|
Índex
I. MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DELS CATALANS.
Polítiques al servei de les persones
La persona com a centre de l'acció política
Nou model de polítiques socials
Hem d'avançar cap a la Societat del Benestar.
Polítiques en favor de la igualtat real de la dona
Dones en risc d'exclusió social
Suport a les famílies
Gent gran
Persones amb discapacitats.
Voluntariat
Sanitat de qualitat i sostenible
Drogues
I. MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA I
EL BENESTAR DELS CATALANS.
L'establiment de polítiques encaminades a preservar la qualitat
de vida i el benestar dels ciutadans, són l'autèntica prioritat
pel Partit Popular de Catalunya. En aquest concepte s'enquadren tots els
aspectes relatius a la salut, la cultura en el seu significat més
ampli, l'exercici de la llibertat d'elecció, i conseqüentment
d'emancipació, dels joves, l'equilibri de l'ecosistema que ens
acull, i les actuacions que impedeixin la fractura social o l'exclusió
del progrés per motius generacionals, culturals o geogràfics.
Cal acarar el desafiament de millorar la qualitat de la vida i el benestar
de les persones amb polítiques decidides a fer front a tot un conjunt
de reptes, entre els que s'han de considerar els següents: la seguretat
en els seu més ampli sentit; la salut i la seva cura; les polítiques
mediambientals; l'accés a la informació; serveis electrònics
que evitin la mobilitat innecessària; nous serveis i oportunitats
per a col·lectius que existeixen des de sempre, però que
són oblidats sistemàticament: els infants, els joves, les
dones, els grans, els disminuïts. Les polítiques d'habitatge;
la cultura i l'oci.
Conseqüentment, és necessari establir polítiques a
terminis mitjà i llarg, amb actuacions decidides sobre la tercera
edat i molt especialment en l'àmbit de la salut, l'ordenació
de la immigració i la seva integració, l'alfabetització
digital amb criteris d'universalitat, i amb una decidida política
sobre el sòl i l'ecosistema, considerant que n'hi ha una manca
permanent en les zones de més concentració poblacional.
Polítiques al servei de
les persones
La persona com a centre de l'acció
política
En una societat interrelacionada, les polítiques han d'estar orientades
a la defensa de la persona, dels seus interessos i aspiracions. Des del
reconeixement de la persona com a centre i destinatària de l'acció
política, el Partit Popular estableix les línies fonamentals
de les polítiques públiques, i dóna primacia a la
societat sobre l'Estat, el qual ha de garantir la convivència i
l'ordre social i l'exercici dels drets dels individus, reconeguts per
la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.
Definim la persona com el centre de l'acció política, perquè
considerem que és el principal actor de la societat i que, per
tant, no pot ser considerada només com a subjecte passiu, receptor
i destinatari de les decisions, sinó que, ja que n'és la
principal protagonista, ha d'intervenir activament en la definició
de les polítiques publiques que han de servir els interessos reals
de la societat, i posar l'accent en la seva llibertat, en la seva participació,
i en la seva solidaritat.
Sobre aquestes premisses cal fomentar la participació dels catalans
en qualsevol de les seves manifestacions: en la vida associativa, en l'entorn
veïnal, estudiantil, laboral, empresarial, etc.
Nou model de polítiques socials
Les polítiques socials han d'estar orientades a les persones,
a llurs necessitats i expectatives, i han de tenir com a objectiu principal
la detecció i l'avaluació de les necessitats i les demandes
de prestacions socials, i proporcionar una atenció eficaç
i de qualitat, basada en models d'atenció i de protecció
personalitzada i adaptada als canvis que es produeixen al llarg de la
vida de les persones o de les seves famílies.
Les polítiques socials s'han d'adaptar als canvis experimentats
per la societat, i en aquest sentit resulta evident que les dissenyades
durant el segle XX foren concebudes des d'una percepció de societat
jove i dinàmica, amb una determinada estructura familiar. Les del
segle XXI, en canvi, han de ser concebudes per a una societat envellida,
amb un creixement desequilibrat fruit de la baixa natalitat, i amb un
model de família diferent al tradicional. Una societat que necessitarà
més serveis socials complementaris per ajudar les persones a tenir
cura dels seus familiars dependents, ja siguin infants o persones grans.
Cal consolidar la societat del benestar, però alhora cal assumir
les modificacions necessàries per adaptar-nos a les noves dinàmiques
socials. Aquestes són dues qüestions importants: la consolidació
i l'estabilitat, d'una banda, i la capacitat d'adaptació per una
altra. Considerem que la consolidació dependrà de la capacitat
d'adaptació a les noves necessitats, amb mesures legislatives i
executives que faran possible que la modernitat i el progressisme coincideixin.
Davant aquesta situació el repte és estructurar-les en
un equilibri de necessitats i qualitat que permeti oferir una atenció
centrada en la persona, integradora, personalitzada i contínua,
en col·laboració i coordinació amb l'atenció
social i amb altres nivells d'atenció sanitària, amb altres
administracions competents -especialment els ajuntaments-, perquè
l'aplicació d'aquestes polítiques sigui plenament eficaç.
Aquestes mesures han d'anar acompanyades d'una Administració àgil,
que respongui a temps a les necessitats dels ciutadans, els faciliti l'accés
als serveis i a les prestacions socials en igualtat d'oportunitats, amb
criteris clars i definits, i que intensifiqui la coordinació i
la col·laboració entre les diferents institucions i les
administracions.
Hem d'avançar cap a la Societat
del Benestar.
El benestar rau en el valor social que s'atorgui a l'esforç personal,
individual i col·lectiu, que permetin accedir a una societat més
integrada, activa i dinàmica. Per això cal que valors com
la solidaritat, la tolerància o la integració siguin reflectits
en compromisos cívics. Considerem que cal incorporar i fomentar
en la societat aquests valors perquè pugui acarar els nous reptes
i avenços amb les pautes de conducta que es desprenen de la seva
aplicació.
En el segle XXI les societats afronten el debat d'un model d'estat «del
benestar» fortament burocratitzat i que impedeix avançar
cap a una «societat del benestar». El progrés i la
consolidació del benestar han de desenvolupar un equilibri entre
Societat i Administració. L'Administració no ha de substituir
la iniciativa de la societat, sinó que ha de crear un marc idoni
perquè el denominat «tercer sector» s'afermi i s'impliqui
cada cop més en projectes que beneficiïn el conjunt dels ciutadans.
La societat no pot declinar la seva responsabilitat en aquest àmbit.
A partir d'iniciatives de la societat civil s'ha d'establir un model d'atenció
que permeti, prioritàriament, donar resposta de forma integral
a les necessitats assistencials de les persones, i mantenir l'equilibri
entre els ciutadans com a subjectes de drets i d'obligacions.
D'aquesta manera s'ha de superar el concepte de l'Estat protector, accentuar
el concepte de solidaritat i retornar a la societat catalana el protagonisme
i la participació que sempre ha tingut, com a societat activa,
oberta, organitzada, i solidària amb els canvis i les reformes
que s'han de portar a terme.
El paper de l'Administració s'ha de centrar a establir el marc
adequat que faciliti la participació de la societat, que garanteixi
la qualitat i l'equitat en l'accés als serveis, i que actuï
amb caràcter subsidiari, per passar d'una administració
sobredimensionada i intervencionista a una administració suficient
i necessària, que no interfereixi ni dificulti l'activitat que
desenvolupa la societat.
Per altra banda, el millor estat del benestar és el que genera
ocupació i oportunitats per als seus ciutadans i, per tant, cal
considerar que els plans d'ocupació han de ser un instrument social
adequat, d'acord amb les directrius establertes a la Cimera de Luxemburg.
El Govern ha de prioritzar les actuacions dirigides a promoure l'ocupació,
i centrar-se en les persones amb més dificultats d'incorporació
en el mercat laboral, com les dones, els joves, les persones més
grans de 45 anys o les persones amb discapacitats.
Polítiques en favor de la igualtat real de la
dona
La igualtat de gènere implica la participació d'homes i
dones en totes les esferes de la vida pública i privada. Al llarg
del segle XX s'ha avançat molt en la igualtat jurídica entre
dones i homes. Aquesta igualtat en dret no ha conduït a la igualtat
real: amb la finalitat que la igualtat no només sigui de dret,
sinó de fet, es requereix un canvi d'actitud cultural i de pautes
de capteniment entre homes i dones.
Tot i els canvis experimentats els darrers anys, persisteixen els diferents
papers i funcions desenvolupats secularment per dones i homes. Aquesta
persistència rau en el procés de socialització que
es fa a la família, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació,
que continuen transmetent models estereotipats de com haurien de ser les
identitats femenina i masculina, i que discriminen i infravaloren la dona,
independentment de les seves capacitats personals.
El sistema educatiu desenvolupa un paper de primera magnitud a l'hora
de corregir les desigualtats per raó de sexe generades a causa
de la diferent assignació de rols i valors a dones i homes. L'escola
coeducativa constitueix un avenç considerable, ja que parteix de
l'anàlisi de gènere i fomenta actituds, valors i capacitats
que contribuiran al desenvolupament de la pròpia identitat personal
sense condicionaments de gènere.
Un dels principals components del canvi social experimentat a les últimes
dècades és la participació creixent de les dones
en el mercat laboral. Tot i això, els principals indicadors del
mercat de treball manifesten la persistència de diferencies formals
significatives en la situació laboral de dones i homes, resultat
de desigualtats reals molt importants, i que deriven tant de la divisió
sexual tradicional del treball, com de la configuració del mercat
laboral resultant, i també del fet de mantenir, gairebé
en exclusiva, el treball domèstic a càrrec de les dones.
Per aconseguir la paritat és essencial avançar cap a la
igualtat en l'ocupació com a instrument per adquirir independència
i autonomia. No podem oblidar que les dones continuen tenint una taxa
d'ocupació baixa, que supera àmpliament la dels homes. A
més, hi ha altres característiques especials que cal tenir
en compte, com conciliar la vida familiar amb la vida laboral; les diferències
en els salaris, que requereixen polítiques específiques
i transversals per eliminar els impediments i que permetin una integració
global de la dona en els diferents àmbits de la nostra societat.
Aquesta igualtat s'ha d'estendre a tots els sectors i activitats professionals,
atès que les dones continuen absents, en gran mesura, dels àmbits
de presa de decisions.
Ens comprometem a continuar impulsant la igualtat de tractament i d'oportunitats
entre les dones i els homes, a promoure tots els canvis necessaris per
arribar a un model de societat on tots, homes i dones, tinguem les mateixes
oportunitats en condicions d'igualtat real i no només formal.
La conquesta d'aquesta igualtat per al Partit Popular de Catalunya ha
de tenir com a eixos bàsics els compromisos assumits pel III Pla
d'Igualtat d'Oportunitats per a les dones i tots els altres assumits per
Espanya en els fòrums internacionals, com la Convenció de
Nacions Unides d'eliminació de totes les formes de discriminació
contra la dona, la IV Conferència de Beijing, i en particular el
IV Pla Comunitari per a la igualtat d'oportunitats entre home i dona,
aprovat pel Consell de Ministres de la Unió Europea.
La voluntat del Partit Popular de Catalunya és mantenir el diàleg
i oferir oportunitats per treballar a tota la ciutadania, sense exclusions
ni prejudicis ideològics, a favor d'una major equitat social entre
homes i dones. Un esforç col·lectiu que, al nostre entendre,
respondrà a criteris d'eficàcia en el desenvolupament de
les diferents polítiques públiques, amb l'objectiu de convertir
l'ideal de la igualtat en una realitat beneficiosa per a tota la societat.
Però no hi pot haver una igualtat real en una societat que continua
patint episodis de violència de gènere. Per això,
el Partit Popular ha aprovat els dos únics Plans de lluita contra
aquesta realitat social intolerable. Plans que han fet possibles mecanismes
d'informació i d'assistència ràpida en l'àmbit
dels cossos de seguretat i dels òrgans judicials, i que han permès
l'augment dels programes d'acció contra la violència domèstica
en col·laboració amb les ONG. Totes aquestes mesures són
contínuament renovades i reforçades. Una bona prova d'això
són les noves mesures legislatives i operatives que s'estan elaborant
al Parlament de Catalunya, amb mocions concretes sobre la igualtat dona-home,
tant en l'àmbit econòmic com en el laboral (Moció
190/VI; Moció 74/VI)
En aquest sentit, una de les vessants més importants dins les
polítiques d'igualtat és la participació de la dona
en la vida política.
La vàlua personal i la preparació han estat els factors
que el Partit Popular de Catalunya ha considerat i considera decisius
per a l'accés a aquests càrrecs de representació
política, i deixa de banda criteris com el de la participació
obligatòria de les dones a les candidatures electorals. Considerem
aquesta mesura molt electoralista, però poc efectiva a l'hora d'aconseguir
l'objectiu de la igualtat real d'oportunitats.
Propostes per avançar cap a una igualtat real
de gènere
- · Fomentarem un canvi cultural a Catalunya, que impulsi pautes
de comportament concretes per fer efectiva la igualtat en l'accés
a l'ocupació i en les condicions de treball, com a instrument
per a adquirir independència i autonomia, i promourem el compliment
efectiu del que estableixen les diferents normatives, ja sigui d'àmbit
autonòmic, nacional, o comunitari.
- · Establirem les condicions necessàries perquè
la societat catalana creï 140.000 llocs de treball per a dones,
amb l'objectiu d'incrementar la taxa d'ocupació femenina.
- · Promourem programes d'inserció sociolaboral, de formació
professional ocupacional innovadora, de promoció de les noves
tecnologies, de formació per a les dones en situació de
risc d'exclusió social o que siguin víctimes de maltractaments.
- · Fomentarem la creació d'empreses per les dones, a
partir de programes de foment de l'activitat emprenedora i empresarial
de les dones, que seran informades i assessorades a través d'acords
amb les cambres de comerç i les organitzacions empresarials;
a més, se'ls facilitarà finançament a partir de
programes de crèdits tous en col·laboració amb
les entitats financeres.
- · Eradicarem la discriminació salarial, i impulsarem
els agents socials a incloure clàusules adreçades a evitar
la discriminació salarial en els convenis col·lectius,
i actuacions destinades a eradicar qualsevol discriminació salarial
en els plans d'inspecció laboral.
- · Oferirem oportunitats d'ocupació i autoocupació
a les dones que viuen en el món rural, mitjançant la formació,
l'assessorament i el manteniment de xarxes comercials.
- · Impulsarem la signatura de convenis de col·laboració
amb associacions destinades a atendre situacions de ruptura familiar,
per donar suport individualitzat als afectats per aquesta situació
(mare, pare i fills), i per atendre'n les conseqüències,
tant psíquiques com materials.
