Eixos del Partit Popular de Catalunya en matèria educativa
Propostes
per millorar l’ensenyament
Professorat
Escolarització
Centres educatius
Educació primària
Educació secundària
La sobredotació
Educacions especials
Atenció a la diversitat
Educació d’adults
Concerts educatius
Inspecció
Avaluació
Formació professional
Per a l’excel·lència universitària
Les noves exigències i els reptes universals que planteja l’ensenyament originen que les expectatives de la societat, tant pel que fa a la societat del coneixement com a la urgència d’afavorir la llibertat i d’educar en valors, fan necessari un canvi urgent en els plantejaments educatius, on conceptes contraposats en aparença, com la qualitat i la igualtat, el desenvolupament econòmic i la cohesió social, es complementin i convergeixin en un mateix projecte.
Per conciliar el que és individual amb el que és comú cal una educació de qualitat per a tots els infants i joves, sense distinció, com a instrument necessari per aconseguir la llibertat de l’individu i la seva inserció en la societat del coneixement.
Aquestes fites de l’ensenyament, aconseguides el darrer segle, han estat només el començament d’allò que la societat, cada cop més exigent amb la preparació dels ciutadans, ens demana.
Els indicadors internacionals més recents han mostrat uns resultats acadèmics dels estudiants que han de ser profundament millorats durant els propers anys. D’altra banda, aquestes avaluacions i estudis comparatius internacionals posen de manifest que els millors resultats de l’ensenyament no s’expliquen exclusivament des del punt de vista del finançament, sinó a partir d’un conjunt de polítiques i d’estratègies educatives que facin possible avui dia la implicació simultània de dos principis, qualitat i equitat, que no tenen perquè ser antagònics.
Als ensenyaments escolars, i a la vista dels resultats, hi ha d’haver un compromís real d’adopció de mesures i de disseny de programes que facin disminuir l’absentisme i el fracàs escolar, i que assegurin una efectiva assimilació de coneixements bàsics (adquisició de competències bàsiques), que permetin que els estudiants progressin i que aconsegueixin la dignificació i la promoció social i cultural que proporciona l’ensenyament. És per això que assumirem el compromís d’enfortir el tractament de totes les àrees i assignatures comunes i de contingut instrumental.
Per això, el Partit Popular està capficat a respondre aquestes
demandes, en un procés encaminat a assolir una major adaptació
del sistema educatiu en l’ara de la qualitat i la integració
de tots els infants.
Els darrers quatre anys de la Legislatura a les Corts Generals han estat
marcats per grans reformes educatives impulsades pel Partit Popular a
tots els nivells, per adaptar el nostre sistema educatiu a les noves realitats
del moment i als canvis socials que hi ha hagut durant els últims
anys.
Aquestes reformes educatives tenen uns objectius clars: superar les deficiències
detectades en el sistema, elevar el nivell de coneixements dels nostres
alumnes, oferir més i millors oportunitats amb els itineraris,
superar els reptes que comporta la nova immigració i millorar la
qualitat de l’atenció a la nostra població adulta.
En definitiva millorar els nivells de qualitat del conjunt del nostre
sistema educatiu per poder acarar els reptes marcats per la Unió
Europea en l’espai europeu d’educació a l’horitzó
de l’any 2.010.
El gran repte dels propers quatre anys consisteix a integrar tots aquests
objectius en la perspectiva d’una educació integral al llarg
de tota la vida, relacionant totes les etapes educatives per assolir-ne
l’eficàcia i l’eficiència amb un bon nivell de
qualitat.
Un cop elaborades les reformes estructurals i bàsiques, encara
queda molt per fer. La competències del seu desenvolupament i la
seva aplicació corresponen als governs autonòmics, que han
d’elaborar els decrets i els reglaments que determinaran els diferents
aspectes que conté la Llei orgànica de qualitat de l’educació
(LOCE).
Els nous canvis socials han posat de manifest que la conciliació
de la vida familiar amb la vida laboral necessita cada dia més
suport de l’Administració, i és per això que,
en uns moments en què gaudim d’alts nivells d’escolarització
entre la població infantil, per la necessitat de donar assistència
a les mares que treballen, la necessitat de socialització dels
infants durant els primers anys de vida i per afavorir les possibilitats
d’escolarització dels infants de 0-3 anys, s’exigeix
que Catalunya compti amb una xarxa d’escoles bressol a tot el territori
que també exigirà un esforç pressupostari del Govern
i dels ajuntaments per fer-la efectiva.
La necessitat d’estendre la gratuïtat de l’ensenyament infantil, mantenint el seu caràcter voluntari –deixant la decisió en mans de les famílies–, és un dels aspectes que caldrà implantar en els propers quatre anys, com a mesura prioritària.
Entre els elements més importants de la Llei, i que s’hauran de desenvolupar, cal destacar la necessitat d’assumir el repte dels alumnes arribats d’altres indrets i d’altres cultures, amb programes específics perquè puguin integrar-se amb normalitat al nostre sistema educatiu, evitar-ne la concentració i –en els àmbits on, per raons sociològiques o urbanístiques hi hagi un major nombre d’alumnes procedents de la immigració– adscriure-hi els recursos humans necessaris i amb la preparació adequada perquè puguin rebre la millor atenció i obtinguin els instruments bàsics de comunicació i d’aprenentatge que facilitin la seva integració educativa i social.
