[info] Nuestro mayor compromiso Andres Stangalini es el cumplimiento en los tiempos.
     
 
 
  Propostes de CiU sobre Sanitat:  
     
 

Índex

Tu i el teu metge/metgessa

Plantejament marc:

Establirem la lliure elecció de metge i de centre hospitalari, per facilitar un tracte més personalitzat.

Propostes:

  • Aproparem encara més els serveis sanitaris a tots els ciutadans i ciutadanes amb més centres d'atenció primària i consultoris locals a tot el territori, i amb noves inversions als centres hospitalaris.
  • Facilitarem la lliure elecció del metge de capçalera, pediatre i centre hospitalari.
  • Farem possible que tothom pugui obtenir una segona opinió mèdica.
  • Compensarem fiscalment les despeses en assegurances mèdiques.
  • Facilitarem els serveis l'odontologia i ortodòncia a col·lectius de risc més desfavorits.
  • Crearem un nou pla específic d'atenció a la gent gran, amb l'atenció sociosanitària integral com a principal eix d'acció.
  • Promourem una atenció integral de la dona, en els vessants educatiu, preventiu i assistencial en el marc territorial del sector sanitari.
  • Implantarem la Història Clínica Compartida, que permetrà millorar la qualitat dels diagnòstics i un millor aprofitament del temps clínic.

Tu i la informació i protecció de la salut

Plantejament marc:

Potenciarem una millor informació sobre la salut.

Propostes:

  • Millorarem la informació que reben els pacients i les seves famílies sobre el seu procés clínic i terapèutic per tal que sigui entenedora, flexibilitzarem els horaris per adaptar-los als pacients i eliminarem tràmits administratius i burocràcia.
  • Desenvoluparem l'aplicació de la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació a la salut i l'atenció sanitària.
  • Promourem i seguirem ampliant les campanyes de vacunació, amb atenció especial al grip i a les persones grans.
  • Impulsarem campanyes informatives sobre hàbits saludables i l'ús dels medicaments.
  • Emprendrem noves accions per lluitar contra el tabaquisme i l'alcoholisme, reforçarem els drets dels no fumadors i instaurarem mesures de sensibilització i conscienciació per limitar-ne el consum.
  • Intensificarem la informació i educació sanitària dirigida als més joves, mitjançant un programa específic que incorpori totes les actuacions sanitàries adreçades a aquest col·lectiu i amb el suport d'un portal d'Internet.
  • Promourem la recerca epidemiològica i clínica sobre els trastorns mentals i avançarem en els estudis sobre la qualitat i eficiència de la prescripció de psicofàrmacs.
  • Crearem una xarxa de mesura de nivells d'emissions electromagnètiques per assegurar que totes elles compleixin els límits establerts legalment.
  • Vetllarem per la salut de les persones que es dediquen a la prostitució i posarem en marxa un pla per garantir la seva salut i la dels altres, especialment per prevenir malalties de transmissió sexual.

Tu davant de la malaltia

Plantejament marc:

Establirem nous recursos per ajudar a fer front a la malaltia, situant la salut mental com a primera prioritat.

Propostes:

  • Facilitarem el ràpid diagnòstic de les malalties amb la creació d'unitats d'alta resolució.
  • Desplegarem nous recursos per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties cròniques i de les seves famílies.
  • Continuarem reduïnt les llistes d'espera, establint terminis màxims d'espera en funció de cada patologia i intervenció, tot potenciant les plantilles dels professionals de la salut.
  • Oferirem un major confort hospitalari, amb més intimitat i facilitats d'accés als familiars.
  • Dotarem les farmàcies de mecanismes de comunicació i coordinació amb la resta de professionals de la xarxa assistencial per tal que els ciutadans disposin dels medicaments adients en el moment que ho necessitin.
  • Augmentarem la presència d'experts en salut mental en els centres d'atenció primària, per millorar la detecció i tractament d'aquesta malaltia.
  • Incrementarem el suport social i assistencial als malalts de sida i les mesures educatives i preventives.
  • Consolidarem els programes de prevenció i atenció a les drogodependències i afavorirem la rehabilitació dels afectats.
  • Desenvoluparem l'Agència de Protecció de la Salut.
  • Impulsarem un nou Pla de desplegament de recursos sociosanitaris.

Tu que ets professional de la salut

Plantejament marc:

Potenciarem la qualitat dels professionals de la salut, amb més formació i reconeixement, i amb una atenció especial al personal d'infermeria.

Propostes:

  • Promourem la formació continuada i de més alta qualitat dels professionals sanitaris.
  • Impulsarem un nou sistema de motivació i incentivació professional per objectius.
  • Facilitarem la utilització de les noves tecnologies a tots els professionals de la salut.
  • Promourem l'intercanvi de coneixements entre els professionals de la salut amb estades de formació a l'estranger.
  • Farem possible la seva major participació en la presa de decisions i potenciarem els instruments representatius: Juntes clíniques, Juntes facultatives i Juntes d'infermeria.
  • Desenvoluparem les iniciatives incloses en el Llibre Blanc dels professionals de la salut a fi de donar millor resposta a les seves necessitats.
  • En el camp de la recerca, desenvoluparem la carrera professional de l'investigador/a, i implementarem l'estatut del becari/ària, per tal que tingui els mateixos drets que qualsevol treballador.
  • Reforçarem el reconeixement de la funció social dels professionals de la salut.

Tu i la teva alimentació

Plantejament marc:

Més informació al consumidor, més seguretat i més qualitat alimentària.

Propostes:

  • Prioritzarem la seguretat alimentària mitjançant una política integral, que comportarà la participació de les empreses del sector alimentari en la garantia sanitària dels seus productes.
  • Reforçarem les inspeccions en totes les fases de la cadena alimentària i treballarem coordinadament amb les altres administracions responsables del control sanitari i higiènic dels aliments.
  • Impulsarem un etiquetatge que garanteixi al consumidor informació completa sobre l'origen i el procés d'elaboració dels productes alimentaris fets o comercialitzats a Catalunya, especialment en benefici de les persones diabètiques, les que pateixen al·lèrgies com els celíacs, entre d'altres intoleràncies alimentàries.
  • Fomentarem la formació continuada dels professionals de la manipulació dels aliments.
  • Impulsarem campanyes de sensibilització sobre nutrició i protecció de la salut alimentària, en col·laboració amb les organitzacions de consumidors i usuaris.


 
 
 
  Propostes del PSC-CPC sobre Sanitat:  
     
 

Objectius

Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d'atenció a la dependència)

  1. Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en "tenir cura" davant de la cronicitat.
  2. Millorar la qualitat de l'atenció sanitària, amb un enfocament bio-psico-social i amb perspectiva de gènere. Potenciar l'atenció primària de salut com a base fonamental del sistema sanitari.
  3. Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i seguretat alimentària.
  4. Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, a través dels serveis socials d'atenció a la dependència.
  5. Situar el ciutadà com a centre del sistema.
  6. Dret a decidir sobre la pròpia vida i a una mort digna.
  7. Establir polítiques públiques per a disminuir les desigualtats socials en salut i incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la mortalitat.
  8. Millora del finançament sanitari i increment dels recursos.

Mesures

Mesures per millorar i reformar l'Atenció Primària

  • Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionant més recursos humans per tal d'adaptar les plantilles a les pecualiaritats geogràfiques i socials de l'àrea, i incrementant la capacitat resolutiva dels centres d'Atenció Primària (CAP)
  • Atendre el ciutadà abans de 24 hores amb el seu metge de capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent).
  • Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d'acord amb l'edat, hàbits, etc.
  • Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics.
  • Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l'aparell circulatori, etc.)
  • S'establiran mecanismes per tal d'evitar problemes d'equitat en el tracte i en els resultats de la salut dels ciutadans, establint terminis per a la total integració de tots els professionals sanitaris de l'atenció primària.
  • Potenciar l'atenció domiciliària. L'atenció primària atendrà millor les persones grans i els seus cuidadors, mitjançant l'ús conjunt dels recursos socials i sanitaris, amb l'estreta col·laboració dels ajuntaments.
  • Portar a terme un canvi d'orientació en el sistema per dotar-lo d'eines de salut pública i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d'atenció primària, apart de cobrir l'atenció sanitària, gestionaran l'aplicació de programes de salut pública i de programes d'atenció integral a la dependència.
  • Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP.
  • La plantilla dEls Centres d'Atenció Primària s'han d'adaptar al tipus de població i a les seves necessitats (increment d'immigració, increment de la natalitat, població envellida, etc.)
  • Adequar els sistemes d'informació de l'atenció primària i fer-los compatibles amb els de la resta del sistema sanitari per tal d'aconseguir una bona coordinació entre nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient.
  • Els centres d'atenció primària han d'actuar com a motors de difusió de la informació i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari amb ajuda d'altres professionals ha d'encarregar-se de la pedagogia sanitària de la població.
  • L'assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el seu entorn habitual, des d'una perspectiva sanitari i social, amb la participació d'equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família.
  • Prestar especial atenció a les malalties rares, amb centres de referència a Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la societat i en el suport a les famílies i als cuidadors.
  • Donat l'increment de població procedent d'altres països, el personal de l'atenció primària se'ls facilitarà la formació en la diversitat intercultural i en les patologies pròpies de cada país.

