Eleccions2003 - Més autogovern per a Catalunya

V. AUTOGOVERN

Més autogovern per a Catalunya.

Catalunya ha assolit, en el marc de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia, les cotes més altes d’autogovern de la seva història contemporània, en el context d’una Espanya que reconeix i valora la seva pluralitat. Un projecte comú de convivència i llibertat que ha fet possible el desenvolupament de les nostres institucions d’autogovern i, amb la consecució dels valors constitucionals basats en la igualtat de drets de la ciutadania, i la justícia i la cohesió socials.

La Constitució i l’Estatut d’Autonomia han aportat els instruments adequats i necessaris per garantir l’exercici de l’autonomia política de Catalunya. Enquadrats en aquest marc, considerem imprescindible utilitzar tots els mecanismes per aprofundir i millorar el nostre autogovern, aprofitant totes les possibilitats que ens ofereixen la Constitució i l’Estatut.

A més, la integració d’Espanya a Europa és una gran oportunitat per a la societat catalana. Per a afrontar-la, hem d’aprofundir en els mecanismes de millora de la coordinació, l’execució i l’avaluació de les diferents polítiques implementades per les Administracions públiques –les locals, les autonòmiques i l’estatal. El desenvolupament de l’autogovern passa per superar la dinàmica de l’enfrontament –la disputa per les respectives parcel·les de poder– i per donar pas a una nova cultura política basada en la participació, en la lleialtat institucional i en la cooperació entre les diferents Administracions. Hem d’administrar la normalitat davant de l’excepcionalitat dels qui mantenen propostes programàtiques com si res hagués succeït ni canviat en 23 anys d’autogovern. No s’ha d’utilitzar la coartada de la reivindicació en lloc d’aprofitar les oportunitats que avui té la societat catalana.

Exercici de l’autogovern de Catalunya

Després de 23 anys d’autogovern, Catalunya no ha utilitzat totes les possibilitats que ofereix el nostre model d’Estat. El simple exercici de totes les competències que Catalunya té, constitucionalment reconegudes i estatutàriament assumides, ens permetrà continuar desenvolupant el nostre autogovern en benefici del conjunt de la societat catalana.

El desenvolupament de l’autogovern exigeix esgotar tot el ventall de possibilitats legislatives, que són competència de la Generalitat de Catalunya i que hem assumit en virtut de l’Estatut d’Autonomia. En aquest sentit, el Partit Popular de Catalunya ha posat de manifest, al llarg de la VI Legislatura, la necessitat d’exercir l’autonomia política íntegrament i, en conseqüència, i gràcies a l’impuls i el suport del nostre Partit, s’han aprovat les lleis que relacionem a continuació:

Llei d’urbanisme de Catalunya.
Llei de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació.
Llei de Contaminació Acústica.
Llei de Contaminació Lumínica
Llei de Conciliació de la vida familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques catalanes.
Llei de modificació de la Llei 37/1991 de Menors.
Llei de Turisme de Catalunya.
Llei de Confraries de Pescadors.
Llei de Transport per Cable.
Llei de Protecció de la Salut.
Llei de Seguretat Alimentària.

El Partit Popular de Catalunya ha impulsat les reformes necessàries en l’àmbit de l’organització territorial de Catalunya i, concretament, la modificació de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, l’enfortiment competencial del Conselh Generau d’Aran i les reformes de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Malgrat aquest esforç, resten encara per aprovar un conjunt de lleis que el Partit Popular de Catalunya considera totalment necessàries perquè Catalunya aconsegueixi el ple autogovern. Entre aquestes lleis cal esmentar les relatives a les següents matèries:

Règim electoral general, especialment pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Adequació de la Llei d’Organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat a les disposicions de l’Estat en aquestes matèries, especialment a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Investigació científica i tècnica, en el sentit d’aprovar una llei general en el marc de la Legislació de l’Estat (art. 9.7 EAC).
Vies pecuàries, en el marc de la Legislació bàsica de l’Estat (art. 9.10 EAC).
Llei de les obres públiques que no tinguin la qualificació legal d’interès de l’Estat o que no afectin d’altres Comunitats Autònomes (art. 9.13. EAC).
Transport ferroviari per Catalunya (art. 9.15 EAC).
Transport de mercaderies per carretera (art. 9.15 EAC).
Llei de caça (art. 9.17 EAC).
Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i de valors, de conformitat amb el dret mercantil (art. 9.20 EAC).
Règim jurídic d’expropiació forçosa a Catalunya, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat (art. 10.1.2 EAC).
Règim dels contractes i les concessions administratives aplicable a la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Legislació sobre Contractes de les Administracions Públiques (Real Decret Legislatiu 2/2000).
Règim de les assegurances, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat (art. 10.1.4 EAC).
Règim miner (art. 10.1.5 en relació a l’art. 9.16 EAC).
Règim energètic, en el marc de les diferents lleis sectorials aprovades per l’Estat amb caràcter bàsic (art. 10.1.5 en relació a l’art. 9.16 EAC).
Ordenació del sector pesquer (art. 10.1.7 EAC).
Indústria, en el marc de la Llei d’indústria de l’Estat (art. 12.1.2 EAC).

