Índex:

4.1. L'EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L'ÈXIT COM A PAÍS

4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat

4.1.2. Més formació professional i tècnica

4.2. L’ECONOMIA CATALANA EN LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

4.2.1 Capital humà

4.2.2. Universitats

 

4.1. L'EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L'ÈXIT COM A PAÍS

Els Socialistes de Catalunya, en els 25 anys de la nostra història, hem fet de l’educació la primera de les nostres banderes distintives. L’educació té com a objectiu essencial la realització de la persona com a ésser social, que vol dir autònoma en una societat que volem democràtica.

Entenem l’educació com un dret l’exercici del qual no s’acaba amb l’adquisició de coneixements i habilitats, sinó que és un mitjà que ens ha de portar cap a un progrés sense exclusió i marginació, com un element clau per a les polítiques de cohesió i desenvolupament social i com un instrument bàsic per a la igualtat d’oportunitats.

Tenim davant un repte important, la necessitat d’una educació de qualitat per a tots els nois i noies de Catalunya; encertar en aquest repte pot comportar que ens encaminem cap a un model social menys desigual o, al contrari, cap a una societat amb més desigualtats; que aprofundim els valors democràtics i de ciutadania o incrementem la insolidaritat i la incivilitat.

L’educació és un element fonamental per a que el país produeixi riquesa en bé de tota la societat, però també ho és per fomentar els valors democràtics i de civisme. Formar ciutadans cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica, ha de ser un dels nostres principals objectius.
L'educació s'ha de vertebrar al voltant d'un sistema públic com a garantia de cohesió social, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat.

L’educació l’hem de contemplar amb una visió amplia tant en l’espai com en el temps. El fet educatiu depassa les parets de l’escola i els horaris escolars, és per això que s’ha d’obrir i relacionant-se amb medis de comunicació, activitats de lleure, ciutat educadora,… Amb la clara consciència que l’escola no ho pot fer tot tota sola, que necessita de la cooperació de tothom, som conscients que la voluntat política i l’esforç pressupostari seran insuficients si no aconseguim una implicació del conjunt de la societat en les responsabilitats educatives, és per això quet demanem el compromís amb l’educació a les famílies, als agents socials, l’escola concertada i als Ajuntaments.

 

4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat

Malauradament, la situació després de 23 anys d’autogovern no és afalagadora. Certament, els nivells educatius de la població, i especialment de la població jove, han millorat, malgrat que la formació de la població activa catalana no està a l'altura de les regions més avançades d’Europa. .

El més greu del Govern de CiU en educació no és el que ha fet quantitativament, que és bastant en alguns camps (encara que menys del que calia), mentre que en altres ha mostrat una preocupant paràlisi: el més greu és com ho ha fet, com ha governat i administrat l’educació, sense una participació efectiva, amb to baix i encobrint el sectarisme amb un excés de burocràcia o legalisme. El resultat ha estat l’atonia pedagògica i el manteniment de la desigualtat social a l'escola.

S’han malbaratat dos elements claus per al bon funcionament del sistema educatiu: l’entusiasme i l’extraordinari esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca, per una banda; i per altra, la creença col·lectiva en la centralitat de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de proporcionar a la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permetés cadascú arribar al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural.

A Catalunya hi ha, d’altra banda, un alt nivell de fracàs escolar, que explica en part el problema de la baixa escolarització dels joves en l’escolarització postobligatòria . Constitueix, per tant, un greu problema cosa que agreujarà els problemes de manca de treballadors qualificats que es preveuen pels propers anys.

D’altra banda, hi ha un assumpte no menys greu que el punt anterior: les mitjanes obtingudes a Catalunya en proves de comprensió lectora, en matemàtiques o en ciències, per exemple, situen Catalunya per sota de la majoria de països del seu entorn. Els catalans tenen un important dèficit en matèria de llengües estrangeres. En aquest sentit, el nou Govern de la Generalitat ha de garantir la formació en noves tecnologies i llengües, que avui són una formació imprescindible per a la vida i el treball.

Malgrat l’esforç realitzat pel sistema educatiu en el coneixement del català no s’ha aconseguit generalitzar-ne l’ús com a llengua principal de comunicació. Això comporta reforçar la tasca que ha estat fent fins ara el sistema educatiu, tant pels nous reptes que presenta en el camp de la llengua catalana el fenomen migratori, com per la necessitat de garantir la plena capacitat de l’ús de la llengua catalana a tots els ciutadans en sortir de l'escolarització obligatòria.