- · Estimem que és necessari crear 30.000 noves places
en llars d'infants, i flexibilitzar els horaris escolars, comercials
i laborals, i també les desgravacions fiscals del tram autonòmic
de l'IRPF per despeses ocasionades per tenir cura d'infants.
- · Aprofundirem en les polítiques actives que facilitin
l'accés de les dones a un treball digne i de qualitat, alhora
que es fomenta la transformació dels contractes temporals en
contractes indefinits i estables mitjançant ajuts econòmics.
- · Fomentarem l'activitat emprenedora i les vocacions empresarials,
i incentivarem la creació de fons de capital-risc que facilitin
el finançament de projectes i inversions empresarials destinats
al foment de l'autoocupació de les dones.
- · Aprofundirem en la utilització de beneficis fiscals
per fomentar la contractació de col·lectius amb una taxa
alta d'atur.
- · Dotarem una línia destinada a microcrèdits
en condicions favorables que permetin l'inici i desenvolupament de projectes
empresarials de dones, subvencionant amb 2.500 euros les dones que creïn
una empresa.
- · Subvencionarem amb 3.000 euros les empreses que contractin
dones en atur de llarga durada, que portin més de tres anys fora
del mercat laboral, que siguin majors de 40 anys amb càrregues
familiars, o que accedeixin per primer cop al mercat laboral.
Defensa de la convivència
La seguretat garanteix la llibertat. Per això cal que la societat
avançada no només sigui lliure, justa i solidària,
sinó també segura, i per això ha de ser ferma a l'hora
de sancionar els qui actuen contra els drets dels altres o contra la convivència
pacífica i democràtica. I ha de comptar amb el convenciment
i la implicació de la seva ciutadania a l'hora de defensar el marc
convivencial que tant ha costat d'aconseguir a la nostra societat.
El Partit Popular de Catalunya és conscient de l'atemptat radical
contra els drets humans que constitueix la violència de gènere
i, en particular, les seves manifestacions entre cònjuges, parelles
o persones de diferent sexe, així com de pares a infants. Per això
hem impulsat mesures diverses destinades a combatre el sexisme i altres
problemes subjacents a aquesta nafra, tot i que encara resta molt per
fer.
És per això que impulsarem:
- · El Pla de Defensa de la Convivència.
- - Aquest Pla és un ambiciós programa de treball
orientat a eradicar de la nostra societat qualsevol forma de violència,
i a conscienciar la ciutadania de la necessitat de defensar activament
els valors de convivència democràtica i pacífica,
la llibertat individual i col·lectiva. L'educació
és un pilar bàsic en aquesta matèria.
- - El Pla de Defensa de la Convivència serà producte
del consens entre totes les formacions polítiques amb representació
parlamentària, amb la finalitat d'assolir un acord sobre
aquesta qüestió tan essencial per al nostre futur, i
de garantir la seva perdurabilitat, la seva màxima aplicació
i la seva efectivitat.
- · La implantació de llars d'infants properes als centres
de treball, i també fomentarem el treball a domicili o teletreball
i la flexibilitat horària laboral al llarg dels cinc primers
anys de la vida dels fills.
- · L'estudi dels factors de risc de la violència familiar,
i promourem les mesures necessàries per tal d'eradicar-la, amb
l'objectiu de protegir els membres més vulnerables, com ara els
infants, les dones i les persones grans.
- · La creació de l'Adjunt al Síndic de Greuges
per a la Defensa de les Persones Grans, amb la finalitat de vetllar
pels drets d'aquestes persones, i especialment pels seus drets a la
integritat física, psicològica i econòmica.
Tolerància zero contra la violència
de gènere.
La violència que s'exerceix contra les dones i les nenes constitueix,
sens dubte, la manifestació més greu de la desigualtat entre
les dones i els homes basada en relacions de poder. La violència
de gènere abasta actituds i conductes agressives que tenen lloc
tant en el si de la família com en l'àmbit social i laboral,
i es manifesten tant en l'aspecte físic com en el psíquic.
Les dones i els homes del Partit Popular de Catalunya estem contra qualsevol
tipus de violència, especialment la domèstica, i és
per aquest motiu que elaborem les següents propostes:
1. Mesures dirigides a la prevenció, la difusió i la sensibilització
- · Crear el Consell Interdepartamental de Lluita contra la Violència.
- · Crear un torn d'ofici als col·legis d'advocats, especialitzat
en violència domèstica.
- · Destinar la meitat del 0,52% de l'IRPF que l'Estat transfereix
a Catalunya al finançament de projectes contra la violència
de gènere.
- · Promoure que les institucions -públiques i privades-
dedicades a l'ensenyament preparin materials dirigits a la coeducació,
adequats per a cada etapa de l'aprenentatge, i que els utilitzin en
llur tasca docent, per difondre entre els col·lectius d'alumnes
el rebuig de la violència contra les dones.
- · Posar a disposició de tots els centres escolars de
Catalunya els treballs que, amb l'objectiu de lluitar contra la violència
domèstica, publiquin tant l'Administració de la Generalitat
com altres organitzacions i col·lectius compromesos en la desaparició
de la violència contra la dona.
- · Els media solen emetre conceptes estereotipats que impliquen
superioritat d'un sexe i subordinació de l'altre. Per evitar-ho,
el Consell Executiu col.laborarà amb els mitjans de comunicació
públics i privats amb la finalitat que vetllin permanentment
per evitar imatges i valors que promoguin o justifiquin la violència
contra les dones, i la transmissió de continguts sexistes o violents.
- · La publicitat ocupa gran part dels espais en tots els mitjans
de comunicació, raó per la qual donarem incentius a les
agències de publicitat i els media que es mostrin més
compromesos amb la no-violència.
- · Fer campanyes que sensibilitzin profundament la societat
sobre la gravetat real d'aquest problema, i que provoquin el rebuig
social espontani contra la violència de gènere.
- · Establir els mecanismes que facilitin la col·laboració
dels ciutadans perquè denunciïn les situacions de dones
agredides de què siguin coneixedors.
- · Aprofitar la xarxa de centres d'assistència primària,
la xarxa hospitalària, la xarxa de centres dependents del Departament
de Benestar Social i les altres xarxes de què disposem, per distribuir
els materials elaborats on es recullin els drets i els recursos amb
què compten les dones a Catalunya per acarar els maltractaments.
2. Mesures dirigides a l'educació i la formació
- · Es prendran les mesures necessàries perquè
tots els curricula escolars -dels 0 als 16 anys- continguin els conceptes
transversals de l'educació per a la igualtat d'oportunitats entre
sexes i de l'educació per la pau.
- · En els cursos de formació i reciclatge d'educadors,
s'inclouran continguts sobre prevenció de la violència
contra les dones en els temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
- · En els programes d'educació d'adults s'inclouran continguts
sobre prevenció de la violència contra les dones en els
temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
- · En la formació impartida per l'Escola de Policia de
Catalunya als membres del Cos de la Policia Autonòmica - Mossos
d'Esquadra, s'incrementarà el nombre de mòduls formatius
que fan referència a la lluita contra la violència que
pateixen les dones per millorar la qualitat de l'atenció i de
l'assistència que es presta a les víctimes, alhora que
es crearan patrulles específiques d'atenció permanent
per evitar agressions de caràcter sexual o de violència
domèstica.
- · Els professionals dels serveis socials són els que
estan, freqüentment, més en contacte amb dones víctimes
de la violència, raó per la qual se'ls impartiran cursos
específics de formació i sensibilització per millorar
l'atenció i I'assistència a aquestes dones.
- · S'establiran convenis de col·laboració amb
els col·legis d'advocats, notaris, graduats socials, procuradors
i d'altres, relacionats amb el món del dret, per impartir cursos
de formació dirigits a sensibilitzar els seus integrants.
3. Mesures per incrementar els recursos socials
- · La major part del territori català està desproveït
de cases d'acolliment per a dones i, on n'hi ha, tenen poques places;
per tant s'incrementarà el nombre de cases d'acolliment i de
pisos tutelats, partint del paràmetre que un 10% de les dones
a Catalunya són objecte de maltractaments físics o psíquics.
- · Es facilitarà orientació individualitzada a
totes les dones acollides perquè puguin accedir a cursos de formació
professional dirigits a integrar-les en el món laboral.
- · Es crearan unitats específiques d'atenció per
a dones víctimes de la violència, que seran ateses per
personal format per lluitar contra els maltractaments.
- · Sovint els casos de violència contra les dones no
es denuncien; cal crear mecanismes que ajudin a detectar-los i atendre'ls.
Amb aquesta finalitat es posarà en marxa un servei telefònic
d'emergència, actiu les vint-i-quatre hores del dia, per informar
les dones víctimes de la violència i canalitzar-ne les
demandes. Aquest servei serà atès per personal format
específicament en la lluita contra els maltractaments.
- · S'elaborarà i es donarà tota la difusió
possible a un manual informatiu amb normes i recomanacions sobre la
resposta adequada a la violència sexual i familiar, i dels recursos
legals i socials amb què compten les dones victimitzades.
- · S'establiran les mesures de col·laboració necessàries
amb els serveis sanitaris, socials, policials i judicials amb la finalitat
que les víctimes rebin una atenció integral.
- · Es fixaran uns barems específics per facilitar a les
dones víctimes de maltractaments l'accés a habitatges
socials.
- · Els programes d'atenció, rehabilitació i seguiment
de les víctimes de la violència contra la dona, i el suport
psicosocial que necessitin, tindran prioritat en les convocatòries
de subvencions per a organitzacions no governamentals.
4. Mesures per facilitar l'autonomia de les dones
- · Incloure les dones víctimes de la violència
domèstica, que es vegin obligades a traslladar la seva residència
habitual, en el Programa de Renda Activa d'Inserció.
- · Donar suport econòmic a la víctima de la violència
domèstica amb la finalitat que pugui canviar de domicili, tot
facilitant-li un tracte prioritari en l'accés a habitatges socials.
- · Subvencionar amb 6.000 euros les empreses que contractin
una víctima de maltractaments, o que afavoreixin la seva inserció
laboral com a treballador autònom.
5. Mesures sanitàries
- · S'elaborarà un protocol sanitari que doni una resposta
integral a les dones víctimes d'agressions sexuals i de maltractaments.
- · S'inclouran, en l'àmbit dels Serveis d'Atenció
Primària de Salut, programes per a la prevenció de la
violència.
- · Es desenvoluparan cursos de formació i de sensibilització
per als professionals sanitaris que intervinguin en l'atenció
a les dones víctimes de violència.
- · El Departament de Sanitat i Seguretat Social proporcionarà
a les dones víctimes de violència, a través dels
serveis d'atenció al pacient, informació sobre els recursos
al seu abast.
- · Es posaran en marxa programes de tractament psicològic
per a les persones que maltracten, per afavorir-ne la rehabilitació
i la resocialització, i com a suport complementari de l'ajut
psicològic facilitat a llurs víctimes.
6. Mesures de detecció i control estadístic
- · Es crearà un protocol estadístic que faciliti
la tasca de recollida de dades sobre violència domèstica
en els àmbits social, sanitari, judicial i policial. La implementació
d'aquest protocol permetrà investigar i treure conclusions sobre
les causes, la incidència, la freqüència, les formes
i les conseqüències de la violència contra les dones,
i també sobre la victimització a Catalunya.
- · Es promouran, en col·laboració amb totes les
administracions públiques, les universitats i la comunitat científica,
investigacions sobre les causes que generen comportaments violents en
l'àmbit familiar, ja que és on amb més freqüència
es produeixen agressions contra les dones.
7. Avaluació
- · L'lnstitut Català de la Dona és l'ens responsable
de coordinar i implementar totes les mesures que es preveuen en aquest
Pla, raó per la qual haurà de comptar amb la col·laboració
dels Departaments compromesos en la seva execució. Això
es farà en coordinació amb les diferents Administracions
estatals i locals, les organitzacions no governamentals, les associacions
i els col·lectius professionals, per aconseguir una acció
coordinada entre totes les parts implicades en l'atenció a les
víctimes de la violència. Aquesta interacció és
fonamental perquè les mesures contingudes en el Pla siguin efectives.
- · En l'aplicació i el desenvolupament del Pla es farà
un seguiment que permeti l'avaluació continua dels progressos.
S'elaboraran indicadors quantitatius i qualitatius que esdevinguin un
punt de referència per mesurar el grau de compliment i la implicació
dels diferents organismes en l'execució i el desenvolupament
dels objectius.
Dones en risc d'exclusió social
Els processos de pobresa o exclusió social han augmentat en els
darrers temps, circumstància que posa en relleu la importància
d'aquests col·lectius socials. La població femenina que
es veu afectada per la pobresa i l'exclusió no és homogènia,
sinó que la seva composició és heterogènia
al integrar-se per diferents col.lectius amb problemàtiques diferents
i causes d'exclusió també diferents. Per això:
- · Impulsarem polítiques dirigides a combatre les causes
específiques que originen els diferents episodis d'exclusió
social de les dones.
- · Potenciarem l'abandonament de l'exercici de la prostitució,
mitjançant l'establiment d'incentius, tant als qui practiquen
aquesta activitat com a llurs possibles empleadors.
- · Elaborar un Pla de Lluita contra les Xarxes de Prostitució,
en coordinació amb les ONG i utilitzant els serveis socials dels
ajuntaments com a serveis més propers a aquesta realitat que
són.
Suport a les famílies
La família és el nucli fonamental de la societat, perquè
és una institució essencial, un element socialitzador i
de transmissió de valors a les noves generacions. La família
és la principal garantia del benestar dels seus membres a partir
de la solidaritat intergeneracional, que és el factor més
sòlid de la nostra cohesió social.
El Partit Popular de Catalunya entén la política familiar
com el conjunt de polítiques públiques que, d'una manera
articulada, global, transversal i integral, s'encaminen a reconèixer,
donar suport i protegir la institució familiar d'acord amb les
funcions socials que ocupa.
La incorporació de la dona al mercat laboral ha modificat el repartiment
de les responsabilitats familiars. Altres factors com l'increment de nuclis
familiars petits, l'increment de la mobilitat, la dispersió geogràfica
de les famílies, la baixa natalitat i l'envelliment de la població,
posen de manifest la necessitat d'adoptar a Catalunya polítiques
socials, econòmiques, fiscals i d'ajut a la família.
Catalunya necessita una veritable llei de protecció i ajut a la
família que inclogui un conjunt de mesures i actuacions juntament
amb el reconeixement de drets que incideixen en l'àmbit familiar.