Pel que fa a l’exercici de la potestat reglamentària respecte a les lleis aprovades pel Parlament, el Partit Popular de Catalunya posa de manifest, igualment, l’absència del desenvolupament reglamentari corresponent a algunes disposicions legals. En aquest sentit, és un objectiu prioritari del nostre Partit completar durant aquesta nova legislatura el desplegament reglamentari de les següents Lleis:

Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.
Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions.
Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de la Generalitat.
Llei 10/2000, de 7 de juliol, d’ordenació del transport d’aigües marítimes i continentals.
Llei 19/2000, de 29 de desembre, d’aeroports.
Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya.
Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

I pel que fa a les competències merament executives, el Partit Popular de Catalunya palesa també que manca exercir-ne algunes; concretament, i atesa la importància que tenen, cal esmentar les següents:

Mapa de protecció civil de Catalunya (art.13 EAC).
Competències executives en matèria de propietat intel·lectual.
Regulació del mecanisme de designació dels representants de la Generalitat de Catalunya en els organismes econòmics, les institucions financeres i les empreses públiques de l’Estat, la competència de les quals s’estén al territori de Catalunya i no és objecte de traspàs (art. 53 EAC).

Finalment, cal posar de manifest que no es poden cercar més pretextos per justificar el fet de no exercir les competències que l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat, i menys quan hi ha l’autèntica necessitat d’impulsar algunes reformes estructurals de gran importància, com l’ordenació del territori, la gestió sanitària, la Llei de qualitat educativa o la Llei d’estabilitat pressupostària.

Finançament de Catalunya

No hi ha autonomia política sense autonomia financera. Recentment ha estat aprovat un nou model de finançament autonòmic que, amb vocació d’estabilitat, compleix els principis d’autonomia financera, solidaritat i suficiència, i reforça la corresponsabilitat de totes les Administracions en l’obtenció dels ingressos i en la gestió de la despesa pública.
Aquest nou model de finançament autonòmic, aprovat per totes les comunitats autònomes, incrementa els recursos disponibles de la Generalitat, garantint així la suficiència financera; millora la nostra autonomia financera i política, en fer dependre els seus ingressos, en major mesura, de recursos propis o participats, i disminuint significativament les transferències des de l’Administració General de l’Estat. La pràctica totalitat de les figures tributàries que configuren el nostre sistema (IRPF, IVA, impostos especials) han passat a ser compartides amb la Generalitat de Catalunya i, en alguns casos –com els impostos especials sobre el consum d’electricitat o de matriculació– han estat traspassats íntegrament. Ara el sistema tributari esdevé un reflex fidel del grau de descentralització política assolit a Espanya en els darrers anys.
La capacitat del Govern de la Generalitat per decidir els impostos que paguem els catalans no és només una manifestació de l’autonomia política i financera, sinó que, a més, implica l’aplicació d’una corresponsabilitat fiscal en què la ciutadania pot exigir responsabilitats polítiques a les Administracions Públiques per la gestió que fa dels impostos cadascuna d’elles.
En aquest context, el Partit Popular de Catalunya impulsarà una legislació tributària pròpia per a Catalunya que, en el marc de les nostres competències, permeti aplicar les polítiques que el país necessita i la societat demana.Millora dels mecanismes de col·laboració i cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat
Atesa la naturalesa composta del nostre model d’Estat, és completament necessari, en l’exercici de les competències respectives, reforçar i aprofundir la col·laboració, la cooperació i la lleialtat institucional mútues entre les diferents Administracions.