Cinc acords per avançar:

Per poder portar a terme totes les mesures que a continuació proposem, necessitem la implicació dels principals actors del sistema educatiu, un compromís que implica la voluntat de compartir responsabilitats a través de cinc acords:

  • un acord amb els ajuntaments i els altres ens locals, per a cooperar en l’educació dels ciutadans.
  • un acord de coresponsabilitat educativa amb les famílies, per a crear les complicitats necessàries en l’educació dels seus fills.
  • un acord amb el professorat, per desenvolupar una carrera docent estimulant.
  • un acord amb les escoles finançades amb fons públics, per compartir responsabilitats.
  • i un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç.

Aquests seran els pilars de la nostra política educativa, ja que la cultura del nostre Govern es basarà en escoltar, dialogar, proposar i governar.

OBJECTIUS

Per resoldre aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat ha d’oferir més i millor educació ampliant l’oferta educativa i realitzant un esforç més elevat en educació en tots els àmbits educatius.

Per això proposem aquests objectius:

  1. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada als infants i joves d’avui, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment d’hores de dedicació del professorat.
  2. Compartir les responsabilitats educatives entre l’escola, les famílies i els agents socials.
  3. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu, de manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori. Aconseguir una Formació Professional més complerta i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball.
  4. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte a l’altre.
  5. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments.
  6. Avançar cap a una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més aptes i amb més recursos i un subsistema per als menys aptes i menys recursos. Així, serà la nostra obligació que totes les escoles amb fons públics ofereixin un servei públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori.
  7. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmicament, per millorar la gestió del servei educatiu.
  8. Impulsar la formació permanent del professorat i per la reflexió metodològica que permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa.
  9. Fer més pròxima l’administració educativa, atorgant-hi un protagonisme creixent als ajuntaments.
  10. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola.

MESURES

Mesures per millorar l’educació infantil

  • Considerar l’educació infantil, és a dir, l’escola bressol de 0-3 anys i el parvulari de 3-6 anys, com el primer nivell del sistema educatiu a Catalunya
  • Promoure a cada territori la coordinació del 0-3 i el 3-6 per garantir la coherència pedagògica del nivell d’educació infantil i establir la continuïtat amb els altres nivells.
  • Dotar Catalunya d’una oferta de 30.000 places més d’Educació Infantil, d’acord amb la Iniciativa Legislativa Popular presentada en el seu dia al Parlament de Catalunya.
  • Impulsar un servei d’escoles bressol diversificat i flexible, en funció de les necessitats de l’entorn i de les famílies, amb objectius comuns i respecte pels infants, famílies i professionals en les seves relacions i condicions de treball.
  • Articular una xarxa de titularitat pública d’escoles bressol entre les que actualment depenen de la Generalitat i les d’iniciativa municipal.
  • Desplegar un programa de cooperació amb els ajuntaments per tal que l’oferta d’escola bressol sigui assumida pels municipis d’acord amb les seves necessitats i amb les garanties de finançament adequat.
  • Ampliar el nombre de mestres a cada parvulari garantint com a mínim la dotació d’un mestre més per cada tres grups.

Mesures per ampliar i millorar l’oferta educativa obligatòria i postobligatòria:

  • Dotar el sistema educatiu de més temps i més serveis, tant escolars com extraescolars.
  • Garantir la formació en àmbits clau del coneixement –noves tecnologies, llengües estrangeres, matèries instrumentals (matemàtiques i llengua) i educació artística– a partir de la implantació gradual d’una hora diària més de classe en Educació Primària sense que això comporti un increment de dedicació del professorat . Així, els centres educatius, en exercici de la seva autonomia, podran programar activitats en relació als àmbits de coneixement citats.
  • En acabar la Secundària, tots els alumnes hauran de dominar perfectament el català, el castellà i l’anglès, i haver assolit un bon nivell de matemàtiques.
  • Obrir progressivament els centres educatius públics fora de l’horari escolar, en una zona que reculli les necessitats de diversos centres, de manera que durant 11 mesos l’any, 7 dies a la setmana i 12 hores al dia es faciliti una oferta de serveis educatius i assistencials, i la realització d’activitats extraescolars i comunitàries.
  • Portar a terme un pla d’inversions de xoc per posar a punt tots els centres públics d’educació infantil i primària i tots els instituts d’ensenyament secundari. Aquest pla tractarà de substituir les instal·lacions provisionals i de dignificar els centres docents públics. A més, estarà acompanyat de plans plurianuals de renovació i modernització de l’equipament de la xarxa de centres públics.
  • Iniciar un procés que permeti una reducció del cost dels llibres de text i del material escolar. ß Combatre el fracàs escolar incrementant els recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, que les persones tinguin una major qualificació professional com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones de menys renda, als quals destinarem proporcionalment més recursos. En aquest sentit, caldrà atendre els alumnes de forma personalitzada en funció de les seves capacitats, motivacions i interessos, i dels seus ambients familiars i socials.
  • Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria per arribar al 80% de la població escolaritzada a partir dels 16 anys en les diferents ofertes educatives postobligatòries. Incentivar la permanència dels alumnes en l’Ensenyament Secundari Postobligatori mitjançant una política de beques.
  • Incloure, en els continguts d’aprenentatge, punts de referència culturals, ètics i cívics, aptes per a societats plurals i complexes, amb diversos nivells d’identitats, però necessitades de compartir uns valors comuns per mantenir la seva cohesió.

