totes les possibilitats que ofereix el nostre model dEstat. El simple
exercici de totes les competències que Catalunya té, constitucionalment
reconegudes i estatutàriament assumides, ens permetrà continuar
desenvolupant el nostre autogovern en benefici del conjunt de la societat
catalana.
El desenvolupament de lautogovern exigeix esgotar tot el ventall
de possibilitats legislatives, que són competència de la
Generalitat de Catalunya i que hem assumit en virtut de lEstatut
dAutonomia. En aquest sentit, el Partit Popular de Catalunya ha
posat de manifest, al llarg de la VI Legislatura, la necessitat dexercir
lautonomia política íntegrament i, en conseqüència,
i gràcies a limpuls i el suport del nostre Partit, shan
aprovat les lleis que relacionem a continuació:
- Llei durbanisme de Catalunya.
- Llei de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació.
- Llei de Contaminació Acústica.
- Llei de Contaminació Lumínica
- Llei de Conciliació de la vida familiar i laboral del personal
al servei de les Administracions Públiques catalanes.
- Llei de modificació de la Llei 37/1991 de Menors.
- Llei de Turisme de Catalunya.
- Llei de Confraries de Pescadors.
- Llei de Transport per Cable.
- Llei de Protecció de la Salut.
- Llei de Seguretat Alimentària.
El Partit Popular de Catalunya ha impulsat les reformes necessàries
en làmbit de lorganització territorial de Catalunya
i, concretament, la modificació de la Llei sobre lorganització
comarcal de Catalunya, lenfortiment competencial del Conselh Generau
dAran i les reformes de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya.
Malgrat aquest esforç, resten encara per aprovar un conjunt de
lleis que el Partit Popular de Catalunya considera totalment necessàries
perquè Catalunya aconsegueixi el ple autogovern. Entre aquestes
lleis cal esmentar les relatives a les següents matèries:
- Règim electoral general, especialment pel que fa a les eleccions
al Parlament de Catalunya.
- Adequació de la Llei dOrganització, procediment
i règim jurídic de lAdministració de la Generalitat
a les disposicions de lEstat en aquestes matèries, especialment
a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic
de les administracions públiques i del procediment administratiu
comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
- Investigació científica i tècnica, en el sentit
daprovar una llei general en el marc de la Legislació de
lEstat (art. 9.7 EAC).
- Vies pecuàries, en el marc de la Legislació bàsica
de lEstat (art. 9.10 EAC).
- Llei de les obres públiques que no tinguin la qualificació
legal dinterès de lEstat o que no afectin daltres
Comunitats Autònomes (art. 9.13. EAC).
- Transport ferroviari per Catalunya (art. 9.15 EAC).
- Transport de mercaderies per carretera (art. 9.15 EAC).
- Llei de caça (art. 9.17 EAC).
- Establiment i ordenació de centres de contractació de
mercaderies i de valors, de conformitat amb el dret mercantil (art.
9.20 EAC).
- Règim jurídic dexpropiació forçosa
a Catalunya, en el marc de la legislació bàsica de lEstat
(art. 10.1.2 EAC).
- Règim dels contractes i les concessions administratives aplicable
a la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Legislació sobre
Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret Legislatiu
2/2000).
- Règim de les assegurances, en el marc de la legislació
bàsica de lEstat (art. 10.1.4 EAC).
- Règim miner (art. 10.1.5 en relació a lart. 9.16
EAC).
- Règim energètic, en el marc de les diferents lleis sectorials
aprovades per lEstat amb caràcter bàsic (art. 10.1.5
en relació a lart. 9.16 EAC).
- Ordenació del sector pesquer (art. 10.1.7 EAC).
- Indústria, en el marc de la Llei dindústria de
lEstat (art. 12.1.2 EAC).
Pel que fa a lexercici de la potestat reglamentària respecte
a les lleis aprovades pel Parlament, el Partit Popular de Catalunya posa
de manifest, igualment, labsència del desenvolupament reglamentari
corresponent a algunes disposicions legals. En aquest sentit, és
un objectiu prioritari del nostre Partit completar durant aquesta nova
legislatura el desplegament reglamentari de les següents Lleis:
- Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.
- Llei 7/1997, de 18 de juny, dassociacions.
- Llei 5/1998, de 17 dabril, de ports de la Generalitat.
- Llei 10/2000, de 7 de juliol, dordenació del transport
daigües marítimes i continentals.
- Llei 19/2000, de 29 de desembre, daeroports.
- Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenació ambiental de lenllumenament
per a la protecció del medi nocturn.