Aquestes polítiques han d'ésser de caràcter transversal
i oferir una resposta horitzontal a les seves necessitats, amb l'objecte
d'incrementar la qualitat de vida de les famílies, i aplicar mesures
que facilitin la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral
de les persones que tinguin responsabilitats familiars, sense que disminueixin
llurs ingressos ni llur nivell professional.
Cal compensar les rendes familiars, d'acord amb les càrregues
que suporten, amb desgravacions, facilitant l'accés a l'habitatge,
fomentant la solidaritat intergeneracional, proporcionant ofertes de serveis
i ajuts complementaris a les famílies que tinguin altres persones
al seu càrrec -llars d'infants, centres de dia, ajut a domicili,
centres de respir-; donar suport a les famílies amb risc d'exclusió
social i contemplar les mesures de reforç i els ajuts a famílies
que requereixin una major dedicació i ajuda perquè estan
en situacions especials.
El Partit Popular de Catalunya reitera el seu compromís de suport
a la família i la seva voluntat de promoure totes les reformes
que calguin per aconseguir noves millores i nous avenços de la
institució de la família.
El Partit Popular de Catalunya considera que la família és
el nucli vertebrador de la nostra societat, la principal transmissora
de vivències i de valors entre els seus membres; constitueix l'element
socialitzador i de convivència primari i bàsic i és
l'element central de la solidaritat intergeneracional. I des d'aquesta
concepció de «família» considerem necessari
articular la política de família al voltant de quatre grans
eixos:
- La millora de la qualitat de vida de les famílies.
- El reconeixement del paper de la família com a garant de la
cohesió social.
- L'ajut a les famílies amb risc d'exclusió social.
- La conciliació de la vida laboral i familiar.
Propostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.
El Partit Popular de Catalunya considera que cal impulsar l'adopció
de mesures concretes que millorin la qualitat de vida de les famílies
i que facilitin la participació dels seus membres en tots els àmbits
de la nostra societat. Per això durem a terme les següents
actuacions:
- Elaborarem un llei de protecció de les famílies nombroses
que completi la legislació estatal, tot concretant els beneficis
i mesures de suport en els àmbits competencials del Govern de
la Generalitat.
- Ampliarem fins a 600 € anuals les prestacions econòmiques
adreçades a donar suport a les famílies amb fills menors
de sis anys.
- Estendrem progressivament les prestacions econòmiques directes
per fill a totes les famílies amb infants d'entre 7 i 12 anys,
i a les que tinguin fills adolescents d'edats compreses entre els 13
i els 16 anys. Aquesta prestació es farà en forma d'un
pagament únic, amb independència dels ingressos econòmics
familiars.
- Ampliarem els ajuts pels conceptes de menjador i transport escolar
i activitats de lleure, sobre la base d'una escala establerta en funció
de les càrregues familiars i del nombre de membres de la unitat
familiar.
- Establirem nous ajuts per a l'adopció i l'acolliment, que cobreixin
fins al 75% de les despeses que hagin pogut ocasionar els tràmits
d'adopció i/o acolliment, en funció de les càrregues
familiars.
- Promourem la signatura de convenis sectorials amb les empreses i
les entitats concessionàries de serveis públics (aigua,
electricitat, gas) per aconseguir un tracte més favorable en
el pagament de les contraprestacions que hagin de satisfer les persones
que formin part d'una família nombrosa, d'una família
amb infants o adolescents a càrrec, o amb persones en situació
de dependència.
- Establir reduccions en les tarifes dels transports metropolitans,
Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), així com promoure descomptes
en el metro i el bus, adreçats de forma especial a les famílies
nombroses.
- Proposarem la creació d'una prestació econòmica,
amb caràcter universal, en els casos de part múltiple.
- Establirem línies d'ajut i de crèdit per a les famílies
nombroses que tinguin problemes per accedir a un habitatge.
- Promourem la construcció d'habitatges de protecció
oficial de superfície superior a 90 m2 per atendre la demanda
de les famílies nombroses.
- Farem pública, durant el primer mes de cada any, mitjançant
la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
i en els principals mitjans de comunicació, la relació
de les taxes i els preus públics bonificats per a les famílies
catalanes.
Propostes per al reconeixement del paper de la família
com a garant de la cohesió social.
- Impulsar els treballs de l'Observatori de la Família de Catalunya,
amb la participació de les Administracions Públiques i
de les entitats i les associacions representatives de la família
a Catalunya, com a òrgan consultiu, en tot allò que faci
referència a l'impuls, l'adopció, la implementació
i l'aplicació de les polítiques familiars que es vulguin
dur a terme a Catalunya.
- Fer de la Secretaria de Família un instrument útil
i àgil per impulsar i aplicar les polítiques de suport
a la família, atribuint-li totes les competències administratives
relatives a la coordinació, l'impuls, la difusió, la informació
i l'orientació familiar.
- Ampliar els ajuts per a les famílies amb persones dependents,
és a dir, les que tinguin al seu càrrec persones grans
o amb discapacitats, atès que en molts casos llur tasca diària
supleix mancances dels serveis socials públics, que haurien de
ser una prestació de la Generalitat amb caràcter universal.
- Garantir que els mitjans de comunicació siguin respectuosos
amb els drets dels menors, i evitar l'emissió de continguts violents
en horaris d'audiència infantil i juvenil.
- Impulsar l'aprovació i la difusió d'un codi de conducta
dirigit als pares i els tutors, basat en pautes de disciplina positiva.
- Impulsar la participació de la família, a través
de les diferents associacions, en els mitjans de comunicació
social, tant públics com privats, en funció de la rellevància
i la valoració social que té aquesta institució
en la nostra societat.
- Fomentar l'associacionisme familiar amb un programa especial d'ajuts
i subvencions i donar participació a les associacions en la definició
de les polítiques de família.
Propostes per a l'ajut a les famílies en situació
de crisi o de risc d'exclusió social.
- Crear ajuts per al pagament del lloguer dels habitatges de les famílies
amb dificultats, que tinguin fills a càrrec, o persones grans
en situació de dependència, o que algun dels seus membres
estigui en situació d'atur de llarga durada. Aquests ajuts variaran
en funció del nivell de renda i de les càrregues familiars
i es pagarà amb agilitat i sense demores.
- Crear i dotar pressupostàriament el fons de garantia de pensions
per ruptura matrimonial, d'unions estables de parella o d'aliments,
per cobrir l'impagament de les pensions corresponents.
- Implantar i subvencionar la creació de punts de trobada familiar
-espai neutral per possibilitar l'intercanvi en el règim de visites
en cas de conflicte familiar- a tot el territori de Catalunya.
- Impulsar el creixement de la xarxa de cases i pisos-pont per a dones
que hagin estat víctimes de la violència domèstica,
i també subvencionar les entitats que ofereixin places d'acolliment
residencial destinades a cobrir les demandes d'aquest tipus de serveis,
d'altra banda cada cop més demanats per les persones afectades.
Propostes per conciliar la vida laboral amb la familiar.
Les famílies sovint tenen dificultats per conciliar la vida laboral
amb la vida personal i familiar. Actualment, els horaris de treball no
coincideixen, per regla general, amb els horaris escolars ni amb els horaris
de molts serveis públics utilitzats per les famílies catalanes.
Davant d'aquestes circumstàncies, el Partit Popular de Catalunya
considera que cal incrementar les mesures per fer possible una autèntica
conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar,
i per això, complementàriament a les polítiques d'ocupació,
des del vessant de les polítiques de família:
- · Liderarem des del Govern de la Generalitat un canvi cultural
i estructural a Catalunya amb pautes de capteniment que avancin cap
a la paritat real entre homes i dones en tots els àmbits de la
vida pública i privada, especialment adreçades a assolir
la plena igualtat en les taxes d'ocupació masculina i femenina.
- · Promourem els plans territorials de conciliació horària
amb l'objectiu de facilitar als treballadors i les treballadores de
Catalunya la conciliació de la vida laboral i familiar amb els
horaris escolars dels infants i els adolescents que tinguin al seu càrrec.
- · Impulsarem l'aproximació progressiva entre els horaris
laborals i professionals dels pares i les mares amb els horaris escolars
perquè puguin gaudir de més temps de convivència
en l'entorn familiar.
- · Crearem la qualificació d'«Empresa Familiarment
Responsable" per a les empreses que acreditin l'aplicació
de mesures i pràctiques que facilitin la conciliació de
la vida laboral amb la vida familiar. Aquestes empreses gaudiran de
bonificacions fiscals i de beneficis econòmics.
- · Facilitarem l'accés als serveis adreçats a
les famílies durant les franges horàries de convivència
del nucli familiar.
- · Crearem un servei específic d'atenció i assessorament
a les famílies i a les empreses, destinat a promoure mesures
de conciliació de la vida laboral amb la vida familiar en l'entorn
empresarial, i també facilitarem informació sobre els
drets dels treballadors i de les famílies, i sobre el ventall
de possibles ajuts i avantatges existents.
- · En el marc dels programes de nous filons d'ocupació,
promourem la creació d'empreses de serveis per facilitar a les
famílies serveis complementaris per a la cura de les persones
que tinguin al seu càrrec.
- · Promourem la reforma de la legislació sobre protecció
de menors i adolescents, amb l'objectiu de disposar d'un marc normatiu
que permeti fer una aposta decidida per la reeducació dels menors
que viuen al carrer, disposant alhora de mitjans humans i materials
adequats per prevenir situacions de marginació social.
- · Modificarem l'oferta i els horaris dels diversos equipaments
o serveis públics, adaptant-los a les noves necessitats socials
i afavorint la conciliació entre la vida laboral i la familiar
(biblioteques, ludoteques, guarderies...).
- · Crearem 30.000 noves places d'escoles bressol fins arribar
a cobrir el 25% de la població de 0 a 3 anys.
Gent gran
La prolongació de la vida és un gran èxit de la
nostra societat, conseqüència de la millora de la qualitat
de vida i dels avenços en medecina, i afecta directament la vida
social i l'econòmica, com es va posar de manifest a la II Assemblea
Mundial sobre l'envelliment.
Actualment a Catalunya hi ha 1.119.233 persones majors de 65 anys, que
representen el 17.78% de la població; 232.921 persones entre 75
i 79 anys; 142.803 d'entre 80 i 84 anys, i 126.094 de més de 85
anys. D'aquestes persones, més del 80% viuen en municipis de més
de 100.000 habitants, el 8,8% viuen en els 660 municipis de baixa densitat
-que representen el 69% dels municipis de Catalunya- i, d'aquests, el
56% tenen menys de 500 habitants, de manera que és un clar indicador
de la dispersió del fenomen rural.
La major part d'aquestes persones més grans de 65 anys hi arriben
cada cop més sovint amb bona salut, són més actives,
i la pèrdua d'autonomia se'ls endarrereix progressivament. La prolongació
de la vida és un fet positiu, però l'envelliment de la població
representa una nova realitat social que té repercussions econòmiques,
ja que aquesta realitat implica un increment important en les necessitats
d'atenció social i sanitària, exigeix canvis profunds i
realistes que incideixin en les planificacions i que impulsin el disseny
de polítiques d'actuació intersectorial i interdisciplinàries,
adaptades a les necessitats i a les característiques de la gent
gran.
Durant els darrers anys s'han generat canvis en les actituds socials,
que han portat al fet que les persones grans, que avui viuen més
anys, també viuen més temps soles, atès que tots
els indicadors posen de manifest el desarrelament de la societat respecte
a les persones grans. Cal incidir-hi i buscar solucions a l'origen del
problema, i no en les conseqüències que produeix; per això
considerem que cal actuar des de l'educació i les polítiques
socials per incidir en les conductes individuals, inculcar valors que
incorporin comportaments solidaris i cívics, amb la finalitat de
facilitar la convivència, i fomentar els valors basats en les relacions
multigeneracionals, que han de ser la base de la vida social i comunitària.
Aquestes mesures són fonamentals i per això és necessari
liderar a Catalunya un canvi cultural que incideixi en tots els àmbits
de la nostra societat, que faci possible una societat per a totes les
edats, on les persones grans no se sentin excloses. Això implica
una visió integral de l'envelliment i es refereix a una societat
on cada individu té drets i responsabilitats, i que té un
paper actiu per portar a terme, amb plantejaments multigeneracionals que
desenvolupi l'individu al llarg de tota la seva vida.
Per tots aquests motius considerem que la família és una
institució molt important, atès que és on es produeixen
les relacions multigeneracionals, basades en l'afectivitat de les persones
que la integren, amb independència de la seva edat.
Cal tenir present que el 78'6% de les persones grans volen viure amb els
seus parents més propers. Hem de proporcionar a la família
els ajuts necessaris perquè puguin tenir cura i atendre la seva
gent gran a casa, amb suport de serveis socials i sanitaris que facilitin
que les persones amb necessitat d'atencions especials puguin romandre
en el seu nucli familiar.
Cal incrementar la participació de les persones grans en la societat,
mitjançant la creació de plataformes consultives, obertes
i plurals, canalitzadores d'opinió, perquè tinguin capacitat
d'incidir en les qüestions que considerin d'importància social.
Per altra banda, cal facilitar a les persones grans que vulguin continuar
en el mercat laboral, a partir de l'edat de la jubilació, puguin
fer-ho, i promoure les condicions per garantir-ne la participació
i facilitar que es puguin acollir a les mesures que en aquesta matèria
ha aprovat el Govern.
Amb aquesta finalitat cal modificar algunes polítiques, sobre
la base de tres principis generals que concedeixen un especial reconeixement
a la condició de «persona gran», i establir un marc
conceptual dividit en cinc sectors: la independència, la participació,
l'atenció, l'autorrealització i la dignitat. Això
els permetrà gaudir d'una bona vida en família i possibilitarà
a la nostra gent gran un paper actiu en la societat.
Persones grans amb dependència.
A Catalunya prop de 300.000 persones grans requereixen ajuda; d'aquestes,
130.000 la necessiten per fer les activitats bàsiques de la vida
diària; gairebé un 20% necessita atenció directa,
i gairebé un 70% rep alguna mena de suport de les seves famílies
o del voluntariat organitzat d'associacions sense ànim de lucre.
Són persones grans -el 13%- que no poden desenvolupar amb plena
normalitat les seves funcions, les seves capacitats bàsiques, i
per això acaben per dependre, bé dels seus familiars, bé
del suport que se'ls presta des dels sectors públics.