Mesures per compartir responsabilitats amb les famílies.

  • Activar la responsabilitat educativa de les famílies a través de la promoció d’una relació individualitzada entre la família i l’escola, que estableixi la cooperació necessària i especifiqui els compromisos adquirits per les dues bandes en relació a l’educació dels infants, adaptada a cada etapa escolar. Reforçar la figura del tutor, amb la formació, la dedicació i el reconeixement adequats.
  • Organitzar activitats de formació per a mares i pares per poder exercir millor les seves responsabilitats educatives, donant especial importància a l’educació de les emocions, de la convivència i la col·laboració.
  • Incorporar sistemes, si és el cas, de mediació i de resolució de conflictes per millorar la convivència en els centres educatius.
  • Agilitar i simplificar els procediments de participació de la comunitat escolar per tal d’estimular-la i fer-la més efectiva.
  • Fomentar l’associacionisme familiar educatiu per tal d’estimular les associacions de mares i pares d’alumnes com a associacions autònomes, formades i dirigides per voluntaris socials, amb gestió participativa, democràtica i transparent, i arrelades a la xarxa ciutadana d’entitats i a les institucions municipals de participació.

Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials.

  • Promoure vinculacions dels centres educatius amb entitats i associacions culturals i socials dirigides a possibilitar la seva consideració com a centre comunitari i compromès amb els problemes de la societat.
  • Donar suport a la implantació i desenvolupament de projectes educatius de territori, que impulsin les vinculacions a l’entorn i afavoreixin una major implicació de les institucions i ciutadans en el procés educatiu.

Mesures per innovar l’educació

  • Orientar l’educació cap a una dimensió afectiva i emocional, relacional i social perquè l’educació ha de procurar, a banda de l’adquisició de coneixements, la formació integral de la persona i el desenvolupament de les seves capacitats, tant en el camp personal com social.
  • Consolidar programes coeducatius a l’escola i en les activitats de lleure, a través de currículums equilibrats i d’una orientació que trenqui les limitacions tradicionals entre gèneres.
  • Introduir temes com la coeducació i la dimensió emocional de l’educació en la formació inicial i permanent del professorat.
  • Consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya, facilitant les possibilitats de coordinació i formació dels mestres que hi treballin, potenciant les seves experiències innovadores, com ara la formació de grups heterogenis d’alumnes, i garantint l’accés a les TIC. L’escola rural és clau per la dinamització sociocultural del poble.
  • Atendre la diversitat de l’alumnat en educació amb una atenció més personalitzada i adaptada a les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i formatius per atendre’ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més elevat d’alumnes amb dificultats.
  • Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i informatives que apareixen en l’entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes, sexualitat, SIDA, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris.
  • Reforçar la cobertura i la capacitat d’actuació dels serveis de suport i assessorament al professorat especialitzat en atendre la diversitat. Promoure la constitució d’estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats (EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat.
  • Implantar un pla director de l’educació especial, que ha de preveure tant la distribució territorial com la dotació i l’àmbit d’influència de la xarxa d’educació especial.
  • Atendre la doble necessitat d’integració social i d’elevació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants que el país necessita. Els reptes que això suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals, els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori en aquelles zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allí on es concentra el gruix de la immigració.
  • Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es pugui conèixer i, en el seu cas coordinar, les diverses tasques educatives.
  • Impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació dins el món educatiu. Incorporar-les en els currículums i dotar els centres dels equipaments necessaris i de personal i professorat coneixedor de la matèria.

Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics

  • Posada al dia del pacte escolar segons la lletra i l’esperit constitucional, a fi de garantir a tothom el dret a l’educació.
  • Mitjançant aquest pacte, tots els centres sostinguts amb fons públics tindran els mateixos drets i deures.
  • Les escoles privades concertades s’hauran de comprometre a complir tres obligacions bàsiques:

    a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o implícita.
    b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats corresponents a l’ensenyament obligatori d’aquelles altres de caràcter complementari i voluntari.
    c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable.
    ß A canvi, els poders públics es comprometran a:
    a) Un finançament suficient per garantir la gratuïtat.
    b) Incorporar l’oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els requisits establerts a la programació general de l’ensenyament) per tal de garantir l’estabilitat del sistema educatiu.
    c) Promoure la integració de les escoles privades concertades en les xarxes escolars territorials, a fi d’intercanviar experiències recursos i serveis educatius amb el conjunt de les escoles sostingudes amb fons públics.

Mesures per apropar la gestió: uns centres autònoms i un professorat reconegut

  • Impulsar uns centres més responsables i autònoms (en els currículums, en l’organització, i la gestió del personal, i econòmicament).
  • Potenciar la funció tutorial i reconèixer al professorat que l’exerceix.
  • Reforçar la funció directiva i la seva professionalització, que es farà compatible amb la participació de la comunitat educativa (consell escolar, claustre i administració participaran en el procés de nomenament del director).
  • Crear la figura dels administradors escolars que permetrà descarregar als equips directius de tasques administratives i econòmiques.
  • Desplegar la carrera docent i fer-la més estimulant. Per això promourem a Catalunya, en l'àmbit de les competències pròpies, una veritable promoció professional.
  • Creació de l’Institut Català de la Formació i la Renovació Pedagògica que, en col·laboració amb la universitat, faria el seguiment de la formació del futur professorat, habilitaria els que vulguin optar per l’ensenyament públic i oferiria formació contínua. L’institut també es faria càrrec de la formació dels educadors dels serveis educatius no formals.
  • Establir un sistema de formació inicial del professorat de primària i de secundària que permeti equilibrar la necessària formació acadèmica pròpia de les diferents àrees de coneixement amb la formació psicopedagògica, didàctica i organitzativa, així com assegurar que la formació permanent del professorat estigui vinculada a les diferents tasques que es desenvolupen als centres.

Mesures per descentralitzar l’Administració educativa

  • Portar a terme un procés de descentralització de la gestió del sistema educatiu en el qual els ajuntaments aniran assumint les funcions en educació, en paquets que siguin coherents i que es puguin administrar per separat.
  • Establir, com a principi d’actuació, el caràcter cooperatiu entre les dues administracions educatives resultants: els ajuntaments i el departament de la Generalitat de Catalunya. Aquest caràcter cooperatiu, en les diferents intensitats que calgui, es garantirà reglamentàriament.
  • Dissenyar i executar un pla en què participin tots els ajuntaments, dividint el territori en unitats prou grans (districtes escolars), que agrupin els municipis per tal que es pugui gestionar una oferta educativa completa. En aquest marc es desenvoluparan projectes educatius que abastin el conjunt del districte i permetin la creació de camins educatius entre els centres de primària i els de secundària.

Mesures per a desenvolupar els ensenyaments de règim especial

  • Revisar el sistema de formació inicial i continuada del professorat i la contractació d'especialistes.
  • Promoure la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments promoure els ensenyaments d'idiomes.
  • Elaborar el mapa de mínims amb les proporcions territorials que assegurin una implantació de centres i recursos a tot el país.
  • Màxima desregulació de curriculums i altres aspectes normatius.
  • Promoure projectes singulars adaptats a cada territori.
  • Formar, seleccionar i homologar el professorat.
  • Executar els plans inversors i incentivadors conjuntament amb els ajuntaments a fi d'implantar uns ensenyaments de règim especial al servei de les societats on estan implantats.

 

4.1.2. Més formació professional i tècnica

Bona part de les propostes que presentem en els àmbits econòmic i laboral esmenten la importància decisiva de l'acció educativa per a la millora dels recursos humans. Des d'una visió progressista del desenvolupament social es veu l'educació com el gran recurs per generar riquesa i repartir-la en forma de treball.

I, per això, volem tirar endavant un sistema educatiu de qualitat com a base per combatre el fracàs escolar i aconseguir que més persones estiguin més i millor preparades. Per això, volem també incrementar el nombre d’alumnes que accedeixen al batxillerat.

Ha de ser un sistema educatiu que asseguri també altres competències bàsiques en elements clau com són les llengües estrangeres i les TIC, i que incorpori elements d’orientació professional dins els processos d’ensenyament obligatori.

La situació de Catalunya és clarament desfavorable, pel que fa a altres països de la UE, respecte al percentatge de persones que tenen un nivell de formació que els permeti afrontar amb èxit els requeriments que presenta avui el mercat de treball.