- Llei 2/2002, de 14 de març, durbanisme.
- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació
acústica.
- Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya.
- Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
- Llei 1/2003, de 19 de febrer, duniversitats de Catalunya.
I pel que fa a les competències merament executives, el Partit
Popular de Catalunya palesa també que manca exercir-ne algunes;
concretament, i atesa la importància que tenen, cal esmentar les
següents:
- Mapa de protecció civil de Catalunya (art.13 EAC).
- Competències executives en matèria de propietat intel·lectual.
- Regulació del mecanisme de designació dels representants
de la Generalitat de Catalunya en els organismes econòmics, les
institucions financeres i les empreses públiques de lEstat,
la competència de les quals sestén al territori
de Catalunya i no és objecte de traspàs (art. 53 EAC).
Finalment, cal posar de manifest que no es poden cercar més pretextos
per justificar el fet de no exercir les competències que lEstatut
dAutonomia atribueix a la Generalitat, i menys quan hi ha lautèntica
necessitat dimpulsar algunes reformes estructurals de gran importància,
com lordenació del territori, la gestió sanitària,
la Llei de qualitat educativa o la Llei destabilitat pressupostària.
Finançament de Catalunya
No hi ha autonomia política sense autonomia financera. Recentment
ha estat aprovat un nou model de finançament autonòmic que,
amb vocació destabilitat, compleix els principis dautonomia
financera, solidaritat i suficiència, i reforça la corresponsabilitat
de totes les Administracions en lobtenció dels ingressos
i en la gestió de la despesa pública.
Aquest nou model de finançament autonòmic, aprovat per totes
les comunitats autònomes, incrementa els recursos disponibles de
la Generalitat, garantint així la suficiència financera;
millora la nostra autonomia financera i política, en fer dependre
els seus ingressos, en major mesura, de recursos propis o participats,
i disminuint significativament les transferències des de lAdministració
General de lEstat. La pràctica totalitat de les figures tributàries
que configuren el nostre sistema (IRPF, IVA, impostos especials) han passat
a ser compartides amb la Generalitat de Catalunya i, en alguns casos com
els impostos especials sobre el consum delectricitat o de matriculació
han estat traspassats íntegrament. Ara el sistema tributari esdevé
un reflex fidel del grau de descentralització política assolit
a Espanya en els darrers anys.
La capacitat del Govern de la Generalitat per decidir els impostos que
paguem els catalans no és només una manifestació
de lautonomia política i financera, sinó que, a més,
implica laplicació duna corresponsabilitat fiscal en
què la ciutadania pot exigir responsabilitats polítiques
a les Administracions Públiques per la gestió que fa dels
impostos cadascuna delles.
En aquest context, el Partit Popular de Catalunya impulsarà una
legislació tributària pròpia per a Catalunya que,
en el marc de les nostres competències, permeti aplicar les polítiques
que el país necessita i la societat demana.Millora dels mecanismes
de col·laboració i cooperació entre la Generalitat
de Catalunya i lEstat
Atesa la naturalesa composta del nostre model dEstat, és
completament necessari, en lexercici de les competències
respectives, reforçar i aprofundir la col·laboració,
la cooperació i la lleialtat institucional mútues entre
les diferents Administracions.
Per al Partit Popular de Catalunya aquest aprofundiment sha de
centrar en:
1. Les conferències sectorials
2. Les comissions bilaterals de cooperació entre lEstat i
la Generalitat de Catalunya
3. Els convenis de col·laboració.
Aquests mecanismes han donat resultats positius en larticulació
de les relacions entre les administracions de la Generalitat de Catalunya
i de lEstat.
Per a aquesta propera legislatura, el Partit Popular de Catalunya considera
que cal potenciar els mecanismes de relació entre les administracions
de la Generalitat i de lEstat, especialment els programes conjunts
i la creació dòrgans comuns.
En el primer cas, lobjectiu que es persegueix és el de garantir
una política concertada entre lEstat i la Generalitat de
Catalunya, en un àmbit dactuació concret i determinat,
per tal dassegurar la participació de les dues en el desenvolupament
i execució de polítiques que van en benefici de tota la
societat. Es tracta de garantir la participació de lEstat
i de la Generalitat de Catalunya per definir objectius, finançar
actuacions i avaluar conjuntament els resultats. En el segon cas hom pretén
millorar els òrgans de col·laboració en els quals
la Generalitat de Catalunya té funcions consultives, i participa
en el disseny i en laplicació de polítiques concretes.