Cal destacar la necessitat de fer un esforç en la formació del professorat des de l’inici i continuar-la al llarg de la seva trajectòria professional, perquè pugui acarar amb èxit els nous reptes que cada dia es plantegen a l’aula, fruit dels continus canvis socials.
D’altra banda, cal que el professorat recuperi la seva consideració social, el respecte i l’autoritat dins les aules. Atorgar-li els instruments que permetin millorar la convivència a l’escola i generar l’ambient adequat d’estudi, respecte mutu i consideració és una obligació de l’Administració. Caldrà, doncs, elaborar un nou decret sobre els drets i els deures dels alumnes, que permeti l’actuació dels professorat i que, especialment, faciliti l’actuació immediata del director del centre en l’aplicació de mesures que contribueixin a millorar la convivència a l’aula.
La funció directiva també serà objecte de canvis molt esperats pel conjunt de la comunitat educativa. Es necessari configurar un equip directiu que prengui decisions i al qual es permeti gestionar, amb la major autonomia possible, els centres amb eficiència i eficàcia i tirar endavant el seu projecte educatiu en col·laboració amb l’Administració educativa. L’equip directiu ha de ser sòlid, amb capacitat de liderat i amb l’autoritat que li permeti fer efectius els objectius del projecte educatiu de centre i fer la valoració posterior dels resultats obtinguts.
Pel que fa a l’ensenyament secundari, les reformes que s’hauran d’aplicar en els propers anys són moltes. El principal objectiu és evitar que els alumnes abandonin el sistema sense cap resultat i, per tant, s’obre un conjunt d’opcions que s’articulen a través del sistema d’itineraris que permeti a l’alumne triar entre els que s’adaptin millor a les seves capacitats, aptituds o preferències de cara al futur. Així, els centres de Catalunya hauran de reordenar la seva oferta curricular per implantar-hi tots els itineraris que preveu la LOCE, i assignar el professorat corresponent a cada matèria, per especialitats, i fer així efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats per tots els alumnes.
L’avaluació de continguts és necessària per
conèixer quin és el nivell de coneixements assolits per
l’alumne, per valorar l’esforç personal realitzat i,
per tant, caldrà organitzar l’avaluació per matèries.
El valor de l’esforç esdevé un element essencial en
tota la trajectòria educativa de l’alumne que culmina amb
la Prova General de Batxillerat com a instrument de valoració de
l’alumne i del sistema en el seu conjunt.
I per als alumnes d’incorporació tardana o que no vulguin continuar en el sistema educatiu caldrà implementar programes d’iniciació professional, integrats per continguts curriculars bàsics i per mòduls professionals, que juntament amb l’orientació educativa i pedagògica adequada permetran a l’alumne mantenir-se dins dels sistema educatiu en un programa que faciliti el seu accés al món laboral. La implantació d’aquests programes caldrà fer-la amb la planificació territorial adequada, per tal que tots els alumnes que hi estiguin interessats puguin accedir-hi amb facilitat.
Un altre aspecte destacat que caldrà desenvolupar durant els propers anys és la implantació de projectes curriculars de centre. L’objectiu és que a cada zona escolar o comarca hi hagi centres educatius que puguin desenvolupar un projecte curricular específic, consistent a especialitzar-se en alguna de les parts del currículum, i aprofundir en determinades matèries, com les tecnologies, els idiomes, les arts, l’educació física o d’altres, que els permeti configurar-se com centres de referència i que fomentin la competitivitat entre els centres, de manera que se sentin motivats a elevar cada dia més els seus nivells de qualitat educativa, i que els seus alumnes en surtin amb una preparació específica, configurada al llarg dels anys, i com a conseqüència del projecte que es desenvolupa. Caldrà també fer una valoració dels resultats del projecte i veure si realment els objectius han estat assolits o no.
La inspecció educativa esdevé un element fonamental del sistema educatiu. Caldrà implantar el model de inspecció educativa que volem, i això és objecte de desenvolupament posterior. Sobre aquest tema al col·lectiu d’inspectors hi ha varietat d’opinions, i caldrà consensuar un model adequat, que permeti conciliar la inspecció global amb la inspecció per especialitats o per matèries, per detectar ràpidament els possibles dèficits i posar-hi solucions.
Tots aquests objectius de caràcter organitzatiu i curricular són reptes importants que Catalunya haurà d’afrontar els propers anys, però no hem de perdre de vista que la xarxa d’infraestructures escolars continua sent insuficient, que caldrà invertir els recursos necessaris perquè les construccions escolars a Catalunya no perdin el ritme necessari per donar resposta a les noves necessitats d’escolarització que, per raó de migracions internes o per altres raons, la demanda de places escolars requereixi.