Això s'ha fet palès en la darrera fase expansiva de l’economia catalana, on les tensions del mercat de treball s'estan concentrant en una determinada tipologia de títols de formació professional. Manquen treballadors amb qualificació adequada a les demandes del mercat, mancança que, sovint, s'ha vist mitigada per la contractació de persones amb estudis universitaris per a aquells llocs on el perfil professional demanava una qualificació no universitària.

Patim una inadequació entre les demandes de les empreses i la política formativa que s'ha portat fins ara. La poca sensibilitat que ha tingut el Govern en el camp de la formació professional ens ha portat a una situació clarament deficitària que necessita un redreçament urgent.

Una de les preocupacions més importants dels joves és la perspectiva de trobar una feina digna i satisfactòria quan acaben els seus estudis. El mercat de treball s’ha tornat més opac i la complexitat dels sistemes per trobar feina és cada vegada més gran, malgrat que sabem que hi ha una clara possibilitat de trobar feina, perquè, d’altra banda, també sabem que les empreses ens demanen treballadors preparats i qualificats.

De la mateixa manera que sabem que hi ha joves que poden i volen desplegar projectes emprenedors autònoms, que permetin desenvolupar petites empreses en què l’autoocupació pugui ser també la sortida per a projectes creatius que desitgin realitzar.

Però des del Govern no s'ha tingut en compte la dificultat que comporta avui aquest procés i no s'han posat els mecanismes per donar expectatives als joves i facilitar-los la seva transició al treball.
També sabem que, en la societat del coneixement, totes les persones tenim la necessitat de formar-nos contínuament. Els canvis tecnològics comporten una actualització permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de tal manera que d'aquesta necessitat se n'ha de desprendre el dret que totes les persones puguin accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que necessitem com a país.

Per tirar endavant la nostra proposta ens dotarem d’un sistema de formació professional adaptat a la nostra realitat de país:

Un sistema català que contempli globalment les necessitats concretes de desenvolupament social i econòmic del nostre país, molt lligat a la realitat propera de les persones i de les empreses, en connexió amb les innovacions que es produeixin en el món i amb la suficient flexibilitat per poder-les incorporar amb la immediatesa que reclama la transformació contínua del sistema de producció.

Un sistema de formació professional que ens permeti donar sortida a les necessitats de tots els ciutadans i coordinar les polítiques formatives amb les de treball i desenvolupament econòmic.

Un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) arrelat al territori i capaç de donar resposta a les necessitats de treballadors i empreses.

Un sistema amb la participació dels ens locals i dels agents socials, amb gestió descentralitzada i interconnectat en xarxa.

Un sistema connectat amb el sistema de R+D per facilitar la transferència de tecnologia i connectat amb el Servei Català d’Ocupació i amb els pactes locals per l’ocupació, per fer més fluid l’accés al mercat de treball.

Un sistema que incorpori el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de tota la seva vida.

Un sistema que contempli l'orientació personal, acadèmica i professional, amb instàncies úniques d'acompanyament a la inserció laboral.

Un sistema que proporcioni a les persones les competències clau per poder desenvolupar-se en el mercat de treball i que superi les mancances importantíssimes que es presenten avui en temes tan fonamentals com són les llengües estrangeres o les tecnologies de la informació i la comunicació.

Un sistema flexible, àgil i que incorpori de forma sistemàtica les innovacions que es presenten en el mercat de treball.

OBJECTIUS

  1. Incrementar l’oferta de formació professional, tant quantitativament com qualitativament, en totes les seves modalitats (reglada, ocupacional i contínua) i especialitats, per tal que tota persona pugui tenir una possibilitat de formar-se i una oportunitat de trobar feina.
  2. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament de les empreses.
  3. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament del territori.
  4. Dissenyar un sistema integrat de formació que permeti als seus usuaris arribar a adquirir les competències professionals per diferents itineraris, de manera que faciliti la formació de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació.
  5. En el marc d’aquest sistema integrat, assegurar el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de la seva vida.
  6. Assegurar un sistema de transició entre l’escola i el treball que permeti que tots els nois i noies puguin trobar feina en sortir del sistema educatiu.
  7. Incorporar la formació professional en el sistema de R+D de tal manera que pugui convertir-se en un instrument de transferència de tecnologia i d’innovació en el teixit empresarial de Catalunya.

MESURES

Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball

  • Es dissenyarà un sistema d’orientació al món del treball que asseguri que tots els nois i noies tindran una oportunitat d’ocupació en sortir del sistema educatiu.