Finalment, afirmem que és precisament en làmbit de
les relacions entre les comunitats autònomes i lEstat on
pren força el principi de lleialtat institucional. En aquest sentit,
el Partit Popular de Catalunya sempre ha entès que larticulació
de les relacions entre la Generalitat i lEstat i laprofundiment
en els diversos mecanismes o instruments de relació entre les diferents
administracions han de subjectar-se, necessàriament, als
principis i els valors que emanen de la Constitució i de lEstatut
dAutonomia. Participació de Catalunya a la Unió Europea
El Partit Popular de Catalunya defensa una major implicació de
Catalunya en la formació de la voluntat europea, i també
en laplicació normativa i administrativa de lordenació
comunitària. En aquesta línia, creiem imprescindible impulsar,
en primer lloc, la tasca feta per la Conferència per a Afers relacionats
amb les Comunitats Europees, a les reunions de les quals es debaten qüestions
comunitàries que afecten Catalunya i la resta de comunitats autònomes.
A més, cal potenciar el paper de la Conselleria per a Afers Autonòmics
en la Representació Permanent dEspanya davant la Unió
Europea, que actua com a nexe entre lEstat i les representacions
de les comunitats autònomes a Brussel·les. També
cal millorar la representació autonòmica a les delegacions
espanyoles als diversos comitès i grups de treball de la Comissió
Europea, amb la finalitat que lAdministració de la Generalitat
de Catalunya estigui present a tots els comitès que tractin afers
de la seva competència, i en els quals estem especialment interessats.
Reivindicació del paper de la societat catalana
El principal actiu de Catalunya és el dinamisme i la vitalitat
emprenedora de la nostra societat. La Generalitat i la resta dAdministracions
Públiques han dapostar amb més fermesa per la creació
despais de diàleg, de complicitat i de col·laboració
amb la societat, donant-li participació real en lelaboració,
lexecució i lavaluació de les polítiques
públiques.
A Catalunya tenim una societat fortament arrelada i vertebrada, dinàmica
i emprenedora, capaç dassumir responsabilitats i de liderar
nous projectes i oportunitats. Històricament, ha estat la nostra
societat la que ha impulsat el desenvolupament econòmic i social
de Catalunya, i la que en els moments difícils ha garantit el manteniment
de la nostra identitat. Lautogovern de la Catalunya del segle XXI
ha dapostar clarament per retornar-li les seves capacitats, dotant
dun marc dactuació més ampli i flexible els
ciutadans.
Tindrem una Catalunya oberta, solidària, en progrés i amb
capacitat de lideratge sempre que el teixit social tingui protagonisme,
sempre que els actors socials siguin agents actius, que puguin plantejar
noves mesures, idees i iniciatives, i que tinguin la capacitat de decisió
i els mitjans suficients per portar-les a terme. Perquè el progrés,
la competitivitat, el lideratge de Catalunya es basa en les persones i
en lesperit emprenedor i innovador de les nostres empreses. Per
això, des de lexercici del nostre autogovern, cal potenciar
la iniciativa privada, perquè iniciativa privada i iniciativa pública
sumen.Necessàries reformes estructurals
Les Administracions Públiques són part integrant de la societat,
han destar sotmeses als mateixos condicionants i exigències
que el conjunt de la societat i els seus diferents agents. No és
concebible un país europeu amb administracions poc adaptades al
nou entorn en què shan de desenvolupar. Les noves tecnologies
són una oportunitat per simplificar la gestió administrativa.
El Partit Popular de Catalunya posarem tot el nostre esforç a
fer-les capaces de respondre a les demandes socials i a introduir-hi un
grau suficient deficàcia i deficiència que faci
possible aprofitar les noves oportunitats. Cal fer les reformes necessàries
perquè contribueixin al progrés social i no el frenin o
limitin la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament.
Cal abordar, doncs, un procés de transformació, sobre la
base duna millor definició dels serveis, orientant-los cap
el ciutadà i cap a la plena utilització de les noves tecnologies.
Estructures més reduïdes, flexibles i subsidiàries
esglaonadament, perquè no es produeixin duplicitats ineficaces
i costoses. Cal introduir en aquest procés de reforma i transformació
una avaluació constant dobjectius i de resultats.
Conclusions
Ý Cal portar a terme el desenvolupament de les nostres institucions dautogovern
des de la corresponsabilitat i la gestió eficaç de les nostres
competències, per millorar la qualitat de vida de les persones
i oferir-los noves oportunitats.