Per al Partit Popular de Catalunya aquest aprofundiment s’ha de centrar en:
1. Les conferències sectorials
2. Les comissions bilaterals de cooperació entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya
3. Els convenis de col·laboració.
Aquests mecanismes han donat resultats positius en l’articulació de les relacions entre les administracions de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat.
Per a aquesta propera legislatura, el Partit Popular de Catalunya considera que cal potenciar els mecanismes de relació entre les administracions de la Generalitat i de l’Estat, especialment els programes conjunts i la creació d’òrgans comuns.
En el primer cas, l’objectiu que es persegueix és el de garantir una política concertada entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya, en un àmbit d’actuació concret i determinat, per tal d’assegurar la participació de les dues en el desenvolupament i execució de polítiques que van en benefici de tota la societat. Es tracta de garantir la participació de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya per definir objectius, finançar actuacions i avaluar conjuntament els resultats. En el segon cas hom pretén millorar els òrgans de col·laboració en els quals la Generalitat de Catalunya té funcions consultives, i participa en el disseny i en l’aplicació de polítiques concretes.
Finalment, afirmem que és precisament en l’àmbit de les relacions entre les comunitats autònomes i l’Estat on pren força el principi de lleialtat institucional. En aquest sentit, el Partit Popular de Catalunya sempre ha entès que l’articulació de les relacions entre la Generalitat i l’Estat –i l’aprofundiment en els diversos mecanismes o instruments de relació entre les diferents administracions– han de subjectar-se, necessàriament, als principis i els valors que emanen de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia. Participació de Catalunya a la Unió Europea
El Partit Popular de Catalunya defensa una major implicació de Catalunya en la formació de la voluntat europea, i també en l’aplicació normativa i administrativa de l’ordenació comunitària. En aquesta línia, creiem imprescindible impulsar, en primer lloc, la tasca feta per la Conferència per a Afers relacionats amb les Comunitats Europees, a les reunions de les quals es debaten qüestions comunitàries que afecten Catalunya i la resta de comunitats autònomes. A més, cal potenciar el paper de la Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea, que actua com a nexe entre l’Estat i les representacions de les comunitats autònomes a Brussel·les. També cal millorar la representació autonòmica a les delegacions espanyoles als diversos comitès i grups de treball de la Comissió Europea, amb la finalitat que l’Administració de la Generalitat de Catalunya estigui present a tots els comitès que tractin afers de la seva competència, i en els quals estem especialment interessats.
Reivindicació del paper de la societat catalana
El principal actiu de Catalunya és el dinamisme i la vitalitat emprenedora de la nostra societat. La Generalitat i la resta d’Administracions Públiques han d’apostar amb més fermesa per la creació d’espais de diàleg, de complicitat i de col·laboració amb la societat, donant-li participació real en l’elaboració, l’execució i l’avaluació de les polítiques públiques.
A Catalunya tenim una societat fortament arrelada i vertebrada, dinàmica i emprenedora, capaç d’assumir responsabilitats i de liderar nous projectes i oportunitats. Històricament, ha estat la nostra societat la que ha impulsat el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, i la que en els moments difícils ha garantit el manteniment de la nostra identitat. L’autogovern de la Catalunya del segle XXI ha d’apostar clarament per retornar-li les seves capacitats, dotant d’un marc d’actuació més ampli i flexible els ciutadans.
Tindrem una Catalunya oberta, solidària, en progrés i amb capacitat de lideratge sempre que el teixit social tingui protagonisme, sempre que els actors socials siguin agents actius, que puguin plantejar noves mesures, idees i iniciatives, i que tinguin la capacitat de decisió i els mitjans suficients per portar-les a terme. Perquè el progrés, la competitivitat, el lideratge de Catalunya es basa en les persones i en l’esperit emprenedor i innovador de les nostres empreses. Per això, des de l’exercici del nostre autogovern, cal potenciar la iniciativa privada, perquè iniciativa privada i iniciativa pública sumen.Necessàries reformes estructurals
Les Administracions Públiques són part integrant de la societat, han d’estar sotmeses als mateixos condicionants i exigències que el conjunt de la societat i els seus diferents agents. No és concebible un país europeu amb administracions poc adaptades al nou entorn en què s’han de desenvolupar. Les noves tecnologies són una oportunitat per simplificar la gestió administrativa.