Per això, es dissenyarà un sistema que:

  • Doni prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de secundària.
  • Estableixi connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció professional.
  • Estableixi una instància única d’orientació i acompanyament a la inserció laboral que actuï en l’àmbit local.
  • Impulsi un projecte dissenyat pels joves que tingui en compte que la formació, juntament amb l’habitatge i l’ocupació, són l’eix fonamental per a l’emancipació dels joves.

Mesures per a la integració dels tres subsistemes

  • Crear uns centres de formació professional que oferiran formació reglada, ocupacional i contínua.
  • Fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada, que, a nivell local, gaudeixen d’un important bagatge en aquest camp.
  • Establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats.
  • Organitzar la formació permanent de tal manera que permeti enllaçar la formació reglada i l’ocupacional amb la contínua.
  • Consolidar un sistema que, en qualsevol moment de la vida de les persones, ofereixi una oportunitat d’actualització de les seves competències professionals.
  • Establir un marc per a la valorització i certificació de les competències adquirides pels treballadors durant la seva vida laboral.

Mesures per a la integració local del sistema de formació professional

  • Creació d’organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en el marc del seu territori, amb la participació de les administracions locals i els agents socials.
  • Connexió en xarxa dels centres que componen el sistema, per aprofitar potencialitats i assegurar la cobertura de la demanda.
  • Foment del paper de la formació com a element per al desenvolupament social i econòmic del món local.

Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació:

  • Creació d’una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la innovació a tot el sistema i connectar-lo amb els centres d’innovació tecnològica.
  • Dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu.
  • Dotar d’autonomia als centres de formació per poder adaptar-se als canvis tecnològics i de producció.
  • Capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir formació en les seves instal·lacions.
  • Dotar les pràctiques a les empreses del seu caràcter d’innovació i aproximació al món productiu.

Mesures per a la planificació i gestió del sistema:

  • Definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats que superi la dispersió de competències entre les actuals conselleries, política que haurà de contemplar els elements d’observació i prospectiva, avaluació i gestió.

 

4.2. L’ECONOMIA CATALANA EN LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

4.2.1 Capital humà

Un capital humà altament qualificat és un element fonamental per a la competitivitat de la nostra economia. Tanmateix, la població activa de Catalunya té un nivell de formació clarament inferior a la mitjana europea i a la de les principals comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta caracterització es deriva de l’excessiu pes del col·lectiu que només té estudis primaris en relació amb, per exemple, Madrid i el País Basc, que presenten pesos superiors als catalans en estudis superiors (com és el cas de Madrid) o en estudis mitjans (País Basc). Si es compara l’estructura catalana amb la de les regions líders dels principals països de la UE, aquest desequilibri es fa encara més evident. En aquests països, el nivell d’estudis predominant és el de secundària, mentre que els actius amb estudis primaris o sense cap formació tenen un pes relativament residual (no arriba al 20%), enfront de l’excessiva aportació catalana (superior al 50%).

Aquesta situació de retard relatiu s’està aguditzant en aquests darrers anys, a causa d’una taxa d’escolarització dels joves inferior a la d’altres comunitats i un ritme de creixement d’aquesta escolarització també menor. Ambdós factors es deuen al fet que el mercat de treball català ha tingut una dinàmica més intensa que a la resta d’Espanya, amb una taxa d’atur notablement inferior i una taxa d’activitat dels joves més elevada. Així mateix, cal destacar l’alt nivell de fracàs escolar que es produeix a Catalunya, que explica també en part el problema de la baixa escolarització dels joves.

El fet que només un percentatge baix de joves catalans continuïn l’escolarització postobligatòria constitueix un greu problema, que s’agreujarà per la manca de treballadors i treballadores que s’albiren pels propers anys. Es calcula que, en un termini de deu anys, l’oferta de treball catalana no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball oferts per les empreses. Per tant, caldrà recórrer a la immigració.

OBJECTIUS

  1. Realitzar un esforç més elevat en l'educació en tots els seus àmbits: la primera infància, l’ensenyament obligatori, l’ensenyament postobligatori, la formació professional reglada, l’ensenyament universitari, la formació continuada i el reciclatge professional.
  2. Ampliar l’oferta de treball incorporant una millora significativa de la qualificació dels treballadors i treballadores i respondre a la integració necessària de contingents creixents d’immigrants per fer front als dèficits de mà d’obra, i en especial de treballadors i treballadores relativament especialitzats.
  3. Dotar Catalunya dels instruments d’anàlisi, actualment inexistents, per auscultar les necessitats presents i futures del mercat de treball i seguir de prop els canvis en les demandes de les empreses i les noves necessitats.