Mesures per reduir les llistes d'espera

  • Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid, a tot el territori, que evitaran les demores en la realització de proves o estudis i serviran així per fer un diagnòstic precoç de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques).
  • Reorganitzar l'oferta d'especialistes, fet que permetrà donar garanties d'un temps màxim d'espera d'entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons l'especialitat.
  • Assegurar un temps màxim d'espera inferior als sis mesos per a les intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varices, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes d'espera per evitar que l'actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes d'espera en d'altres.
  • Gestionar amb transparència les llistes d'espera. Establirem uns registres centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d'espera per centres, per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d'especialistes.
  • Proporcionar al pacient un "Certificat d'estar en una llista d'espera", perquè pugui tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d'espera.

Mesures per a uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats

  • Millorar l'accessibilitat, les infrastructures i el confort de l'Atenció Primària i dels serveis d'urgència. Garantir una atenció telefònica o per Internet adequada.
  • Introduir millores en les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. En les habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més còmodes. Cap habitació tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha de ser augmentar el nombre d'estances individuals, especialment en ginecologia i obstetrícia, i per malalts en fase terminal.
  • Millorar les infrastructures de les urgències hospitalàries per augmentar la intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient.
  • Millorar l'atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d'espera en els serveis d'urgència.
  • Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya, diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites hospitalàries, diàlisi, etc.).
  • Creació d'una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el temps d'arribada als punts d'assistència, tenint en compte les particularitats territorials i la distribució de la població.
  • Increment del transport sanitari medicalitzat arribant a tot el territori per igual, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de serveis, en funció del territori.
  • Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d'urgència dins d'un mateix territori, en el marc del 112 català. Millorar l'atenció a les emergències sanitàries extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament coordinat amb d'altres actuants del mon de les emergències.

Mesures per garantir l'atenció a les malalties cròniques

  • Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili amb un treball conjunt de tots els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, treballadors socials i infermeria. Els infermers/es seran els professionals clau d'aquest servei, que es gestionarà des de l'àmbit local i els centres d'Atenció Primària (CAP).
  • Creació de l'Agència Sociosanitària d'atenció a la Dependència, que tindrà les funcions de planificació i de garantir l'accés i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb discapacitats, malalts mentals,...), amb el finançament adequat i impulsant-ne la participació de les organitzacions socials no lucratives.
  • En l'àmbit local -municipi o mancomunitat de municipis-, els serveis d'atenció sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en què es prioritzi la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residència.
  • Establir mecanismes d'informació i de suport efectius a les entitats (associacions, fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer, Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, Parkinson, malalties neuromusculars, malalts mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics.
  • Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de criteris de qualitat en l'assistència i el més a prop possible del seu entorn.

Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental

  • Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents: serà d'accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d'estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l'atenció per evitar-ne l'aïllament; serà equitatiu territorialment; s'acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que, a més, permeti incrementar la recerca i la prevenció. S'integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries d'àmbit territorial.
  • Desplegament de dispositius assistencials d'àmbit comunitari (Hospitals de dia, serveis d'internament a la comunitat i atenció domiciliària, Comunitats terapèutiques i rehabilitadores) com alternativa a la hospitalització tradicional en els grans hospitals psiquiàtrics.
  • Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric.
  • Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del malalt mental més greu (trastorns mentals severs).
  • Posar l'accent en una adequada articulació, per un treball en xarxa entre els diferents agents de la Salut mental i Associacions d'usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores i diferents estaments de l'Administració .
  • Establir criteris d'ús racional en psicofàrmacs i anàlisis de les seves indicacions.
  • Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit anys per a la universalització de l'assistència i les garanties de qualitat i d'equitat territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial.
  • Possibilitar que l'atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns mentals lleus i assegurar la formació adequada en la xarxa d'atenció hospitalària, sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de l'entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Anar introduint terapeutes grupals a les Àrees Bàsiques de Salut per donar cobertura psicoterapeuta a l'atenció dels trastorns mentals lleus.
  • Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els Centres de salut mental, així com dels infermer/res especialistes en salut mental.
  • Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les associacions de malalts mentals i les de professionals de salut mental.
  • Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d'atenció a drogodependències dins de la xarxa integrada de salut.

Mesures per millorar la salut pública

  • Crear l'Agència de Salut Pública, amb un infrastructura (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents abordaran aspectes fonamentals com la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, l'educació per a la salut, la salut laboral, la salut comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental.
  • Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l'aplicació de la salut pública.
  • Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica, garantint el seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància sanitària, per tal d'esbrinar l'origen de la infecció i de poder identificar, tractar i prevenir altres casos.
  • Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera professional.
  • Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els objectius en salut i per l'avaluació dels programes.
  • Fomentar estratègies en relació a l'exercici físic, l'alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d'embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l'ús de drogues il·legals, i l'educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables.
  • La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l'abordatge de les drogodependències, especialment tabac i alcohol, però també heroïna, cocaïna, drogues de síntesis i altres substàncies addictives. Els programes d'acció front les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris, rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d'atenció a la drogaaddicció estaran integrats als serveis de salut mental.
  • Donar suport a la lluita contra la SIDA, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes. Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió sexual, fomentant l'ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre sexualitat en centres educatius i centres cívics i repartiment de preservatius gratuïtament, especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, ...).
  • Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogaaddictes, per evitar el contagi de la SIDA a través de xeringues infectades.
  • Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la malaltia de la SIDA (només portadores del virus), proporcionar gratuïtament la medicació que necessiten per no desenvolupar-la. En el cas de persones que ja tinguin la malaltia, procurar que disposin del màxim d'atencions mèdiques possibles.
  • Dotar de més mitjans a la sanitat pública per a fer front als malalts/es d'anorèxia, bulímia i altres trastorns de l'alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut. Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu del menjar dels "fast-food" i fomentar la pràctica d'exercici físic, per combatre la sedentarietat.
  • Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió sanitària.
  • Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local, adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori.

Mesures per millorar la gestió del Institut Català de la Salut

  • Dotar cada hospital i equip d'Atenció Primària de l'ICS d'elements efectius d'autonomia de gestió.
  • Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l'ICS, amb la participació de l'Administració local.
  • Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la gestió de l'Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut.

Mesures per garantir l'ús racional dels medicaments

  • Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l'ús racional dels medicaments (ciutadans, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors, indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element estratègic per a l'avaluació del consum de fàrmacs.
  • Desenvolupar un programa de qualitat en l'àmbit del medicament dins d'un marc normatiu per l'acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament.
  • Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la informació i crear preus de referència propis del sistema.
  • Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d'atenció primària. Cercar el consens amb tots els agents implicats entorn d'un nou sistema de retribució de les oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels professionals farmacèutics, per tal d'impulsar les modificacions legals pertinents.
  • Impulsarem programes globals d'Atenció Farmacèutica amb la coordinació de l'Oficina de Farmàcia i els Centres d'Atenció Primària que incloguin la detecció, correcció i prevenció dels problemes associats a l'incompliment dels tractaments i els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als medicaments.
  • Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i contractació de les Oficines de Farmàcia, en aplicació de les seves competències. Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les especials característiques de cada territori.
  • Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un codi ètic de les polítiques de promoció i que premi la inversió en recerca.
  • Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació.
  • Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels medicaments.
  • El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més gran sobre la salut pública catalana i la global.

Mesures per regular les medicines naturals

  • Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o complementaris i alternatius de l'actual medicina convencional. Oferir garanties de qualitat en l'ús de les medicines naturals: acreditació i homologació d'ensenyaments, centres i professionals.
  • Instar l'Estat a regular les medicines naturals en l'àmbit de les seves competències i instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el marc de la UE.

Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu

  • Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital.
  • Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals, on es rendeixin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s'ha de fer un seguiment la qualitat del sistema, i dels òrgans de participació ciutadana s'ha d'avaluar el grau d'acompliment dels objectius plantejats en els Plans de Salut per a cada regió sanitària.
  • El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del dret a la segona opinió en malalties de pronòstic greu a través del metge de capçalera.
  • Es donarà suport a les associacions de ciutadans en defensa dels drets dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i s'establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el model organitzatiu dels serveis que reben.
  • Les organitzacions i grups d'ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats - tot i que puguin expressar-les de manera fragmentada- i per tant, cal fomentar i donar suport a la seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el sistema sanitari.
  • L'accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L'ús dels mitjans necessaris ha de permetre al ciutadà accedir i moure's a través del sistema des de qualsevol lloc. La historia clínica compartida -amb la garantia de la protecció de les dades confidencials- facilitarà la informació. Els ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del privat.

Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris

  • Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d'incentius, per a tota la xarxa sanitària, que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària.
  • Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la xarxa pública.
  • Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els dèficits més grans.
  • Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a la gestió com als plantejament d'objectius clínics.
  • Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant l'envelliment, les noves migracions, la demanda i l'ús dels serveis, l'àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials.
  • La infermeria ha de veure potenciat el seu rol, tant comunitari com el seu paper fonamental en: l'atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran dependent, l'educació per a la salut, la promoció d'hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com el paper assistencial a l'àmbit hospitalari.
  • Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries (salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris, fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d'infermeria, determinant-ne les funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria.
  • Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin tan sols de caire econòmic, si no també de caire social: jornades de descans, períodes de formació subvencionats, reciclatge en altres centres, etc.
  • Fomentar una política laboral en la que el personal sanitari assistencial després de determinats anys d'exercici pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu.

Mesures per reformar l'Administració sanitària catalana per tal de millorar els seus serveis

  • Promoure una llei de modernització i qualitat del Sistema Català de Salut.
  • Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d'altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres.
  • Les inversions tindran les característiques següents:
    - Quantificarem l'import de les inversions traslladades als proveïdors així com les necessitats no cobertes pels propers quatre anys. S'elaborarà un pla de refinançament de les inversions.
    - Elaborarem també un pla específic d'inversions, reposicions i recursos de l'ICS necessaris en els propers vuit anys.
    - Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l'esforç dels proveïdors, amb l'ampliació del seu abast a l'atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat.
    - Es mantindrà el pla d'inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d'euros) però es clarificarà el sistema d'endeutament o pagament per part del sistema públic de salut.
  • Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d'instal·lacions o equips mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l'ús de les instal·lacions matí i tarda, d'una forma més intensiva.
  • Establir sistemes eficaços de coordinació entre l'atenció hospitalària i la primària, per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el cost i, sobre tot, per donar un servei més eficaç i eficient al ciutadà.

 
 
 
  Propostes del PPC sobre Sanitat:  
     
 

Propostes per a millorar l'atenció sanitària.

Gestió sanitària

  • Establir un nou marc d'organització, efectiu i eficient, de l'activitat assistencial basat en un estil de gestió que es fonamenti en la direcció d'equips qualificats per transformar progressivament els hospitals i centres assistencials en organitzacions de coneixements, amb l'objectiu d'avançar cap a la presa de decisions assistencials.
  • Tanmateix, és imprescindible que cada nivell del sistema assumeixi les seves funcions, s'eliminin duplicitats i es defineixin mètodes d'avaluació de direcció per objectius amb resultats pactats i de control homogenis basats en el consens professional.
    Aquestes noves estructures han de contribuir a millorar l'atenció sanitària dels ciutadans i ciutadanes i obtenir qualitat i eficiència en el servei, flexibilitzar i modernitzar el sistema sanitari, tot orientant les organitzacions entorn al pacient i les seves necessitats, donat que el ciutadà s'ha de considerar com un subjecte de drets i no només com un simple perceptor de serveis.

Professionals

  • Implantar progressivament les reformes organizatives i retributives dels facultatius de la sanitat, encaminades a incrementar la seva participació en el model d'organització dels centres sanitaris i en l'organització dels propis serveis d'atenció primària, potenciant l'autonomia de la gestió com a mecanisme d'implicació i compromís, amb l'objectiu d'incrementar la motivació dels professionals i augmentar el seu rendiment tot millorant l'eficiència dels centres sanitaris.
  • Promoure la formació continuada dels professionals sanitaris en funció dels objectius de cada organització sanitària.
  • Equiparació salarial dels professionals de la Xarxa d'utilització pública amb els professionals de l'ICS.

Atenció sanitària

  • Garantir que el temps màxim d'espera sigui de sis mesos en els procediments quirúrgics de patologies amb garantia establerts a tots els centres sanitaris del territori, tenint en compte el criteri dels professionals per a la seva priorització. Així com garantir l'assistència en qualsevol altre centre concertat o privat quan no es compleixin aquests terminis
  • Portar a terme les reformes que siguin necessàries per corregir les deficiències que s'estan produint en les organitzacions hospitalàries per poder fer front a la reducció de les llistes d'espera en les patologies amb temps de garantia.
  • Establir el termini màxim d'espera en consultes i proves diagnostiques, garantint l'assistència en qualsevol altre centre concertat quan no es compleixin aquests terminis, amb la finalitat de reduir els temps d'espera, especialment en exploracions per diagnòstic de patologia oncològica.
  • Estendre a tots els centres de referència de Catalunya el programa de diagnòstic ràpid davant la sospita de diagnòstic de càncer. Així com finalitzar l'extensió del programa de cribatge del càncer de mama a totes les dones de Catalunya entre 50 i 64 anys.
  • Crear un registre únic de càncer de Catalunya.
  • Garantir el dret a la segona opinió i en aquest sentit modificarem la llei d'ordenació sanitària de Catalunya per establir els procediments corresponents per poder fer-ho efectiu
  • Garantir la lliure elecció de metge especialista i de centre sanitari, mitjançant l'inici de les reformes organitzatives i funcionals que incloguin els criteris d'actuació per a fer efectiva la lliure elecció de metge entre els especialistes que desenvolupen l'activitat.
  • Establir temps mínims de visita de 10 minuts en els centres d'atenció primària.

Atenció primària

  • Augmentar la capacitat resolutiva de l'atenció primària, incrementant l'accés dels metges del primer nivell assistencial a un ampli catàleg de proves diagnostiques, amb les dotacions tecnològiques necessàries per portar-les a terme.
  • Elaborar i presentar un Pla per millorar la coordinació de l'atenció primària i hospitalària, mitjançant la creació de comissions paritàries d'atenció primària i especialitzada.
  • Adequar els mitjans professionals i materials de les àrees bàsiques a les necessitats.

Atenció especialitzada

  • Elaborar un programa per a la remodelació i modernització dels hospitals de l'ICS amb les dotacions tecnològiques necessàries, que inclourà les construcció de nous hospitals.
  • Adequar l'assistència hospitalària d'aguts a les necessitats de la demanda, per millorar l'eficiència entre d'altres aspectes de la gestió de les llistes d'espera o l'atenció d'urgències, veritables dispositius d'atenció continuada.

Atenció domiciliària

  • Estendre els programes d'atenció domiciliària programada amb equips de suport, especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, immobilitzades i a la gent gran a tota Catalunya, amb l'objectiu de prestar una atenció sanitària integral a les persones grans que ho requereixin de manera coordinada amb els hospitals i amb els serveis socials.
  • Potenciar mètodes d'atenció alternatius, com ara la telemedicina, amb la finalitat de resoldre problemes de salut sense necessitat de desplaçar als malalts, amb coordinació entre els diferents nivells assistencials, amb l'objectiu d'apropar l'assistència sanitària als ciutadans amb dificultats de desplaçament, i poder així reduir la institucionalització residencial innecessària que permetria mantenir a la gent gran dins el seu entorn familiar i social.

Atenció sociosanitària

  • Reforçar la xarxa sociosanitària, en el marc del pla sociosanitari 2000-2005 per poder disposar, abans d'acabar l'any 2004, de 3.000 nous llits sociosanitaris i nous equips d'avaluació integral ambulatòria i cures pal·liatives, per adequar els serveis a la demanda i als objectius del Pla de salut.
  • Millorar la qualitat dels serveis i especialment la coordinació amb els diferents nivells assistencials, com l'atenció primària i l'hospitalària; augmentar d'un 20% el nombre de places; pla integral d'atenció a les persones amb problemes de salut mental, que desenvolupi programes d'actuació en l'àmbit de la prevenció, l'atenció precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb els diversos sectors, departaments, administracions i que doni suport especialment a les famílies.
  • Desenvolupar i dotar el pla d'Alzheimer per poder donar atenció integral a les persones afectades amb mesures de suport, i articular els programes i els ajuts que cal destinar amb la col·laboració de diferents entitats i organitzacions familiars.