En definitiva, el projecte educatiu del Partit Popular per a les properes eleccions autonòmiques és molt ambiciós, i vol conjugar tres aspectes fonamentals:
- Una xarxa d’infraestructures escolars adequada a les necessitats dels nostres alumnes, amb els recursos humans i tecnològics que siguin necessaris, d’acord amb la demanda existent.
- Millorar la qualitat del nostre sistema educatiu amb un conjunt de mesures que ens permeti formar una generació de joves preparats, educats en valors i cultes en coneixements, per acarar els nous reptes del futur, en igualtat de condicions amb els joves del nostre entorn europeu.
- Incrementar les dotacions pressupostàries que ens permetin fer realitat tot aquests objectius i estar a l’altura del nou espai europeu d’educació.
Eixos del Partit Popular de Catalunya en matèria
educativa
Defensem el dret dels pares a escollir l'educació que volen per
als seus fills i a escollir els valors que inspiren i donen coherència
al conjunt de l'acció educativa, i a posar-lo en pràctica
a través de l'elecció d'un centre educatiu, tant en l'educació
infantil, primària o secundària, sigui en centres públics
o concertats. L’Administració té l'obligació
de garantir aquest dret i els pares han de poder exercir-lo com vulguin
i amb plena llibertat d'opció.
En el nostre sistema educatiu no es pot plantejar una confrontació
entre l'escola pública i la privada o concertada, atès que
són complementàries i que presten un mateix servei a la
societat. Els dèficits de l'escola pública no els causa
l’escola concertada, sinó la pèrdua de qualitat i la
manca d’objectius ambiciosos per al sistema educatiu de Catalunya.
El sistema educatiu determina un model de societat. En les societats modernes l'educació, la formació i el coneixement dels seus ciutadans estan estretament relacionades amb el seu desenvolupament econòmic i social. El sistema educatiu ha de oferir alts nivells de qualitat i facilitar una educació permanent al llarg de tota la vida.
Objectius
Cal millorar el nivell mitjà dels coneixements dels nostres alumnes per aconseguir un major i millor rendiment escolar, amb oportunitats per a tots que permetin assolir fins i tot l’excel·lència, fent del sistema educatiu català el referent que sempre ha estat.
A causa de la diversitat de l'alumnat a les escoles, és convenient establir diferents opcions que permetin a cada alumne arribar als seus propis objectius de formació, i garantir sempre una qualitat equivalent en els diferents processos formatius; aquesta opció, però, no ha d'ésser irreversible.
La qualitat en l'educació ha d'incloure també l'adquisició de valors sòlids que converteixin als alumnes en persones responsables i preparades per plantar cara a la competència en una societat oberta. Els valors de l'esforç, la responsabilitat i l'exigència personal constitueixen condicions bàsiques per a la millora de la qualitat del sistema educatiu.
Cal millorar el clima de convivència en els nostres centres educatius, i fomentar el respecte a les persones i, especialment, el respecte al professor com a eix fonamental del sistema i veritable transmissor de coneixements i valors als alumnes.
Propostes
per millorar l’ensenyament
- Reforçar la carrera docent i facilitar millores per a la seva
promoció professional a tots els professors, que incloguin l'acompliment
de funcions de responsabilitat en el govern dels centres docents, d'acord
amb els seus mèrits i la seva capacitat.
- Ampliar els estímuls i els incentius per a la formació
inicial i permanent i reconèixer l'experiència i l'exercici
professional com a factors fonamentals de promoció dels docents.
- Estabilitzar les plantilles del professorat.
- Potenciar el paper dels claustres com a nucli impulsor de la vida
docent.
- Enfortir l’autoritat del mestre, emprant tots els recursos educatius
de foment de la convivència, i afavorir el clima de treball i
d’estudi en els centres, tot garantint el suport necessari de l’Administració
que ha d’establir els drets i deures dels alumnes.
- Crear les condicions necessàries per al suport i l’ajut
de l’Administració als docents en les necessitats que origini
el desenvolupament de llur tasca; posar una atenció especial
en els docents més grans de 55 anys; rebaixar l’horari de
classes si les seves condicions ho aconsellen, o si ho sol·liciten,
i donar la possibilitat de fer tasques diferents en el mateix centre,
on s’aprofiti la seva experiència.
- Fomentar la formació i l’actualització del professorat,
sobretot pel que fa a les noves tecnologies de la informació
i la comunicació, al coneixement d’idiomes estrangers i
a l’ampliació de la formació científica i
didàctica en les diferents disciplines del saber, especialment
en les que estan especialitzats.
- Afavorir la funció tutorial del professorat, mitjançant
els oportuns incentius professionals i econòmics, que afectarà
tots els nivells educatius, per incrementar l’eficàcia de
les tutories.
- Afavorir l’ampliació de plantilles de professorat de suport
a l’educació especial i de personal complementari.Ý Impulsar
la formació del professorat que atengui alumnes amb discapacitats
auditives.
- Facilitar la mobilitat del professorat i de l’alumnat, a partir
de la implicació i la participació en els programes europeus.
- Potenciar actuacions de premi a l’excel·lència
i a l’esforç especials del professorat en l’exercici
professional, reconeixent-los la dedicació al centre i a la innovació
educativa mitjançant incentius econòmics.