El Partit Popular de Catalunya posarem tot el nostre esforç a fer-les capaces de respondre a les demandes socials i a introduir-hi un grau suficient d’eficàcia i d’eficiència que faci possible aprofitar les noves oportunitats. Cal fer les reformes necessàries perquè contribueixin al progrés social i no el frenin o limitin la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament.
Cal abordar, doncs, un procés de transformació, sobre la base d’una millor definició dels serveis, orientant-los cap el ciutadà i cap a la plena utilització de les noves tecnologies. Estructures més reduïdes, flexibles i subsidiàries esglaonadament, perquè no es produeixin duplicitats ineficaces i costoses. Cal introduir en aquest procés de reforma i transformació una avaluació constant d’objectius i de resultats.
Conclusions
Ý Cal portar a terme el desenvolupament de les nostres institucions d’autogovern des de la corresponsabilitat i la gestió eficaç de les nostres competències, per millorar la qualitat de vida de les persones i oferir-los noves oportunitats.
Ý El nou model de finançament comporta per a Catalunya l’increment més important del nostre autogovern, que rep un impuls que el situa per damunt del nivell competencial dels estats més descentralitzats del nostre entorn. Per aquest motiu el Partit Popular de Catalunya vol, a la propera legislatura, aplicar les polítiques que el país necessita, gràcies als ingressos aportats per aquest nou model de finançament, especialment pel que fa a les polítiques socials, de suport a les famílies i fiscals.
Ý És imprescindible aprofundir en els mecanismes de millora de la planificació, l’execució i l’avaluació de les diferents polítiques desenvolupades per les administracions públiques.
Ý En un sistema de distribució de poders com el nostre, on gran part de les competències són concurrents i compartides, cal abordar una nova fase, centrada en la creació de nous mecanismes i tècniques de cooperació, per una banda, i en el perfeccionament dels ja existents, per una altra, perquè tots els poders públics orientin la seva actuació a la recerca de l’eficàcia i de la millor atenció als drets bàsics de tothom.
Ý Ha arribat el moment d’impulsar la segona descentralització i de dotar els ens locals de mecanismes i de finançament suficient perquè puguin oferir, amb total garantia als ciutadans, els serveis propis del poder polític que els reconeix la Constitució.
Ý El nou escenari que ens proporciona la construcció europea, i un món globalitzat, exigeixen millorar els mecanismes de participació de Catalunya en la formació de la voluntat europea, i dotar la nostra societat de més capacitat per articular processos de connexió i per establir nexes entre associacions, sectors i països.
Ý El desenvolupament del nostre autogovern ha de fer-se a partir de la voluntat d’aprofundir i de millorar les possibilitats que avui tenim d’encaixar les peces que ens permeten continuar prosperant juntament amb la resta. No es tracta de greuges comparatius: es tracta de potenciar les possibilitats pròpies, amb l’objectiu que les nostres polítiques siguin útils per donar resposta a les necessitats reals de la societat. Aquest ha de ser l’autèntic objectiu de l’autogovern de Catalunya quan es tenen, com tenim, els recursos per fer-ho.
En definitiva, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia són el nostre marc de referència i de convivència. Ambdós textos són l’expressió d’un consens bàsic que ha fet possible el progrés efectiu de Catalunya en una Espanya plural.
L’anomenat «bloc constitucional» podrà perfeccionar-se sempre que es millori el sistema en el seu conjunt i les reformes plantejades responguin a un consens social tan ampli com el que va veure néixer la Constitució i l’Estatut d’Autonomia actuals. El Partit Popular de Catalunya, per coherència amb aquests plantejaments, no creu necessàries relectures interessades i unilaterals, o reformes, l’objectiu, la finalitat i la destinació de les quals sigui incert i que només introdueixi confusió. El model actual, l’Estat de les Autonomies, que ha esdevingut un referent d’estat descentralitzat, ens permet tenir un nivell competencial equiparable al de la major part d’estats federals.
El Partit Popular de Catalunya aposta decididament per centrar el desenvolupament polític de Catalunya en la millora de la qualitat de l’autogovern, abandonant plantejaments sobiranistes o federalismes asimètrics que només aporten incertesa i generen ruptures del consens constitucional. El «bloc constitucional» és un marc que permet, de manera plenament satisfactòria, l’exercici de l’autogovern que demana la societat catalana. Presenta un gran dinamisme i permet una progressiva adaptació a les noves necessitats de la nostra societat.
(...)
Fiscalitat
El nou sistema de finançament autonòmic ha permès a la Generalitat de Catalunya aplicar polítiques tributàries pròpies. El nou model de finançament reconeix, a més, una àmplia capacitat normativa a la Generalitat, tant pel que fa a la fixació i la determinació dels tributs propis –especialment els relatius a les taxes i les contribucions especials–, com pel que fa a la determinació d’alguns elements dels tributs cedits (la majoria dels impostos que avui gestiona i recapta l’Administració tributària de la Generalitat: IRPF, successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, impost especial sobre electricitat, IVA parcialment). Paral·lelament, és evident que el Govern de la Generalitat ha d’acarar amb instruments veritablement àgils i eficaços la gestió, la recaptació i la inspecció dels tributs propis i la gestió i la recaptació dels tributs cedits.