Salut mental

  • Desenvolupar i dotar suficientment el Pla integral d'atenció a les persones amb problemes de salut mental, que desenvolupi programes d'actuació en l'àmbit de la prevenció, l'atenció precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb els diversos sectors, departaments, administracions i que doni suport, especialment, a les famílies.-
  • Definir el paper de l'atenció primària en l'atenció a la salut mental, en la detecció de la malaltia i la col·laboració en el seguiment dels malalts, en la derivació als dispositius específics del sistema. Per això cal formar i implicar els metges d'aquest nivell assistencial.
  • Integrar tots els nivells de la salut mental al sistema sanitari i reforçar el Pla de Salut Mental amb la inclusió d'un calendari d'inversions en els centres psiquiàtrics de Catalunya, tot i establir recursos assistencials alternatius a l'hospitalització, especialment l'atenció especialitzada ambulatòria, els centres de dia, amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera d'aquest àmbit sanitari.
  • Garantir l'atenció multidisciplinària i la continuïtat assistencial mitjançant l'articulació amb la resta de serveis sanitaris i socials.
  • Desplegar els serveis d'urgències psiquiàtriques a tot el territori, incrementant els recursos i els programes dels equips de salut mental tant en l'hospitalització d'urgències com en les urgències domiciliàries.
  • Promoure acords de col·laboració amb les associacions d'autoajuda per a familiars de malalts psiquiàtrics.
  • Preveure un increment del 25% dels recursos destinats a salut mental per solucionar progressivament les mancances del servei existent.
  • Portar a terme polítiques transversals entre els departaments afectats per donar resposta a les necessitats dels pacients amb mesures de suport adequades en l'àmbit sanitari, social, educatiu i laboral, per facilitar llur integració en la societat i potenciar la seva autonomia.

Anorèxia i Bulímia

  • Promoure i implementar, en el marc del Pla Interdepartamental per a l'anorexia i la bulímia, els programes d'atenció precoç i atenció als trastorns de la conducta alimentària, mitjançant protocols d'actuació conjunta en els nivells primari i especialitzat de l'atenció sanitària, amb la finalitat de fer front a aquest important problema sanitari i social, així com a potenciar les mesures de prevenció i ajut a les famílies amb persones afectades.

Ús racional dels medicaments

  • Elaborar una nova Guia pràctica clínica, protocols terapèutics de selecció de medicament i elements de suport a la prescripció, que inclogui les mesures per a l'ús racional dels medicaments, amb la finalitat de contribuir a la contenció de la despesa de farmàcia, així com a promoure la utilització de medicaments genèrics i preus de referència entre els professionals mèdics i farmacèutics i a fomentar l'educació sanitària dels ciutadans i ciutadanes per fomentar l'ús racional dels medicaments i reduir l' automedicació i l'acumulació de medicaments.
  • Promoure una cultura sobre la utilització correcte dels medicaments i el seu us racional entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en col·laboració amb tots els operadors, mitjançant la promoció de campanyes informatives sobre comportament saludable i el risc de l'automedicació.

Noves tecnologies en la sanitat

  • Implantar Intranet a totes les àrees de salut, incorporant-hi les històries clíniques, la gestió dels serveis sanitaris i la intercomunicació entre unitats i professionals, amb la finalitat que tots els agents implicats s'hi puguin connectar, inclosos els professionals de la sanitat, per facilitar la cooperació entre centres.

Malalties minoritàries

  • Constituir les unitats o consultes pluridisciplinàries especifiques pel tractament en els centres de referència amb l'objectiu de poder fer un tractament integral dels malalts de fatiga crònica, fibromiàlgia tot dotant-los dels recursos materials i humans que siguin necessaris per portar-ho a terme.

Concerts sanitaris

  1. Modificar els contractes de gestió de prestació de serveis sanitaris en règim de concert, en els següents termes:

    a) Establir contractes de compra, de durada quadriennal i amb autorització de despesa plurianual, que incloguin clàusula de revisió de l'IPC, i amb regulació de volum de compra d'acord amb l'activitat, per poder comprar a termini mitjà i per processos, tant en l'àmbit hospitalari com en l'ambulatori, amb la finalitat d'afavorir l'organització dels centres i els serveis amb eficàcia i estabilitat.

    b) El contracte de compra de serveis especificarà els serveis que es compren, el detall de les característiques i el seu preu serà alhora just per als centres, amb terminis d'eficàcia i, per tant de pagament, assumibles i que no afegeixin un cost financer als proveïdors.

    c) Modificar la modalitat de pagament amb reducció de terminis que no excedeixin els 90 dies des de la prestació dels servei.

    d) Aprovar i publicar, al llarg del primer trimestre de cada any, la contractació dels serveis sanitaris en règim de concert.

  2. Distribuir els recursos disponibles entre els diferents proveïdors a partir de criteris i objectius homogenis, flexibles i adaptables a les necessitats, amb dotacions suficients i equilibri financer, per anivellar el preu/unitat al cost real, i també per eliminar progressivament la marginalitat, per garantir la viabilitat econòmica dels centres sanitaris.
  3. Establir un nou model de contraprestació que contribueixi a incentivar la qualitat i l'eficiència dels resultats. En aquest context, crear una central de resultats que permeti avaluar i comparar de manera homogènia tots els proveïdors i la seva relació cost/benefici, per conèixer l'eficàcia dels procediments i de les terapèutiques emprades.
  4. Separar definitivament les entitats i les activitats de finançador, comprador i proveïdor, per evitar interferències de l'Administració en la gestió dels proveïdors i per garantir l'autonomia dels centres sanitaris.

Nou mapa sanitari

Elaborar un Mapa Sanitari Bàsic de Catalunya amb els següents criteris:

  • Equitat de resolució per regió sanitària en totes les línies d'atenció primària, aguts, sociosanitària i salut mental.
  • Establiment de nivells reals de resolució a assolir pels hospitals d'aguts en cada regió sanitària: hospitals generals bàsics i hospital de referència.
  • Establiment dels costos assumibles en base a la resolució a assolir pels hospitals. Creació de la "Regió Sanitària de Catalunya" per a la planificació de la resolució, i el finançament, de tot allò no assumible per a les regions sanitàries per raons de volum i/o de concentració de tecnologia (actual "terciarisme"). Alternativa al mixt actual que el Consorci Sanitari de Barcelona gestiona, perquè aquest gestioni el mateix que un altra regió sanitària.
  • Anàlisi qualitatiu i quantitatiu de la demanda dels no censats a Catalunya. Integració de l'ICS en el SCS d'acord amb la LOSC i adequació dels seus serveis centrals i territorials.
  • Regulació de la intermediació de la gestió en el sector concertat.
  • Regulació normativa assumible pel finançador i autonomia de gestió real.


 
 
 
  Propostes d'ERC sobre Sanitat:  
     
 

UNA NOVA CULTURA DE LA SALUT

Objectius

  1. Promoure el canvi de l'actual model sanitari basat en l'atenció a la malaltia per un de nou, centrat en la promoció de la salut.
  2. Impulsar una sanitat pública catalana arrelada a la nostra realitat nacional, sense interferències harmonitzadores per part del govern espanyol i amb la vista posada en una desitjable coordinació amb la resta de sistemes sanitaris europeus.
  3. Treballar des d'una perspectiva sanitària contra les desigualtats i la marginació social per evitar els efectes negatius que produeixen en la salut de les persones.
  4. Posar a la ciutadania com a centre/eix del nou model sanitari.
  5. Assolir la màxima determinació de tothom per eradicar els maltractaments (de gènere, envers els infants, la gent gran, etc.) de la nostra societat.