- Facilitar la jubilació anticipada dels docents, amb la finalitat
de premiar la seva labor i de rejovenir les plantilles de mestres, i
arbitrar noves fórmules, com la substitució parcial de
la jornada lectiva per activitats d’una altra naturalesa.
- Adoptar les mesures necessàries per garantir la protecció
i l’assistència jurídica dels mestres dels centres
públics i la seva responsabilitat civil.
- Desenvolupar llicències retribuïdes, d’acord amb
les condicions que estableixin les Administracions educatives, amb la
finalitat d’estimular activitats de formació, d’investigació
i d’innovació educatives.
- Fomentar convenis amb les Universitats, que facilitin la incorporació als departaments universitaris dels professors dels cossos docents de nivells corresponents a ensenyaments escolars.
- Actualització del mapa escolar de Catalunya amb la creació
de centres de tots els nivells, on la demanda d’escolarització
en prevegi una propera necessitat, per la creació de nous habitatges,
per increment de la immigració, etcètera.
- Creiem necessari crear 30.000 noves places en centres de preescolar
per a infants més petits de 3 anys, amb caràcter educatiu-assistencial,
tot garantint als pares la llibertat d’elecció del centre
escolar dels seus fills.
- Garantir la gratuïtat de l’ensenyament infantil als centres
públics i als concertats, amb ple respecte a la llibertat d’elecció
de les famílies.
- Millorar les condicions d’escolarització en l’àmbit
rural per establir una bona xarxa, i planificació de centres
rurals que assegurin les condicions de qualitat i igualtat d’oportunitats.
- Establir alhora flexibilització i ampliació d’horaris
als col·legis amb oferta d’activitats complementàries
i extraescolars, que contribueixin a la formació dels alumnes,
per garantir la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral.
- Enfortir el paper dels claustres com a nucli impulsor de la vida docent.
- Renovar i adaptar els centres educatius a les noves necessitats i
exigències per aconseguir qualitat.
- Dotar els centres de prou biblioteques i renovar i adaptar les que
ja hi ha, i impulsar-ne una nova organització, amb recursos adequats
per fomentar la lectura.
- Renovar i adaptar el material informàtic i audiovisual dels
centres.
- Incrementar la dotació dels centres d’educació
infantil en material didàctic, de jocs i mobiliari suficient
per aconseguir la qualitat educativa i assistencial necessària.
- Dotar els centres d’ESO, Batxillerat i Formació Professional
de material suficient perquè puguin desenvolupar l’ensenyament.
amb qualitat.
- Incrementar el pressupost per a obres i rehabilitació de centres
antics, amb l’objectiu de suprimir els «barracots».
- Fomentar l'establiment de guarderies laborals, i incentivar-ne la
seva creació en empreses i en polígons industrials.
- Incrementar les beques i les ajudes per a menjador, transport i llibres de text, dirigides als alumnes de famílies amb economies menys afavorides i a les famílies nombroses.
- Enfortir el centre educatiu com a institució, i accentuar-ne
la dimensió humana i comunitària d’espai per a la
convivència i per millorar el clima d'estudi; fer programes específics
de millora de les instal·lacions i zones d'ús comú
per a professors i alumnes.
- Desenvolupar el nou model de Direcció, per potenciar la millor
organització i l’excel·lència dels centres.
- Reforçar l'autonomia pedagògica, organitzativa i de
funcionament dels centres, tant públics com privats, perquè
puguin desenvolupar els seus projectes educatius al servei de la qualitat
de l'ensenyament.
- Elaborar un programa de foment de la lectura. En aquest sentit cal
dotar de prou biblioteques els centres i impulsar-ne una nova organització,
amb recursos adequats per fomentar l'afecció a la lectura.
- Renovar i ampliar el material informàtic i audiovisual dels
centres per aconseguir una incorporació més intensa de
l'alumnat a la societat de la informació.
- Afavorir l’increment del nombre d’estudiants amb titulació
d’estudis post-obligatoris.
- Crear un pla de millora de l’ensenyament públic, amb mesures
que rebaixin el fracàs escolar per aconseguir una millora autèntica
de la qualitat educativa, i augmentar el professorat especialista en
les àrees o les assignatures que la nova legislació exigeixi.
- Incentivar els centres que s’impliquin directament en la millora
de la qualitat de l’ensenyament.
- Enfortir el centre educatiu com a institució, intentant que
assoleixi humanització com a espai de convivència, amb
programes específics de millora de les instal·lacions
i els mitjans, i atenció prioritària a les zones d’ús
comú de mestres i alumnes (biblioteques, sales de professors,
sales d’usos múltiples, salons d’actes, etcètera.)
- Impulsar programes d’iniciació professional, en col·laboració
amb el món empresarial, per a alumnes els interessos dels quals
vagin dirigits al món del treball, amb la possibilitat de la
immersió en una empresa i de començar un treball remunerat
a través de l’ensenyament d’un ofici amb la seva pràctica.
- Afavorir l’educació en la convivència i el respecte,
a partir del currículum i de programes especials l’aplicació
dels quals serà impulsada, afavorida i controlada per les administracions
educatives.