Ý El nou model de finançament comporta per a Catalunya lincrement
més important del nostre autogovern, que rep un impuls que el situa
per damunt del nivell competencial dels estats més descentralitzats
del nostre entorn. Per aquest motiu el Partit Popular de Catalunya vol,
a la propera legislatura, aplicar les polítiques que el país
necessita, gràcies als ingressos aportats per aquest nou model
de finançament, especialment pel que fa a les polítiques
socials, de suport a les famílies i fiscals.
Ý És imprescindible aprofundir en els mecanismes de millora de
la planificació, lexecució i lavaluació
de les diferents polítiques desenvolupades per les administracions
públiques.
Ý En un sistema de distribució de poders com el nostre, on gran
part de les competències són concurrents i compartides,
cal abordar una nova fase, centrada en la creació de nous mecanismes
i tècniques de cooperació, per una banda, i en el perfeccionament
dels ja existents, per una altra, perquè tots els poders públics
orientin la seva actuació a la recerca de leficàcia
i de la millor atenció als drets bàsics de tothom.
Ý Ha arribat el moment dimpulsar la segona descentralització
i de dotar els ens locals de mecanismes i de finançament suficient
perquè puguin oferir, amb total garantia als ciutadans, els serveis
propis del poder polític que els reconeix la Constitució.
Ý El nou escenari que ens proporciona la construcció europea, i
un món globalitzat, exigeixen millorar els mecanismes de participació
de Catalunya en la formació de la voluntat europea, i dotar la
nostra societat de més capacitat per articular processos de connexió
i per establir nexes entre associacions, sectors i països.
Ý El desenvolupament del nostre autogovern ha de fer-se a partir de la
voluntat daprofundir i de millorar les possibilitats que avui tenim
dencaixar les peces que ens permeten continuar prosperant juntament
amb la resta. No es tracta de greuges comparatius: es tracta de potenciar
les possibilitats pròpies, amb lobjectiu que les nostres
polítiques siguin útils per donar resposta a les necessitats
reals de la societat. Aquest ha de ser lautèntic objectiu
de lautogovern de Catalunya quan es tenen, com tenim, els recursos
per fer-ho.
En definitiva, la Constitució i lEstatut dAutonomia
són el nostre marc de referència i de convivència.
Ambdós textos són lexpressió dun consens
bàsic que ha fet possible el progrés efectiu de Catalunya
en una Espanya plural.
Lanomenat «bloc constitucional» podrà perfeccionar-se
sempre que es millori el sistema en el seu conjunt i les reformes plantejades
responguin a un consens social tan ampli com el que va veure néixer
la Constitució i lEstatut dAutonomia actuals. El Partit
Popular de Catalunya, per coherència amb aquests plantejaments,
no creu necessàries relectures interessades i unilaterals, o reformes,
lobjectiu, la finalitat i la destinació de les quals sigui
incert i que només introdueixi confusió. El model actual,
lEstat de les Autonomies, que ha esdevingut un referent destat
descentralitzat, ens permet tenir un nivell competencial equiparable al
de la major part destats federals.
El Partit Popular de Catalunya aposta decididament per centrar el desenvolupament
polític de Catalunya en la millora de la qualitat de lautogovern,
abandonant plantejaments sobiranistes o federalismes asimètrics
que només aporten incertesa i generen ruptures del consens constitucional.
El «bloc constitucional» és un marc que permet, de
manera plenament satisfactòria, lexercici de lautogovern
que demana la societat catalana. Presenta un gran dinamisme i permet una
progressiva adaptació a les noves necessitats de la nostra societat.
(...)
Fiscalitat
El nou sistema de finançament autonòmic ha permès
a la Generalitat de Catalunya aplicar polítiques tributàries
pròpies. El nou model de finançament reconeix, a més,
una àmplia capacitat normativa a la Generalitat, tant pel que fa
a la fixació i la determinació dels tributs propis especialment
els relatius a les taxes i les contribucions especials, com pel
que fa a la determinació dalguns elements dels tributs cedits
(la majoria dels impostos que avui gestiona i recapta lAdministració
tributària de la Generalitat: IRPF, successions i donacions, transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre
les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, impost especial sobre
electricitat, IVA parcialment). Paral·lelament, és evident
que el Govern de la Generalitat ha dacarar amb instruments veritablement
àgils i eficaços la gestió, la recaptació
i la inspecció dels tributs propis i la gestió i la recaptació
dels tributs cedits.