Mesures

  1. Crear una Agència de la Salut Pública per a tot el territori català, que comprengui totes les funcions que li són pròpies, i no una entitat limitada a la protecció de la salut, tot i respectant les competències existents dins l'àmbit municipal. Aquesta Agència ha de servir per afrontar la reforma i la modernització de la salut pública al nostre país, d'una manera global i no fraccionada.
  2. Aplicar a Catalunya de forma decidida, dins l'àmbit de la salut laboral, les directives de la Unió Europea i els consells i recomanacions internacionals.
  3. Desplegar una política específica catalana de salut laboral que en prioritzi els aspectes preventius i identifiqui i combati les causes dels alts nivells de sinistralitat que es donen al nostre país.
  4. Fomentar la Cultura de la Salut entre la població escolaritzada de manera coordinada amb les administracions locals, per tal d'assegurar una bona educació sanitària i de promoció de la salut, posant un èmfasi especial en el coneixement dels riscos per a la salut lligats als hàbits individuals i col·lectius d'aquesta població diana.
  5. Treballar des de l'àmbit sanitari contra la violència de gènere, assessorant les víctimes sobre els seus drets i assistint-les físicament i psicològica.
  6. Afavorir la humanització de les consultes mèdiques i d'infermeria, dotant-les del temps necessari i dels recursos humans perquè esdevinguin efectives. En aquest sentit, donem tot el nostre suport a la campanya "deu minuts per visita" en el camí d'adequar l'oferta del sistema sanitari públic a la seva demanda real.
  7. Incrementar la catalanització de tot el Sistema Sanitari (tant públic, com privat) per tal d'evitar reductes de serveis aliens a la progressiva normalització cultural del país. Cal impulsar, doncs, l'ús real i el coneixement suficient de la nostra llengua dins del sistema sanitari català.
  8. Fomentar la necessària coordinació entre l'àmbit sanitari i el social per avançar cap a la desitjable perspectiva bio-psico-social de la salut. Així, cal potenciar els recursos materials i humans per apropar els professionals de la salut mental i els traballadors socials als CAP i als Serveis hospitalaris que ho precisin, per abordar d'una manera conjunta el procés d'emmalaltir i l'esforç per guarir i reinserir socialment.
  9. Afrontar d'una manera decidida el creixent fenomen de la dependència, individualitzant cada cas per valorar-ne la millor teràpia. Així, sense renunciar als recursos derivats dels serveis col·lectius ni al necessari increment de clíniques i institucions destinades a pal·liar les necessitats de les persones amb disautonomies severes, cal potenciar el paper dels professionals d'infermeria en l'atenció domiciliària i sanitària cap a aquest segment de la ciutadania.

MILLORAR L'ATENCIÓ A DETERMINATS COL·LECTIUS

Objectius

  1. Millorar i ampliar l'assistència sanitària específica de les dones.
  2. Garantir l'accés efectiu a la xarxa pública de serveis de salut de les persones nouvingudes en les mateixes condicions que la resta de la ciutadania.
  3. Afavorir una millora en la prevenció i el tractament de les toxicomanies que faciliti la seva cura i la seva reinserció social.

Mesures

  1. Garantir la formació per als i les professionals de l'àmbit sanitari sobre les diferències anatòmiques, histològiques, fisiològiques, bioquímiques i microbiològiques entre homes i dones, tot establint circuits de coordinació entre les diferents àrees implicades, per tal que siguin aplicables aquests coneixements d'una forma integral.
  2. Elaborar un estudi per a la creació d'indicadors de salut que tinguin en compte els diferents factors (sociodemogràfics, laborals, econòmics, relacions socials, lleure, impacte de l'ús del temps…), que produeixen les malalties i els trastorns crònics més comuns a les dones.
  3. Millorar els serveis de planificació familiar i anticoncepció, dotant-los de més personal i pressupost, així com potenciar l'assistència per a la interrupció de l'embaràs als centres públics.
  4. Afavorir l'accés lliure de les dones joves als centres de planificació familiar i anticoncepció i serveis ginecològics.
  5. Augmentar el nombre d'especialistes en els camps de malalties més freqüents del col·lectiu de dones. Convocar, per primera vegada des de la creació de l'ICS, les places de ginecologia i obstetrícia assignades als CAP.
  6. Implementar mesures específiques d'educació, especialment a l'adolescència, per tal de combatre l'aparició de trastorns del comportament alimentari, tals com l'anorèxia i la bulímia, que principalment afecten un percentatge elevat de dones.
  7. Impulsar i dotar econòmicament el programa interdepartamental per lluitar contra la violència domèstica, amb atenció mèdica i psicosocial a les dones que la pateixin i formant el personal mèdic i sanitari per tal de propiciar una major implicació en la detecció d'aquest tipus de violència.
  8. Formar personal específic destinat als CAP d'aquelles zones amb un percentatge més alt de persones immigrades, per tal d'atendre les següents funcions:
    a) Reforçar la feina dels treballadors/res socials en tots aquells aspectes relacionats amb l'acolliment i la integració al sistema sanitari català de les persones immigrades.
    b) Supervisar els programes sanitaris específics per a la població immigrada de manera no discriminatòria (vacunacions, tractament de patologies que específicament, encara que sigui de manera minoritària, es presenten entre el col·lectiu d'immigrants, com ara la detecció i tractament de la tuberculosi o el tractament del xarampió, seguiment de l'embaràs, planificació familiar...).
    c) Fer de mediadors entre el sistema i les comunitats de persones immigrades que es puguin constituir (activitats informatives, educacionals, etc.), des d'una estratègia sanitària integral.

Facilitar l'accés de les persones als serveis sanitaris

ATENCIÓ PRIMÀRIA (ABS)

Objectius

  1. Apostar de manera decidida per l'Atenció Primària com a porta d'entrada al sistema sanitari i com a instrument resolutiu de les patologies més prevalents entre la població catalana.

Mesures

  1. Potenciar la figura i les funcions del metge o metgessa de capçalera i adequar les plantilles a un màxim de 1.500 usuaris per Unitat Bàsica Assistencial, corregint si cal la ràtio a la baixa en funció de l'edat mitjana de la població assignada i de la utilització que se'n faci.
  2. Eliminar definitivament, com marca la reforma de l'Assistència Primària, les assignacions poblacionals mitjançant "cartilles" que, encara ara, són susceptibles d'activitats qualificables d'irregulars.
  3. Prendre les mesures necessàries perquè el personal mèdic d'atenció primària disposi d'un mínim de 10 minuts per visita.
  4. Dotar els centres d'atenció primària dels recursos humans, materials i pressupostaris necessaris.
  5. Afavorir l'autogestió progressiva de les ABS incentivant la corresponsabilització de professionals i usuaris en el seu funcionament.
  6. Promocionar amb temps i recursos la investigació en aquest nivell assistencial entesa com a complement imprescindible per millorar-ne la qualitat i la funció social que l'atenció primària realitza.
  7. Fer compatible la lliure elecció de metge per part dels usuaris amb càrregues assistencials similars pel que fa als professionals.
  8. Implantar de manera definitiva la cita prèvia, la història clínica i la targeta individual sanitària per a cada usuari.
  9. Modificar dels horaris en els centres d'atenció primària per una millor compatibilitat amb els horaris laborals de les famílies i els escolars.
  10. Impulsar la promoció de la salut des de l'atenció primària, posant-hi els recursos necessaris perquè deixi de ser una funció testimonial i voluntarista.
  11. Integrar a l'atenció primària la planificació familiar en el context de les consultes de ginecologia i obstetrícia. Realitzar la primera convocatòria d'aquestes places des de l'inici de la reforma de l'atenció primària.

ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA I ESPECIALITZADA

Objectius

  1. Millorar l'assistència hospitalària, la seva organització interna i el seu potencial investigador.
  2. Millorar l'atenció sociosanitària i adaptar el sector assistencial a l'increment de la prevalença de les patologies cròniques i degeneratives.

Mesures

  1. Impulsar un sistema únic de coordinació de les urgències sanitàries i les emergències mèdiques per a tot el territori català; cap persona d'aquest país no pot restar al marge d'aquest sistema únic per motius d'aïllament territorial o baixa densitat de població.
  2. Implantar serveis d'urgències infantils específics a la xarxa d'atenció primària i hospitalària.
  3. Introduir una ràtio màxima de 900 menors de 14 anys per pediatre i de 1.800 menors de 14 anys per infermera.
  4. Potenciar el màxim de recursos i mesures possibles per disminuir les llistes d'espera:
    a) Incrementant la dotació pressupostària.
    b) Ampliant l'horari d'utilització dels quiròfans.
    c) Aplicant criteris d'incompatibilitat i adequant convenientment els salaris als estàndards de la UE.
    d) Monitoritzant periòdicament les llistes d'espera a nivell nacional per detectar-ne, amb la màxima celeritat, les possibles disfuncions i establir-hi les oportunes mesures correctores.
  5. Augmentar el nombre de llits hospitalaris per a malalts crònics i terminals, així com les places en centres de curta estada, disminuint els entrebancs burocràtics que dificulten i retarden els ingressos.
  6. Afrontar els reptes que plantegen les malalties minoritàries mitjançant:
    a) L'increment i el reforç de la investigació en relació a aquestes malalties.
    b) La garantia de subministrament a càrrec de la sanitat pública dels medicaments que necessiten aquests pacients.
    c) La millora de la informació i el suport que reben aquests malalts, així com difondre les malalties minoritàries als centres d'atenció primària i especialitzada.
    d) L'impuls de les unitats de referència per l'estudi, diagnòstic i tractament de les malalties rares.
  7. Vetllar per tal que el tractament del dolor, com a element clau en el tractament de bona part de les patologies, sigui considerat com una prioritat.