En primer lloc, cal ressaltar que la dependència afecta les persones
que en pateixen, ja que no poden ser autònomes, i també
les seves famílies, ja que el pilar de les persones dependents
ha estat la família i, especialment, les dones. Aquesta situació
és difícil que continuï en el futur, perquè
s'incrementa el nombre de nuclis familiars petits: cada vegada són
més les persones que viuen soles, i està augmentant la mobilitat
i la dispersió geogràfica de les famílies.
Per continuar avançant en aquest camí de progrés
per a la gent gran, promourem les següents mesures:
Propostes per a la participació de la gent gran a la societat.
- · Estimularem a Catalunya un canvi cultural a partir del concepte
d'una societat per a totes les edats, en què es fomentin les
relacions multigeneracionals, els valors que incorporin comportaments
cívics i solidaris, i actuarem des de la família, l'educació
i les polítiques socials per facilitar una convivència
on les persones grans no es sentin excloses.
- · Impulsarem iniciatives i projectes, tant socials com econòmics,
sobre la base d'una política d'envelliment centrada en dues direccions:
per una banda, estendre i garantir la qualitat de vida de les persones
grans, procurant-los un paper més actiu en la societat i, per
una altra banda, proporcionar els serveis adequats a les necessitats
de les persones amb dependència i les seves famílies.
- · Promourem la creació de plataformes consultives de
gent gran, obertes i plurals, canalitzadores d'opinió, amb la
finalitat d'incidir en les qüestions que considerin d'importància
social.
- · En el marc de la flexibilització de l'edat de jubilació
aprovada pel Govern de l'Estat, promourem polítiques adreçades
a garantir la possibilitat de perllongar la vida laboral activa. En
aquest sentit s'han d'elaborar programes integrals per a treballadors
més grans de 60 anys, en col·laboració amb els
principals interlocutors socials, i mesures de foment per a la permanència
i de finançament de l'autoocupació.
- · Fomentarem l'educació d'adults en les universitats
i les aules per a la gent gran, en col·laboració amb organitzacions
i entitats sense ànim de lucre que desenvolupin projectes en
aquest sentit, com a estratègia per ampliar la participació
en l'ensenyament i per millorar la formació bàsica, amb
l'objectiu de promoure la ciutadania activa.
- · Ampliarem els programes de turisme i d'oci per a la gent
gran, diversificant l'oferta tant pel que fa al nombre de dies de torns
de vacances com per a les destinacions turístiques, i també
promourem una targeta turística, en col·laboració
amb els empresaris del sector, que faciliti descomptes especials a les
persones grans en determinats serveis d'hostaleria.
- · Difondrem els Drets de les Persones Grans, i en garantirem
llur exercici i defensa; tanmateix elaborarem programes de prevenció,
de remissió i d'intervenció en situacions de maltractaments
de la gent gran, que incloguin instruments de detecció per poder
avaluar els riscos en aquestes situacions, establirem les mesures per
a evitar-los, i determinarem els recursos de control i el finançament
per portar-los a terme
Propostes per a millorar l'atenció de les persones grans
- · Donarem l'opció de triar, cada persona gran i la seva
família, entre tots els serveis, d'acord amb les seves necessitats
i preferències.
- · Potenciarem la prestació d'atenció integral
i continuada a les persones grans que tenen necessitats canviants al
llarg del temps; personalitzarem els itineraris d'atenció per
adaptar les prestacions assistencials i de suport als canvis que es
vagin produint, especialment en les persones en situació de dependència;
disposarem de recursos adequats per atendre'ls, d'acord amb les seves
necessitats, i també intensificarem la cooperació eficient
entre les diferents institucions, les xarxes d'atenció, els agents
socials, els professionals, les persones i les famílies; impulsarem
la consolidació dels serveis socials i en millorarem la professionalització,
i potenciarem les polítiques actives de millora de la qualitat.
- · Elaborarem plans, d'acord amb les noves necessitats socials,
que incloguin les necessitats generals i sectorials de la població,
les prioritats de cobertura, els models d'atenció, l'afectació
de recursos, amb l'objectiu d'establir els nivells mínims de
prestacions, garantir l'equitat per evitar desequilibris territorials,
i explicitar els mecanismes de coordinació i de concertació
amb les entitats i el tercer sector.
- · Incrementar els ajuts i les subvencions adreçats a
la formalització de convenis de col·laboració amb
associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre
que tinguin com a objecte l'atenció a les persones grans.
- · Establirem una estreta col·laboració amb els
ajuntaments per assolir un nivell d'integració real de serveis
entre els tres nivells d'atenció social: primària, especialitzada
i sociosanitària.
Propostes d'oferta de serveis a l'atenció primària.
- · Incrementar la cobertura assistencial de l'ajuda domiciliària
per a persones més grans de 65 anys, per arribar al 6% d'aquesta
població durant els propers 4 anys.
- · Desgravar les despeses per contractació d'assistència
de personal que col·labori en la cura de les persones grans,
per ajudar les famílies que, pel fet de tenir persones al seu
càrrec, necessitin contractar algun servei de suport per atendre'ls
en el seu entorn afectiu.
- · Promourem programes de solidaritat intergeneracional, mitjançant
els quals joves voluntaris col·laborin en l'atenció a
la gent gran, fins i tot de la que resideixi en el seu propi domicili.
Propostes d'oferta de serveis a l'atenció especialitzada.
- · Facilitarem l'opció de triar, cada persona gran i
la seva família, entre tots els serveis, d'acord amb les seves
necessitats i preferències, mitjançant el lliurament d'un
xec-residència perquè totes les persones grans que ho
desitgin puguin elegir la residència que prefereixin entre les
residències privades que s'adhereixin al programa.
- · Estimem necessària la creació de 1.500 places
en els centres de dia, i incrementarem llur horari d'atenció.
Així facilitarem a les persones grans que puguin romandre en
el seu entorn. També crearem 9.000 noves places residencials
per incrementar la cobertura de les necessitats de la gent gran, i avançar
cap a la mitjana de 500 places per cada 10.000 habitants. Així
facilitarem que les persones grans puguin romandre en el seu entorn,
i assegurem l'equitat en la distribució territorial dels recursos.
- · Creiem necessari promoure 1.000 noves places en programes
d'habitatge tutelat per a persones grans que no tinguin un grau de dependència
alt.
Propostes pel que fa a l'atenció sociosanitària
- · Reforçarem i consolidarem les línies assistencials
dels recursos sociosanitaris, en el marc del Pla de desplegament de
recursos 2000-2005, del Programa Vida als Anys, i incrementarem d'un
20% el nombre de places destinades a llits d'internament, i a places
d'hospital de dia; també posarem en funcionament noves unitats
d'avaluació geriàtrica ambulatòria i pal·liativa,
amb criteris d'equitat, a tot Catalunya
- · Estendrem els programes d'atenció domiciliària
programada amb equips de suport, especialment els adreçats a
persones amb malalties cròniques, en estat d'immobilització,
i a la gent gran de cada municipi, per prestar una atenció sanitària
integral a les persones grans que ho requereixin, de manera coordinada
amb els hospitals i amb els diversos serveis socials.
- · Potenciarem mètodes d'atenció alternatius,
com ara la telemedecina, amb la finalitat de resoldre problemes de salut
sense necessitat de desplaçar els malalts, en coordinació
entre els diferents nivells assistencials, amb l'objectiu d'apropar
l'assistència sanitària als ciutadans amb dificultats
de desplaçament, i poder així reduir la institucionalització
residencial innecessària. Aquestes millores garantiran el fet
de poder mantenir la gent gran dins el seu entorn familiar i social.
- · Aplicarem les noves tecnologies com a instrument de vigilància
per millorar l'atenció i l'autonomia de les persones grans, especialment
en el seu domicili. I, en aquest sentit, universalitzarem progressivament
el servei de teleassistència, a través de l'ampliació
dels programes de teleassistència i d'atenció a la gent
gran que ho necessiti. Al llarg dels pròxims dos anys pretenem
duplicar el nombre de persones ateses mitjançant teleassistència
domiciliària.
- · Promourem una política sanitària centrada en
la prevenció primària i l'educació de la salut,
que incideixi sobre els factors de risc i que promogui els hàbits
saludables, amb la finalitat de millorar l'esperança de vida
sense incapacitat i evitar la dependència; reemplaçarem
així el sentiment d'envellir amb una acumulació de capital
humà i social.
Persones amb discapacitats.
A Catalunya hi ha 245.000 persones amb disminució reconeguda,
igual o superior al 33%, amb diferents graus de dependència. El
62% de les persones amb discapacitats està compresa entre els 16
i els 64 anys. El col·lectiu més nombrós és
l'integrat pels discapacitats físics (59'1%); el 28'2% pateix una
disminució psíquica, i, el 12'7% restant, una de sensorial.
Més de la meitat de la població amb disminució té
reconegut un grau de discapacitat inferior al 65%, raó per la qual
gaudeix d'un nivell d'autonomia que en possibilita la inserció
sociolaboral, almenys en un sistema de treball protegit.
L'atenció a les persones amb disminució ha d'estar orientada,
principalment, a potenciar llur autonomia personal, reforçar les
capacitats que conserven, i completar les que han perdut, i a aconseguir
el màxim nivell d'integració social en tots els àmbits
de la seva vida, des de l'atenció precoç a la integració
escolar, la sociolaboral, i durant el procés d'envelliment.
Aquesta prioritat d'atendre les necessitats canviants al llarg de la
vida ha de tenir com a resposta la diversitat de serveis i l'adaptació
permanent a situacions socials que permeti que les persones amb discapacitats
puguin disposar d'una formació especifica adequada a les seves
condicions, integrar-se en el món laboral, participar a la vida
social, i procurar el desenvolupament total de la seva autonomia personal,
laboral i funcional.
Cal destacar la capacitat i la voluntat de les persones que pateixen
disminucions per superar les seves limitacions, amb l'objectiu de facilitar-ne
la integració social i per garantir-los la igualtat d'oportunitats,
perquè les persones amb disminucions puguin exercir tots els seus
drets com la resta dels ciutadans, entre ells el dret a l'educació,
a la lliure elecció de professió, d'oci i de treball.
La lluita contra qualsevol classe d'exclusió i de discriminació
ha de constituir la base de la política social de qualsevol govern.
Aquesta actitud és essencial i requereix la implicació de
les administracions en plena col·laboració amb la societat.
Tenint en compte que, entre les disminucions més freqüents,
destaca la dificultat de desplaçar-se fora de la llar, seguida
de les disminucions relacionades amb la motricitat, les deficiències
en la visió i l'audició, cal implementar les polítiques
d'inserció amb mesures de suport i de supressió de barreres,
especialment les que fan referència a l'accessibilitat urbanística,
a la comunicació i al transport, que són essencials per
poder facilitar el desplaçament. Per a això s'ha d'establir
un calendari de supressió de barreres arquitectòniques i
de comunicació amb les persones amb mobilitat reduïda, i comptar
amb la col·laboració dels ens locals i de les entitats sense
ànim de lucre.
La Generalitat, per donar resposta a les necessitats que generen les
diverses modalitats de discapacitats, ha de desenvolupar polítiques
de suport que facilitin la integració de les persones discapacitades,
factor indispensable perquè puguin desenvolupar llur vida amb autonomia.
Propostes per afavorir l'autonomia i la integració de les persones
amb discapacitat.
- · Crear un Consell Autonòmic de Persones amb Discapacitat,
que serà un òrgan paritari de trobada i debat entre l'administració
de la Generalitat i el sector.
- · Crear una Comissió Parlamentària sobre Discapacitat,
encarregada d'analitzar la situació de les persones amb discapacitat
i formular propostes de millora.
- · Incorporar representants d'organitzacions de persones amb
discapacitats als òrgans de participació de l'Administració
amb què la discapacitat té una connexió directa
(educació, sanitat, transport, consum, noves tecnologies, etc.)
- · Garantirem la continuïtat de les prestacions d'atenció
integral a les persones discapacitades, i personalitzarem els itineraris
per adaptar-los a les necessitats canviants que pateixi el beneficiari
al llarg del temps.
- · Planificarem els recursos i els programes per a les persones
amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials (potenciarem
els tractaments d'estimulació precoç, l'educació,
la inserció sociolaboral, la sanitat, els serveis socials i l'habitatge)
a través d'una sectorialització territorial i introduirem
la concertació amb els proveïdors de serveis.
- · Promourem la necessària coordinació de les
actuacions de la Generalitat i els ajuntaments adreçades als
infants i als adolescents amb disminucions, amb l'objectiu de gestionar
de forma integrada les necessitats de la persona beneficiària
de la prestació, i dotarem les corporacions locals dels instruments
necessaris per dur a terme aquestes noves funcions.
Propostes per millorar la qualitat de l'atenció i l'eficàcia
dels serveis a les persones amb discapacitats
- · Subvencionarem les despeses per tractaments de fisioteràpia,
psicomotricitat i logopèdia, sense tenir en compte l'edat del
beneficiari, amb caràcter complementari als PUAS.
- · Incrementarem els ajuts i introduirem els concerts en la
formalització dels convenis de cooperació amb associacions,
fundacions i altres entitats que tinguin com objecte l'ajuda a les persones
amb discapacitats, i introduirem els concerts en la compra de serveis
a les esmentades entitats, amb autorització de despesa plurianual.
- · Crearem la «finestreta única" per poder
fer tots els tràmits des d'una sola instància, simplificarem
la connexió i la cooperació administratives amb la Generalitat,
i facilitarem les gestions a les persones sol·licitants.
- · Agilitarem els procediments de reconeixement i percepció
de les prestacions, per garantir que el pagament de les prestacions
s'efectuï en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud
de la prestació.
Barreres arquitectòniques
- · Impulsarem polítiques d'accessibilitat i integració
que condueixin a la supressió de barreres. En aquest sentit elaborarem
a Catalunya, juntament amb els municipis, un calendari per a l'eliminació
de barreres arquitectòniques, urbanístiques, en el transport
i la comunicació.
- · Incrementarem les dotacions per al transport adaptat, especialment
el «porta a porta». Cal incrementar la flota de taxis adaptats,
garantint-ne el mateix cost que a la resta de taxis; impulsarem el bonus-taxi
per a persones amb mobilitat reduïda.
- · Posarem en marxa definitivament el procés d'adaptació
de tota la xarxa de Metro per a les persones amb mobilitat reduïda.
Escola i llocs de treball
- · Aprovarem i posarem en pràctica un Pla Autonòmic
de Promoció de la Formació i l'Ocupació de les
Persones amb Discapacitat, negociat amb els agents socials i les organitzacions
de persones amb discapacitats.
- · Adoptarem les mesures necessàries per fer efectiu
el mandat de la LISMI relatiu a la gratuïtat de l'ensenyament dels
estudis universitaris per a les persones amb discapacitats.
