|
Objectius
Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest
nou pacte social entre dones i homes són les següents:
- Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les
polítiques de govern
- Lluitar per una Catalunya lliure de violència vers les dones
- Assolir la igualtat d'oportunitats al mercat laboral
- Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida
laboral, familiar i personal
- Garantir l'accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques
de mobilitat quotidiana
- Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials
- Oferir una atenció integral davant les necessitats de les
dones
- Promoure nous valors socials envers les dones
Mesures
Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament
de les polítiques de govern
- Presentar un projecte de llei per a la igualtat d'oportunitats, que
englobi tots els sectors polítics i socials implicats.
- Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern,
decrets, projectes de llei i revisar els que ja existeixen, seguint
la normativa que ha elaborat la UE.
Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència vers
les dones
- Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere,
que s'avaluarà i pressupostarà bianualment.
- Estudiar l'impacte de la violència vers les dones i elaborar
mapes de recursos públics per a les dones víctimes de
maltractaments (a escala autonòmica, provincial i local), recursos
privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions
de dones i d'altres entitats.
- Impulsar un circuit de coordinació d'atenció i detecció
de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió
permanent interdisciplinària elaborarà els protocols d'actuació
pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents
implicats, com ara els serveis sanitaris, policials, judicials, socials
i els ens locals. Així mateix, garantirà l'atenció
de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la legislació
i la protecció i la recuperació personal de les dones
que pateixen maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures
de formació específica de personal i protocols d'actuació
efectiva.
- Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts
d'informació i atenció a les dones per atendre les seves
necessitats, promoure la seva autonomia i eradicar la violència
vers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants, han d'estar
integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia
i de l'assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen
la triple funció de finestra única on rebre informació
i primera atenció en casos de violència de gènere
i d'altres temes d'interès per a les dones; la promoció
de l'emancipació de les dones; i el treball amb la societat per
tal d'aconseguir una tolerància zero en la violència vers
les dones.
- Crear centres d'atenció a les dones que pateixen violència
-un a cada regió-, equipaments d'atenció integral especialitzats
i de referència per a tots els serveis de la zona, destinats
a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones,
i donar impuls a plans d'emancipació (inserció laboral
i accés a l'habitatge).
- Garantir la creació d'una xarxa equipaments d'acollida que
respongui a les diverses necessitats de les dones: centres d'urgència
(en col·laboració amb els ajuntaments) -un a cada regió-,
cases d'acollida, cases de recuperació integral i pisos pont.
Garantir, per tant, l'existència i l'accés a aquests recursos
per part de les dones, a tot el territori de Catalunya.
- Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de forma específica
els casos de violència de gènere, dotant així de
majors recursos les fiscalies i reforçant el torn d'oficina.
- Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació,
per dur a terme accions per a la eradicació de la violència
de gènere, especialment de conscienciació de la ciutadania
per tal d'aconseguir la tolerància zero vers la violència
de gènere.
- Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l'àmbit
de l'educació formal com la informal, per a la prevenció
de les relacions abusives i el foment d'aprenentatges de models alternatius
de convivència en el marc d'una cultura per la pau.
- Prevenir, detectar i perseguir judicialment l'assetjament sexual
i moral (mobbing) al lloc de treball i d'altres àmbits on pugui
produir-se.
Mesures per assolir la igualtat d'oportunitats al mercat laboral
- Crear l'Oficina per a la Igualtat de les Dones al Mercat de Treball,
depenent de l'Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina
ha d'impulsar les mesures específiques per assolir la igualtat
d'oportunitats de les dones en l'accés i en les condicions de
treball, amb accions concertades amb els ajuntaments.
- Promoure programes estratègics d'acció positiva, formació,
informació i sensibilització a treballadors/es i empresaris/es,
dels drets i deures sobre la igualtat d'oportunitats i l'eliminació
de les discriminacions de gènere en la línia de la responsabilitat
social de les empreses que propugna la Unió Europea.
- Reduir la segregació de gènere en determinats sectors
professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents
o estan subrepresentades, afavorint la seva formació específica
i sensibilitzar i esperonant a les empreses per fer efectiva la seva
inserció.
- Afavorir la presència i participació de les dones en
els programes formatius per a la reconversió de les actituds
i perfeccionament de les persones semiqualificades o qualificades perquè
conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de més
qualificació.
- Posar en funcionament programes d'informació a treballadors/es
i empresaris/àries, dels drets i deures sobre la igualtat d'oportunitats
i sobre l'eliminació de les discriminacions de gènere.
- Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior
ocupació de les dones en professions científiques i tècniques.
- Fomentar els projectes d'autoocupació especialment orientats
a millorar les ocupacions de les dones i establir programes formatius
orientats a la formació de les dones per a la direcció.
- Adreçar programes de formació, assessorament i foment
de l' ocupació als col·lectius de dones amb més
dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca
qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles
amb responsabilitats familiars, dones immigrants, etc.
- Presentar un informe sobre l'estat de les situacions de discriminació
vers les dones al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de
cada any, per part de la Conselleria de Treball.
Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida
laboral, familiar i personal
- Facilitar l'organització del treball de forma flexible per
als treballadors/es, així com la flexibilitat a les escoles i
al teixit comercial.
- Introduir, en les negociacions de convenis col·lectius, més
oportunitats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal
mitjançant la incentivació dels còmputs anuals
dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps
parcial tant per a homes com per a dones sempre que sigui indefinit,
reversible a voluntat del treballador/a i no precari.
Mesures per garantir l'accessibilitat per a tots i per a totes
- Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l'accessibilitat
als llocs de treball, a l'assistència sanitària, a l'oci
i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere.
- Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori,
com són els mitjans col·lectius i públics.
- Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva
de gènere, perquè els homes i les dones vivim de forma
diferent la ciutat i cal comptar amb aquestes diferencies perquè
no esdevinguin desigualtats d'accés.
Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes
socials
- Fomentar l'accés a Internet per part de les dones com una eina
estratègica de participació social que possibilita el
treball comú i la comunicació entre dones diverses, per
tal de visibilitzar el saber de les dones en l'àmbit públic.
- Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció
femenins, com ara el treball en equip, la horitzontalitat en els llocs
de treball, les estructures flexibles, etc. com una forma d'enriquir
les organitzacions i la vida social.
- Incloure en la llei electoral catalana la presència equilibrada
d'homes i dones a les candidatures i assumir la paritat com una de les
mesures bàsiques per assolir la democràcia plena i compartida.
Impulsar la presencia paritària de les dones en tots els àmbits
de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals,
organismes de representació agraris, socials, etc.
Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats
de les dones
- Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la
salut física i mental de les dones contractades a temps parcial.
- Incloure, en l'anàlisi i programes de salut laboral, els riscos
psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones.
- Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida
i la independència de les dones, sobretot en edats avançades.
- Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura
que podria eradicar la feminització de la pobresa, especialment
en dones soles o dones grans.
- Oferir informació i formació específica a les
dones de zones rurals, tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies
per tal d'augmentar el seu nivell d'autonomia i lideratge.
- Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen
a la prostitució i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats.
Mesures per promoure nous valors socials envers les dones
- Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa
respecte a la igualtat d'oportunitats i la conciliació de la
vida laboral, familiar i personal.
- Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les
seves característiques com un valor fonamental i necessari per
a la existència humana. Respectar les decisions sobre la maternitat,
l'educació dels fills/es i qualsevol àmbit social, en
el marc del respecte a l'autoritat i el saber femení.
- Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre
actituds alternatives de vida respecte a la cura de la família,
la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, el repartiment
del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat d'una
convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors
d'una nova masculinitat.
- Treballar en el concepte de "feminització de la política",
redefinint els espais públics i privats, estenent la democràcia
a l'esfera domèstica, introduint nous temes a les agendes polítiques
(com ara la sexualitat, la maternitat, l'avortament, el medi ambient,
la cura de les persones, la pau o d'altres que interessin específicament
a les dones), repensant les ciutats d'acord a les aportacions de les
dones i reforçant la política de participació femenina.
- Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb
l'alumnat) com a mecanisme essencial per assolir la igualtat d'oportunitats
entre homes i dones.
- Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a
difondre valors d'igualtat d'oportunitats entre noies i nois. Introduir
en els plans d'estudi assignatures transversals sobre igualtat encaminades
a fomentar valors de solidaritat i convivència cívica
|
|
|
Propostes per avançar cap a una igualtat real de gènere
- Fomentarem un canvi cultural a Catalunya, que impulsi pautes de comportament
concretes per fer efectiva la igualtat en l'accés a l'ocupació
i en les condicions de treball, com a instrument per a adquirir independència
i autonomia, i promourem el compliment efectiu del que estableixen les
diferents normatives, ja sigui d'àmbit autonòmic, nacional,
o comunitari.