Mesures en l’àmbit de l’ensenyament obligatori

  • Combatre el fracàs escolar incrementant els recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, de disposar de treballadors i treballadores el més qualificats possible, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones de menys renda, als quals caldrà destinar proporcionalment més recursos.

Mesures en l’àmbit de l’ensenyament postobligatori

  • Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria amb l’objectiu que el 80% dels joves d’entre 16 i 25 anys estiguin escolaritzats. I aquest augment només pot venir de fer més alt el cost d’oportunitat de deixar els estudis, mitjançant una política de beques que incentivi els alumnes capacitats per continuar en els estudis davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball.
  • Dissenyar un mecanisme de reciclatge per a aquells col·lectius (femenins, bàsicament) que vulguin entrar en el mercat de treball en els propers anys.
  • Reforçar la formació professional, en especial en aquells ensenyaments més vinculats als oficis. Aquest impuls ha de venir de la mà de la integració dels actuals mecanismes de reciclatge professional i de formació continuada, en una mateixa estructura educativa que tingui una visió clara de les necessitats de formació a termini mitjà del país. Tot i que en l’actualitat el volum de recursos que s’hi esmercen és molt elevat, difícilment s’assoleixen els objectius pels quals ha estat pensada aquesta política. El disseny d’una formació professional integradora ha de permetre transitar amb facilitat des de qualsevol dels seus subsistemes a qualsevol altre o a la resta d’ensenyaments postobligatoris.

Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada

  • Promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació, les necessitats de les empreses i les polítiques d’ocupació a través d’una adequada descentralització local d’aquestes competències, molt en particular pel que fa a la formació permanent.

Mesures per adequar el nivell formatiu dels immigrants

  • Atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori en aquelles zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allí on es concentra el gruix de la immigració.
  • Promoure l'aprenentatge del català per part dels immigrants, com un requisit per millorar les seves possibilitats laborals.

 

4.2.2. Universitats

En els darrers vint anys, i en bona part gràcies al que va significar en el seu moment la implantació de la LRU i de la Llei de la Ciència, així com a la posterior transferència de competències de l’Estat cap a la Generalitat, el sistema universitari català ha experimentat un creixement molt important.

Aquest creixement ha fet que actualment Catalunya compti amb 12 universitats (7 públiques, 4 privades i la UOC) i que més de 200.000 joves (el 90% d’ells a les universitats públiques) cursin estudis superiors a les seves aules, el que significa que prop d’un 40% dels joves d’entre 18 i 25 estudien avui dia a la universitat.

A més, prop d’una vintena de ciutats catalanes, de 17 comarques diferents, compten com a mínim amb un centre universitari la qual cosa posa de manifest una important presència i impacte del sistema universitari en el conjunt del territori de Catalunya.

El creixement del sistema s’ha vist acompanyat per un increment global en la qualitat de les universitats, tant en docència com en recerca. Millores que s’han produït malgrat les dificultats derivades de la manca d’una veritable política universitària, la insuficiència del finançament, favoritismes i arbitrarietats, i que han estat possibles, en bona part, gràcies als esforços dels diferents estaments de la comunitat universitària.

L’increment en la qualitat ha tingut lloc en paral·lel a un augment important (fins i tot excessiu) en el nombre de titulacions i s’ha traduït en un major nivell de preparació dels titulats, fet que ha permès a les universitats donar una millor resposta a les necessitats dels diferents sectors productius, amb una demanda de recursos humans en canvi permanent.

No obstant, en els darrers anys el model incrementalista seguit pels governs de CiU, sempre insuficient, ha anat mostrant creixents evidències d’esgotament, totalment incapaç de donar resposta a les necessitats actuals de les nostres universitats.

Cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes, i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat ha fet que els recursos rebuts per les universitats s’hagin anat apartant any rera any de les seves necessitats pressupostàries reals, de forma que han hagut de desenvolupar les seves funcions en una situació de dèficit pressupostari crònic.

En segon lloc, el desenvolupament i la millora en la qualitat del sistema universitari català ha estat possible en bona part gràcies a l’esforç del personal acadèmic i d’administracions i serveis, en un context d’una manca absoluta de política de recursos humans i amb una situació d’important precarietat del professorat contractat. En canvi, el reconeixement d’aquesta tasca per part del govern de la Generalitat ha estat pràcticament nul durant tots aquests anys, com ha posat de manifest la tardana (i insuficient en comparació amb altres ccaa) implementació dels anomenats complements autonòmics o l’incompliment flagrant de la resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2000 que instava el Govern a constituir la Mesa Sectorial d’Universitats.