En aquest context el Partit Popular de Catalunya ha platejat, durant la
VI Legislatura, diferents mesures tributàries que, emmarcades en
limpuls del Govern del Partit Popular a la reducció dels
impostos i la simplificació en la gestió, shan destinat
a afavorir la ciutadania de Catalunya davant duna política
fiscal desfavorable aplicada fins ara per la Generalitat. La proposta
de supressió de lImpost sobre Successions, en el supòsit
de parentiu entre ascendents, descendents i cònjuges; la proposta
de supressió del recàrrec metropolità en lImpost
sobre béns immobles; la proposta de refosa de tota la normativa
sobre taxes de la Generalitat, vigent actualment; la introducció
dimportants deduccions en el tram autonòmic de lIRPF,
per ladquisició o lloguer dun habitatge destinat a
residència habitual; les mesures de suport a les famílies
nombroses en ladquisició dhabitatges, són, entre
daltres, les mesures que el Partit Popular de Catalunya ha impulsat
i pensa seguir defensant al llarg daquesta VI Legislatura.
Creiem que aquesta propera legislatura ha de ser, en matèria fiscal,
una legislatura caracteritzada per:
1. La plena assumpció per la Generalitat de la seva corresponsabilitat
en matèria fiscal, circumstància que dóna peu a lAdministració
tributària catalana per dissenyar de forma coherent i ordenada
una política fiscal pròpia.
2. La reducció dels impostos que són competència
de la Generalitat, en la línia de les propostes ja plantejades
pel Partit Popular de Catalunya durant la VI Legislatura.
3. La millora dels instruments de gestió i de recaptació
de tributs que corresponen a la Generalitat de Catalunya.
Propostes concretes a favor duna política fiscal pròpia
per a Catalunya
Ý Elaborar una Llei general tributària catalana que es configuri
com autèntic marc normatiu propi, i que tingui en compte els següents
aspectes:
- la unificació de criteris en la gestió i laplicació
dels tributs
- la unificació de criteris en laplicació de sancions
- la unificació de criteris en la interpretació de les normes
fiscals
- la determinació dun òrgan administratiu de caràcter
arbitral que resolgui les diferències entre lAdministració
tributària de la Generalitat i els contribuents catalans.
Ý Refondre la normativa de tota la legislació de taxes que exigeix
la Generalitat a la ciutadania de Catalunya, atès que lelevat
grau de dispersió normativa existent posa en perill la seguretat
jurídica dels ciutadans i ciutadanes a lhora de conèixer
quina és la taxa que han dabonar.
Ý Elaborar una llei que unifiqui els diferents impostos que directament
gestiona i recapta lAdministració de la Generalitat i sobre
els quals té capacitat normativa, per poder disposar dun
codi fiscal unificat que posi fi a lelevada dispersió legislativa
existent.
Ý Fer la «Carta de Drets i Deures del Contribuent», que reguli
els drets i els deures dels contribuents catalans davant les Administracions
tributàries de Catalunya.
Reducció dimpostos també a Catalunya.
Ý Suprimir lImpost sobre Successions entre ascendents, descendents
i cònjuges i incrementar les deduccions de la quota fins a un 100%
pel que fa a la transmissió de valors dineraris, les assegurances
de vida i lhabitatge habitual entre els parents esmentats.
Ý Suprimir gradualment lImpost sobre el Patrimoni, ja que és
un impost injust, desfasat i discriminatori.
.
Ý Reduir del 7% al 6%, amb caràcter general, el tipus de gravamen
de lImpost de Transmissions Patrimonials (ITP).
Ý Introduir, en la part corresponent a la Generalitat de la quota íntegra
de lIRPF, una deducció del 15% de les quantitats destinades
a lajuda domèstica, sempre que el contribuent percebi rendes
de treball o rendes dactivitat econòmica.
Ý Promoure lexempció de tributació, a compte de lIRPF,
dels ajuts per fills menors de tres anys que concedeix la Generalitat
de Catalunya.
Ý Incrementar les deduccions existents actualment, en la part corresponent
a la Generalitat de la quota íntegra de lIRPF, per naixement
o adopció dun fill (actualment en la declaració conjunta
dels progenitors la deducció és de 300€ i en la declaració
individual és de 150€).
Ý Incrementar, igualment, les deduccions per les quantitats satisfetes
en el període impositiu en concepte de lloguer de lhabitatge
habitual, els beneficiaris de les quals siguin menors de 32 anys, estiguin
en atur durant 183 dies o més durant lexercici, tinguin un
grau de discapacitat igual o superior al 65%, o siguin vidu o vídua
i tinguin 65 o més anys.
Ý Incrementar la deducció per donació de quantitats abonades
a descendents per a ladquisició del primer habitatge fins
al 5% (actualment és l1%).