- Establirem les condicions necessàries perquè la societat
catalana creï 140.000 llocs de treball per a dones, amb l'objectiu
d'incrementar la taxa d'ocupació femenina.
- Promourem programes d'inserció sociolaboral, de formació
professional ocupacional innovadora, de promoció de les noves
tecnologies, de formació per a les dones en situació de
risc d'exclusió social o que siguin víctimes de maltractaments.
- Fomentarem la creació d'empreses per les dones, a partir de
programes de foment de l'activitat emprenedora i empresarial de les
dones, que seran informades i assessorades a través d'acords
amb les cambres de comerç i les organitzacions empresarials;
a més, se'ls facilitarà finançament a partir de
programes de crèdits tous en col·laboració amb
les entitats financeres.
- Eradicarem la discriminació salarial, i impulsarem els agents
socials a incloure clàusules adreçades a evitar la discriminació
salarial en els convenis col·lectius, i actuacions destinades
a eradicar qualsevol discriminació salarial en els plans d'inspecció
laboral.
- Oferirem oportunitats d'ocupació i autoocupació a les
dones que viuen en el món rural, mitjançant la formació,
l'assessorament i el manteniment de xarxes comercials.
- Impulsarem la signatura de convenis de col·laboració
amb associacions destinades a atendre situacions de ruptura familiar,
per donar suport individualitzat als afectats per aquesta situació
(mare, pare i fills), i per atendre'n les conseqüències,
tant psíquiques com materials.
- Estimem que és necessari crear 30.000 noves places en llars
d'infants, i flexibilitzar els horaris escolars, comercials i laborals,
i també les desgravacions fiscals del tram autonòmic de
l'IRPF per despeses ocasionades per tenir cura d'infants.
- Aprofundirem en les polítiques actives que facilitin l'accés
de les dones a un treball digne i de qualitat, alhora que es fomenta
la transformació dels contractes temporals en contractes indefinits
i estables mitjançant ajuts econòmics.
- Fomentarem l'activitat emprenedora i les vocacions empresarials, i
incentivarem la creació de fons de capital-risc que facilitin
el finançament de projectes i inversions empresarials destinats
al foment de l'autoocupació de les dones.
- Aprofundirem en la utilització de beneficis fiscals per fomentar
la contractació de col·lectius amb una taxa alta d'atur.
- Dotarem una línia destinada a microcrèdits en condicions
favorables que permetin l'inici i desenvolupament de projectes empresarials
de dones, subvencionant amb 2.500 euros les dones que creïn una
empresa.
- Subvencionarem amb 3.000 euros les empreses que contractin dones en
atur de llarga durada, que portin més de tres anys fora del mercat
laboral, que siguin majors de 40 anys amb càrregues familiars,
o que accedeixin per primer cop al mercat laboral.
Defensa de la convivència
La seguretat garanteix la llibertat. Per això cal que la societat
avançada no només sigui lliure, justa i solidària,
sinó també segura, i per això ha de ser ferma a l'hora
de sancionar els qui actuen contra els drets dels altres o contra la convivència
pacífica i democràtica. I ha de comptar amb el convenciment
i la implicació de la seva ciutadania a l'hora de defensar el marc
convivencial que tant ha costat d'aconseguir a la nostra societat.
El Partit Popular de Catalunya és conscient de l'atemptat radical
contra els drets humans que constitueix la violència de gènere
i, en particular, les seves manifestacions entre cònjuges, parelles
o persones de diferent sexe, així com de pares a infants. Per això
hem impulsat mesures diverses destinades a combatre el sexisme i altres
problemes subjacents a aquesta nafra, tot i que encara resta molt per
fer.
És per això que impulsarem:
- El Pla de Defensa de la Convivència.
- Aquest Pla és un ambiciós programa de treball orientat
a eradicar de la nostra societat qualsevol forma de violència,
i a conscienciar la ciutadania de la necessitat de defensar activament
els valors de convivència democràtica i pacífica,
la llibertat individual i col·lectiva. L'educació
és un pilar bàsic en aquesta matèria.
- El Pla de Defensa de la Convivència serà producte
del consens entre totes les formacions polítiques amb representació
parlamentària, amb la finalitat d'assolir un acord sobre
aquesta qüestió tan essencial per al nostre futur, i
de garantir la seva perdurabilitat, la seva màxima aplicació
i la seva efectivitat.
- La implantació de llars d'infants properes als centres de treball,
i també fomentarem el treball a domicili o teletreball i la flexibilitat
horària laboral al llarg dels cinc primers anys de la vida dels
fills.
- L'estudi dels factors de risc de la violència familiar, i promourem
les mesures necessàries per tal d'eradicar-la, amb l'objectiu
de protegir els membres més vulnerables, com ara els infants,
les dones i les persones grans.
- La creació de l'Adjunt al Síndic de Greuges per a la
Defensa de les Persones Grans, amb la finalitat de vetllar pels drets
d'aquestes persones, i especialment pels seus drets a la integritat
física, psicològica i econòmica.
Tolerància zero contra la violència de gènere.
La violència que s'exerceix contra les dones i les nenes constitueix,
sens dubte, la manifestació més greu de la desigualtat entre
les dones i els homes basada en relacions de poder. La violència
de gènere abasta actituds i conductes agressives que tenen lloc
tant en el si de la família com en l'àmbit social i laboral,
i es manifesten tant en l'aspecte físic com en el psíquic.
Les dones i els homes del Partit Popular de Catalunya estem contra qualsevol
tipus de violència, especialment la domèstica, i és
per aquest motiu que elaborem les següents propostes:
Mesures dirigides a la prevenció, la difusió i la sensibilització
- Crear el Consell Interdepartamental de Lluita contra la Violència.
- Crear un torn d'ofici als col·legis d'advocats, especialitzat
en violència domèstica.
- Destinar la meitat del 0,52% de l'IRPF que l'Estat transfereix a Catalunya
al finançament de projectes contra la violència de gènere.
- Promoure que les institucions -públiques i privades- dedicades
a l'ensenyament preparin materials dirigits a la coeducació,
adequats per a cada etapa de l'aprenentatge, i que els utilitzin en
llur tasca docent, per difondre entre els col·lectius d'alumnes
el rebuig de la violència contra les dones.
- Posar a disposició de tots els centres escolars de Catalunya
els treballs que, amb l'objectiu de lluitar contra la violència
domèstica, publiquin tant l'Administració de la Generalitat
com altres organitzacions i col·lectius compromesos en la desaparició
de la violència contra la dona.
- Els media solen emetre conceptes estereotipats que impliquen superioritat
d'un sexe i subordinació de l'altre. Per evitar-ho, el Consell
Executiu col.laborarà amb els mitjans de comunicació públics
i privats amb la finalitat que vetllin permanentment per evitar imatges
i valors que promoguin o justifiquin la violència contra les
dones, i la transmissió de continguts sexistes o violents.
- La publicitat ocupa gran part dels espais en tots els mitjans de comunicació,
raó per la qual donarem incentius a les agències de publicitat
i els media que es mostrin més compromesos amb la no-violència.
- Fer campanyes que sensibilitzin profundament la societat sobre la
gravetat real d'aquest problema, i que provoquin el rebuig social espontani
contra la violència de gènere.
- Establir els mecanismes que facilitin la col·laboració
dels ciutadans perquè denunciïn les situacions de dones
agredides de què siguin coneixedors.
- Aprofitar la xarxa de centres d'assistència primària,
la xarxa hospitalària, la xarxa de centres dependents del Departament
de Benestar Social i les altres xarxes de què disposem, per distribuir
els materials elaborats on es recullin els drets i els recursos amb
què compten les dones a Catalunya per acarar els maltractaments.
Mesures dirigides a l'educació i la formació
- Es prendran les mesures necessàries perquè tots els
curricula escolars -dels 0 als 16 anys- continguin els conceptes transversals
de l'educació per a la igualtat d'oportunitats entre sexes i
de l'educació per la pau.
- En els cursos de formació i reciclatge d'educadors, s'inclouran
continguts sobre prevenció de la violència contra les
dones en els temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
- En els programes d'educació d'adults s'inclouran continguts
sobre prevenció de la violència contra les dones en els
temes relatius a la igualtat d'oportunitats.