A més, en els darrers temps, CiU, primer donant suport a la LOU del govern espanyol del Partir Popular, i després impulsant una LUC elaborada sense un ampli consens, allunyada de les necessitats presents de les universitats catalanes i que encara reglamentava molt més el seu marc d’actuació, ha fet possible l’establiment d’un marc legal en el qual l’autonomia de les universitats s’ha vist fortament retallada.

Finalment cal assenyalar que, malgrat els pronòstics, no s’ha produït la davallada important en el nombre d’estudiants universitaris que els canvis demogràfics feien preveure. La demanda de segones titulacions, l’èxit creixent del districte obert i l’important flux migratori que està acollint Catalunya en els darrers anys, fa pensar que el nombre d’estudiants universitaris es mantindrà globalment.

Per tot això, i per d’altres raons, els socialistes volem aconseguir el canvi que faci possible que el sistema universitari català doni un important salt endavant que li permeti fer front, amb garanties, als importants reptes que té plantejats, i que situï Catalunya com un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, en la primera línia del que ha de ser la societat del coneixement.

OBJECTIUS:

  1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de la societat: formadora dels professionals d’alt nivell que demanda la societat actual, però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat d’oportunitats i la promoció social.
  2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou Espai Europeu d’Educació Superior, element cabdal de l’avenç cap a una veritable Europa dels ciutadans, en la que la mobilitat de titulats i professionals sigui una possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i professors d’altres territoris i països, cal que Catalunya sigui capaç d’atraure i retenir els millors professors i estudiants, els millor capital humà, element cabdal pel desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.
  3. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, fortament retallada en els últims temps, autonomia que no ha d’estar renyida en el cas de les universitats públiques amb el necessari retiment de comptes cap a la societat que la finança, representada pel Parlament.
  4. Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals deficiències en relació a les demandes dels diferents sectors productius. Una universitat que constitueixi un factor d’atracció i permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar a Catalunya en un lloc capdavanter en el marc de la societat del coneixement.
  5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats una formació especialitzada però també les competències necessàries que facin possible la seva adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d'afrontar en un mercat laboral en constant mutació. Necessitat d’adaptació i d’actualització de coneixements que posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la vida.
  6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus entorns territorials, impulsant la seva dimensió d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país.
  7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de competència, estimular l’eficiència en la gestió i aprofundir en el retiment de comptes. Tots ells aspectes clau per la salvaguarda del paper central de la universitat com institució generadora i difusora del coneixement, en un context en que ja fa temps que ha perdut el monopoli de l’ensenyament superior.

MESURES

  • Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent, d’aplicació general, incentivador de l’excel·lència, la qualitat i la competència i basat en conceptes mesurables, comparables i objectius.
  • Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010.
  • Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic.
  • Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades.Únicament es contemplarà la implicació de la Generalitat en aquelles universitats de promoció pública amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament pel territori o d’altres funcions especifiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l’assoliment d’objectius específics.
  • Incrementar la despesa pública per estudiant en relació al PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5000euros per alumne).
  • Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es concretarà en un sistema català complementari a l’estatal (fins que es produeixi la transferència de les beques) format per tres modalitats: la beca bàsica o complementària, la beca salari o d’ajuda compensatòria i el préstec-renda.
  • Incentivar l’estada a altres centres universitaris i de recerca dels estudiants cursant els darrers cursos dels seus estudis. Les beques tipus “Erasmus” o “Sócrates”, de baixa quantia, es complementaran per garantir la igualtat d’oportunitats.
  • Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l'harmonització dels sistemes europeus d'ensenyament superior (dec. Bolònia), d'acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial
  • Dotar del suport necessari tant al professorat com a l'alumnat per a fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d'ensenyament superior europeus, acordat en la Declaració de Bolònia (19 de juny de 1999) i l'èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D'acord amb les universitats, establirem programes d'implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per professors i alumnes.
  • Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia a les universitats.
  • Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris
  • Crear la mesa sectorial d’universitats tripartita.
  • Modificar la legislació vigent per a que els presidents dels Consells Socials siguin elegits pel Parlament de Catalunya.
  • Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió d'acord amb les universitats.
  • Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats presents i futures i així definir els perfils professionals que han d'orientar la programació dels estudis universitaris.
  • Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a això, impulsarem la formació del professorat i de l'alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i l’aprenentatge; l'exploració de noves fórmules mixtes presencial-distància per implantar nous models pedagògics i la creació d'una potent plataforma telemàtica plural però prevista per ser presentada com l'oferta de la Universitat catalana al món.