Millorar la gestió i l'eficiència del sistema sanitari català

GESTIÓ DE LES ÀREES BÀSIQUES DE SALUT I L'ATENCIÓ PRIMÀRIA

Objectius

  1. Defensar un model sanitari públic, universal i gratuït amb una unitat d'oferta, igual per a tothom, amb un caràcter equitatiu i de lliure accés per a tota la població que conformi una sanitat pública i universal, sense exclusions per nivell de renda, ni per origen geogràfic ni per cap altre motiu discriminatori.
  2. Posicionar-se clarament en contra dels reiterats intents d'erosió de la sanitat pública que estan realitzant el PP i CiU per tal de defensar una sanitat pública, defensant l'assegurança única, pública, universal i solidària.
  3. Finalitzar amb transparència i responsabilitat el desplegament de la reforma de l'Atenció Primària, tot dotant els equips d'atenció primària de tots els recursos necessaris perquè puguin ser realment la porta d'entrada del sistema sanitari.

Mesures

  1. Replantejar el procés de la privatització de la gestió de l'assistència primària a Catalunya, a partir del següents criteris:
    a) Realitzar un estudi que permeti avaluar el funcionament i els resultats de l'assistència primària a Catalunya, tant dels centres gestionats per l'ICS, com dels que se n'ha diversificat la gestió i fer-ne públics els resultats.
    b) Endegar mesures per tal de conèixer els indicadors de salut de la població de cada Àrea Bàsica de Salut els indicadors de satisfacció dels usuaris, l'estalvi en despesa farmacèutica i d'altres indicadors que puguin ser d'interès en aquesta qüestió, en funció de l'especificitat de cada àrea.
    c) Constituir una comissió mixta al Parlament de Catalunya amb la participació del Govern, dels grups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya i dels representants dels sectors professionals, científics, sindicals i dels usuaris, que tingui, com a principals objectius, l'avaluació de l'estudi anterior, així com de la redacció de les propostes consensuades de futur en relació a l'atenció primària.
    d) No plantejar cap nova adjudicació de la gestió de centres d'assistència primària, fins a la finalització de l'esmentat estudi i el debat públic de les seves conclusions.
    e) Garantir que, en cap cas, serà adjudicada la gestió d'àrees bàsiques de salut i de centres d'atenció primària a entitats privades amb finalitat de lucre.
  2. Proposar de manera consensuada entre professionals sanitaris, usuaris, sindicats, organitzacions professionals i grups polítics una solució de futur per tal d'assolir una assistència primària a Catalunya eficaç, eficient, que sigui de caràcter públic i universal i capaç d'afrontar els reptes de futur de coordinació real i efectiva amb els serveis de caràcter social, tant de l'àmbit local, comarcal com nacional, i també amb l'atenció hospitalària.
  3. Dotar els equips d'atenció primària de tots els recursos necessaris perquè puguin desenvolupar les nombroses tasques encomanades.

REFORMA DE LA GESTIÓ DELS RECURSOS

Objectius

  1. Incrementar els recursos econòmics del sistema sanitari de Catalunya i reduir el dèficit sanitari.
  2. Desenvolupar instruments de gestió que promocionin la distribució equitativa i eficient dels recursos humans i econòmics per obtenir la màxima qualitat del Sistema Sanitari, afavorint la descentralització, la transparència i la democratització del Sistema.
  3. Millorar la transparència en la gestió dels recursos esmerçats en la sanitat pública.

Mesures

  1. Impulsar la reforma del finançament sanitari, inclòs dins del model general de finançament de Catalunya, a partir d'una major sobirania sobre la determinació dels elements del sistema i una major flexibilitat dels instruments que poden generar finançament.
  2. Aprofundir en la participació dels professionals i en la millora de les estructures hospitalàries i el seu funcionament.
  3. Assignar les dotacions pressupostàries necessàries.
  4. Afrontar el dèficit de la XHUP i establint mesures correctores.
  5. Equiparar els salaris dels professionals sanitaris dels centres hospitalaris que formen part del sector sanitari públic.
  6. Adequar les plantilles a les necessitats assistencials i de recerca.
  7. Incrementar la inversió destinada a la formació continuada dels professionals sanitaris i a la recerca mèdica en tots els nivells assistencials pel que representen d'augment en la qualitat del sistema sanitari.
  8. Estudiar un replantejament dels plans formatius de les professions sanitàries en el postgrau per adaptar-les a les noves necessitats de la població.
  9. Reclamar al govern central la competència per decidir el nombre de places de metges interns residents (MIR) que s'ofereixen i de quines especialitats per tal que s'adaptin a les necessitats catalanes.
  10. Definir un model organitzatiu estable de treball en i entre els diferents nivells assistencials, fomentant l'ús de les noves tecnologies de la informació amb un escrupulós respecte a la seva confidencialitat d'acord amb la Llei de protecció de dades.
  11. Fomentar la participació dels diversos agents implicats en el sistema sanitari.
  12. Potenciar l'associacionisme en aquest sector a partir del reconeixement de la importància de la tasca que desenvolupen les diferents associacions, així com de garantir el suport i els recursos suficients per desenvolupar la seva feina.



 
 
 
  Propostes d'ICV-EA sobre Sanitat:  
     
 

El Model d'ICV-EA

Model de salut i assistencial

El dret a la protecció de la salut per a tots els ciutadans és un dels drets fonamentals d'un Estat democràtic. Aquest dret a la salut l'entenem en un sentit propi i positiu, i no el definim en contraposició al concepte de "malaltia". Interpretem la salut com una eina per a la promoció de l'individu en el pla personal i social i, en aquest sentit, com un instrument en el diàleg persona-natura i, per tant, en la transformació progressiva de la societat. Interpretem la carència de salut, en conseqüència, com una limitació en aquest diàleg potenciador per a la persona, entesa com un ens individual i col·lectiu. Afirmem d'interpretacions biologistes, que està clarament relacionada amb fenòmens socials com la divisió de classes, l'atur o la cultura.
Les propostes d'ICV-EA van encaminades a fer que els serveis de salut, perquè efectivament es centrin en els ciutadans i ciutadanes, es regeixin per un principis d'equitat, cerca eficient de la salut de la col·lectivitat i atenció holística de la persona, amb decidit rebuig dels interessos particulars o corporatius que debilitin aquests principis. Des del punt de vista assistencial el criteri central per l'aplicació d'aquests principis és el de la integració assistencial. Des del punt de vista d'organització i gestió és la substitució de l'actual XIPP (xarxa d'interessos particulars i privats) que està ofegant la denominada XUP (xarxa d'utilització pública), per un efectiu Servei Català de la Salut responsable únic, però ben descentralitzat, de la sanitat pública i universal.

Model basat en un nou pacte polític i social

Les necessitats assistencials han variat molt com a conseqüència dels canvis demogràfics, socials i tecnològics; aquest fet, unit al creixement anàrquic del sistema i a la manca de prioritats per part del Departament de Sanitat, sempre a remolc d'interessos privats, caciquistes o corporatius, fa que es requereixi una reordenació del sistema sanitari.
És necessari un nou pacte polític i social sobre el sistema sanitari. Un nou pacte social que definim com el "Pacte pel coneixement i l'atenció a la salut personalitzada". Un pacte per un sistema sanitari basat en el coneixement àgil i rigorós de la salut de les persones, de la societat i de les possibilitats actuals i concretes de millorar-la, mitjançant una atenció que emprant els mitjans tecnològics avançats sigui, sobretot, personalitzada, gens distant ni burocràtica. La materialització d'aquest pacte comporta:

  • La revisió del mapa sanitari de Catalunya per adequar-lo a les necessitats actuals, valorant la resolució del sistema, establint objectius i prioritats en la seva execució i preveient-ne el finançament. Un mapa sanitari no sols d'edificis i serveis, sinó també de recursos humans. Cal planificar les professions i especialitats que precisa, ara i en el futur, la salut dels catalans i de les catalanes i la seva distribució en el territori. Cal planificar i actualitzar les previsions de les persones que treballen en el sector sanitari per una bona adaptació a les necessitats canviants i les preferències de la població
  • Creació d'una Mesa de Reordenació del Sistema Sanitari, amb la participació del Departament de Sanitat, els Ajuntaments, la patronal, els sindicats més representatius i associacions i entitats representatives dels usuaris i usuàries i dels veïns i veïnes.
  • Constitució de Consells Participatius de Salut en les Regions i Sectors sanitaris en els que els ciutadans i els seus representants valorin, amb col·laboració dels professionals assistencials, els problemes de salut, l'adequació entre els serveis de que disposen i els problemes de salut i es pronunciïn sobre les preferències dels ciutadans en les alternatives de millora.