- · Prioritzarem l'accessibilitat a centres de formació,
escoles i universitats, per garantir la integració i l'autonomia
personal de les persones amb mobilitat reduïda.
- · Adequarem i incrementarem els recursos de suport, tant humans
com materials, que garanteixin la integració dels infants a l'escola
ordinària i a les escoles d'educació especial, tant a
l'etapa obligatòria com a la postobligatòria -batxillerat
i cicles formatius-, per a vetlladors, transport escolar, perquè
disposin dels suports necessaris per completar les seves capacitats
i garantir-los la màxima normalitat possible.
- · Adequarem i potenciarem els recursos de suport a la inserció
laboral, per potenciar les habilitats tècniques en el lloc de
treball, els hàbits laborals i els socials, amb seguiment i valoració
continuats.
- · Promourem la subscripció de convenis amb empreses
perquè contractin persones discapacitades, mitjançant
la prospecció d'empreses que puguin proporcionar llocs de treball,
i actuar en conseqüència, facilitant-los informació
i propiciant-ne la sensibilització.
- · Fomentarem l'increment del nombre d'alumnes amb discapacitats
contractats pels centres especials ocupacionals, i també el desenvolupament
de contractes de treball a domicili (teletreball), amb la millora dels
sistemes de comercialització de productes i serveis elaborats
per aquests centres.
- · Promourem un nou Pla de Foment de l'Ocupació per a
les persones amb discapacitats que inclogui la creació, en els
centres especials d'ocupació, d'unitats de suport destinades
a la promoció personal i social de les persones amb discapacitats,
i també potenciarem les cooperatives socials especialitzades
en la inserció laboral de persones discapacitades.
- · Incrementarem els recursos per a discapacitats físics
i psíquics que destina la Generalitat als Centres Especials de
Treball (CET), amb la finalitat que puguin esdevenir instruments eficaços
per ajudar les persones discapacitades a incorporar-se a les empreses
ordinàries.
- · Farem complir l'obligació de reserva del 2% de llocs
de treball per a persones amb discapacitats a l'Administració
de la Generalitat, als seus ens autònoms i a les empreses públiques.
- · Meritarem les empreses que compleixin els requisits de reservar
el 2% de llocs de treball per a persones amb discapacitats, en les compres
de béns i serveis que facin a través de concursos i subhastes.
- · Crearem un programa de suport a la vida autònoma a
la llar que permeti que les persones que treballin en centres laborals
especials puguin viure, a llur elecció, soles o acompanyades.
- · Prioritzarem l'accés a l'habitatge de protecció
oficial adaptat per a persones que pateixin alguna discapacitat.
- · Garantirem la gratuïtat d'accés de les persones
amb discapacitats a instal·lacions esportives, sempre que l'activitat
que s'hi desenvolupi tingui finalitat terapèutica.
Fiscalitat
Revisarem la legislació en matèria fiscal en tots els supòsits
que sigui possible millorar, respecte al tractament comú de les
persones amb discapacitats (especialment, les afectades més severament:
més d'un 65% de discapacitat), i per a les famílies amb
membres amb discapacitats.
Propostes d'oferta de serveis a l'atenció primària
- · Desplegar els serveis d'atenció domiciliària
per a persones amb discapacitats, i establir nous instruments de col·laboració
amb els consells comarcals i els municipis, per poder ampliar la cobertura
a tots els municipis de Catalunya.
- · Desgravar les despeses per contractació de personal
que col·labori en la cura de les persones amb discapacitats,
amb la finalitat d'ajudar les famílies que necessitin contractar
algun servei de suport que faci possible l'atenció de la persona
discapacitada en el seu entorn afectiu.
- · Promoure programes perquè el voluntariat pugui col·laborar
en l'atenció de persones amb discapacitats.
Propostes d'oferta de serveis a l'atenció especialitzada
- · Incrementarem les places de centres de dia i residencials
corresponents a cada àmbit, d'acord amb les necessitats de la
població, i facilitarem que les persones amb discapacitats puguin
romandre en el seu municipi, per assegurar l'equitat en la distribució
territorial dels recursos.
- · Crearem centres de respir per fer-hi estades temporals, amb
la finalitat que les famílies puguin ingressar els familiars
que ho requereixin, amb zones diferenciades per als infants i la gent
jove i per a les persones grans.
- · Crearem programes d'habitatge tutelat per a persones amb
discapacitats que no tinguin un grau de dependència alt.
Propostes d'atenció sociosanitària
- · Reservar places sociosanitàries per als malalts crònics
amb gran discapacitat per donar suport a les famílies en llur
atenció.
- · Estendre els programes d'atenció domiciliària
programada amb equips de suport, especialment els adreçats a
persones amb malalties cròniques, immobilitzades, i a les persones
amb discapacitats.
- · Aplicar les noves tecnologies com a instrument de vigilància
per millorar l'atenció i l'autonomia de les persones amb discapacitats,
especialment en el seu domicili, i universalitzar progressivament el
servei de teleassistència, ampliar els programes de teleassistència
i d'atenció a les persones que els necessitin.
- · Implantar un programa de detecció precoç d'hipoacúsia
per a tots els nou nats.
- · Implantar un règim d'hospitalització per a
l'atenció bucodental en determinats tipus de persones amb discapacitat,
com els qui necessiten anestèsia general per ser intervinguts,
ja que no poden controlar els seus actes durant el tractament.
- · Estendre la cobertura de la gratuïtat de l'assistència
bucodental a tots els discapacitats.
Propostes d'accessibilitat a les noves tecnologies
- · Farem totes les actuacions necessàries perquè
Televisió de Catalunya incrementi gradualment el nombre d'hores
de subtitulació per a sords en la seva programació, per
fer més accessible la televisió a les persones amb disminucions
auditives, i establirem, com a objectiu a curt termini, que se subtituli
un paquet inicial de programes, compost per:
Primer: els informatius del migdia i del vespre
dels dies feiners, dels festius i dels caps de setmana.
Segon: al voltant de tres hores diàries de
programació infantil.
Tercer: programes de sobretaula i de prime time,
majoritàriament, i, en la mesura que sigui tècnicament
possible, programes en directe.
- · Ens proposem l'objectiu de consolidar una programació
estable de programes subtitulats amb un total de vuit hores diàries
d'emissió, equivalents, aproximadament, a 3.000 hores d'emissió
subtitulada l'any.
- · Vetllarem perquè el creixement de la programació
subtitulada sigui equilibrat entre els programes infantils i juvenils,
els informatius, els documentals, els esports i els programes d'entreteniment
o culturals. D'altra banda, en la mesura que la tecnologia ho permeti,
vetllarem perquè se subtitulin programes emesos en directe amb
un alt grau d'improvisació.
- · Introduirem d'una manera regular una secció diària,
de dilluns a divendres, amb informació d'actualitat transmesa
en llenguatge de signes.
- · Introduirem, dins de la programació infantil, seccions
o petites seccions que incorporin esquetxos en llenguatge de signes.
- · Cal estudiar la viabilitat tècnica i econòmica
de la distribució de les seccions infantils i d'actualitat per
mitjà d'Internet, en banda ampla o bé pel sistema Advanced
Digital Subscriber Line (ADSL), acció que permetria l'accés
de persones amb dificultats auditives als continguts produïts per
Televisió de Catalunya.
- · Ens comprometem a impulsar, al llarg de la propera Legislatura,
que totes les webs públiques de l'àmbit de la Generalitat
siguin accessibles, i també que els serveis d'administració
electrònica que es posin en funcionament siguin dissenyats amb
criteris d'accessibilitat.
- · Crearem un servei telefònic d'urgències accessible
per a persones sordes.
- · Promourem que l'administració adquireixi elements
electrònics, de procés d'informació o eines pròpies
de la societat de la informació, o que es posin en funcionament
programes o serveis electrònics que, en tots els casos, siguin
accessibles per a persones amb discapacitats.
Voluntariat
Des del Partit Popular de Catalunya considerem que el voluntariat és
una manifestació de solidaritat i una forma de participació
ciutadana a partir del desenvolupament de projectes d'ajuda que contribueixen
a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, persegueixen l'interès
general, participen en projectes del sector públic i privat no
lucratius, i donen una nova dimensió a les polítiques socials
orientades a la millora del benestar de la col·lectivitat.
Els darrers anys s'ha incrementat considerablement el nombre de persones
que, amb molta generositat, ajuden i presten un servei als altres, ja
sigui individualment o col·lectivament. No obstant això,
cal desenvolupar plenament la cultura de la participació, definir
un nou concepte de voluntariat, molt més ampli, aplicat a totes
les àrees possibles, i que impregni els valors de tolerància
i solidaritat que sempre l'ha caracteritzat amb un reconeixement explícit
del seu valor econòmic i social. Això ens permetrà
una implicació plena dels ciutadans i facilitarà la coordinació
de les iniciatives públiques o privades que permetin aconseguir
una societat més justa, que a través del pluralisme i la
diversitat millorarà els seus valors culturals.
En aquest context, les organitzacions de voluntariat pateixen una insuficiència
de recursos econòmics i materials per desenvolupar els projectes
i per atendre les demandes que reben, entre els quals destaquem el lloguer
dels locals, les despeses de transport, les assegurances dels voluntaris
i les despeses organitzatives. És per això que considerem
que cal augmentar el suport a les organitzacions, tot facilitant-les l'accés
a recursos econòmics, tècnics, informàtics i humans,
juntament amb els serveis d'assessorament i ajuda per garantir i facilitar
la seva autonomia i reduir la dependència dels voluntaris considerats
individualment o col·lectivament.
Des del Partit Popular de Catalunya considerem que a Catalunya cal una
veritable política de foment i suport del voluntariat que se centri
en els següents eixos:
Un nou marc d'actuació
- · Elaborar una llei del voluntariat que propiciï un marc
legal per aconseguir una major participació de la societat en
les polítiques d'acció social desenvolupades pels poders
públics. La Llei ha d'incloure, com a mínim:
- a) Un programa marc d'activitats dirigides al foment i el suport
a les persones voluntàries i les entitats que actuen amb
el consens de les organitzacions de voluntariat i dels altres sectors
implicats. Aquestes mesures tenen com a objectiu millorar el benestar
des de la corresponsabilitat dels agents i la complementarietat
de les seves iniciatives.
- b) La previsió d'un Pla del voluntariat, dotat anualment
a cada Llei de pressupostos.
- · Desenvolupar protocols d'actuació en situacions d'emergència,
perquè la resposta dels voluntaris pugui ser més ordenada
i efectiva.
- · Desenvolupar plans de formació del voluntariat mitjançant
la formalització de convenis de col·laboració amb
les universitats i amb les pròpies organitzacions de voluntaris.
- · Establir un interlocutor per al voluntariat a l'Administració
de la Generalitat, que actuï sense paternalismes ni demagògies,
i que tingui caràcter transversal.
- · Establir un marc de relacions entre el voluntariat de Catalunya,
el de la resta de Comunitats Autònomes, els de l'Estat i els
de la Unió Europea.
- · Promoure i facilitar els mitjans per a la formació,
la motivació i la coordinació de les persones voluntàries
en les diverses organitzacions i enfortir el treball en xarxa.
Mesures de foment
- · Fomentar la cultura de la solidaritat i de la participació
en els ciutadans mitjançant l'acció voluntària,
com a acció corresponsable i complementària de les iniciatives
públiques i privades en aquest sector.
- · Fomentar i reconèixer el voluntariat com a manifestació
de solidaritat, que transmet valors i cerca també la col·laboració
i el compromís dels mitjans de comunicació.
- · Afavorir la realització d'accions de promoció
del voluntariat universitari mitjançant la creació de
borses de voluntaris a totes les universitats catalanes.
- · Crear un «carnet de voluntariat», amb descomptes
en els mitjans de transport, per reduir costos en els desplaçaments
que fan els voluntaris per dur a terme llurs tasques.
- · Fomentar la realització d'accions de voluntariat entre
la gent gran, en el marc de la vellesa activa.
- · Fer campanyes de sensibilització del voluntariat mitjançant
convenis de col·laboració amb els mitjans de comunicació.
- · Promoure la responsabilitat social de les empreses incentivant-ne
la implicació en el desenvolupament i el finançament d'accions
i projectes d'acció social.
- · Prestar suport institucional al Dia Internacional del Voluntariat,
que se celebra cada any el 5 de desembre, i promoure la declaració
d'un «Dia Europeu del Voluntariat».
Sanitat de qualitat i sostenible
El sistema sanitari a Catalunya està definit a la Llei d'Ordenació
Sanitària de Catalunya, que regula les principals mesures en matèria
d'ordenació, planificació i gestió sanitària;
crea el Servei Català de la Salut com a organisme fonamental de
l'ordenació sanitària per avançar en una distribució
adequada dels recursos sanitaris i consolida la realitat sanitària
catalana constituïda per la varietat de centres públics i
privats amb l'objectiu d'aconseguir una ordenació hospitalària
òptima.
La societat civil va fer possible que Catalunya tingués un model
sanitari propi, constituït per centres benèfics i assistencials
que al llarg de molts anys van formar una xarxa àmplia que va cobrir
les necessitats assistencials de la població. Els titulars d'aquests
centres eren les mutualitats, l'església, les fundacions privades
. En definitiva, la denominada societat civil va aprofitar aquesta xarxa
per donar cobertura als seus afiliats desplegant estructures hospitalàries
pròpies. Aquest model nascut de la societat civil va configurar
el model sanitari català.
És per això que el model sanitari català es caracteritza
per la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió,
en incorporar els hospitals privats i les fundacions amb participació
de la societat civil a la gestió dels recursos assistencials que
integren la xarxa hospitalària d'utilització pública
(XHUP). Finalment, va adoptar un model organitzatiu fonamentat en tres
xarxes diferenciades: l'atenció primària, l'hospitalària
-que integra recursos de diferents titularitats-; la sociosanitària
i la salut mental.
Hem d'avançar cap a un sistema sanitari capaç de portar
a terme reformes que puguin donar respostes a la nova realitat, davant
l'increment de les necessitats en l'assistència sanitària,
ja que l'augment de l'envelliment de la població, el canvi en el
patró epidemiològic, l'augment de les noves demandes dels
ciutadans, l'avenç de les noves tecnologies, la investigació
científica, la immigració i la globalització són
molts dels factors amb què cal comptar per tenir un model d'eficàcia
en la sanitat.
Aquest marc complex i interdependent ens exigeix un reforç a fi
de consolidar i modernitzar l'actual sistema, per tal d'obtenir opcions
estratègiques que donin respostes a aquests reptes, amb la finalitat
de millorar els resultats en salut, amb equitat i cohesió social,
i finalment assolir un major grau de benestar i satisfacció dels
ciutadans .