- En la formació impartida per l'Escola de Policia de Catalunya
als membres del Cos de la Policia Autonòmica - Mossos d'Esquadra,
s'incrementarà el nombre de mòduls formatius que fan referència
a la lluita contra la violència que pateixen les dones per millorar
la qualitat de l'atenció i de l'assistència que es presta
a les víctimes, alhora que es crearan patrulles específiques
d'atenció permanent per evitar agressions de caràcter
sexual o de violència domèstica.
- Els professionals dels serveis socials són els que estan, freqüentment,
més en contacte amb dones víctimes de la violència,
raó per la qual se'ls impartiran cursos específics de
formació i sensibilització per millorar l'atenció
i I'assistència a aquestes dones.
- S'establiran convenis de col·laboració amb els col·legis
d'advocats, notaris, graduats socials, procuradors i d'altres, relacionats
amb el món del dret, per impartir cursos de formació dirigits
a sensibilitzar els seus integrants.
Mesures per incrementar els recursos socials
- La major part del territori català està desproveït
de cases d'acolliment per a dones i, on n'hi ha, tenen poques places;
per tant s'incrementarà el nombre de cases d'acolliment i de
pisos tutelats, partint del paràmetre que un 10% de les dones
a Catalunya són objecte de maltractaments físics o psíquics.
- Es facilitarà orientació individualitzada a totes les
dones acollides perquè puguin accedir a cursos de formació
professional dirigits a integrar-les en el món laboral.
- Es crearan unitats específiques d'atenció per a dones
víctimes de la violència, que seran ateses per personal
format per lluitar contra els maltractaments.
- Sovint els casos de violència contra les dones no es denuncien;
cal crear mecanismes que ajudin a detectar-los i atendre'ls. Amb aquesta
finalitat es posarà en marxa un servei telefònic d'emergència,
actiu les vint-i-quatre hores del dia, per informar les dones víctimes
de la violència i canalitzar-ne les demandes. Aquest servei serà
atès per personal format específicament en la lluita contra
els maltractaments.
- S'elaborarà i es donarà tota la difusió possible
a un manual informatiu amb normes i recomanacions sobre la resposta
adequada a la violència sexual i familiar, i dels recursos legals
i socials amb què compten les dones victimitzades.
- S'establiran les mesures de col·laboració necessàries
amb els serveis sanitaris, socials, policials i judicials amb la finalitat
que les víctimes rebin una atenció integral.
- Es fixaran uns barems específics per facilitar a les dones
víctimes de maltractaments l'accés a habitatges socials.
- Els programes d'atenció, rehabilitació i seguiment de
les víctimes de la violència contra la dona, i el suport
psicosocial que necessitin, tindran prioritat en les convocatòries
de subvencions per a organitzacions no governamentals.
Mesures per facilitar l'autonomia de les dones
- Incloure les dones víctimes de la violència domèstica,
que es vegin obligades a traslladar la seva residència habitual,
en el Programa de Renda Activa d'Inserció.
- Donar suport econòmic a la víctima de la violència
domèstica amb la finalitat que pugui canviar de domicili, tot
facilitant-li un tracte prioritari en l'accés a habitatges socials.
- Subvencionar amb 6.000 euros les empreses que contractin una víctima
de maltractaments, o que afavoreixin la seva inserció laboral
com a treballador autònom.
Mesures sanitàries
- S'elaborarà un protocol sanitari que doni una resposta integral
a les dones víctimes d'agressions sexuals i de maltractaments.
- S'inclouran, en l'àmbit dels Serveis d'Atenció Primària
de Salut, programes per a la prevenció de la violència.
- Es desenvoluparan cursos de formació i de sensibilització
per als professionals sanitaris que intervinguin en l'atenció
a les dones víctimes de violència.
- El Departament de Sanitat i Seguretat Social proporcionarà
a les dones víctimes de violència, a través dels
serveis d'atenció al pacient, informació sobre els recursos
al seu abast.
- Es posaran en marxa programes de tractament psicològic per
a les persones que maltracten, per afavorir-ne la rehabilitació
i la resocialització, i com a suport complementari de l'ajut
psicològic facilitat a llurs víctimes.
Mesures de detecció i control estadístic
- Es crearà un protocol estadístic que faciliti la tasca
de recollida de dades sobre violència domèstica en els
àmbits social, sanitari, judicial i policial. La implementació
d'aquest protocol permetrà investigar i treure conclusions sobre
les causes, la incidència, la freqüència, les formes
i les conseqüències de la violència contra les dones,
i també sobre la victimització a Catalunya.
- Es promouran, en col·laboració amb totes les administracions
públiques, les universitats i la comunitat científica,
investigacions sobre les causes que generen comportaments violents en
l'àmbit familiar, ja que és on amb més freqüència
es produeixen agressions contra les dones.
Avaluació
- L'lnstitut Català de la Dona és l'ens responsable de
coordinar i implementar totes les mesures que es preveuen en aquest
Pla, raó per la qual haurà de comptar amb la col·laboració
dels Departaments compromesos en la seva execució. Això
es farà en coordinació amb les diferents Administracions
estatals i locals, les organitzacions no governamentals, les associacions
i els col·lectius professionals, per aconseguir una acció
coordinada entre totes les parts implicades en l'atenció a les
víctimes de la violència. Aquesta interacció és
fonamental perquè les mesures contingudes en el Pla siguin efectives.
- En l'aplicació i el desenvolupament del Pla es farà
un seguiment que permeti l'avaluació continua dels progressos.
S'elaboraran indicadors quantitatius i qualitatius que esdevinguin un
punt de referència per mesurar el grau de compliment i la implicació
dels diferents organismes en l'execució i el desenvolupament
dels objectius.
Dones en risc d'exclusió social
Els processos de pobresa o exclusió social han augmentat en els
darrers temps, circumstància que posa en relleu la importància
d'aquests col·lectius socials. La població femenina que
es veu afectada per la pobresa i l'exclusió no és homogènia,
sinó que la seva composició és heterogènia
al integrar-se per diferents col.lectius amb problemàtiques diferents
i causes d'exclusió també diferents. Per això:
- Impulsarem polítiques dirigides a combatre les causes específiques
que originen els diferents episodis d'exclusió social de les
dones.
- Potenciarem l'abandonament de l'exercici de la prostitució,
mitjançant l'establiment d'incentius, tant als qui practiquen
aquesta activitat com a llurs possibles empleadors.
- Elaborar un Pla de Lluita contra les Xarxes de Prostitució,
en coordinació amb les ONG i utilitzant els serveis socials dels
ajuntaments com a serveis més propers a aquesta realitat que
són.
|
|
|
CANVIEM ELS TEMPS, TRANSFORMEM LA SOCIETAT: CAP A UNA LLEI INTEGRAL
DE REGULACIÓ DELS TEMPS
Model:
Volem un sistema organitzat en funció de les necessitats vitals
de les persones; on es valorin tots els treballs socialment necessaris,
remunerats o no; que els serveis públics o privats no pressuposin
que hi ha un home que porta el sou a casa i una dona que la gestiona;
volem compartir les responsabilitats i la presa de decisions a la llar,
a l'empresa, a la política; volem compartir la riquesa.
Una Llei integral que reguli de forma unitària l'organització
dels temps en l'àmbit laboral, al llarg de la vida i en l'organització
de les ciutats.
Mesures per a regular els temps en l'arc de la vida
- Establir el permís de paternitat i maternitat (per part, adopció
o acollida), com un dret individual, i incloent un dret exclusiu del
pare de 4 setmanes addicionals al permís existent.
- Estudiar la duplicació del temps del permís de paternitat
i maternitat per part múltiple.
- Regular la reducció de jornada per a homes o dones per a l'
atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars
dependents. La diferència en la cotització serà
assumida per l'Administració de l'Estat. Es fomentaran mesures
reversibles de mitja jornada, teletreball i treball a domicili, horari
flexible d' entrada o sortida, flexibilitat en torns, horari intensiu.
- Regular la possibilitat d'excedències per motius personals:
en concret, 11 mesos durant el conjunt de la vida laboral, d'excedència
per a la formació; i excedències per raons familiars particulars.
- Ampliar el permís de lactància fins una hora no reduïble.
- Estudiar possibles accions positives per a la incorporació
dels homes a l'àmbit domèstic.
- Augmentar la dotació de beques i adaptar-ne el disseny per
tal que ofereixin un veritable suport als i les joves que realitzen
l'anomenada "triple jornada": estudi, treball laboral i treball
domèstic.
- Revisar l'organització dels temps a les universitats: establir
horaris de classe més compactes i intensius, i revisar les normatives
de permanència i els plans d'estudi per afavorir les anomenades
"vies lentes" de realització dels estudis.