- Afavorir, en col·laboració amb els ajuntaments i els
departaments d’afers socials, la creació d’agents tutors
que controlin l’absentisme escolar al carrer, per evitar la violència
escolar i la possibilitat de maltractaments de menors dins i fora del
centre.
- Promoure accions perquè les televisions públiques, en
horaris d’audiència infantil i juvenil, emetin programes
adaptats que respectin els valors i els principis educatius.
- Afavorir l’aprenentatge de llengües estrangeres, amb la
finalitat de garantir el domini de tres llengües en finalitzar
el cicle escolar.
- Treballar per a la integració total dels alumnes immigrants,
començant per la integració lingüística i
cultural, raó per la qual caldrà crear aules d’incorporació
al sistema educatiu, amb la garantia correcta d’integració
previ diagnòstic individual.
- Promoure iniciatives culturals per facilitar l’accés dels
infants i dels joves als museus, els teatres i les sales de concerts,
amb participació del professorat, que s’encarregarà
de la preparació immediata, i de l’organització i
el control d’aquests actes i visites.
- Establir una normativa precisa que supervisi la durada, com a mínim
de quatre anys, dels llibres de text als centres.
- Implementar mesures per reforçar la seguretat en el transport
escolar, d’acord amb les entitats municipals i autonòmiques
que s’ocupen de l’àrea.
- Crear centres d’especialització curricular: humanística,
científica, idiomes, etcètera.
- Dotar els centres dels mitjans necessaris perquè els alumnes de primària i de secundària tinguin accés a les noves tecnologies de la informació, la comunicació i el coneixement, i la possibilitat d’accedir a aquests mitjans per utilitzar-los com a eines quotidianes d’aprenentatge.
- Garantir tant l’ensenyament general com l’especial, tot
respectant els ensenyaments bàsics de l’Estat i els de Catalunya,
en relació amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació
dels currículums de cadascun dels nivells, etapes, cicles, graus
i modalitats del sistema educatiu, amb la finalitat de garantir la formació
comuna i específica de tots els alumnes i la validesa dels títols
corresponents.
- Fer programes específics contra el fracàs escolar i
l’absentisme, especialment en els grups socials menys afavorits.
- Reforçar els aprenentatges de l'expressió i la comprensió oral, la lectura, l'escriptura, el càlcul, l'adquisició de nocions bàsiques en art i cultura, i l'hàbit de convivència; promoure, des d'una edat primerenca, l'aprenentatge d'una llengua estrangera.
- A aquesta etapa, tal com disposa la LOQSE, intentarem transmetre als
alumnes els aspectes bàsics de la cultura en les vessants científiques,
tecnològiques i humanístiques; afermar en els alumnes
els hàbits d’estudi i de treball que afavoreixin l’aprenentatge
autònom i el desenvolupament de les seves capacitats; formar-los
perquè assumeixin llurs deures i exerceixin els seus drets, i
preparar-los per a la incorporació a estudis posteriors i per
a la inserció laboral.
- Adoptar les mesures necessàries perquè es desenvolupin
activitats, a les diferents assignatures, que estimulin l’interès
i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se
correctament en públic.
- Intentar de millorar el nombre d’estudiants amb títol
al final de l’etapa ESO.
- Crear programes específics, i les adaptacions que calgui, dirigides
als alumnes que ho necessitin, especialment els immigrants i els d’incorporació
tardana.
- Establir mesures de reforç educatiu que permetin la consecució
dels objectius de l’etapa, en els cursos primer i segon, per facilitar
a tots els alumnes l’assoliment dels objectius d’aquesta etapa;
amb aquest objectiu, seran revisades periòdicament i, en tot
cas, en acabar el curs acadèmic.
- Promoure la implantació dels itineraris formatius, i que l’alumnat
els pugui triar, perquè en cap cas hi hagi manca d’objectivitat
o discriminació, i perquè la seva distribució es
faci tal com indica la Llei, amb l’oportú assessorament
a les famílies i els alumnes en els cursos tercer i quart. D’aquesta
manera s’aconseguiran les finalitats per a les quals han estat
establerts.Ý Promoure programes d’iniciació professional,
amb la participació d’altres institucions i entitats per
al seu desenvolupament.
- Fer una avaluació general de diagnòstic amb caràcter informàtic, orientador per als centres, les famílies i els alumnes, que tindrà com a finalitat comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques d’aquest nivell educatiu.
Els alumnes amb sobredotació intel·lectual han de ser objecte
d’atenció específica per part de l’Administració
educativa, per poder aprofitar la seva capacitat intel·lectual
i evitar conflictes individuals i de conducta a l’aula.
Cal donar una resposta efectiva i adequada als alumnes sobredotats intel·lectualment.
En aquest sentit, l’Administració educativa prendrà
les mesures necessàries per diagnosticar, identificar i avaluar
de forma precoç les necessitats d’aquest alumnat.
- Flexibilitzar la durada dels diferents nivells i etapes educatives
del sistema, independentment de l’edat dels alumnes, perquè
puguin ampliar els aprenentatges amb aprofitament i adequar-los a la
seva capacitat.