En aquest context el Partit Popular de Catalunya ha platejat, durant la VI Legislatura, diferents mesures tributàries que, emmarcades en l’impuls del Govern del Partit Popular a la reducció dels impostos i la simplificació en la gestió, s’han destinat a afavorir la ciutadania de Catalunya davant d’una política fiscal desfavorable aplicada fins ara per la Generalitat. La proposta de supressió de l’Impost sobre Successions, en el supòsit de parentiu entre ascendents, descendents i cònjuges; la proposta de supressió del recàrrec metropolità en l’Impost sobre béns immobles; la proposta de refosa de tota la normativa sobre taxes de la Generalitat, vigent actualment; la introducció d’importants deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF, per l’adquisició o lloguer d’un habitatge destinat a residència habitual; les mesures de suport a les famílies nombroses en l’adquisició d’habitatges, són, entre d’altres, les mesures que el Partit Popular de Catalunya ha impulsat i pensa seguir defensant al llarg d’aquesta VI Legislatura.
Creiem que aquesta propera legislatura ha de ser, en matèria fiscal, una legislatura caracteritzada per:
1. La plena assumpció per la Generalitat de la seva corresponsabilitat en matèria fiscal, circumstància que dóna peu a l’Administració tributària catalana per dissenyar de forma coherent i ordenada una política fiscal pròpia.
2. La reducció dels impostos que són competència de la Generalitat, en la línia de les propostes ja plantejades pel Partit Popular de Catalunya durant la VI Legislatura.
3. La millora dels instruments de gestió i de recaptació de tributs que corresponen a la Generalitat de Catalunya.
Propostes concretes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunya
Ý Elaborar una Llei general tributària catalana que es configuri com autèntic marc normatiu propi, i que tingui en compte els següents aspectes:
- la unificació de criteris en la gestió i l’aplicació dels tributs
- la unificació de criteris en l’aplicació de sancions
- la unificació de criteris en la interpretació de les normes fiscals
- la determinació d’un òrgan administratiu de caràcter arbitral que resolgui les diferències entre l’Administració tributària de la Generalitat i els contribuents catalans.
Ý Refondre la normativa de tota la legislació de taxes que exigeix la Generalitat a la ciutadania de Catalunya, atès que l’elevat grau de dispersió normativa existent posa en perill la seguretat jurídica dels ciutadans i ciutadanes a l’hora de conèixer quina és la taxa que han d’abonar.
Ý Elaborar una llei que unifiqui els diferents impostos que directament gestiona i recapta l’Administració de la Generalitat i sobre els quals té capacitat normativa, per poder disposar d’un codi fiscal unificat que posi fi a l’elevada dispersió legislativa existent.
Ý Fer la «Carta de Drets i Deures del Contribuent», que reguli els drets i els deures dels contribuents catalans davant les Administracions tributàries de Catalunya.
Reducció d’impostos també a Catalunya.
Ý Suprimir l’Impost sobre Successions entre ascendents, descendents i cònjuges i incrementar les deduccions de la quota fins a un 100% pel que fa a la transmissió de valors dineraris, les assegurances de vida i l’habitatge habitual entre els parents esmentats.
Ý Suprimir gradualment l’Impost sobre el Patrimoni, ja que és un impost injust, desfasat i discriminatori.
.
Ý Reduir del 7% al 6%, amb caràcter general, el tipus de gravamen de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).
Ý Introduir, en la part corresponent a la Generalitat de la quota íntegra de l’IRPF, una deducció del 15% de les quantitats destinades a l’ajuda domèstica, sempre que el contribuent percebi rendes de treball o rendes d’activitat econòmica.
Ý Promoure l’exempció de tributació, a compte de l’IRPF, dels ajuts per fills menors de tres anys que concedeix la Generalitat de Catalunya.
Ý Incrementar les deduccions existents actualment, en la part corresponent a la Generalitat de la quota íntegra de l’IRPF, per naixement o adopció d’un fill (actualment en la declaració conjunta dels progenitors la deducció és de 300€ i en la declaració individual és de 150€).
Ý Incrementar, igualment, les deduccions per les quantitats satisfetes en el període impositiu en concepte de lloguer de l’habitatge habitual, els beneficiaris de les quals siguin menors de 32 anys, estiguin en atur durant 183 dies o més durant l’exercici, tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 65%, o siguin vidu o vídua i tinguin 65 o més anys.
Ý Incrementar la deducció per donació de quantitats abonades a descendents per a l’adquisició del primer habitatge fins al 5% (actualment és l’1%).
Ý Reduir el tipus impositiu aplicable a la quota dels documents notarials quan s’escripturen els crèdits hipotecaris. L’actual sistema es basa en una tarifa progressiva que durant l’any 2002 era de l’1% a partir de 100.000€ i que a partir del 2003 s’aplica a partir de 60.000 €. Aquest sistema no incentiva precisament els ciutadans perquè adquireixin habitatges en règim de propietat, i encareix considerablement la compra d’un immoble.
Mesures per a la millora de la gestió tributària
Ý Potenciar els serveis d’informació, d’assessorament i de consulta gratuïta que presta l’Administració de la Generalitat a la ciutadania de Catalunya, i establir procediments simples d’evacuació de consultes i dubtes en matèria fiscal.