- Donar suport a les famílies monoparentals estudiant mesures
com: un permís equivalent a la lactància (d'una hora)
extensiu fins els 12 anys i prioritat en l'accés (i en la proximitat)
a la xarxa 0-3.
- Establir accions de foment del temps per a la participació
política. Estudiar possibles excedències de 4 anys (també
a les empreses privades) per a ocupar càrrecs electes locals.
Mesures per a regular els temps en el treball
- Reduir la jornada laboral a 35 hores.
- Fomentar els nous jaciments d'ocupació.
- Reformar les empreses de treball temporal.
- Augmentar el SMI (salari mínim interprofessional) per sobre
dels 600 euros.
- Limitar legalment la utilització dels contractes temporals.?
- Reduir les hores extraordinàries.?
- Restringir el treball nocturn.
- Redefinir les "activitats pesades".
- Introduir beneficis fiscals per a empreses que contracten treballadors
o treballadores per a suplir baixes i excedències, des d'un mes
abans de fer-se efectives.
- Modificar el contracte de jornada a temps parcial, amb l'objectiu
que la flexibilitat no sigui equivalent al retrocés en drets
dels i les treballadores. Establiment d'un mínim d'un 70% de
la jornada i equiparació en la cotització (i el conjunt
de drets socials) dels treballadors i les treballadores a temps complet.
Mesures per a regular els temps en la ciutat: Pactes Locals dels Temps
- Instar i donar suport econòmic als municipis per a la realització
de plans territorials dels temps. Els plans territorials dels temps
són instruments unitaris i experimentals relatius al funcionament
dels sistemes horaris dels diferents serveis urbans i la seva harmonització
i coordinació gradual. Els PLT planifiquen en els diferents àmbits
dels Serveis públics, Serveis privats, Activitats comercials,
Activitats culturals i turístiques, Transports, etc...
- Elaborar aquests PLT mitjançant processos participatius d'àmbit
local, a través de l'impuls de les alcaldies de pobles i ciutats.
En el cas dels municipis menors de 20.000 habitants, aquests processos
participatius, i els mateixos plans podran fer-se de forma mancomunada.
- Garantir que l'avaluació i el seguiment a escala local i autonòmic
es farà mitjançant la creació de comissions de
composició mixta que garanteixen la presència dels i les
representants de l'Administració local i autonòmica, els
sindicats i les patronals, associacions de consumidors, de joves i de
dones, consorcis i ens de gestió de transports públics
i col·lectius, associacions de comerciants i associacions de
veïns, així com el conjunt d'entitats que, a cada cas, puguin
contribuir a la difusió dels PLT.
- Crear òrgans consultius d'experts i expertes depenents d'aquestes
comissions mixtes.
- Fomentar la creació d'un Fons per a l'harmonització
dels temps, que doni suport econòmic a les iniciatives experimentals
dutes a terme pels ens públics o privats per a la coordinació
dels horaris, la compatibilització de les diferents esferes de
la quotidianitat, i la valorització dels usos no remunerats dels
temps.
- De forma interna a l'Administració de la Generalitat prendre
les següents mesures:
- Incorporació de les TIC per a oferir part dels serveis
a la ciutadania.
- Promoció i suport als bancs del temps.
- Formació dels agents involucrats (membres d'associacions,
coordinadors de serveis...), i formació de personal especialitzat
per a la sensibilització, coordinació i seguiment
a escala micro.
- Difusió i sensibilització.
- Incorporació de fórmules horàries que permetin
prestar serveis ampliant horaris, sense que això repercuteixi
en una pèrdua de drets socials dels treballadors i les treballadores.
Altres mesures:
- Incorporar estadístiques sobre les desigualtats en l'ús
del temps a Catalunya. És important esmentar d'una forma explícita
la funció de les estadístiques i la necessitat de comptar
amb dades fiables que especifiquin el biaix de gènere dels usos
dels temps i de l'exercici de determinats drets com l'ensenyament, el
treball, o la paternitat i la maternitat. Així mateix, de forma
anual, s'haurà de garantir un coneixement extens de l'organització
dels temps de vida de la població i de la influència dels
plans territorials en aquests.
- Realitzar campanyes informatives. La difusió d'aquesta llei
s'haurà de realitzar mitjançant campanyes informatives
que aprofundeixin en els drets vinculats a un ús lliure (i no
fruit de la desigualtat) del propi temps i també de les polítiques
públiques que faciliten l'exercici d'aquests drets.
- Incorporar el treball reproductiu en les estadístiques econòmiques
nacionals i instar la resta d'administracions públiques a prendre
la mateixa mesura.
CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN L'ÀMBIT FAMILIAR,
SUPORT A QUI LA VIU
El 2002 s'han produït a l' Estat 74 casos mortals de violència
contra dones en l'àmbit familiar a l'Estat. Catalunya és
la tercera comunitat autònoma en nombre de denúncies per
agressions. La gravetat dels fets fa palesa la importància d'una
atenció adequada a aquest fenomen entenent que és un problema
social més enllà de la suma dels casos individuals. Les
denúncies per maltractaments augmenten any rere any, indicant que
la societat ha disminuït la seva tolerància respecte a aquest
tipus de violència, en canvi el nombre de morts no minva.
A Catalunya hi ha 105 places d'acollida per a dones maltractades. Aquesta
xifra encara és molt lluny de les recomanacions de la UE - un allotjament
familiar per cada 10000 habitants -. Les institucions han respost de manera
heterogènia a la creixent demanda social d'atenció a aquest
fenomen i és cada vegada més necessària una coordinació
interinstitucional, evitar les duplicitats i rentabilitzar els recursos
per fer-los més eficaços.
Model
ICV-EA vol combatre les diverses formes de violència de gènere
(contra les dones pel fet de ser dones) tant en l'àmbit familiar,
com en el lloc de treball, com en qualsevol espai vital d'una dona de
qualsevol edat..Treballem per assolir una convivència pacífica
en tots els espais de la vida començant per l'espai privat i acabant
per l'espai laboral. Maltractaments o assetjament sexual en el treball
son dos fenòmens de dimensió social que necessiten d'una
intervenció integral i global des de tots els àmbits per
poder-los eradicar: Les mesures pal.liatives i d'atenció a les
víctimes haurien de ser indestriables de la prevenció primària
(educació per a la no-violència) i la prevenció secundària
(dirigida a la població més vulnerable) i haurien d'anar
acompanyades d'una correcta atenció a les dones maltractades en
vistes a reinserir-les laboral i socialment
Fer la Llei integral contra la violència de gènere
- Que es desplegui mitjançant un Pla integral atenent el procés
de la violencia i el procés que han de realitzar les dones, per
tal que la regulació sigui efectiva en el suport a les víctimes.
- Garantia de l'equilibri territorial dels recursos destinats al combat
contra la violència de gènere i adaptar-los a la diversitat
de necessitats en base al territori.
- Col.laboració i dignificació dels recursos per a les
entitats que treballen en aquest camp.
- Destinar un 0,25% del pressupost de la Generalitat de Catalunya contra
la violència de gènere en les seves vessants de sensibilització,
prevenció i d'atenció a les víctimes.
- Posta en marxa de l'observatori sobre la violència contra
les dones per unificar i sistematitzar la recollida de dades (incloent
el número de víctimes mortals) i poder en tot moment conèixer
la dimensió del fenomen de la violència i proposar les
actuacions més adients en el territori.
- Que abasti la prevenció
- Amb plans de formació en aquest camp per a les i els professionals
que aborden aquest fenomen (professionals socials, cossos de seguretat,
judicials i sanitaris implicant totes les conselleries).
- Campanyes institucionals de sensibilització ciutadana.
- Reforç del paper dels equips psicopedagògics en
la detecció del maltractament i abús sexual.
- Incorporació de la qüestió de la violència
de gènere a l'ensenyament primari i secundari i realització
de tallers de prevenció de la violència a les parelles
joves.
- Realització d'un pla adreçat a fills i filles de
la violència per tal que no reprodueixin rols i que involucri
l'àmbit escolar.
- I l'atenció a les víctimes
- Creació d'un catàleg i mapa de recursos que inclogui
recursos d'emergència i de llarga durada, de les diferents
institucions i entitats involucrades.
- Dotació de recursos de llarga durada no residencials. Les
víctimes de violència són tan diverses com
el conjunt de la societat, els recursos d'atenció no poden
respondre a models tancats i estereotipats de "la víctima".
- Creació d' un fons de garantia d'aplicació immediata
per a víctimes de violència de gènere sense
recursos econòmics.
- Recursos diversificats (des dels psicològics passant pels
policials i fins als materials) per garantir la protecció
de la dona després d'una ordre d'allunyament.
- Dignificació dels equipaments residencials d'emergència
i llarga estada.