- Prendre les mesures necessàries perquè els alumnes amb
sobredotació siguin escolaritzats en centres que, per les seves
condicions, puguin donar l’atenció adequada a les seves
característiques.
- Promoure entre el professorat cursos de formació específica,
que permetin un tractament adequat dels alumnes amb sobredotació
intel·lectual.
- Crear els mecanismes adequats d’assessorament dels pares amb alumnes sobredotats, per ajudar-los en l’educació dels fills amb plena col·laboració de l’escola.
La igualtat d’oportunitats en l’ensenyament és un dret
que tenen tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, desenvoluparem accions
necessàries per fomentar els suports precisos de compensació
educativa per a alumnes en situació de desavantatge social, amb
dificultats per aconseguir les fites educatives i els objectius de formació
previstos. Així mateix, els alumnes amb discapacitats físiques
o psíquiques, sensorials, o amb greus trastorns de personalitat
o de conducta, i amb necessitats educatives específiques, tindran
una atenció especialitzada per intentar assolir-ne la integració.
Per aconseguir-ho cal dedicar-hi els recursos necessaris des de la detecció
de la seva discapacitat:
- Considerar la discapacitat com a criteri per a l’escolarització
en les condicions més apropiades.
- Desenvolupar la promoció educativa per a alumnes amb necessitats
educatives especials, fomentant els programes de col·laboració
amb entitats sense ànim de lucre que es dediquin a aquestes persones.
- Augmentar les quantitats d’ajuts a l’educació especial.
- Promoure la creació de centres d’educació especial,
atenent de manera preferent els alumnes amb discapacitats específiques,
tant en centres amb possibilitat de residència com en centres
de dia.
- Atendre de manera especial les mesures que afavoreixin la compensació
educativa:
- Adoptar procediments singulars on les característiques socio-econòmiques i culturals de la població aconsellin una actuació educativa diferenciada, amb especial atenció a la garantia d’igualtat d’oportunitats educatives al món rural.
- Aportar els recursos materials i personals necessaris i els suports tècnics i humans per aconseguir la compensació educativa.
- Preparar el professorat per impartir la classe d’ensenyament que condueixi a l’educació especial i compensatòria.
- Elaborar un programa de detecció precoç de discapacitats:-
Incrementar els centres d’educació especial per a alumnes
amb necessitats educatives específiques que, per les seves característiques,
necessiten una atenció especialitzada.
- Incrementar el nombre de centres que imparteixin programes de garantia social (iniciació professional).
- Impulsar programes de formació per a l’ocupació i els tallers professionals, adaptats per als alumnes amb necessitats educatives especials, que en facilitin la inserció social i laboral.
- Intensificar els programes de detecció precoç de discapacitats.
- Promoure centres d'educació especial per a alumnes amb necessitats
educatives específiques que, per les seves característiques,
necessitin una atenció especialitzada.
- Impulsar programes de formació per a l'ocupació i tallers professionals adaptats a aquests alumnes, que facilitin la seva inserció social i laboral.
El volum creixent d’alumnat estranger requereix l’adopció
de mesures que n’afavoreixin la incorporació al sistema educatiu,
especialment en els casos en que aquest alumnat presenta un grau elevat
de desconeixement de les nostres llengües, o un desfasament curricular
greu, com a conseqüència de la falta d’escolarització
prèvia en el seu país d’origen.
Per això proposem la creació d’un programa pedagògic,
d’adaptació a l’escolarització obligatòria,
que pretén la integració i l’adaptació enles
millors condicions, basat en els següents eixos:
- Aules d’enllaç.
- Proposta d’immersió i d’adaptació al context
escolar, social, cultural i lingüístic.
- Desenvolupament de la convivència activa.
- Intensificació dels programes de detecció precoç
de discapacitats.
- Promoció dels centres d’educació especial per a
alumnes amb necessitats especials.Ý Impuls als programes de formació
per a l’ocupació i els tallers professionals adaptats, que
facilitin la seva inserció social i laboral.
Amb la finalitat d’oferir a la ciutadania la possibilitat de formar-se al llarg de tota la vida i d’ampliar les seves capacitats, adquirint, actualitzant i complementant els seus coneixements, el Partit Popular vol atendre especialment aquest tipus d’ensenyament.
- Millorar l’educació a distància.
- Fomentar les titulacions d’ESO i Batxillerat, obtinguts amb rigor
i qualitat, tant a centres ordinaris com específics.
- Fomentar les titulacions de Formació Professional per a adults.
- Preparar el professorat per a impartir aquest tipus d’ensenyament.
Els centres públics i privats són institucions educatives complementàries, que contribueixen a prestar un servei que fa possible el dret de tots a l’educació, en un marc de llibertat d’ensenyament. A més, fan possible el dret dels pares a escollir el tipus d’educació que volen per als seus fills.
I és en aquest marc de llibertat on la legislació vigent estableix el règim de concerts, per garantir la igualtat d’oportunitats i la diversitat d’una oferta educativa assequible per a tothom.