Ý Crear l’Agència de Gestió de Tributs de la Generalitat de Catalunya, amb funcions de gestió, recaptació i inspecció dels tributs propis de la Generalitat i dels tributs cedits.
Ý Introduir els mecanismes necessaris per millorar i incrementar la coordinació de l’Administració tributària de la Generalitat amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària.
Ý Agilitar el funcionament de la Junta Superior de Finances i de les Juntes Territorials de Finances, i dotar-les dels mitjans humans i tècnics necessaris perquè puguin desenvolupar les seves funcions amb eficàcia, celeritat i simplicitat.
(...)
L’organització territorial de Catalunya. La segona descentralització
Introducció
La construcció de l’Estat de les Autonomies, iniciada amb l’aprovació de la Constitució i de l’Estatut, ja té perfilats els seus trets fonamentals, especialment pel que fa als traspassos de competències previstos als Estatuts. El fet que s’hagi establert ja un sistema de finançament autonòmic estable basat en els principis d’autonomia, suficiència i solidaritat, ha suposat la culminació d’un procés de descentralització política i administrativa que, per la seva intensitat i rapidesa, no té parangó en els països del nostre entorn ni en el dret constitucional comparat.
Ara, aquest procés de transferència de competències de l’Estat a les comunitats autònomes ha de tenir un reflex equivalent en els següents esglaons de l’administració territorial: les Administracions Locals, impulsant d’aquesta forma una veritable «descentralització de la descentralització». Es pot constatar que durant tots aquests anys els Ens Locals han vist pràcticament inalterada la configuració legal del seu àmbit competencial, sense que hi hagi hagut una continuació del procés descentralitzador a favor d’aquestes Administracions, que són, en definitiva, les més properes a la ciutadania.
Tanmateix, aquest esforç descentralitzador es fonamenta en el text de l’article 4 de la Carta Europea d’Autonomia Local, ratificada per l’Estat Espanyol el 20 de gener de 1988 i, en especial, l’apartat 3, que aconsella encomanar l’exercici de les competències públiques a les administracions més properes a la ciutadania. Aquesta és, a més, una exigència del principi de subsidiarietat que oportunament va introduir l’article 3.B del Tractat de Maastricht en l’àmbit dels països membres de la Unió Europea. És aquest el moment adequat per donar un nou impuls al procés descentralitzador, ara a favor dels Ens Locals, i aprofundir en el desenvolupament del nostre model d’organització territorial. Impulsar l’atribució de noves competències als Ens Locals comporta un millor compliment dels principis que inspiren la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
El Pacte Local Català
El darrer objectiu ha de ser, sempre i en tot cas, millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, procurant una prestació més eficaç, alhora que eficient, dels serveis públics. Els criteris d’eficàcia i d’eficiència han de presidir, doncs, l’atribució de competències a uns i altres nivells de l’Administració. El millor servei als ciutadans, ha de guiar, també en aquesta nova etapa, el procés descentralitzador.
En concordança amb l’anterior plantejament, la Generalitat de Catalunya ha de recollir el testimoni per continuar avançant en el procés de descentralització, i procurar d’aquesta forma la millor assignació possible de les responsabilitats polítiques i una millor gestió de les polítiques públiques. Per fer-ho possible, ha d’atribuir part de les seves competències als Ens Locals, cedint amb aquesta finalitat els mitjans humans, materials i pressupostaris que facin possible una gestió adient de cada competència.
En aquest context, és del tot necessari dotar-se d’un instrument perdurable, permanent i estable, que permeti dur a terme l’anomenat «Pacte Local Català» amb èxit. El Pacte Local no ha de ser, en cap cas, un problema puntual que es pugui resoldre amb una llei en els seus aspectes més concrets, sinó que serà un procés obert, dinàmic, actiu, que es desenvoluparà al llarg dels propers anys i que, en alguns casos, no caldrà exhaurir necessàriament. Per aquestes raons, aquest instrument de què ens dotem els catalans ha de ser configurat com un pilar fonamental en el conjunt de l’ordenament jurídic local de Catalunya, atesa la seva configuració com a instrument permanent i amb el suport necessari per garantir-ne la correcta aplicació.