Salut Pública

La salut pública contempla dos eixos bàsics, la protecció de la salut adreçada a la prevenció dels efectes negatius que, diversos elements del medi poden tenir sobre les persones, i la promoció de la salut, fomentant en les persones estils de vida saludables.

  • Integració real del subsistema de salut pública en el conjunt del sistema sanitari global català.
  • Potenciació de polítiques de salut, multidisciplinars propiciant que les opcions més favorables en quant a estil de vida i hàbits, siguin també les mes fàcils d'assolir per a la ciutadania, creant entorns favorables, basats en la preservació del medi ambient i dels recursos naturals, possibilitant el desenvolupament d'hàbits individuals saludables, mitjançant l'informació i l'educació sanitàries.
  • Potenciació de polítiques integrals de lluita contra les desigualtats, la marginació i els factors que l'afavoreixin, especialment en relació amb les problemàtiques derivades de diferències socioeconòmiques, de gènere, orientació sexual, immigració, drogodependències i SIDA.
  • Propugnem la creació d'una Agència de Salut Pública depenent del Departament de Sanitat, per ordenar i coordinar tots els i les professionals de les diferents administracions i establir criteris d'actuació, tot respectant l'autonomia de les administracions locals amb representació en els seus òrgans de govern. Creiem que si bé l'aprovació de la Llei de Protecció de la Salut i la proposta de creació de l'Agència de Protecció de la Salut aporten nous elements positius, no constitueix més que un abordatge parcial al problema essencial de la organització de la salut pública a Catalunya.
  • Potenciació, en una xarxa única, vinculada al SCS, de les activitats d'informació sanitària, vigilància epidemiològica, promoció i protecció de la salut, aplegant les aportacions institucionals presents a cada territori, tenint present, sobretot, els indicadors de desigualtats en salut que afecten els col·lectius de persones en situació de pobresa, persones immigrades, gent gran i, molt especialment i en el seu conjunt, les dones.
  • En seguretat alimentària s'ha de fomentar l'autocontrol de tot el sector agroalimentari, però és evident que els poders públics no han de defugir de la seva responsabilitat que és la de garantir que tots els aliments siguin aptes per al consum, incrementant els controls sistemàtics a tots els nivells.
  • Cal dirigir i potenciar els esforços del subsistema de salut pública a la identificació i prevenció dels riscos derivats del medi ambient i la seva contaminació i de la seguretat dels aliments i aigües de consum.
  • Increment del control sistemàtic de la qualitat ambiental, especialment en els terrenys de la legionel-losi, contaminació ambiental, i qualitat de les aigües de consum. Establiment de polítiques municipals integrals dirigides a la millora de la qualitat ambiental, incentivant les polítiques d'autocontrol, i també incrementant els controls sistemàtics per part de l'autoritat sanitària.
  • En promoció de la salut: fomentar estils de vida saludables, tant de manera individual com col·lectiva, donant informació i educant i també; fent prevenció comunitària mitjançant campanyes de vacunació, mamografies, etc. En el camp de l'educació per a la salut és important tenir en compte altres professionals, com els i les ensenyants -s'hauria d'aconseguir que als centres escolars dins la programació contemplessin programes de prevenció de riscos en el camp de la salut sexual i reproductiva, les drogodependències i l'alimentació- i el paper essencial dels mitjans de comunicació com a creadors d'opinió.
  • Potenciació de polítiques integrals contra la violència infantil i domèstica a la comunitat.
  • Establiment de polítiques d'educació sexual molt especialment dirigides a la disminució de l'embaràs adolescent.
  • Potenciar les polítiques de formació per la prevenció d'accidents i malalties laborals, i incrementar-ne el control per part de l'Administració.
  • Establir polítiques de precaució, minimització de riscos potencials, i anàlisi epidemiològica en front de situacions de les quals la capacitat d'afectació de la salut de la població es desconeixen actualment (radiacions electromagnètiques, etc.)
  • Garantia i potenciació de l'exercici del dret a la informació epidemiològica i de riscos per a la salut cap a la comunitat i des de les Administracions Públiques. Transparència en les actuacions de salut pública.

Model assistencial

Des d'ICV-EA treballem, treballarem i governarem per un sistema sanitari públic amb un model assistencial que es caracteritzi per:

  • Tenir una magnitud humana, integrada, que proporcioni assistència i suport a la persona i a la seva família d'una forma continuada, sense interrupcions.
  • Estar proper i ser fàcilment assequible als usuaris i les usuàries. Sempre àgil per donar resposta a les seves demandes i necessitats; sempre preocupat per donar una atenció satisfactòria.
  • Potenciar les acreditades capacitats dels i de les professionals que hi treballen, facilitant-los els instruments tecnològics i organitzatius adequats i donant el suport i reconeixement que és mereixen.

Per disposar d'un sistema sanitari amb aquesta caracterització cal:

  • Potenciar el paper dels equips d'atenció primària, i en particular el pes de la medicina de família i la pediatria d'atenció primària, en el sistema assistencial. Millorar la personalització en la relació metge/essa-ciutadà/na i infermer/a-ciutadà/na mitjançant: l'ampliació del temps de dedicació dels metges i metgesses de primària a les visites i consultes telefòniques i l'ampliació de les dotacions d'infermeria per a l'atenció domiciliària i a la malaltia crònica. Ús en els consultoris d'historials informatitzats; accés per telecomunicació segura al resum i dades de les històries clíniques dels malalts i de les malaltes generades en d'altres centres.
  • Incorporació de les funcions de treball social, rehabilitació, fisioteràpia, psicologia, d'atenció a la dona i de salut mental, en l'atenció primària, de base local, constituint xarxes integrades amb la resta de serveis d'atenció personal, de caràcter públic, a escala local i comarcal. Establir i potenciar en cada una d'aquestes xarxes un Programa d'Atenció Domiciliària. Especial atenció als problemes de la infantesa i l'adolescència, a les patologies cròniques i a les patologies mentals menors. Vetllar per la detecció de maltractaments i la violència domèstica. Atenció a les noves malalties.
  • Incorporació en la formació reglada del personal sanitari la detecció de violència doméstica i atenció eficient a les victimes.
  • Realitzar el Pla Estratègic del sector. "La salut mental al 2010", a partir de la realitat i la planificació existent, amb la participació de professionals, patronals, associacions, i la participació interdepartamental de diferents conselleries, Benestar, Justícia, Treball i Ensenyament, sota el criteri de l'equitat en el repartiment dels serveis en el territori i amb un major paper de la Conselleria de Sanitat en la planificació, ordenació i el control dels serveis.
  • Integració de la xarxa de Salut Mental a la xarxa sanitària. Coordinació dels centres de salut mental amb els centres de primària. Integració de la xarxa de drogodependèncias i coordinació amb la xarxa sociosanitària per l' atenció als problemes de salut mental de la gent gran.
  • Creació de nous recursos assistencials per problemes emergents, (patologies duals, atenció a immigració, trastorns de l'alimentació, ludopaties).
  • Incloure la planificació familiar en la xarxa pública
  • Incorporacció de l'operació de restitució de la mama que ha estat operada per càncer, en la xarxa pública
  • Potenciar la xarxa infant-juvenil, i especialment les articulacions amb el sistema escolar, justícia juvenil i recursos socials. Impulsar programes d' atenció precoç i prevenció.
  • Finalitzar el procés de reconversió dels hospitals monogràfics. Articulació interdepartamental entre Departaments de l'administració autonòmica i l'administració local per l'òptima gestió dels recursos socials i comunitaris.
  • Establir les mesures necessàries per tal d'evitar duplicitats de serveis assistencials, completant la integració de les especialitats ambulatories i hospitalàries, incrementant l'efectivitat i l'eficiència en la prestació de serveis.
  • El temps d'atenció mèdica en l'assistència primària no superarà les 24 hores. Els temps d'espera per primeres visites d'especialista, procediments quirúrgics, rehabilitació i exploracions tindran uns màxims. Estarà garantida la prestació del servei en qualsevol centre -amb inclusió dels privats-, si es superés aquest màxim.
  • Creació d'una xarxa soci-sanitària pública, en règim ambulatori, domiciliari i en règim d'ingrés, que doni resposta als problemes de les persones dependents i ofereixi el suport necessari a les persones que es responsabilitzin de la seva cura que, generalment, són dones.
  • Programa a tres anys, per universalitzar la teleassistència a tots els majors de 85 anys i per a totes les persones que ho precisin pel seu grau de dependència o soledat, segons un protocol definit. El programa comprendrà el ventall que va des del botó d'alarma fins als sensors biomètrics per activar els serveis assistèncials corresponents.
  • El Consells Participatius de Salut coneixeran regularment l'estat de les llistes d'espera i temps de demora en els diferents serveis de l'atenció primària, especialitzada, urgent, hospitalària, sociosanitària, domiciliària i de teleassistència per poder-se pronunciar sobre les prioritats de millora.
  • Potenciació de la figura del farmacèutic i farmaceutica com a agent sanitari. Integració del farmacòleg/a a l'equip d'atenció primària, diferenciant-lo de la figura del farmacèutic/a no integrat en el sistema. Nova legislació sobre la distribució dels medicaments que permeti reduir costos en aquest àmbit i possibiliti la participació del sector públic.
  • Potenciació de la prescripció farmacèutica per denominacions genèriques en lloc de per denominacions comercials. Establiment de llistes positives de fàrmacs per prescriure pel sistema sanitari públic, amb criteris de qualitat, eficiència i cost-efectivitat, i de preus de referència.
  • Potenciar la prevenció per evitar la automedicació i les malalties que moltes vegades creen resistències medicamentoses.
  • Integració i descentralització dels serveis d'accés urgent i transport sanitari (telèfon-061, ambulàncies) amb informació municipal dels temps reals d'accessos i trasllats i dels tipus d'atenció prestada. Ampliació del model d'atenció domiciliària urgent
  • Possibilitar la integració de les medicines alternatives i complementàries, oficialment regulades, com una opció terapèutica més que cal considerar en els serveis assistencials de finançament públic.
  • Progressiva ampliació de les prestacions de salut bucal, especialment les de caire preventiu.
  • Garantir l'atenció integral a la salut sexual i reproductiva, des de la vessant educativa i preventiva a l'atenció directa (facilitant tots els mètodes de control i prevenció dels embarassos no desitjats, incloent la interrupció voluntària de l'embaràs prestada des de centres públics).
  • Integració de l'atenció a les persones amb addicció dins el sistema sanitari.