La LOCSE ha establert nous requisits per accedir al concert educatiu en tots els ensenyaments declarats gratuïts per la Llei, amb la finalitat de fer del concert un instrument al servei de la lliure elecció de centre i de la llibertat de l’ensenyament. Tanmateix, dóna resposta a la situació d’insuficiència econòmica, i estableix nous criteris per al càlcul del mòdul del concert, amb l’objectiu d’apropar-lo al cost real de l’ensenyament reglat. Així garanteix la gratuïtat de l’ensenyament per a les famílies que triïn aquesta opció.
La Inspecció és un dels factors essencials per a la millora
de la qualitat de l’ensenyament. Cal potenciar-ne les funcions d’assessorament
pedagògic, didàctic i d’avaluació. Cal també
potenciar l’Alta Inspecció, com a instrument eficaç
per a la vertebració i la coordinació del sistema educatiu.
- Cal prestar atenció especial a la Inspecció Educativa,
per aconseguir la posada en marxa de les mesures de qualitat en l’ensenyament.
- Cal tenir una cura especial en la selecció dels inspectors,
i procurar que siguin els professors més qualificats i responsables
–amb una experiència docent i directiva, capaços
d’exercir el lideratge i d’afavorir les relacions humanes–
els que hi puguin accedir.
- Desenvolupar la normativa necessària per a la creació
d’especialitats en la Inspecció regulant-ne l’estructura
i el funcionament, tenint en compte els diferents nivells educatius
i les especialitats docents.
- Revisar el Pla d’Inspecció anual i la seva organització, dotant les plantilles, gradualment, dels inspectors especialistes necessaris per assessorar convenientment els centres i els diferents nivells educatius.
- Establir plans d’avaluació i de diagnòstic dels
centres, per aconseguir la qualitat en els ensenyaments que s’hi
imparteixen, i el control que permeti conèixer l’eficiència
dels programes educatius.
- Participar en els diagnòstics i les avaluacions del sistema educatiu, en col·laboració amb l’INECSE.
Els canvis en la societat requereixen un sistema de Formació Professional, modern, d'alta qualitat i prestigiat socialment, amb major capacitat de resposta, tant en els seus continguts com en la capacitat d'adaptar-se a les demandes del sistema productiu, que faciliti el trànsit del sistema educatiu al productiu, i que garanteixi la formació al llarg de tota la vida laboral.
En aquest context, cal la renovació permanent per garantir en tot moment la correspondència desitjable entre les qualificacions professionals i les necessitats del mercat de treball; adequar la formació a les noves exigències del sistema productiu; tendir cap a un sistema integrat de les diferents ofertes de formació professional: reglada, ocupacional i contínua, amb la finalitat de facilitar la integració de les diferents formes de certificació i d’acreditació de les competències i de les qualificacions professionals.
Les ofertes públiques de Formació Professional han de ser
desenvolupades d'acord amb les necessitats del mercat de treball i de
les qualificacions que aquest requereix, i garantir l'accés eficaç
a la Formació Professional dels diferents col·lectius –joves,
treballadors en actiu ocupats i aturats–, i especialment de grups
amb dificultats d'inserció laboral, de manera que es previngui
l'exclusió social.
- Per a això cal la participació i la cooperació
dels agents socials amb els poders públics, en les polítiques
formatives i de qualificació professional. Desenvoluparem la
Formació Professional d'alta qualitat tecnològica com
a via d'accés a l'ocupació.
- Cal promoure la creació de centres integrats de formació
professional.
- Afavorir la col·laboració amb el món empresarial
i millorar els programes de formació en centres de treball.
- Donar una especial atenció als serveis territorials d'orientació
laboral amb una major vinculació de les empreses.
- Potenciar i facilitar l'accés als cicles formatius de la població
adulta.
- Afavorir la creació de centres integrats de formació
professional, en el marc del sistema de qualificacions.
- Facilitar l’accés de la població adulta als cicles
formatius.
- Augmentar l’oferta de places de Formació Professional
en els cicles de grau mitjà i superior, i adequar-les a les necessitats
productives.
- Afavorir la col·laboració de la Formació Professional
amb el món empresarial.
- Millorar els programes de Formació en Centres de Treball.
- Fomentar l’ocupació.
- Prestar especial atenció als Serveis Territorials d’Orientació
Laboral/Professional.
- Promoure la vinculació amb les empreses (fonamentalment les
PIME) i la difusió d’oferta amb formació professional.
- Crear Centres de Referència
- Promoure les matriculacions i les titulacions en Formació Professional.
- Facilitar la connexió de la Garantia Social (Iniciació Professional), amb els Cicles Formatius de Grau Mitjà.
Per a l’excel·lència
universitària
La nostra societat té la percepció que la universitat actua d’esquena a la realitat. Es percep com una institució endogàmica, poc permeable a les demandes de la societat –tot i els esforços impulsats durant la darrera dècada per trencar aquest estereotip–, i que sovint sacrifica la qualitat de l’ensenyament per afavorir el manteniment d’una cota de prestigi determinada. La universitat –ho sentim a dir reiteradament– forma professionals, transmet coneixements tècnics en un àmbit concret, però resulta que després el mercat –i, en definitiva, la pròpia societat–, o bé demana una altra mena de professionals, o bé els que hi arriben tenen importants mancances formatives.