- Obligatorietat de dissenyar protocols i circuits de coordinació
en l'àmbit local i comarcal (que incloguin els diversos àmbits
de les polítiques públiques: sanitat, seguretat, serveis
socials, justícia, cossos de seguretat estatals).
- Increment del nombre de professionals especialitzats i del seu
horari d'atenció en tots aquells espais que intervenen en
un moment o altre en un cas de violència: sanitari, judicial,
policial, serveis específics, etc.
- Proposarem que s´estableixin mecanismes de control judicial
i policials per als agressors alhora que farem propostes per elaborar
programes de rehabilitació dintre i fora de les presons adreçats
a agressors.
- Impuls d'accions per a la creació de grups específics
d'atenció especialitzada a les dones víctimes de violència
en tots els cossos de seguretat.
- Impuls de la creació de jutjats especialitzats en aquest
tema.
- Proposta d'un seguiment específic de les sentències
sobre maltractaments a les dones per part del Defensor del Poble
i del Consell General del Poder Judicial.
- Desvinculació de la dotació de recursos per a les
víctimes de la circumstància de la denúncia
(és un dret que s'ha de poder gaudir sense contrapartides)
PROPOSTES INCLOSES EN ELS DIVERSOS APARTATS DEL PROGRAMA ELECTORAL
D'ICV-ES
Treball i economia
El sentit més evident de la transmissió de valors patriarcals
és la divisió de rols sexistes, que adjudiquen a les dones
l'àmbit domèstic (el que s'ha anomenat treball reproductiu,
perquè és la funció de la reproducció de la
vida, no només en un sentit biològic, sinó social),
i als homes l'àmbit públic (del treball remunerat, també
anomenat treball productiu, la política, etc.). Aquests valors,
malgrat l'evolució constant de la presència de les dones
en el treball remunerat, han continuat, en bona mesura, presents. De fet,
la significativa incorporació de les dones al mercat de treball
en els darrers anys s'ha realitzat sense que hi hagués un reconeixement
del temps de vida (els temps no "mercantilitzables" però
socialment necessari). D'aquesta realitat en són mostra la manca
de serveis de atEnciÓ a les persones i cura de infants i el fet
de què la mobilitat als polígons industrials estigui lligada
al cotxe propi.
L'activitat total és d'un 52,6% , però la taxa d'activitat
femenina és d'un 47,17% mentre que la taxa d'activitat masculina;
70,36% (2n trimestre 2002). Per altra banda la taxa d'atur femení
és de 13,04% , mentre que la taxa d'atur masculí és
de 6,64%. Les dades d'atur són molt més elevades en les
franges d'edat més jove (que és allà on la població
femenina és més "activa"), però aquestes
dades mostren una realitat esbiaixada: Les dades de l'atur no compten
les "mestresses de casa", que formen part de la població
"inactiva". A més a més, cal constatar que el
col·lectiu més afectat per l'atur de llarga durada són
les dones.
- Contractació a temps parcial
L'ús extremament feminitzat del treball a temps parcial evidencia
que aquests tipus de contracte operen de tal manera que mantenen la
jerarquia econòmica al si de les llars. Del total d'aquest tipus
de contractes, les dones representen un 77,6% .
- Contractació temporal
La temporalitat afecta especialment les dones més joves, que
són el sector de la població més vulnerable als
contractes en precari, i que sovint, acaba amb l'allunyament del mercat
laboral per matrimoni o maternitat, provocant l'accés discontinu
al mercat de treball, i per tant la successiva precarització
o fins i tot, a l'anomenada "inactivitat". Dones: 41% [un
29,3% de les dones ocupades], Homes: 59% [un 21,6 % dels homes ocupats]
- Segregació horitzontal
Hi ha una destacable diferència entre els treballs ocupats majoritàriament
per homes i els ocupats majoritàriament per dones. En aquest
segon cas, estan fortament vinculats a les tasques de cura o d'assistència
(l'ensenyament, la sanitat, les tasques administratives, l'atenció
al públic, i, el treball segurament més precari: el de
la neteja). Els treballs típicament femenins estan menys reconeguts
que els masculins. Els treballs realitzats per dones tenen en general,
menors retribucions i se suposa que no cal formació per fer-los.
- Diferència salarial
La diferència salarial entre homes i dones. Segons un estudi
de l'OIT del 2003 les dones a Espanya guanyen entre un 27% menys que
els homes per la mateixa feina. A més a més, els sectors
més feminitzats tenen retribucions estructuralment baixes. Per
això la discriminació salarial sovint és indirecta:
fruit de la infravaloració dels treballs feminitzats.
- Sostre de vidre (segregació vertical)
És com s'ha anomenat el fenomen pel qual, les dones no es promocionen
en el si de les empreses. Cal recordar que els majors nivells de diferència
salarial es donen en els escalafons més alts de les empreses,
on els salaris estan al marge de les negociacions col·lectives.
L'any 2000 a Espanya, les dones ocupaven el 31,81% dels llocs directius
a les empreses privades i a les administracions, és a dir, un
7,9 % sobre el total de dones ocupades.
- Assetjament sexual
Segons un estudi fet a CCOO, un 18,3% de les treballadores espanyoles
s'enfronta a situacions en què els seus caps o companys envaeixen
el seu espai físic amb invitacions sexuals no desitjades.
Per altra banda, aquest estudi també analitza el denominat
assetjament ambiental, que afecta un gran nombre de treballadores,
el 50,4 %, que pateixen de forma reiterada acudits de contingut sexual,
comentaris sobre el cos o la vestimenta, que, emparant-se sota una
suposada companyonia, són vexatòries per a les dones.
Aquest tipus d'assetjament, encara que inicialment es consideri lleu,
contribueix a crear un ambient hostil i que pot desencadenar situacions
d'assetjament greu.
Cal dir que la precarietat laboral és un factor de risc en
aquests casos: un 30% dels incidents els pateixen dones sense contractar.
El 62 % de les dones que es troben en aquesta situació intenten
evitar el seu assetjador; fins i tot en algunes ocasions opten per
abandonar la feina com a única forma d'acabar amb l'assetjament.
En molts casos també s'arriba a una baixa laboral por depressió,
a causa de l'estrès produït pel fet d'aguantar la situació.
Tan sols el 3% de les dones que pateixen assetjament sexual arriben
als tribunals (hi ha hagut només 3 denúncies a Catalunya
l'últim any) i un 35% deixen la feina per a no patir-lo més.
- Repartir els treballs per compartir la vida
Quan diem que volem feminitzar la societat, des d'ICV-EA estem defensant
un model de funcionament que no posi més obstacles a les dones
per assolir la plena autonomia i garanteixi, com a mínim, la
igualtat d'oportunitats en l'accés al treball remunerat i a la
formació.
Repartir els treballs permet més feina remunerada per a tothom
i un repartiment de les responsabilitats familiars: eradicar els obstacles
que tenim les dones per accedir i mantenir-nos en l'àmbit del
treball remunerat, acabar amb la precarietat i la inestabilitat que
afecta les dones de manera especial; repartir els treballs també
vol dir apropar els homes a l'espai reproductiu, que puguin compartir,
viure i gaudir de tot allò que té a veure amb l'entorn
més proper dels éssers humans, l'espai de cura. Repartir
els treballs vol dir també tenir més temps, més
qualitat de vida, més oportunitats per accedir a la formació,
per progressar, vol dir més benestar per a les dones i per als
homes.
Propostes
- La jornada laboral de 35 hores per repartir els treballs.
- Desenvolupar plans específics d'ocupació i mesures per
a l'autocupació.
- Plans per promoure i cercar nous jaciments d'ocupació.
- Portar a terme programes específics per a la inserció
laboral de dones immigrades per ser un col.lectiu amb especials dificultats.
Impulsar la modificació de la Llei d'Estrangeria perquè
les dones immigrades puguin accedir al treball sigui quin sigui el mecanisme
per a la seva entrada en el país
- Formar, des de l'Institut Català de la Dona, el cos d'inspectors/inspectores
de treball en el tema d'igualtat d'oportunitats (discriminació
salarial, salut laboral, etc
- Pactar amb les organitzacions socials plans d'acció positiva
que garanteixin el dret al treball i a la promoció professional
per a les dones.
- Establir el permís de paternitat i maternitat (per part, adopció
o acollida), com un dret individual, i incloent un dret exclusiu del
pare de 4 setmanes addicionals al permís existent.
- Estudiar la duplicació del temps del permís de paternitat
i maternitat per part múltiple.