Model d'organització i gestió

El criteri central del nostre model és el que ja preveia la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC): la integració en el Servei Català de la Salut (SCS) de totes les activitats i del personal dels centres que, amb finançament públic, presten assistència primària, hospitalària o especialitzada i els centres o serveis de salut pública. Aquesta integració es realitzaria mitjançant diverses mesures:

  • Increment del nombre de Regions Sanitàries del SCS perquè totes disposin d'entre 200.000 i 500.000 habitants.
  • Creació d'un únic òrgan de gestió en cada Regió Sanitària, amb capacitat jurídica i econòmica pròpia, tot i ser un ens del SCS, del qui dependran totes les activitats i persones que treballen en la sanitat finançada públicament, sigui personal funcionari, estatutari o regit per l'Estatut dels treballadors (tenim prou experiències a Catalunya, de treball en una mateixa institució de personal de diversos règims jurídics). Per Barcelona ciutat, un òrgan de cooperació estaria per damunt dels 4 òrgans de gestió de les 4 regions en què estarà dividida la ciutat.
  • Dependència respecte a l'òrgan de gestió de la Regió Sanitària corresponent de totes les activitats i persones de l'ICS i de les institucions dependents de la Generalitat (Consorcis i empreses públiques) i oferta d'integració als altres centres concertats de l'actual Xarxa d'Utilització Pública (XUP).
  • Cada regió s'organitzarà en diversos sectors de salut i es dotarà de les Unitats Productives que, amb criteris d'integració assistencial, descentralització i obtenció de sinèrgies, s'estimin convenients. Aquestes Unitats Productives prestadores de serveis tindran capacitat de contractació pròpia. Algunes d'aquestes unitats seran, com ara, centres o conjunts de centres només d'atenció hospitalària o primària i d'altres prestaran conjuntament atenció hospitalària, socisanitària i primària, però totes les unitats aplicaran el criteri d'integració assistencial. En els òrgans rectors de les regions, dels sectors i dels centres sanitaris del SCS hi participaran els Ajuntaments; participació que en el cas de centres que, simultàniament, prestin serveis de salut pública i d'atenció primària, serà majoritària.
  • El SCS disposarà, a més, d'uns serveis centrals que tindran funcions de planificació, assignació pressupostària, promoció de protocols d'activitat i establiment de pautes d'incentivació i promoció econòmica, professional i social entre el personal que treballi en el SCS. Funcions i pautes encaminades a la millora de la qualitat, de l'eficiència i de l'equitat i de la satisfacció d'usuaris i professionals.
  • El SCS establirà un programa a 5 anys perquè la despesa sanitària finançada públicament sigui, per càpita, en grups diferenciats per edat i sexe, igual en totes les regions sanitàries; si bé s'aplicarà un corrector per índex de renda per compensar la relació entre menys renda i més problemes de salut. La retribució horària fixa per categoria i torn horari serà equivalent per a tot el personal del SCS. Les regions tindran autonomia per a la distribució i gestió del seu pressupost entre els diversos capítols pressupostaris així com entre despesa en atenció hospitalària, primària, domiciliaria, teleassistència, prestació farmacèutica, etc. Els Consells Participatius de Salut es pronunciaran sobre les prioritats pressupostàries
  • L'actual ICS passarà a ser una institució garant dels drets del personal estatutari. Es constituirà un òrgan patrimonial en què hi participaran l'ICS i els propietaris dels edificis dels centres sanitaris que s'hauran incorporat del SCS. Aquest òrgan controlarà que la dotació pressupostària per inversions dels centres del SCS sigui conjuntament en cada regió, com a mínim, del 10 % del valor del immobilitzat en el moment en què les activitats passin a integrar-se en el SCS.
  • El model de gestió de les regions, sectors i centres del SCS es basarà en els criteris de: plena transparència informativa, ús intensiu i coordinat de les noves tecnologies mèdiques i de la informació i fiscalització de l'aplicació de la despesa on line, aplicació de les metodologies de la medicina basada en l'evidència i la comparació per cerca d'òptims de procediments i organització (benchmarking). Les pautes d'integració assistèncial i transparència informativa seran condició sine qua non pels centres concertats.
  • Les regions, sectors i centres assistencials coneixeran el seu pressupost als 15 dies de ser aprovats pel Parlament els pressupostos de la Generalitat. La disposició del pressupost no serà fixa sinó subjecta al compliment d'objectius d'activitat, qualitat i plans de salut mitjançant fórmules relativament similars a les aplicades actualment per als concerts. Aquests pressupostos seran la materialització de les pautes del mapa sanitari segons la planificació del Departament de Sanitat.
  • Amb l'objectiu d'una efectiva integració assistencial, les regions i sectors del SCS seran els responsables únics de tota la sanitat pública i l'assegurament obligatori de malaltia, abandonant el trencament que ara en suposa la gestió per les mútues de la Incapacitat Temporal (IT) per contingències comunes (malaltia no laboral) dels treballadors i treballadores en actiu. El paradigma de l'equitat en el nostre sistema és, precisament, la neutralitat dels agents gestors dels serveis de salut, que, tant orgànicament com funcionalment, depenen d'ens públics. El seu sou no depèn directament ni dels empresaris ni dels treballadors. Per contra, les mútues d'accidents de treball són entitats constituïdes per associacions d'empresaris privats i els metges i metgesses de les mútues estan a sou d'aquests empresaris, que, evidentment, són part implicada en la situació d'alta o baixa laboral dels "seus" treballadors. Cal retrocedir en els passos ja donats cap a la dualitat del Sistema Nacional de Salut: els metges i metgesses de capçalera de l'atenció primària per als ciutadans i ciutadanes "no actius" (aturats i aturades, jubilats i jubilades , menors d'edat, etc.) i els i les professionals de les mútues per als "actius".