A aquesta primera percepció podem sumar el fet que la universitat no potencia prou la seva activitat investigadora o que, fins i tot quan ho fa, la seva qualitat és sensiblement millorable. Cal afegir a aquest fet la tendència cap a un alt grau de corporativisme investigador, i a potenciar això que hom denomina «monoinvestigació».
Finalment, hi ha encara una certa cultura del greuge entre la universitat pública i la universitat privada. I hem de ser conscients que les diferències es refereixen a qüestions formals de finançament, més que a d’altres relatives a una pretesa discriminació de l’una o l’altra. El que cal assolir és un ensenyament universitari de qualitat, amb independència de si el forneix una institució pública o privada.
Per això el Partit Popular de Catalunya vol una universitat catalana:
- més plural
- més oberta
- més participativa
- més permeable a les demandes de la societat
- amb més activitat investigadora
- amb més qualitat
- amb finançament adequat.
En definitiva, el Partit Popular de Catalunya vol una universitat moderna, que trenqui els esquemes tradicionals de funcionament basats en l’endogàmia acadèmica i investigadora, sovint tancada a idees i projectes nous, i més pendent de la pròpia imatge corporativa que de la qualitat de la seva activitat formativa.
Propostes per a la millora del sistema universitari català
- Elaborar el Mapa Universitari Català a partir d’uns criteris
més realistes, que tinguin en consideració la realitat
demogràfica catalana, la demanda de titulacions per part de l’empresa,
el mercat i la societat, i una distribució territorial dels centres
universitaris més equilibrada.
- Promoure les condicions necessàries per garantir un intercanvi continu i permanent de docents i d’investigadors entre les universitats que integren el sistema universitari català, i també amb altres universitats de fora de Catalunya, amb l’objectiu de garantir un major intercanvi d’experiències i de coneixements en cada àrea de coneixement.
Propostes concretes en matèria de finançament universitari
- Impulsar un pla de finançament de la universitat pública que es basi en els principis de suficiència financera, autonomia i eficiència, i una adaptació del sistema de finançament universitari que tingui en compte el pes i la realitat de les universitats privades.
- Promoure un pla específic d’inversions adreçat als centres universitaris de Catalunya, amb l’objectiu de millorar les instal·lacions on es desenvolupen les activitats docents i investigadores, i potenciar els convenis amb empreses i entitats perquè les universitats puguin beneficiar-se dels seus serveis.
Propostes per millorar la gestió
- L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català
ha de ser un organisme que, en el marc de les competències pròpies
de la Generalitat, assumeixi la funció bàsica de vetllar
per un ensenyament de qualitat, i per garantir un professorat idoni
per a la formació i la investigació en cada àmbit
del coneixement.
- Impulsar un pla específic de professionalització de
la gestió universitària amb l’objectiu de garantir
una gestió eficaç, eficient, professional i tècnica
dels centres universitaris davant la creixent politització de
la gestió que s’ha viscut durant aquests darrers anys.
- Fomentar les mesures necessàries perquè els centres universitaris de Catalunya imparteixin un ensenyament de qualitat.
Propostes en favor de la comunitat universitària
- Impulsar una modificació del rol dels alumnes en la comunitat
universitària, amb l’objectiu que l’alumne esdevingui
l’autèntic protagonista de la vida universitària,
tot superant la concepció d’alumne passiu, participatiu
en l’activitat de la política universitària, però
poc participatiu en la vida acadèmica i intel·lectual
de la comunitat.
- Fomentar una formació de l’alumnat que combini adequadament
els coneixements tècnics i la formació humanística,
atès que un bon titulat necessita una formació bàsica,
que potenciï aspectes tan elementals com l’aprenentatge de
llengües, l’expressió escrita i oral o els valors ètics.
En aquest sentit apostem clarament per una formació integral.
- Potenciar les pràctiques a les empreses, les institucions i
les entitats de tots els alumnes, tot superant la concepció clàssica
que les pràctiques són classes semblants a les teòriques.Ý
Potenciar la pràctica de tenir professorat contractat, dins els
límits establerts en la llei orgànica d’universitats.
- Afavorir la mobilitat del professorat entre les universitats que integren
el sistema universitari català.
- Potenciar la formació específica dels docents i investigadors pel que fa a les tècniques de motivació docent i l’ús dels diferents recursos pedagògics.
Foment de la recerca
- Incrementar la participació dels centres universitaris de Catalunya
en els recursos procedents del Pla estatal d’investigació
científica i tècnica i en d’altres programes de la
Unió Europea i d’empreses privades.
- Incrementar la participació dels centres universitaris catalans
en la planificació de les línies d’investigació
pròpies del Centre Superior d’Investigacions Científiques
(CSIC).
- Potenciar fiscalment la col·laboració entre l’empresa
i la universitat, amb l’objectiu d’augmentar de forma considerable
la competitivitat dels sectors productius.
- Elaborar un pla de prioritats sobre els àmbits mereixedors
de major suport i d’impuls investigador a Catalunya.
- Potenciar la investigació aplicada.