- Regular la reducció de jornada per a homes o dones per a l'
atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars
dependents. La diferència en la cotització serà
assumida per l'Administració de l'Estat. Es fomentaran mesures
reversibles de mitja jornada, teletreball i treball a domicili, horari
flexible d'entrada o sortida, flexibilitat en torns, horari intensiu,
etc.
- Regular la possibilitat d'excedències per motius personals:
en concret, 11 mesos durant el conjunt de la vida laboral, d'excedència
per a la formació; i excedències per raons familiars particulars.
- Impulsar l'ampliació del permís de lactància
fins una hora no reduïble.
- Portar a terme accions positives per al repartiment de responsabilitats
familiars entre homes i dones en l'administració pública
i que siguin exemplificadores per a l'empresa privada.
- Una atenció especial a les activitats de servei domèstic
que està formada majoritàriament per a dones. S'ha d'abordar
una reforma de la regulació vigent amb l'objectiu de millorar
els drets d'aquestes treballadores.
- Impulsar accions per a estimular i garantir la presència de
les dones en els llocs de presa de decisió.
- Impulsar accions per a afavorir que no es doni l'actual concentració
massiva de dones en determinats sectors professionals (sobretot relacionats
amb tasques de cura i menys valorats socioeconòmicament) i la
pràctica absència en altres.
- S'ha d'incloure la variable de gènere en tots els estudis,
recerques i estadístiques. Incorporar estadístiques sobre
les desigualtats en l'ús del temps. És important esmentar
d'una forma explícita la funció de les estadístiques
i la necessitat de comptar amb dades fiables que especifiquen l'esbiaix
de gènere de l'ús del temps i de l'exercici de determinats
drets com l'ensenyament, el treball, o la paternitat i la maternitat.
Així mateix, de forma anual, s'haurà de garantir un coneixement
extens de l'organització dels temps de vida de la població
i de la influència dels plans territorials en aquests.
- Serveis d'atenció a les persones i cura d'infants suficients
per a garantir l'exercici del dret al treball per a homes i dones i,
alhora, crear ocupació.
- Incorporar el treball reproductiu en les estadístiques econòmiques
nacionals i instar la resta d'administracions públiques a prendre
la mateixa mesura.
- Creació d'un servei específic per atendre conjuntament
amb els sindicats l'assetjament sexual i el mobbing en els llocs de
treball.
- Cal combatre les xarxes d'explotació de la prostitució.
Cal la persecució judicial dels proxenetes i els traficants de
persones i realitzar mesures socials i d'inserció laboral per
les prostituides. Així mateix caldria estudiar fórmules
que garanteixin els drets socials de les persones que exerceixen la
prostitució (sense que en cap cas es puguin beneficiar els proxenetes)
així com oferir a aquests col.lectius mesures de suport social
i d'inserció.
Educació i formació i mitjans de comunicació:
La coeducació ha de ser la veritable educació
Tant l'escola com els mitjans de comunicació no són institucions
aïllades de la societat, i tendeixen a transferir els valors i normes
socials de l'època i la societat que els/les envolten. D'aquesta
manera es tendeixen a reproduir una sèrie d'estereotips que perpetuen
la desigualtat de gènere.
L'any 2000 l'Instituto de la Mujer va rebre 339 denúncies per
publicitat sexista a l'Estat, la qual cosa evidencia que "la dona",
en publicitat, segueix sent tractada com un objecte de decoració
o reclam sexual, mentre que l'home apareix normalment com el subjecte
actiu dins la societat.
Pel que fa a l'accés a l'ensenyament i escolarització es
pot parlar d'incorporació notable en el procés educatiu.
Fins i tot en l'ensenyament universitari el nombre de dones supera al
d'homes. Però la tendència més negativa la trobem
en la segregació de rols que es comença ja a manifestar
en l'ensenyament secundari, fent-se més evident encara, en la formació
professional. En l'àrea d'humanitats les dones representen el 80%
dels diplomats/diplomades i el 70% dels llicenciats/llicenciades. A l'hora
els estudis professionals més feminitzats porten a ocupacions menys
valorades socialment i, sovint, econòmicament.
Model
Anomenem ordre simbòlic a tot el conjunt de factors que fan que
la nostra societat transmeti uns valors més enllà de quina
sigui la realitat en cada moment. Volem que aquests elements generadors
de simbòlic: com l'educació, els anuncis, els programes
de la televisió, els noms dels carrers, els llibres de text, etc,
apostin per una societat on les dones i els homes escollim lliurement
els nostres futurs i no estiguem condicionats per estereotips masclistes
on els homes i les seves funcions a la societat són l'eix central
i la mesura de totes les coses, i les dones som accessòries, poc
importants per al conjunt de la societat o objectes.
Propostes
- Desenvolupar plans formatius per garantir l'accés de les dones
de totes les edats en les noves tecnologies.
- Analitzar i valorar els itineraris de l'educació secundària
no obligatòria, especialitats de batxillerat i de mòduls
professionals fomentant la incorporació dels i les joves sense
biaixos de gènere.
- Garantir l'accés de les dones a la formació continuada
- Portar a terme plans formatius i d'inserció per a dones que
tenen especials dificultats, especialment per a dones immigrants.
- Potenciar i prioritzar projectes coeducatius de centre encaminats
a transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans
necessaris per a una veritable igualtat d'oportunitats. Fomentar, també,
una pràctica educativa que doni valor i autoritat a les experiències,
accions i pensaments de les dones que han estat marginades al currículum
i a la vida escolar quotidiana.
- Garantir la presència de les dones en els mitjans de comunicació,
en el llenguatge, en els llibres de text, en la investigació,
en les estadístiques, en els estudis, en els materials educatius,
en els audiovisuals, en els premis, noms de carrers, edificis, places,
sales públiques, beques, etc.
- Afavorir, explorant incentius econòmics, els anuncis publicitaris
que garanteixin els valors d'igualtat de gènere i dret a la diversitat.
- Eliminar els concerts educatius amb les escoles que fan discriminació
de gènere.
- Afavorir que les tasques vinculades al món de l'ensenyament
estiguin ocupades indistintament per dones i homes (ex.: monitors de
menjador, d'esports, d'extraescolars,...).
- Cal garantir la presència de les dones en els mitjans de comunicació,
en el llenguatge, en els llibres de text, en la investigació,
en les estadístiques, en els estudis, en els materials educatius,
en els audiovisuals, en els premis, noms de carrers, edificis, places,
sales públiques, beques, etc.
- Promoure, tant en l'àmbit educatiu com a la formació
permanent, instruments per a què les persones puguin esdevenir
usuàries crítiques i participatives capaços de
descodificar els missatges dels mitjans de comunicació.
- Denúncia dels acords entre l'Estat espanyol i el Vaticà,
contraris als principis d'un Estat aconfessional. Cal separar qualsevol
activitat de caràcter confessional de les activitats educatives
o curriculars de l'alumnat i, per tant, no fer l'oferta de la classe
de religió dins l'horari escolar.
- Fer la Llei integral per eradicar la violència familiar que
inclogui formació reglada en aquest camp per a les i els professionals
que aborden aquest fenomen (formació de professionals socials,
cossos de seguretat, judicials i sanitaris).
- Desenvolupar programes d'educació física i esportiva
no sexistes ni competitives, facilitant els mitjans pel seu accés
a les dones.
Sanitat: La salut és molt més que l'absència
de la malaltia
La realitat evidencia que hi ha diferències entre homes i dones
en el procés d'emmalaltir i en la mortalitat, però la majoria
de malalties que afecten les dones no han estat estudiades de manera específica
com les dels homes.
En termes generals les dones tenen un estat de salut pitjor, malgrat
què viuen més que el homes. En el model que s'utilitza per
comprendre la salut de les dones trobem un desequilibri entre les exigències
i demandes socials que rebem les dones i el recursos que disposem per
cobrir-los. També trobem un desequilibri entre les exigències
que les mateixes dones ens fem a nosaltres mateixes i la baixa autoestima
de la que gaudim a causa sobretot de la poca valoració social i
familiar de les tasques típicament femenines.
Però la visibilitat de la salut de les dones no està millorant
l'atenció sanitària ja que en comptes de ser tractada com
a subjecte diferent de l'home, s'estan elaborant un seguit de plans específics,
sobretot a Catalunya, que no tracten la salut de les dones de forma integral,
sinó que es centren en l'aparell reproductiu.
El tractament de la salut de forma integral és important i cal
incorporar en el sistema sanitari públic l'evidència que
les desigualtats socials afecten l'estat de salut físic i psicològic,
i més, tenint en compte que la probabilitat de patir problemes
de salut mental és mes gran en les dones que els homes. A la vegada
que són les dones més joves, les d'edat avançada
i les de classes socials més desfavorides les més afectades.