En aquest context cal configurar un sistema modern i eficaç en
la gestió dels serveis públics; és imprescindible
la col·laboració de tots els agents implicats per aconseguir
un sistema sanitari cohesionat, vertebrat d'acord amb els principis de
solidaritat, equitat, eficiència i participació .
Hem de fomentar nous valors de cooperació i corresponsabilitat
per acarar les noves realitats i avançar cap a un sistema sanitari
de més qualitat i alhora sostenible.
L'assistència sanitària ha de ser integral i ha de garantir
la continuïtat del procés assistencial; cal deixar de planificar
els serveis sanitaris des d'estructures burocràtiques i dirigir-nos
a una assistència sanitària integral prestada per dispositius
adequats.
Sanitat de qualitat per a tothom
La protecció de la salut és un dret social -nascut de la
voluntat de respondre a les necessitats de manteniment o recuperació
de la salut perduda- desitjable per a cada edat o situació.
La protecció de la salut i l'assistència sanitària
han d'estar garantits per principis de solidaritat, equitat i eficiència,
a través dels poders públics i de les iniciatives de la
societat civil, amb un model d'atenció sanitària que pugui
prestar assistència sanitària integral, des de la prevenció,
l'atenció primària, l'atenció hospitalària
i la protecció de la salut pública.
La persona, eix del sistema sanitari de Catalunya.
La persona ha de ser considerada com el centre de l'assistència
sanitària, a qui han d'estar orientades les organitzacions sanitàries,
i ho és perquè la sanitat influeix substancialment en la
qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya. Cal incrementar la qualitat
en l'atenció als pacients, atès que l'actual sistema està
constituït sobre estructures burocràtiques més orientades
a resoldre problemes de les mateixes organitzacions que a l'atenció
dels drets dels ciutadans. Per aquesta raó cal reformar l'actual
model sanitari, i convertir-lo en un model més dinàmic i
flexible que permeti adaptar-lo a les noves necessitats i avançar
cap a una xarxa integral d'assistència sanitària.
Considerem que les organitzacions sanitàries han d'estar orientades
cap al pacient i les seves necessitats i preferències. El ciutadà
ha de ser considerat un subjecte de drets i no un simple perceptor de
serveis, i entre el reconeixement d'aquests drets, vinculats al dret d'autonomia
de la persona, els pacients han de poder escollir els metges especialistes,
amb la finalitat de reforçar la seva capacitat d'opció.
Els professionals de la sanitat
La sanitat té el seu actiu més important en les persones
que hi treballen. De llur qualitat i formació dependrà el
tracte que rebi el pacient i el mateix avenir de l'organització.
Els professionals han de recuperar l'autoritat en el sistema i la seguretat
en la seva carrera professional.
Considerem que cal implicar-los més en la presa de decisions per
incrementar el rendiment i l'eficiència dels centres sanitaris.
Amb aquesta finalitat cal establir un nou model de relacions professionals,
que promogui incentius per motivar els professionals i, en conseqüència,
que adopti progressivament les reformes organitzatives i retributives
que calguin.
Més qualitat a l'atenció sanitària
Per millorar l'atenció i la qualitat de l'assistència sanitària,
cal corregir els aspectes negatius de les seves prestacions, com les llistes
d'espera, la saturació dels consultoris, el col·lapse a
les urgències o la resposta del transport sanitari.
També cal potenciar la capacitat resolutiva de l'atenció
primària, adequar millor l'assistència hospitalària
als aguts a les necessitats de la demanda, potenciar mètodes d'atenció
alternatius, com la telemedicina, potenciar les alternatives a l'hospitalització
clàssica i millorar la coordinació entre els diferents nivells
assistencials, des de l'atenció primària i hospitalària
fins a la sociosanitària i integrar tots els nivells de salut mental
en el sistema sanitari.
D'altra banda, els catalans, independentment del seu lloc de residència,
han de tenir accés a serveis sanitaris de qualitat similar Cal
reformar i modernitzar els hospitals de l'ICS amb les dotacions tecnològiques
necessàries.
Atenció primària
Acabada la reforma de l'atenció primària caldrà
abordar el futur immediat de l'assistència primària a Catalunya,
per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats dels ciutadans, tant
pel que fa les estructures assistencials com a l'atenció sanitària,
per donar una resposta eficaç centrada en la promoció, la
prevenció i la cura de la salut.
La capacitat resolutiva dels centres d'atenció primària
és limitada i no mereix la confiança dels ciutadans que,
davant de qualsevol malaltia, acudeixen als hospitals. Per això,
considerem que cal dotar les àrees bàsiques amb més
mitjans professionals i materials, per poder alleujar els hospitals del
processos que puguin ser solucionats en el primer nivell assistencial;
establir criteris per potenciar la capacitat resolutiva de l'atenció
primària, i incrementar l'accés a un ampli catàleg
de més proves diagnòstiques, amb les dotacions tecnològiques
necessàries per fer-les.
Cal consolidar el model d'atenció primària, adequar l'organització
territorial a l'organització sanitària de Catalunya, i tendir
progressivament a una atenció basada en els processos assistencials,
amb continuïtat en una xarxa assistencial integrada, amb l'objectiu
d'incrementar la coordinació amb l'atenció hospitalària,
incrementar la capacitat resolutiva dels centres, i prestar una millor
atenció amb nivells de qualitat, eficiència, equitat d'accés
i d'atenció als ciutadans en els serveis sanitaris de tot el territori
de Catalunya.
La gestió de l'atenció primària
A Catalunya hi ha 345 equips d'atenció primària, el 78%
dels quals pertany a l'ICS i el 22% restant són recursos gestionats
per altres institucions
Catalunya gaudeix d'un sistema sanitari públic amb provisió
mixta, on la regulació, el control i el finançament són
públics, amb independència de la titularitat de les entitats
que presten serveis sanitaris.
La provisió de serveis d'atenció primària a càrrec
d'entitats diferents de l'ICS forma part d'un model possible i recomanable
en el marc del nostre sistema sanitari públic. Considerem que cal
avançar per vies de gestió alternatives que permetin mantenir
la sostenibilitat de les garanties i fer més adaptable la prestació
d'atenció als ciutadans.
Considerem que cal avaluar i comparar els models en funció dels
resultats obtinguts, amb indicadors objectius de qualitat en termes d'assistència,
salut, satisfacció dels usuaris, estalvi en despesa farmacèutica,
entre d'altres. Però, alhora, garantir als ciutadans la qualitat,
l'accessibilitat i el finançament adequat dels dispositius del
Servei Català de la Salut,
Temps mínims de visita
Hi ha queixes generalitzades, tant de pacients com de metges dels programes,
respecte als temps de visita que s'utilitzen per evacuar les consultes.
Les visites tenen una durada d'entre 3 i 5 minuts de mitjana i no es poden
atendre els pacients com mereixen. Per això nosaltres proposem
la racionalització dels horaris de les visites i allargar la durada
de les mateixes els temps necessari per atendre al pacient el que calgui.
Lliure elecció dels metges especialistes
L'elecció del metge suposa el reconeixement d'un dret i constitueix
un element que dinamitza l'organització dels centres sanitaris.
Aquesta mesura va ser aprovada en el Parlament de Catalunya a proposta
del Partit Popular de Catalunya, però encara manca iniciar les
reformes organitzatives i funcionals que incloguin els criteris d'actuació
per a fer efectiva la lliure elecció de metge entre els especialistes
que desenvolupen l'activitat. Per aquest motiu promourem les reformes
organitzatives i funcionals necessàries.
Cal establir els criteris per estendre aquest dret a la llibertat per
escollir centre sanitari, i metge.
Prestacions en l'atenció hospitalària especialitzada i la
coordinació entre diferents nivells assistencials
La demanda d'assistència ha variat, i els hospitals han de reorientar
llurs models organitzatius per assolir una nova cultura, basada en el
coneixement i l'autonomia dels centres i avançar cap a un sistema
sanitari integrat-
En l'àmbit de les prestacions en l'atenció hospitalària
especialitzada i la necessària coordinació que ha d'existir
entre els diferents nivells assistencials, creiem convenient que s'estableixin
els criteris per avançar cap un sistema sanitari integrat per garantir
la continuïtat del procés assistencial, tot millorant la coordinació
entre els diferents nivells assistencials, des de l'atenció primària,
passant per la hospitalària i fins la sociosanitària.
Aquesta mesura requereix flexibilitzar els esquemes organitzatius per
adequar-se a les necessitats de la demanda i millorar la gestió
de les llistes d'espera, l'atenció d'urgències, dispositius
d'atenció continuada amb l'objectiu de millorar la qualitat de
les prestacions sanitàries, etc.
Promourem l'adopció de les mesures necessàries per a potenciar
les alternatives a la hospitalització clàssica, com ara
els centres i la cirurgia major ambulatòria, la cirurgia menor
ambulatòria, l'atenció domiciliària amb mesures de
suport especialitzat per a malalts crònics i desenvoluparem el
programa de cures pal·liatives.
Prestacions sociosanitàries
A Catalunya gaudim des de l'any 1985 del programa sociosanitari «Vida
als anys" que compta amb dispositius d'atenció a malalts crònics
dependents i a malalties de persones grans. Aquest programa no és
suficient per a donar resposta a la demanda actual, no ha estat ben gestionat
en la seva aplicació i s'ha contraposat al sistema sanitari en
lloc d'integrar's-hi.
Per aquesta raó cal accelerar el desplegament de recursos sociosanitaris
en el marc del pla sociosanitari 2000-2005, per disposar, abans de finir
l'any 2004, de 3.000 nous llits sociosanitaris i nous equips d'avaluació
integral ambulatòria i de cures pal·liatives. Cal millorar
la qualitat dels serveis, i especialment la coordinació amb els
diferents nivells assistencials, com l'atenció primària
i l'hospitalària.
Per altra banda, l'atenció a les persones amb malalties cròniques
, degeneratives i especialment d'Alzheimer, requereixen recursos addicionals
per poder gaudir d'una atenció integral que inclogui atencions
sanitàries i de suport perquè puguin continuar la seva vida,
dins de les seves circumstàncies, amb bona qualitat. Per aconseguir-ho
cal articular els programes, els recursos suficients i els ajuts necessaris,
en col·laboració amb les diferents entitats i organitzacions
de familiars.
Model de salut mental
L'atenció a la salut mental ha de permetre a totes les persones
amb aquest tipus de problemes, o que estiguin en risc de patir-los, tenir
respostes i atenció adaptades a les seves necessitats, des de pacients
amb problemes de salut greus, transitoris, o amb risc d'alteracions. La
resposta ha de ser resolutiva i ha d'incloure una cartera de serveis integradora,
amb equips multidisciplinaris que estiguin en col·laboració
amb l'atenció sanitària i social.
Per altra banda, cal preservar un estat de salut mental òptim
a partir d'accions preventives i promoció de la salut entre la
població.
A Catalunya tenim un model d'atenció de salut mental amb grans
dèficits de recursos, que són insuficients tant a nivell
de recursos humans com materials. Hi ha una orientació de la demanda
insuficient; la xarxa no està integrada en el sistema sanitari;
manca la implicació de l'atenció primària. El pla
de salut mental no ha estat prou ben finançat, en part perquè
no tots els nivells de salut mental estan integrats en el sistema sanitari.
Aquesta xarxa paral·lela ha posat en estat precari el sector i
ha impedit de prestar atenció adequada a les demandes de les famílies
amb malalts d'aquesta mena, que demanen recursos alternatius a l'hospitalització,
desplegar els serveis d'urgències psiquiàtriques a tot el
territori i estendre els programes als equips de salut mental assistencials.
Cal completar aquestes mesures amb l'execució del calendari d'inversions
dels centres psiquiàtrics pendents.
Tots aquest factors posen de manifest la necessitat d'aprovar i dotar
un pla integral d'atenció a les persones amb problemes de salut
mental que desenvolupi actuacions en l'àmbit de la prevenció,
l'atenció precoç, el tractament, la rehabilitació,
la reinserció social, en col·laboració amb els diferents
sectors, departaments , administracions, i que doni suport, especialment,
a les famílies.
Noves tecnologies en la sanitat
La incidència en la millora de les comunicacions introduirà
canvis notoris en l'accessibilitat, la informació del malalt i
la prestació mateixa dels serveis. La implantació de les
tecnologies de la informació i la comunicació ha de tenir
també especial rellevància, amb la finalitat d'aconseguir
un funcionament intern més eficient i millorar la relació
amb els beneficiaris dels serveis de salut. Cal potenciar l'ús
de la telemedicina, la telecita i la teleassistència, que permetran
l'assistència sanitària a domicili dels malalts crònics
i les persones grans, i el desenvolupament de sistemes d'informació
destinats a la millora de la gestió en les àrees de salut.
No podem oblidar que a Catalunya la sanitat és competència
autonòmica. El Partit Popular de Catalunya vol que, en el moment
de plantejar polítiques integrals d'atenció a les persones,
els ajuntaments catalans, en el marc de les seves competències,
contribueixin a la configuració de serveis elementals, com els
serveis sanitaris, per al benestar dels ciutadans.
Models de gestió en els centres sanitaris públics
El sistema sanitari a Catalunya està definit a la Llei d'Ordenació
Sanitària de Catalunya, que regula les principals mesures en matèria
d'ordenació, planificació i gestió sanitària;
crea el Servei Català de la Salut com a organisme fonamental de
l'ordenació sanitària per avançar en una distribució
adequada dels recursos sanitaris i consolida la realitat sanitària
catalana constituïda per la varietat de centres públics i
privats amb l'objectiu d'aconseguir una òptima ordenació
hospitalària.
És per això que el model sanitari català es caracteritza
per la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió,
en incorporar els hospitals privats i les fundacions amb participació
de la societat civil a la gestió dels recursos assistencials que
integren la xarxa hospitalària d'utilització pública
(XHUP).
El Departament de Sanitat i Seguretat Social, a través del Servei
Català de la Salut, concerta, mitjançant un contracte, la
compra de serveis sanitaris en funció de les necessitats de la
població i dels objectius del pla de salut a aquests hospitals,
amb unes condicions que comporten despesa financera als proveïdors,
ja que sempre hi ha un endarreriment important en els pagaments i els
preus que es paguen per unitat són inferiors al cost real.