Ý Reduir el tipus impositiu aplicable a la quota dels documents notarials
quan sescripturen els crèdits hipotecaris. Lactual
sistema es basa en una tarifa progressiva que durant lany 2002 era
de l1% a partir de 100.000€ i que a partir del 2003 saplica
a partir de 60.000 €. Aquest sistema no incentiva precisament els
ciutadans perquè adquireixin habitatges en règim de propietat,
i encareix considerablement la compra dun immoble.
Mesures per a la millora de la gestió tributària
Ý Potenciar els serveis dinformació, dassessorament
i de consulta gratuïta que presta lAdministració de
la Generalitat a la ciutadania de Catalunya, i establir procediments simples
devacuació de consultes i dubtes en matèria fiscal.
Ý Crear lAgència de Gestió de Tributs de la Generalitat
de Catalunya, amb funcions de gestió, recaptació i inspecció
dels tributs propis de la Generalitat i dels tributs cedits.
Ý Introduir els mecanismes necessaris per millorar i incrementar la coordinació
de lAdministració tributària de la Generalitat amb
lAgència Estatal dAdministració Tributària.
Ý Agilitar el funcionament de la Junta Superior de Finances i de les Juntes
Territorials de Finances, i dotar-les dels mitjans humans i tècnics
necessaris perquè puguin desenvolupar les seves funcions amb eficàcia,
celeritat i simplicitat.
(...)
Lorganització territorial de Catalunya. La segona descentralització
Introducció
La construcció de lEstat de les Autonomies, iniciada amb
laprovació de la Constitució i de lEstatut,
ja té perfilats els seus trets fonamentals, especialment pel que
fa als traspassos de competències previstos als Estatuts. El fet
que shagi establert ja un sistema de finançament autonòmic
estable basat en els principis dautonomia, suficiència i
solidaritat, ha suposat la culminació dun procés de
descentralització política i administrativa que, per la
seva intensitat i rapidesa, no té parangó en els països
del nostre entorn ni en el dret constitucional comparat.
Ara, aquest procés de transferència de competències
de lEstat a les comunitats autònomes ha de tenir un reflex
equivalent en els següents esglaons de ladministració
territorial: les Administracions Locals, impulsant daquesta forma
una veritable «descentralització de la descentralització».
Es pot constatar que durant tots aquests anys els Ens Locals han vist
pràcticament inalterada la configuració legal del seu àmbit
competencial, sense que hi hagi hagut una continuació del procés
descentralitzador a favor daquestes Administracions, que són,
en definitiva, les més properes a la ciutadania.
Tanmateix, aquest esforç descentralitzador es fonamenta en el text
de larticle 4 de la Carta Europea dAutonomia Local, ratificada
per lEstat Espanyol el 20 de gener de 1988 i, en especial, lapartat
3, que aconsella encomanar lexercici de les competències
públiques a les administracions més properes a la ciutadania.
Aquesta és, a més, una exigència del principi de
subsidiarietat que oportunament va introduir larticle 3.B del Tractat
de Maastricht en làmbit dels països membres de la Unió
Europea. És aquest el moment adequat per donar un nou impuls al
procés descentralitzador, ara a favor dels Ens Locals, i aprofundir
en el desenvolupament del nostre model dorganització territorial.
Impulsar latribució de noves competències als Ens
Locals comporta un millor compliment dels principis que inspiren la Constitució
i lEstatut dAutonomia.
El Pacte Local Català
El darrer objectiu ha de ser, sempre i en tot cas, millorar la qualitat
de vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, procurant una prestació
més eficaç, alhora que eficient, dels serveis públics.
Els criteris deficàcia i deficiència han de
presidir, doncs, latribució de competències a uns
i altres nivells de lAdministració. El millor servei als
ciutadans, ha de guiar, també en aquesta nova etapa, el procés
descentralitzador.
En concordança amb lanterior plantejament, la Generalitat
de Catalunya ha de recollir el testimoni per continuar avançant
en el procés de descentralització, i procurar daquesta
forma la millor assignació possible de les responsabilitats polítiques
i una millor gestió de les polítiques públiques.
Per fer-ho possible, ha datribuir part de les seves competències
als Ens Locals, cedint amb aquesta finalitat els mitjans humans, materials
i pressupostaris que facin possible una gestió adient de cada competència.