L'ansietat i la depressió afecten més a dones que homes,
així com el creixent problema dels trastorns alimentaris afecta
més les adolescents.
Model
Les dones i els homes tenim cossos diferents i necessitem de serveis,
recursos i models d'intervenció diferents. El model androcèntric
de salut té repercussions molt negatives per a la salut de les
dones.
Les recerques, les investigacions, els esponsors i institucions que les
realitzen moltes vegades no troben prou interessants els estudis sobre
temes que afecten directament les dones o només les dones. Els
models de planificació, prevenció i d'intervenció
de la Sanitat sovint es basen en estereotips sexistes.
Propostes
- La proposta sanitària d'ICV-EA es basa en la potenciació
de polítiques de salut intersectorials dirigides a disminuir
les desigualtats en salut en el si de la nostra societat, promocionant
els condicionants positius de salut, tals com els estils de vida sans,
la cura del medi ambient, l'educació sanitària, o la prevenció
per damunt de l'assistència sanitària, tot i reconèixer
la importància de la mateixa i la necessitat de la seva reforma
des dels punts de vista de l'equitat, l'adequació, l'efectivitat
i l'eficiència dels serveis assistencials.
- Creació d'una xarxa sociosanitària pública, en
règim ambulatori, domiciliari i institucionalitzat, oferint el
suport necessari a les persones que es responsabilitzin de la seva cura
en el propi domicili i que, generalment, són dones. Coordinació
amb la resta de xarxes d'atenció a les persones, dins el mateix
àmbit territorial.
- Potenciació de polítiques de salut, multidisciplinars,
a nivell municipal, propiciant que les opcions més favorables
en quant a estil de vida i hàbits, siguin també les mes
fàcils d'assolir per als ciutadans i les ciutadanes, creant entorns
favorables, basats en la preservació del medi ambient i dels
recursos naturals, possibilitant el desenvolupament d'hàbits
individuals saludables, mitjançant la informació i l'educació
sanitàries.
- Incidir en la formació dels i les professionals de la sanitat
per tal que puguin atendre les especificitats i transtorns més
freqüents de les dones, així com tenir una visió
integral a l'hora de realitzar els tractaments.
- Incloure la planificació familiar en la xarxa pública
- Impuls d'una Llei de terminis per un avortament lliure i gratuït.
Proposta d'una llei que garanteixi la pràctica de la interrupció
voluntària de l'embaràs dins la xarxa sanitària
pública.
- Especialització i creació d'equips dins el Sistema Públic
de la Sanitat per a l'atenció i la prevenció dels trastorns
de l'alimentació.
- Accions educatives per canviar la imatge estereotipada de les dones
que moltes vegades és la que genera manca d'autoestima, trastorns
en l'alimentació, etc.
- Incorporació de la figura de la psicòloga o el psicòleg
en els centres d'atenció primària i àrees bàsiques.
- Incorporació de l'operació de restitució de la
mama que ha estat operada per càncer, en la xarxa pública.
- Incorporació en la formació reglada del personal sanitari
la detecció de violència domèstica i atenció
eficient a les víctimes de la mateixa.
- Coordinació de la xarxa d'escoles públiques, sobretot
a l'ensenyament secundari amb els centres d'atenció primària
i els serveis de salut reproductiva
Serveis Socials
La insuficiència del sistema de prestacions socials, dotat pressupostàriament:
3 punts del PNB per sota de la mitjana espanyola i 9 de l'europea, conjuntament
amb la manca de reconeixement de drets individuals, reconeguts i exigibles,
marquen l'actual situació de les polítiques de benestar
de la Generalitat. L'actual model, a més d' insuficient resulta
injust i econòmicament poc rendible. Injust perquè els ajuts
universals beneficien més a les classes altes, que compten amb
una subvenció per a poder pagar-se el servei privat, que a les
classes mitjanes i treballadores, per les quals l' ajut no cobreix el
cost del servei privat, i poc rendible econòmicament perquè
contribueix a la creació de llocs de treball poc qualificats i
sovint informals, per tant sense cotització a la seguretat social
i sense drets socials, i que són ocupats majoritàriament
per dones. Per una altra banda el nivell de qualitat dels serveis privats
als quals poden accedir les classes mitjanes i treballadores és
molt baix.
Per raons culturals les dones són les que substitueixen les deficiències
dels serveis socials en general i més específicament els
de cura i atenció a les persones. A Catalunya el govern de la Generalitat
ha tendit a responsabilitzar les famílies d'un seguit de tasques
relacionada amb la cura dels altres, que han provocat en molts casos una
doble jornada laboral per a moltes dones. La manca de centres de dia,
de residències, d'atenció domiciliària, d'escoles
bressol...que són responsabilitat de l'administració han
suposat un obstacle molt important per a la incorporació de les
dones en al món laboral en igualtat d'oportunitats així
com per a la millora de la seva qualitat de vida.
Si els serveis són deficients, elles constitueixen també
la mà d' obra poc qualificada i explotada, en són també
les principals usuàries , tant si la demanda del servei és
per elles com si és per altres membres del grup familiar. Quan
aquests serveis existeixen amb un bon nivell de qualitat , són
les principals beneficiàries : com a usuàries directes,
perquè l'existència d' aquests serveis les allibera per
construir projectes de vida autònoms i per últim perquè
la creació de llocs de treball qualificats en el sector les beneficia
especialment.
Model:
Els serveis socials s' han d' entendre com un dret de ciutadania universal
i s' han de finançar amb fons públics. Els ajuts directes
a persones i famílies i les deduccions fiscals o altres no han
de substituir la creació de serveis públics i universals.
L'existència d' aquests serveis implica la creació d' ocupació
de qualitat, tant de la mà d' obra, com de condicions de treball
i de satisfacció d' usuaris i usuàries.
La fiscalitat progressiva ha de garantir el finançament dels serveis
i la creació dels serveis suposarà un factor de dinamització
econòmica a l' augmentar l' ocupació, la cotització
a la seguretat social i la recaptació fiscal.
Propostes:
- Xarxa pública de 0-3 anys amb funció educativa i amb
places que cobreixin la totalitat de la demanda . La funció educativa
podrà complementar-se amb la funció assistencial, fora
de l' horari lectiu i atesa per personal qualificat. Aquesta mesura
tindrà un impacte de gènere positiu perquè crearà
llocs de treball qualificats dins del sector, aquests treballs augmentaran
la demanda de mà d' obra i la taxa d' activitat i ocupació
i la repercussió serà probablement més forta entre
la mà d'obra femenina. Per una altra banda l' oferta de places
per a nens i nenes facilitarà la conciliació de vida familiar
i laboral - per a mares i pares
- Disponibilitat dels equipaments públics fora d'horaris convencionals
i en temps d' oci i vacances per oferir alternatives a l' oci consumista
i col·laborar en la tasca educativa de famílies i escoles.
Això facilitarà la conciliació entre vida familiar
i laboral en temps de vacances escolars. Ja que culturalment les tasques
de cura i atenció recauen sobre les dones , facilitarà
el repartiment d' aquestes tasques entre els homes, les dones i , sobretot,
el conjunt de la societat.
- Crear una xarxa integral i coordinada de serveis, dotada de recursos
humans i materials, per a les dones víctimes de violència
de gènere. La xarxa de serveis haurà de coordinar l' assistència
psicològica i jurídica, la protecció efectiva de
la integritat física de les dones i , quan sigui necessari, solucionar
els problemes
d' habitatge , subsistència, incorporació o reincorporació
al món laboral, serveis a infants. En resum permetre la creació
d' un projecte de vida autònom.
- Universalitzar el dret a l' atenció domiciliària per
a gent gran i ampliar l'horari de prestació del servei.
- Crear centres de dia per a l'atenció a gent gran en situació
de dependència física i /o psíquica.
- Promoció pública d' habitatges tutelats per a gent gran
i altres col·lectius en situació de dependència.
- Crear residències mixtes per a gent gran de finançament
i gestió pública. L' atenció a la gent gran, molt
deficient com a servei públic o privat, recau amb freqüència
sobre les dones de la família, que veuen així hipotecada
la seva vida i la seva salut a l'haver de fer-se càrrec d' aquesta
tasca en solitari Alhora la creació de serveis d' aquest tipus
, qualificats, permet també la creació de llocs de treball.
- Garantir pensions dignes per a tothom independentment de quina hagi
estat la vida laboral. Impuls de l'augment de les pensions de viduïtat,
garantint, des del Govern de Catalunya, que no siguin menors que el
Salari Mínim Interprofessional i que abastin el 70% de la cotització
de la persona difunta.