Modernitzar l'institut Català de la Salut
El principal proveïdor del sistema és l'Institut Català
de la Salut (ICS), organisme que cal transformar en una doble línia:
d'una banda, cal adscriure l'ICS al Servei Català de la Salut,
amb l'objectiu d'evitar duplicitats en l'estructura sanitària i,
d'altra banda, cal transformar la personalitat jurídica i de gestió,
burocràtica i centralitzada de l'ICS, en una empresa pública,
amb l'objectiu de corregir la rigidesa d'un model que sembla més
orientat a resoldre els seus propis problemes que a prestar un bon servei
sanitari. Per això, la introducció dels criteris de la gestió
empresarial el dotarà d'una estructura més àgil,
competitiva, eficient, capaç d'adaptar-se a les noves realitats
i les necessitats dels ciutadans, millorarà la qualitat dels serveis
i guanyarà en simplificació, racionalització i eficàcia.
Concerts sanitaris
El sector concertat té un pes específic en el sistema sanitari,
ja que la xarxa de proveïdors d'accés públic a Catalunya
fan:
· el 72% de l'activitat d'hospitals d'aguts, altes i cirurgia
major ambulatòria
· el 100% del sociosanitari
· el 100% de la salut mental
· el 69'6% de les consultes externes
· el 76'8% de les urgències.
El contracte de compra de serveis és l'instrument primordial de
relació entre el SCS i el proveïdor. Aquests hospitals privats
o fundacions concerten la compra de serveis sanitaris amb el Servei Català
de la Salut, el qual els fixa unes condicions que perjudica llur viabilitat
financera, ja que hi ha un endarreriment considerable en la signatura
de contractes, en la publicació de tarifes, i en el pagament de
les regularitzacions.
El Departament de Sanitat està carregant sobre el sector concertat
la seva mala planificació; no planifica amb prou antelació
els recursos i aquesta situació de gestió s'agreuja amb
el sistema de pagament que s'utilitza, basat en al pagament per unitat
bàsica d'assistència, corregida per una estada mitjana.
case mix, juntament amb el pagament per alta. Compren els serveis sanitaris
per sota del cost, tenen molt de marge residual, i el paguen amb molt
d'endarreriment: superen els 9 mesos. Aquest endarreriment en els pagaments
i el sota-cost fan que es carregui sobre el sector concertat el deute
sanitari, que ascendeix a uns 400 milions d'€.
Els recursos que s'hi destinen a preu per unitat és inferior al
cost, però la situació s'agreuja amb el sistema de pagament
de la marginalitat, que és satisfeta a un tant per cent gradual,
que arriba fins al 10% del seu cost. Aquest sistema és extensiu
a les consultes externes.
Aquesta modalitat de concerts impedeix desenvolupar una bona gestió
dels centres i en posa en perill la viabilitat financera. En aquest context
considerem que cal replantejar els criteris generals, establir i actualitzar
els convenis i els contractes de gestió de serveis sanitaris. Cal
revisar també els criteris de la contractació actual, ja
que està compartimentada en línies de producte que no només
no afavoreixen la continuïtat assistencial, sinó que són
un impediment per a l'organització eficient dels proveïdors.
Cal replantejar aquesta modalitat per millorar l'eficiència dels
centres, els serveis i els establiments sanitaris, promovent-ne la qualitat
assistencial i la distribució equitativa dels recursos i establint
les modalitats de pagament i les tarifes que regiran la prestació
dels diferents serveis amb prou suficiència financera com per assolir
l'eficiència dels centres.
Els proveïdors del sistema sanitari, especialment el sector concertat,
són els que han fet el major esforç en la millora de l'eficiència
i són els més afectats per la insuficiència de recursos
Considerem que la compra de serveis ha de ser tan senzilla, concreta
i sintètica com sigui possible. Ha de ser coherent amb el Pla de
Serveis i justa per al centre i els seus pacients, amb terminis d'eficàcia
i, per tant, de pagament assumibles, i que no afegeixin un cost financer
als proveïdors.
Per altra banda, cal distribuir els recursos disponibles entre els diferents
proveïdors sobre la base de criteris objectius i homogenis per a
tots ells, flexibles i adaptables a l'entorn, i que siguin clars i intel·ligibles.
El model de contraprestació ha de contribuir a incentivar les línies
de productes desitjables i la qualitat, així com l'eficiència
i els resultats.
Cal avançar en els sistemes d'informació, i avaluar qualitat
i cost per poder comprar a termini mitjà per processos, tant en
l'àmbit hospitalari com en l'ambulatori; amb una durada plurianual
que permeti organitzar els centres amb estabilitat i, en conseqüència,
dirigir la compra de serveis als proveïdors més eficients.
Per altra banda, cal minimitzar i, si fos possible, eliminar les subvencions
progressivament , ja que el sistema de subvencions, tant a l'explotació
com al capital, introdueix un element distorsionador de la gestió.
Atès que hi ha un pressupost únic per distribuir entre tots
els proveïdors per la compra de serveis, les subvencions equivalen
a una reducció dels recursos disponibles per als proveïdors
més eficients en benefici dels que ho són menys.
Menys intervencionisme de l'Administració
S'està produint un desplaçament de la societat civil en
intervenir excessivament l'administració en l'organització
i gestió dels centres.
Des de la promulgació de la LOSC fins a avui, el model ha evolucionat
cap a una direcció i un tracte envers el sector sanitari concertat
que pot posar en risc la viabilitat del model sanitari propi de Catalunya
.
L'Administració utilitza diferents instruments d'intervenció
en aquest sector, intervenció que no permet gestionar-lo amb l'autonomia
desitjable. Considerem que caldria separar veritablement la figura del
comprador de la del proveïdor de serveis i, en conseqüència,
evitar les interferències del comprador en la gestió dels
proveïdors.
Cal reduir l'intervencionisme i equilibrar la presència de la
societat civil i del seu patrimoni amb la presència de l'Administració,
per donar resposta als reptes del nostre sistema sanitari públic.
En aquest context, cal afermar un entorn que garanteixi la gestió
dels recursos, lluny de posicions dirigistes i intervencionistes, característiques
del Govern de la Generalitat actual, posicions que en alguns casos entorpeixen
el desenvolupament de la societat d'acord amb la pròpia iniciativa.
Atesa la complexitat dels serveis sanitaris, entenem que l'organització
interna dels proveïdors s'ha de fer des del valor irrenunciable de
l'autonomia dels centres.
Propostes per a millorar l'atenció sanitària.
Gestió sanitària
- · Establir un nou marc d'organització, efectiu i eficient,
de l'activitat assistencial basat en un estil de gestió que es
fonamenti en la direcció d'equips qualificats per transformar
progressivament els hospitals i centres assistencials en organitzacions
de coneixements, amb l'objectiu d'avançar cap a la presa de decisions
assistencials.
- · Tanmateix, és imprescindible que cada nivell del sistema
assumeixi les seves funcions, s'eliminin duplicitats i es defineixin
mètodes d'avaluació de direcció per objectius amb
resultats pactats i de control homogenis basats en el consens professional.
Aquestes noves estructures han de contribuir a millorar l'atenció
sanitària dels ciutadans i ciutadanes i obtenir qualitat i eficiència
en el servei, flexibilitzar i modernitzar el sistema sanitari, tot orientant
les organitzacions entorn al pacient i les seves necessitats, donat
que el ciutadà s'ha de considerar com un subjecte de drets i
no només com un simple perceptor de serveis.
Professionals
- · Implantar progressivament les reformes organizatives i retributives
dels facultatius de la sanitat, encaminades a incrementar la seva participació
en el model d'organització dels centres sanitaris i en l'organització
dels propis serveis d'atenció primària, potenciant l'autonomia
de la gestió com a mecanisme d'implicació i compromís,
amb l'objectiu d'incrementar la motivació dels professionals
i augmentar el seu rendiment tot millorant l'eficiència dels
centres sanitaris.
- · Promoure la formació continuada dels professionals
sanitaris en funció dels objectius de cada organització
sanitària.
- · Equiparació salarial dels professionals de la Xarxa
d'utilització pública
Amb els professionals de l'ICS.
Atenció sanitària
- · Garantir que el temps màxim d'espera sigui de sis
mesos en els procediments quirúrgics de patologies amb garantia
establerts a tots els centres sanitaris del territori, tenint en compte
el criteri dels professionals per a la seva priorització. Així
com garantir l'assistència en qualsevol altre centre concertat
o privat quan no es compleixin aquests terminis
- · Portar a terme les reformes que siguin necessàries
per corregir les deficiències que s'estan produint en les organitzacions
hospitalàries per poder fer front a la reducció de les
llistes d'espera en les patologies amb temps de garantia.
- · Establir el termini màxim d'espera en consultes i
proves diagnostiques, garantint l'assistència en qualsevol altre
centre concertat quan no es compleixin aquests terminis, amb la finalitat
de reduir els temps d'espera, especialment en exploracions per diagnòstic
de patologia oncològica.
- · Estendre a tots els centres de referència de Catalunya
el programa de diagnòstic ràpid davant la sospita de diagnòstic
de càncer. Així com finalitzar l'extensió del programa
de cribatge del càncer de mama a totes les dones de Catalunya
entre 50 i 64 anys.
- · Crear un registre únic de càncer de Catalunya.
- · Garantir el dret a la segona opinió i en aquest sentit
modificarem la llei d'ordenació sanitària de Catalunya
per establir els procediments corresponents per poder fer-ho efectiu
- · Garantir la lliure elecció de metge especialista
i de centre sanitari, mitjançant l'inici de les reformes organitzatives
i funcionals que incloguin els criteris d'actuació per a fer
efectiva la lliure elecció de metge entre els especialistes que
desenvolupen l'activitat.
- · Establir temps mínims de visita de 10 minuts en els
centres d'atenció primària.
Atenció primària
- · Augmentar la capacitat resolutiva de l'atenció primària,
incrementant l'accés dels metges del primer nivell assistencial
a un ampli catàleg de proves diagnostiques, amb les dotacions
tecnològiques necessàries per portar-les a terme.
- · Elaborar i presentar un Pla per millorar la coordinació
de l'atenció primària i hospitalària, mitjançant
la creació de comissions paritàries d'atenció primària
i especialitzada.
- · Adequar els mitjans professionals i materials de les àrees
bàsiques a les necessitats.
Atenció especialitzada
- · Elaborar un programa per a la remodelació i modernització
dels hospitals de l'ICS amb les dotacions tecnològiques necessàries,
que inclourà les construcció de nous hospitals.
- · Adequar l'assistència hospitalària d'aguts
a les necessitats de la demanda, per millorar l'eficiència entre
d'altres aspectes de la gestió de les llistes d'espera o l'atenció
d'urgències, veritables dispositius d'atenció continuada.
Atenció domiciliària
- · Estendre els programes d'atenció domiciliària
programada amb equips de suport, especialment els adreçats a
persones amb malalties cròniques, immobilitzades i a la gent
gran a tota Catalunya, amb l'objectiu de prestar una atenció
sanitària integral a les persones grans que ho requereixin de
manera coordinada amb els hospitals i amb els serveis socials.
- · Potenciar mètodes d'atenció alternatius, com
ara la telemedicina, amb la finalitat de resoldre problemes de salut
sense necessitat de desplaçar als malalts, amb coordinació
entre els diferents nivells assistencials, amb l'objectiu d'apropar
l'assistència sanitària als ciutadans amb dificultats
de desplaçament, i poder així reduir la institucionalització
residencial innecessària que permetria mantenir a la gent gran
dins el seu entorn familiar i social.
Atenció sociosanitària
- · Reforçar la xarxa sociosanitària, en el marc
del pla sociosanitari 2000-2005 per poder disposar, abans d'acabar l'any
2004, de 3.000 nous llits sociosanitaris i nous equips d'avaluació
integral ambulatòria i cures pal·liatives, per adequar
els serveis a la demanda i als objectius del Pla de salut.
- · Millorar la qualitat dels serveis i especialment la coordinació
amb els diferents nivells assistencials, com l'atenció primària
i l'hospitalària; augmentar d'un 20% el nombre de places; pla
integral d'atenció a les persones amb problemes de salut mental,
que desenvolupi programes d'actuació en l'àmbit de la
prevenció, l'atenció precoç, el tractament, la
rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració
amb els diversos sectors, departaments, administracions i que doni suport
especialment a les famílies.
- · Desenvolupar i dotar el pla d'Alzheimer per poder donar atenció
integral a les persones afectades amb mesures de suport, i articular
els programes i els ajuts que cal destinar amb la col·laboració
de diferents entitats i organitzacions familiars.
Salut mental
- · Desenvolupar i dotar suficientment el Pla integral d'atenció
a les persones amb problemes de salut mental, que desenvolupi programes
d'actuació en l'àmbit de la prevenció, l'atenció
precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció
social, en col·laboració amb els diversos sectors, departaments,
administracions i que doni suport, especialment, a les famílies.-
- · Definir el paper de l'atenció primària en l'atenció
a la salut mental, en la detecció de la malaltia i la col·laboració
en el seguiment dels malalts, en la derivació als dispositius
específics del sistema. Per això cal formar i implicar
els metges d'aquest nivell assistencial.
- · Integrar tots els nivells de la salut mental al sistema sanitari
i reforçar el Pla de Salut Mental amb la inclusió d'un
calendari d'inversions en els centres psiquiàtrics de Catalunya,
tot i establir recursos assistencials alternatius a l'hospitalització,
especialment l'atenció especialitzada ambulatòria, els
centres de dia, amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera d'aquest
àmbit sanitari.
- · Garantir l'atenció multidisciplinària i la
continuïtat assistencial mitjançant l'articulació
amb la resta de serveis sanitaris i socials.
- · Desplegar els serveis d'urgències psiquiàtriques
a tot el territori, incrementant els recursos i els programes dels equips
de salut mental tant en l'hospitalització d'urgències
com en les urgències domiciliàries.
- · Promoure acords de col·laboració amb les associacions
d'autoajuda per a familiars de malalts psiquiàtrics.
- · Preveure un increment del 25% dels recursos destinats a salut
mental per solucionar progressivament les mancances del servei existent.
- · Portar a terme polítiques transversals entre els departaments
afectats per donar resposta a les necessitats dels pacients amb mesures
de suport adequades en l'àmbit sanitari, social, educatiu i laboral,
per facilitar llur integració en la societat i potenciar la seva
autonomia.
Anorèxia i Bulímia
- · Promoure i implementar, en el marc del Pla Interdepartamental
per a l'anorexia i la bulímia, els programes d'atenció
precoç i atenció als trastorns de la conducta alimentària,
mitjançant protocols d'actuació conjunta en els nivells
primari i especialitzat de l'atenció sanitària, amb la
finalitat de fer front a aquest important problema sanitari i social,
així com a potenciar les mesures de prevenció i ajut a
les famílies amb persones afectades.