En aquest context, és del tot necessari dotar-se dun instrument
perdurable, permanent i estable, que permeti dur a terme lanomenat
«Pacte Local Català» amb èxit. El Pacte Local
no ha de ser, en cap cas, un problema puntual que es pugui resoldre amb
una llei en els seus aspectes més concrets, sinó que serà
un procés obert, dinàmic, actiu, que es desenvoluparà
al llarg dels propers anys i que, en alguns casos, no caldrà exhaurir
necessàriament. Per aquestes raons, aquest instrument de què
ens dotem els catalans ha de ser configurat com un pilar fonamental en
el conjunt de lordenament jurídic local de Catalunya, atesa
la seva configuració com a instrument permanent i amb el suport
necessari per garantir-ne la correcta aplicació.
Creiem que aquest instrument, que formalment ha de ser una llei del Parlament
de Catalunya, ha de preveure com a mínim els punts següents:
Ý La relació de les competències susceptibles de ser assumides
pels Ens Locals, entre les quals el Partit Popular de Catalunya considera
com a més destacades, les següents: consum, esports, educació,
ocupació, joventut, medi ambient, ordenació del territori,
urbanisme, patrimoni històric artístic, protecció
civil, sanitat, serveis socials, transports, turisme i habitatge.
Ý La identificació dels beneficiaris del procés descentralitzador
(allò que tècnicament sanomena «ens territorials
descentralitzats»).
Considerem que els municipis són els destinataris preferents de
les competències transferides o delegades. Però, perquè
puguin assumir les noves competències cal, prèviament, conèixer-ne
la capacitat de gestió, i garantir en tot moment ladequada
prestació dels serveis públics.
Es tracta devitar que els Ens Locals facin una assumpció
de competències precipitada, ràpida i sense tenir en compte
la capacitat de cada municipi.
Els Consells Comarcals han de tenir, en aquest nou context, un paper destacat.
Laposta feta durant la VI Legislatura a favor duns consells
de composició més plural, democràtica i oberta, ens
ha de portar a considerar-los també com a destinataris de competències
concretes, especialment de les que exigeixen, per al seu correcte exercici,
la participació duna entitat territorial que agrupi diversos
municipis.
Finalment, considerem essencial el paper que han de continuar desenvolupant
les Diputacions Provincials com a entitats de suport als municipis, especialment
als petits i els mitjans, per garantir una correcta prestació dels
serveis que aquests tinguin encomanats, i el reconeixement de la realitat
metropolitana en àmbits com el transport, lurbanisme, els
residus, els serveis hidràulics i la promoció econòmica.
Ý Els mecanismes concrets per fer efectiu el procés descentralitzador
a Catalunya han de ser, fonamentalment, tres:
- La transferència o latribució de competències.
- La delegació.
- Lencàrrec de gestió.
Ý Caldrà instituir de forma complementària els mecanismes
de control i de participació de la Generalitat i dels Ens Locals
en la consecució del procés de descentralització
a favor dels Ens Locals, i introduir les previsions de finançament
més destacades que han de garantir, en darrer terme, lèxit
de tot el procés.
Paral·lelament, cal impulsar a Catalunya un autèntic procés
de descentralització de lAdministració de la Generalitat,
amb lobjectiu dapropar-la als ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
facilitar laccés daquests als seus serveis i dependències
i reduir considerablement la càrrega burocràtica duna
Administració fortament centralitzada com és, en aquests
moments, la de la Generalitat. Per aquest motiu, des del Partit Popular
de Catalunya creiem que cal estudiar i analitzar amb serenor i deteniment,
sense precipitacions, la possible constitució de les regions administratives
o «vegueries» tot coincidint amb la demarcació
dels «7 Plans Territorials Parcials de Catalunya», enteses
com a demarcacions territorials de lAdministració de la Generalitat
que serveixin per donar una resposta adequada en termes deficàcia
i deficiència a les necessitats dels ciutadans, i que garanteixin
la màxima qualitat en la prestació dels serveis públics.
Perquè una Administració allunyada de la ciutadania és,
per definició, una Administració tancada, ineficaç
i poc dinàmica.En aquest procés el Partit Popular continuarà
fent una aposta decidida per millorar lautonomia administrativa
i per enfortir la capacitat de gestió de la Val dAran. Efectivament,
els esforços duts a terme durant la VI Legislatura pel Grup Popular,
en el sentit de reforçar làmbit de competències
del Consell General dAran i davançar cap a un major
pluralisme i representació electorals, han de tenir continuïtat
en aquesta nova etapa, en què precisament el procés de descentralització
territorial ha de rebre el suport i limpuls que demana la societat
catalana. La Val dAran, ateses les seves particularitats territorials,
econòmiques i socials, exigeix un tracte específic, millor
que el que la Llei del 1990 li dispensa. Caldrà, doncs, reformar
la legislació vigent sobre el règim dautonomia de
la Val dAran per atribuir-li més competències, millorar
les relacions amb lAdministració de la Generalitat i dotar-la
dels recursos necessaris perquè gestioni amb èxit les seves
competències.