Creiem que aquest instrument, que formalment ha de ser una llei del Parlament de Catalunya, ha de preveure com a mínim els punts següents:
Ý La relació de les competències susceptibles de ser assumides pels Ens Locals, entre les quals el Partit Popular de Catalunya considera com a més destacades, les següents: consum, esports, educació, ocupació, joventut, medi ambient, ordenació del territori, urbanisme, patrimoni històric artístic, protecció civil, sanitat, serveis socials, transports, turisme i habitatge.
Ý La identificació dels beneficiaris del procés descentralitzador (allò que tècnicament s’anomena «ens territorials descentralitzats»).
Considerem que els municipis són els destinataris preferents de les competències transferides o delegades. Però, perquè puguin assumir les noves competències cal, prèviament, conèixer-ne la capacitat de gestió, i garantir en tot moment l’adequada prestació dels serveis públics.
Es tracta d’evitar que els Ens Locals facin una assumpció de competències precipitada, ràpida i sense tenir en compte la capacitat de cada municipi.
Els Consells Comarcals han de tenir, en aquest nou context, un paper destacat. L’aposta feta durant la VI Legislatura a favor d’uns consells de composició més plural, democràtica i oberta, ens ha de portar a considerar-los també com a destinataris de competències concretes, especialment de les que exigeixen, per al seu correcte exercici, la participació d’una entitat territorial que agrupi diversos municipis.
Finalment, considerem essencial el paper que han de continuar desenvolupant les Diputacions Provincials com a entitats de suport als municipis, especialment als petits i els mitjans, per garantir una correcta prestació dels serveis que aquests tinguin encomanats, i el reconeixement de la realitat metropolitana en àmbits com el transport, l’urbanisme, els residus, els serveis hidràulics i la promoció econòmica.
Ý Els mecanismes concrets per fer efectiu el procés descentralitzador a Catalunya han de ser, fonamentalment, tres:
- La transferència o l’atribució de competències.
- La delegació.
- L’encàrrec de gestió.
Ý Caldrà instituir de forma complementària els mecanismes de control i de participació de la Generalitat i dels Ens Locals en la consecució del procés de descentralització a favor dels Ens Locals, i introduir les previsions de finançament més destacades que han de garantir, en darrer terme, l’èxit de tot el procés.
Paral·lelament, cal impulsar a Catalunya un autèntic procés de descentralització de l’Administració de la Generalitat, amb l’objectiu d’apropar-la als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, facilitar l’accés d’aquests als seus serveis i dependències i reduir considerablement la càrrega burocràtica d’una Administració fortament centralitzada com és, en aquests moments, la de la Generalitat. Per aquest motiu, des del Partit Popular de Catalunya creiem que cal estudiar i analitzar amb serenor i deteniment, sense precipitacions, la possible constitució de les regions administratives o «vegueries» –tot coincidint amb la demarcació dels «7 Plans Territorials Parcials de Catalunya»–, enteses com a demarcacions territorials de l’Administració de la Generalitat que serveixin per donar una resposta adequada en termes d’eficàcia i d’eficiència a les necessitats dels ciutadans, i que garanteixin la màxima qualitat en la prestació dels serveis públics. Perquè una Administració allunyada de la ciutadania és, per definició, una Administració tancada, ineficaç i poc dinàmica.En aquest procés el Partit Popular continuarà fent una aposta decidida per millorar l’autonomia administrativa i per enfortir la capacitat de gestió de la Val d’Aran. Efectivament, els esforços duts a terme durant la VI Legislatura pel Grup Popular, en el sentit de reforçar l’àmbit de competències del Consell General d’Aran i d’avançar cap a un major pluralisme i representació electorals, han de tenir continuïtat en aquesta nova etapa, en què precisament el procés de descentralització territorial ha de rebre el suport i l’impuls que demana la societat catalana. La Val d’Aran, ateses les seves particularitats territorials, econòmiques i socials, exigeix un tracte específic, millor que el que la Llei del 1990 li dispensa. Caldrà, doncs, reformar la legislació vigent sobre el règim d’autonomia de la Val d’Aran per atribuir-li més competències, millorar les relacions amb l’Administració de la Generalitat i dotar-la dels recursos necessaris perquè gestioni amb èxit les seves competències.