Ús racional dels medicaments
- · Elaborar una nova Guia pràctica clínica, protocols
terapèutics de selecció de medicament i elements de suport
a la prescripció, que inclogui les mesures per a l'ús
racional dels medicaments, amb la finalitat de contribuir a la contenció
de la despesa de farmàcia, així com a promoure la utilització
de medicaments genèrics i preus de referència entre els
professionals mèdics i farmacèutics i a fomentar l'educació
sanitària dels ciutadans i ciutadanes per fomentar l'ús
racional dels medicaments i reduir l' automedicació i l'acumulació
de medicaments.
- · Promoure una cultura sobre la utilització correcte
dels medicaments i el seu us racional entre els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya en col·laboració amb tots els operadors,
mitjançant la promoció de campanyes informatives sobre
comportament saludable i el risc de l'automedicació.
Noves tecnologies en la sanitat
- · Implantar Intranet a totes les àrees de salut, incorporant-hi
les històries clíniques, la gestió dels serveis
sanitaris i la intercomunicació entre unitats i professionals,
amb la finalitat que tots els agents implicats s'hi puguin connectar,
inclosos els professionals de la sanitat, per facilitar la cooperació
entre centres.
Malalties minoritàries
- · Constituir les unitats o consultes pluridisciplinàries
especifiques pel tractament en els centres de referència amb
l'objectiu de poder fer un tractament integral dels malalts de fatiga
crònica, fibromiàlgia tot dotant-los dels recursos materials
i humans que siguin necessaris per portar-ho a terme.
Concerts sanitaris
1. Modificar els contractes de gestió de prestació de serveis
sanitaris en règim de concert, en els següents termes:
a) Establir contractes de compra, de durada quadriennal i amb autorització
de despesa plurianual, que incloguin clàusula de revisió
de l'IPC, i amb regulació de volum de compra d'acord amb l'activitat,
per poder comprar a termini mitjà i per processos, tant en l'àmbit
hospitalari com en l'ambulatori, amb la finalitat d'afavorir l'organització
dels centres i els serveis amb eficàcia i estabilitat.
b) El contracte de compra de serveis especificarà els serveis
que es compren, el detall de les característiques i el seu preu
serà alhora just per als centres, amb terminis d'eficàcia
i, per tant de pagament, assumibles i que no afegeixin un cost financer
als proveïdors.
c) Modificar la modalitat de pagament amb reducció de terminis
que no excedeixin els 90 dies des de la prestació dels servei.
d) Aprovar i publicar, al llarg del primer trimestre de cada any, la
contractació dels serveis sanitaris en règim de concert.
2. Distribuir els recursos disponibles entre els diferents proveïdors
a partir de criteris i objectius homogenis, flexibles i adaptables a les
necessitats, amb dotacions suficients i equilibri financer, per anivellar
el preu/unitat al cost real, i també per eliminar progressivament
la marginalitat, per garantir la viabilitat econòmica dels centres
sanitaris.
3. Establir un nou model de contraprestació que contribueixi a
incentivar la qualitat i l'eficiència dels resultats. En aquest
context, crear una central de resultats que permeti avaluar i comparar
de manera homogènia tots els proveïdors i la seva relació
cost/benefici, per conèixer l'eficàcia dels procediments
i de les terapèutiques emprades.
4. Separar definitivament les entitats i les activitats de finançador,
comprador i proveïdor, per evitar interferències de l'Administració
en la gestió dels proveïdors i per garantir l'autonomia dels
centres sanitaris.
Nou mapa sanitari
Elaborar un Mapa Sanitari Bàsic de Catalunya amb els següents
criteris:
- · Equitat de resolució per regió sanitària
en totes les línies d'atenció primària, aguts,
sociosanitària i salut mental.
- · Establiment de nivells reals de resolució a assolir
pels hospitals d'aguts en cada regió sanitària: hospitals
generals bàsics i hospital de referència.
- · Establiment dels costos assumibles en base a la resolució
a assolir pels hospitals. Creació de la «Regió Sanitària
de Catalunya" per a la planificació de la resolució,
i el finançament, de tot allò no assumible per a les regions
sanitàries per raons de volum i/o de concentració de tecnologia
(actual «terciarisme"). Alternativa al mixt actual que el
Consorci Sanitari de Barcelona gestiona, perquè aquest gestioni
el mateix que un altra regió sanitària.
- · Anàlisi qualitatiu i quantitatiu de la demanda dels
no censats a Catalunya. Integració de l'ICS en el SCS d'acord
amb la LOSC i adequació dels seus serveis centrals i territorials.
- · Regulació de la intermediació de la gestió
en el sector concertat.
- · Regulació normativa assumible pel finançador
i autonomia de gestió real.
Drogues
A Catalunya, igual que a Espanya i a la resta d'Europa, el model del
consum de drogues ha variat. Aquest consum ja no està basat en
l'heroïna, amb el gran component de marginació social que
comporta aquesta substància, sinó que es basa en altres
drogues, amb un component d'exclusió social menor, però
que afecten un grup important de joves de la nostra societat.
Diverses enquestes indiquen que un 10,5% dels joves catalans han provat
les drogues de disseny, fet que demostra la seva actitud permissiva envers
aquestes substàncies. El 82% dels estudiants tenen la percepció
que en els seus instituts s'ha consumit algun tipus de drogues de síntesi
o cannabis, entre d'altres. D'altra banda tenim les dades de les atencions
hospitalàries publicades per l'Hospital Clínic de Barcelona:
104 urgències en 15 mesos, de 5 a 10 urgències mensuals,
i no podem obviar el nombre de morts causats pel seu consum
Cada dia hi ha més joves que uneixen el consum de drogues a la
diversió; molts d'aquests joves consideren que en controlen el
consum, i molts pares desconeixen en què ocupen els seus fills
el temps d'oci.
El problema d'aquestes drogues és que comporten nous patrons que
impliquen un canvi d'estratègia en les polítiques de prevenció,
de reacció, i que alteren la diversió i l'oci de qui les
consum, ja que estan compostes de psicoestimulants associats bàsicament
a diversos grups de diversió. Des d'un punt de vista de la prevalença,
la incidència és molt més gran.
La incidència del consum de drogues en la gent jove de Catalunya
demostra dues realitats: d'una banda, s'ha estabilitzat el consum en la
població en general, però, de l'altra, se n'ha incrementat
substancialment el consum esporàdic; és a dir, els consums
és experimental en la població d'entre 14 i 18 anys, la
qual cosa significa que molta gent jove, després d'haver-ho experimentat,
ho va abandonant gradualment, i només un percentatge molt petit
consolida aquest consum. Però es cert que s'ha produït un
increment de l'1'5% del consum experimental, i estem parlant aproximadament
d'un 4% de joves que poden consumir pastilles de forma més o menys
habitual. El que passa és que es tracta d'un percentatge prou important
perquè ho tractem seriosament, ja que estem veient que són
substàncies que ocasionen danys molt importants a la salut i que
tenen conseqüències no només per a qui les consumeixen,
sinó també per a la resta de la societat.
Això ens situa el problema i ens explica que el tenim perquè,
com que els joves encara no en perceben els riscos, s'aventuren a consumir
aquestes substàncies.
Aquesta situació ha de comportar un canvi a l'estratègia
en les polítiques de prevenció, que ha d'esdevenir una peça
fonamental en la lluita contra aquestes substàncies, i que s'ha
de centrar en les polítiques educatives i les polítiques
formatives, la clau de les quals és la informació i la sensibilització
de la societat. Cal informar la ciutadania, mitjançant campanyes
massives d'informació, que aquestes drogues són veritablement
perilloses; i cal que tots siguem conscients del risc real que en comporta
el consum.
En aquest sentit el Pla Nacional sobre Drogues està treballant
intensament per incrementar la percepció del risc, amb major informació
al teixit associatiu; en aquest àmbit juguen un paper molt important
les ONG.
Cal treballar intensivament i conjuntament amb les famílies i
amb els professors, perquè que es converteixin en la peça
clau de la formació educativa dels infants. També hem de
tenir en compte, especialment, els mitjans de comunicació. L'objectiu
de l'actuació conjunta d'aquests tres elements ha de ser augmentar
la informació i la percepció del risc.
D'altra banda, cal actuar en la reducció del dany, objectiu que
requereix portar a terme un treball conjunt amb les organitzacions no
governamentals, amb la finalitat que les persones que, malgrat tots els
missatges, consumeixin drogues, ho facin amb el menor risc possible.
Cal extremar les mesures de control i incrementar les precaucions perquè
no es fomentin situacions de risc.
Cal prioritzar les mesures preventives, com l'educació en els
valors, les competències i les habilitats socials, i cal dirigir-les
especialment als infants i els joves; una prevenció centrada en
el reconeixement de la realitat i que requereix avaluacions i rigor metodològic
.
Volem reafirmar com a prioritat la recerca de solucions per plantar cara
als problemes resultants del consum de drogues, que tenen una greu incidència
sobre moltes famílies. Per assolir aquest objectiu és fonamental
el paper de les administracions locals, com a administracions més
properes als ciutadans.
Propostes per a la prevenció i reducció de riscos en les
drogues de disseny
- · Posar en marxa un programa d'informació i prevenció
de les anomenades drogues de síntesi que contempli, com a mínim:
- Establir nous programes de prevenció de danys associats
amb el consum d'èxtasi i d'altres drogues de síntesi,
entre els consumidors d'aquestes substàncies o la possible
població de risc.
- La potenciació -dins del marc del Programa d'Educació
per a la Salut a l'Escola- d'un conjunt d'accions de difusió
i d'informació sobre les conseqüències del consum
de drogues de síntesi als instituts d'ensenyament secundari
de Catalunya.
- Replantejar els continguts dels programes educatius adreçats
als alumnes de primària i secundària, amb inclusió
de nous materials i programes de prevenció que arribin a
connectar amb els infants, amb l'objecte de desenvolupar hàbits
i estils de vida saludables, i sobretot que siguin conscients del
risc que comporta l'ús de les drogues.
- · En aquest sentit, fomentar actituds favorables a no consumir
drogues; promoure el manteniment de la salut, a través d'un disseny
curricular de l'àrea d'educació per a la salut; proporcionar
als alumnes els recursos necessaris per a acarar adequadament les situacions
relacionades amb el consum de drogues; educar els alumnes per a la utilització
positiva del seu temps d'oci.
- · Incrementar els recursos per a la investigació dels
efectes de les noves drogues de síntesi que apareixen en el mercat.
- · Elaborar un estudi sobre el consum de drogues de síntesi
i sobre els nous hàbits de consum per avaluar-ne la incidència
sobre el jovent català.
- · Avaluar les necessitats d'atenció sociosanitària
que en el futur requeriran els adolescents que en l'actualitat consumeixen
drogues de síntesi.
- · Establir nous mecanismes de coordinació amb les entitats
municipalistes de Catalunya per establir polítiques comunes en
la prevenció i la lluita contra les drogues.
- · Desenvolupar sistemes de recollida de dades que permetin
conèixer la realitat social relativa al consum de drogues en
cada municipi i la incidència dels plans i els programes en els
sectors de la població a què s'adrecen.
- · Fer un diagnòstic de la incidència de les drogues
de disseny a cada municipi de més de 20.000 habitants, d'acord
amb els ajuntaments o els consells comarcals de Catalunya, amb la finalitat
de replantejar els programes sobre la prevenció del seu ús
recreatiu; formular un pla que inclogui estratègies globals amb
rigor metodològic i que incorpori totes les substàncies
que poden ser objecte d'ús i abús, especialment les anomenades
drogues de disseny, per modificar actituds i capteniments en relació
amb el consum d'aquestes substàncies.
- · Elaborar programes transversals per actuar conjuntament amb
els mitjans de comunicació, la família i l'escola, amb
l'objectiu d'incrementar la informació i la percepció
del risc, especialment en èpoques com l'estiu, en què
el consum d'aquestes substàncies augmenta de manera significativa.
- · Intensificar la col·laboració amb les organitzacions
no governamentals, en els programes de prevenció i reducció
de danys, incrementar els recursos econòmics i materials per
portar a terme les actuacions que desenvolupen, per poder contribuir
a minimitzar els danys a les persones consumidores.
- · Adequar la xarxa d'assistència a les noves demandes
originades pel consum de drogues de disseny, especialment en l'atenció
primària, amb unitats especialitzades per atendre les urgències
que es produeixen a causa del consum d'aquestes substàncies.
- · Establir acords amb els propietaris de les sales de festes
i els centres d'oci nocturn, amb la finalitat de fer-los partícips
en el control de la distribució i el consum de drogues, i en
les mesures que cal adoptar amb la finalitat de reduir els danys.
- · Promoure que les sales de festes i els centres d'oci nocturn
disposin de punts d'aigua potable, sistemes de ventilació adequats,
i establir protocols d'actuació en casos d'emergència.
- · Incrementar les dotacions econòmiques dels plans de
lluita i prevenció contra les drogodependències, amb la
finalitat que puguin ser desenvolupats amb eficàcia.
Propostes per prevenir, tractar i rehabilitar en la resta de drogues
- · Posar en marxa programes d'intercanvi de xeringues i de distribució
de kits sanitaris, i ampliar la col·laboració amb les
oficines de farmàcia.
- · Impulsar un pla de xoc, en coordinació amb totes les
administracions, per al control del comerç i el consum de drogues
en els centres d'oci.
- · Potenciar l'activitat de les associacions sense ànim
de lucre en el disseny i el desenvolupament de les polítiques
d'atenció dels drogoaddictes.
- · Crear els Centres d'Atenció Telefònica d'Atenció
24 hores per orientar els pares i els adolescents en matèria
d'estupefaents.
- · Apropar els recursos als usuaris en les zones on hi ha una
afluència important de drogodependents, amb la creació
de nous equips itinerants multidisciplinaris, i configurar una xarxa
de recursos adequada a donar resposta a l'alt grau de conflictivitat
en determinades zones marginals.
- · Intensificarem els programes de reinserció sociolaboral
dels drogoaddictes:
- a) Impulsant campanyes dirigides a sensibilitzar el conjunt de
la societat, amb l'objectiu de promoure la participació activa
i solidària dels ciutadans en el procés d'integració
social del drogoaddicte, i també a modificar les actituds
i els estereotips negatius que acompanyen aquesta classe de malalts.
- b) Potenciant els programes de formació ocupacional i professional
del drogodependent, incrementant el paper dels serveis públics
d'ocupació, i també els serveis socials.
- Incrementant els recursos destinats a programes d'integració
social de persones drogodependents i a l'assessorament de les seves
famílies.
|
|