Per assolir un èxit rotund de tot aquest procés de descentralització
a favor dels Ens Locals, el Partit Popular de Catalunya aposta pel diàleg
i el consens entre les forces polítiques, el Govern de la Generalitat
i les entitats municipalistes. En aquesta segona descentralització
és essencial arribar a aquesta concertació de voluntats,
amb lobjectiu dassolir el desitjable i necessari consens en
un afer de capital importància per a larticulació
territorial i la prestació dels serveis públics de Catalunya
(...)
La pluralitat lingüística de Catalunya, una riquesa de la
nostre societat. Catalunya gaudeix dunes senyes didentitat
pròpies i genuïnes, exponent de les quals son entre daltres
la llengua, la cultura, i el dret civil. Té un patrimoni lingüístic
únic, integrat per dues llengües, totes dues oficials a Catalunya
el català i el castellà-, amb un ús social
molt ampli, amb una tradició literària més que centenària
i amb un valor científic incalculable. Gaudim, en definitiva, duna
cultura i unes tradicions pròpies, antigues, riques en pluralitat
de formes i orígens i respectades per tothom. El Partit Popular
de Catalunya considera que cal exercir aquest fet diferencial des de la
plena normalitat, sense ambigüitats ni complexos, per tal que la
nostra riquesa cultural i lingüística continuï impregnant
els valors de la nostra societat. Precisament perquè la societat
catalana és una societat oberta, culta, dinàmica, permeable
a altres formes culturals, i acollidora, cal fomentar aquesta pluralitat
cultural i lingüística des dels poders públics.
En el pla estrictament lingüístic els Popular catalans creiem
que, precisament, la cooficialitat del català i el castellà,
tant en termes jurídics com sociològics, fa que les nostres
dues llengües esdevinguin un autèntic patrimoni comú,
que fa protagonistes per igual a tots els catalans i catalanes, que implica
lexistència duna riquesa col·lectiva que ha
de ser objecte de protecció i de promoció especials arreu,
i que no ha de respondre en cap cas a la lògica -ja superada socialment-
que una llengua simposa contra laltra o en detriment de laltra;
ans el contrari, el seu ús normal i la seva plena acceptació
social són en benefici de tots els catalans. Tenim la obligació
de preservar la nostra riquesa cultural i lingüística, i ho
hem de fer amb els mínims dirigismes oficials i accentuant la nostra
pluralitat amb lús normal de totes dues llengües.El
dret a utilitzar la llengua pròpia de cadascú és
consubstancial amb la llibertat de la persona i al seu lliure desenvolupament,
ja que des del punt de vista individual la llengua afecta a allò
més íntim -el desenvolupament de la personalitat-, constitueix
alhora un dret subjectiu i una llibertat individual i és un mitjà
per a expressar-se i comunicar-se amb als altres que ningú pot
forçar a canviar. Els catalans i les catalanes tenim el dret d'utilitzar
qualsevol de les llengües oficials amb plena normalitat i sense traves
en tots els àmbits de la vida. Ha de ser la mateixa ciutadania
de Catalunya qui tingui el coneixement més ampli i profund de les
dues llengües, i evitar en tot cas conductes que atemptin contra
la llibertat dutilitzar-les.La política lingüística
es concep des del Partit Popular de Catalunya com ladopció
de totes aquelles mesures que siguin necessàries i adequades per
enfortir lús social de la llengua catalana i per projectar-la
a lexterior sense dogmatismes ni demagògies -tal com sha
demostrat a lhora dimpulsar la creació de lInstitut
Ramon Llull-, per impulsar-ne lús social en els àmbits
professional, comercial, financer, cultural, en els mitjans de comunicació
social, ensenyament... però sense que cap daquestes mesures
comporti una imposició, una exigència, o generi limitacions
de cap mena. Una llengua es projecta i senforteix fent que els ciutadans
lemprin amb tota normalitat, que circuli la informació institucional
o no- per tot el teixit social, i que tothom si senti còmode i
identificat amb el seu ús. Per tant, cal orientar la política
lingüística cap al foment, la promoció i la difusió
de la llengua en tots els estrats socials, professionals i culturals.Cal,
doncs, fomentar lús social del català posant laccent
en la implementació de totes aquelles mesures que pretenen estendre
el seu ús i que garanteixin el dret dutilitzar qualsevol
de les llengües oficials en qualsevol àmbit.
|
|