Per assolir un èxit rotund de tot aquest procés de descentralització a favor dels Ens Locals, el Partit Popular de Catalunya aposta pel diàleg i el consens entre les forces polítiques, el Govern de la Generalitat i les entitats municipalistes. En aquesta segona descentralització és essencial arribar a aquesta concertació de voluntats, amb l’objectiu d’assolir el desitjable i necessari consens en un afer de capital importància per a l’articulació territorial i la prestació dels serveis públics de Catalunya
(...)
La pluralitat lingüística de Catalunya, una riquesa de la nostre societat. Catalunya gaudeix d’unes senyes d’identitat pròpies i genuïnes, exponent de les quals son entre d’altres la llengua, la cultura, i el dret civil. Té un patrimoni lingüístic únic, integrat per dues llengües, totes dues oficials a Catalunya –el català i el castellà-, amb un ús social molt ampli, amb una tradició literària més que centenària i amb un valor científic incalculable. Gaudim, en definitiva, d’una cultura i unes tradicions pròpies, antigues, riques en pluralitat de formes i orígens i respectades per tothom. El Partit Popular de Catalunya considera que cal exercir aquest fet diferencial des de la plena normalitat, sense ambigüitats ni complexos, per tal que la nostra riquesa cultural i lingüística continuï impregnant els valors de la nostra societat. Precisament perquè la societat catalana és una societat oberta, culta, dinàmica, permeable a altres formes culturals, i acollidora, cal fomentar aquesta pluralitat cultural i lingüística des dels poders públics.
En el pla estrictament lingüístic els Popular catalans creiem que, precisament, la cooficialitat del català i el castellà, tant en termes jurídics com sociològics, fa que les nostres dues llengües esdevinguin un autèntic patrimoni comú, que fa protagonistes per igual a tots els catalans i catalanes, que implica l’existència d’una riquesa col·lectiva que ha de ser objecte de protecció i de promoció especials arreu, i que no ha de respondre en cap cas a la lògica -ja superada socialment- que una llengua s’imposa contra l’altra o en detriment de l’altra; ans el contrari, el seu ús normal i la seva plena acceptació social són en benefici de tots els catalans. Tenim la obligació de preservar la nostra riquesa cultural i lingüística, i ho hem de fer amb els mínims dirigismes oficials i accentuant la nostra pluralitat amb l’ús normal de totes dues llengües.El dret a utilitzar la llengua pròpia de cadascú és consubstancial amb la llibertat de la persona i al seu lliure desenvolupament, ja que des del punt de vista individual la llengua afecta a allò més íntim -el desenvolupament de la personalitat-, constitueix alhora un dret subjectiu i una llibertat individual i és un mitjà per a expressar-se i comunicar-se amb als altres que ningú pot forçar a canviar. Els catalans i les catalanes tenim el dret d'utilitzar qualsevol de les llengües oficials amb plena normalitat i sense traves en tots els àmbits de la vida. Ha de ser la mateixa ciutadania de Catalunya qui tingui el coneixement més ampli i profund de les dues llengües, i evitar en tot cas conductes que atemptin contra la llibertat d’utilitzar-les.La política lingüística es concep des del Partit Popular de Catalunya com l’adopció de totes aquelles mesures que siguin necessàries i adequades per enfortir l’ús social de la llengua catalana i per projectar-la a l’exterior sense dogmatismes ni demagògies -tal com s’ha demostrat a l’hora d’impulsar la creació de l’Institut Ramon Llull-, per impulsar-ne l’ús social en els àmbits professional, comercial, financer, cultural, en els mitjans de comunicació social, ensenyament... però sense que cap d’aquestes mesures comporti una imposició, una exigència, o generi limitacions de cap mena. Una llengua es projecta i s’enforteix fent que els ciutadans l’emprin amb tota normalitat, que circuli la informació –institucional o no- per tot el teixit social, i que tothom si senti còmode i identificat amb el seu ús. Per tant, cal orientar la política lingüística cap al foment, la promoció i la difusió de la llengua en tots els estrats socials, professionals i culturals.Cal, doncs, fomentar l’ús social del català posant l’accent en la implementació de totes aquelles mesures que pretenen estendre el seu ús i que garanteixin el dret d’utilitzar qualsevol de les llengües oficials en qualsevol àmbit.