- Aplicar la Renda Bàsica Si les dones s' han hagut de fer càrrec
de les tasques de cura i atenció i si encara se'n fan, la seva
vida laboral serà necessàriament més curta i discontínua.
Si el factor decisiu per a cobrar les pensions és la quantitat
d'anys passats en el mercat laboral i la qualificació de les
tasques, les dones es troben clarament en situació de desavantatge.
Aquesta situació sols pot ser corregida per mesures que vinculin
les pensions no exclusivament a la vida laboral i que les considerin
també un dret de ciutadania.
- Programes integrals d'actuació dirigits a dones que exerceixen
la prostitució , que assegurin el seu accés en igualtat
a tots els drets socials. Aquestes actuacions en cap cas afavoriran
ni legitimaran ni reglamentaran les activitats d'aquells que es lucren
amb la prostitució aliena.
Dones i espais :Urbanisme, mobilitat, ús d'espai públic
i privat...
Les ciutats no són neutres. El disseny del seu espai s'ha fet
de forma androcèntrica, a la mesura de la rutina diària
dels homes, majoritàriament motoritzats i amb un treball retribuït,
en detriment de la comoditat del gruix de la població (nens i nenes,
dones, persones aturades, ancians/es...). Només cal veure els pressupostos
que es destinen a la construcció d'infraestructures amb gran impacte
ambiental (trens d'alta velocitat, autovies...) i els que es destinen
als transports públics eficients, a les voreres o als equipaments
socials: a qui beneficien uns i a qui beneficien els altres. Podem afirmar
que existeix un control masculí sobre l'espai i que per això
cal repensar la ciutat amb ulls de dona: perquè la morfologia i
l'entorn urbà té una demanda femenina específica,
perquè els aspectes de la vida quotidiana no es tenen en compte
a l'hora de construir, perquè es dissenya amb paraules antropomòrfiques,
perquè les dones som dependents en moure'ns i perquè la
seguretat (que té més a veure amb la cohesió social
i la planifiació dels espais que amb la repressió) significa
llibertat.
Model d'ICV-EA
Des de sempre, a ICV-EA s'ha donat una gran importància a tot
el que fa referència a la millora del transport públic i
a tot allò que envolta la vida quotidiana, per això, creiem
en una feminització de la ciutat, de la planificació dels
espais urbans, que s'adeqüin a la necessitat relacional de la població,
que implicaria, entre altres coses, l'aconseguir unes ciutats més
habitables, equitatives i, per tant, sostenibles.
Propostes
- Cal que les dones intervinguem en els processos de plantejament urbà
i planificació territorial;
- Impulsar la creació de grups de dones o col·lectius
que tinguin l'autoritat per incidir en la presa de decisions urbanístiques
(associacions de dones urbanistes...);
- Cal adequar els espais públics urbans i rurals a la seguretat
de les dones; que són usuàries en major mesura del transport
públic.
- Establir un pla de compliment efectiu de la supressió de les
barreres arquitectòniques i comunicatives;
- Fomentar que el disseny dels espais públics afavoreixi l'organització
de la vida i dels usos dels espais urbanístics, per exemple,
estudiant l'ús del temps i dels espais per a tenir una visió
de les necessitats de dones i homes;
- Impulsar les zones vials i els espais de relació i socialització
que permetin dissenyar un model de ciutat que prioritzi les persones;
- Crear comissions de professionals per a valorar l'organització
del municipi tenint en compte que les dones utilitzen l'espai públic
més que els homes i, en canvi, tenen poca presència en
la formació de les ciutats;
- Conèixer els principals obstacles de les dones en relació
a l'espai urbà;
- Fomentar i protegir els desplaçaments a peu, bici, etc.
- Promoure la connexió de les zones industrials amb els nuclis
urbans per a facilitar l'ocupació de les dones.
- Promoció pública d' habitatges de lloguer per a col·lectius
amb recursos limitats, amb especial atenció a dones que pateixen
risc d'exclusió social per raó de gènere (com les
víctimes de violència domèstica o les caps de famílies
monoparentals).
- Creació d' oficines de mediació per a l'accés
a l' habitatge de lloguer i de bosses d'habitatge pels col·lectius
esmentats anteriorment
Radicalitat democràtica
Les dones som el 51% de la població i en cap país del món,
en cap instància de decisió local, estatal, internacional
hi som presents en la mateixa proporció que representem de la població.
Aquest fet és un problema del conjunt de dones i d'homes perquè
introdueix un interrogant en el bell mig de la legitimitat del sistema
democràtic: siguin quins siguin els elements (ja sigui per exclusió
explícita o per desincentivació) que ens mantenen lluny
dels espais de decisió, discriminacions petites o grans, quotidianes
o solemnes, són factors claus en la continuïtat de l'estat
actual de les coses on una meitat no hi decideix.
Si un altre món és possible, ho és amb les dones
decidint-hi:
Anomenem "feminitzar la política" a la incorporació
massiva de les dones en els espais de decisió pública. Aquesta
feminitzacio ha d'incloure la incorporació de les dones en la mateixa
proporció que representem de la societat i també dels valors,
prioritats i espais que han estat exclosos de "la política"
pel fet de pertànyer als àmbits tradicionalment femenints.
Per feminitzar la política, cal que es prioritzi, per diferents
mitjans (reglamentaris, de canvis de pràctiques, simbòlics...),
la participació de les dones i la lluita contra la inèrcia
que perpetua la masculinització de la política.
Hem d'aconseguir que no hi hagi contradicció entre la llibertat
d'escollir i el fet de ser dona (per exemple, havent d'optar entre ser
mares i fer política). El dret a la igualtat d'oportunitats existeix;
la pràctica quotidiana, la manera en què tot està
organitzat, fa quasi impossible la materialització d'aquest dret.
A més, cal combatre l'estigmantització de les dones que
participen en llocs de decisió; d'evidenciar que no es tracta de
"què hi accedeixin com a dones però s'hi comportin
com a homes" (ajustant-se a cànons masculins). Cal un canvi
en prioritats, donar rellevància a les qüestions de la vida
quotidiana, fer una veritable "revolució cultural".
Propostes
- Que la Generalitat elabori i apliqui un Pla d'Acció per la
feminització de la política a Catalunya:que inclogui suport
a les organitzacions i agents socials i el foment del compromís
a nivell individual (per tal de sobrepassar l'àmbit de les institucions);
que inclogui un estudi comparat de les mesures preses arreu d'Europa
en aquest àmbit.
- Fer una llei que reguli els temps per tal que es faci compatible el
temps de l'associacionisme o l'activitat política amb el laboral
i el familiar.
- Crear la figura de "l'auditoria de l'impacte de gènere"
a les institucions, amb la qual s'avalui com condicionen el treball
polític a homes i a dones els seus horaris, l'estructura i organització.
Aquestes auditories podrien posar sobre la taula els elements interns
a la pròpia organització que afecten de forma diferent
als homes i les dones i, per tant, sentar les bases dels canvis necessaris
per a fer possible la màxima participació, especialment
de les dones
- Al mateix temps, les institucions polítiques, com ara, el Parlament
de Catalunya, hauran de plantejar-se mesures per tal de facilitar que
les dones amb càrrecs polítics tinguin els mateixos drets
que la resta de dones pel què fa a l'exercici de la maternitat
i de la compatibilització de la vida política i la familiar.
- Establir, per llei, la paritat en "cremallera" (és
a dir garantint la presència d'homes i dones a les llistes electorals
de forma alternada) a les candidatures a totes les eleccions. Aquesta
mesura serà aplicable a partir del 2007.
- Establir per llei que les comissions de designació del govern
i els organismes dependents de la Generalitat, no podran, en cap cas,
estar formades per més d'un 70% de persones del mateix sexe.
- Vetllar perquè, en període pre-electoral, els diferents
mitjans de comunicació facin participar en els debats candidates
en la mateixa mesura que candidats. Estudiar possibles mesures de control
i de bonificació als mitjans.
- Als canals públics, en particular per als informatius, caldrà
encomanar i vetllar per l'aplicació d'un llibre d'estil (que,
alhora tindrà un caràcter deontològic) que abastarà
un correcte tractament del paper de les dones, tant formalment com pel
que fa als continguts. L'elaboració del mateix hauria de ser
a càrrec dels i les professionals dels mitjans, i el seguiment
de la seva aplicació correspondria al CAC.
- Impulsar el debat sobre la consideració del dret a una informació
veraç i plural com a bé social.
- Impulsar plataformes de participació per promoure canvis en
el contingut dels mitjans de comunicació perquè la representació
de les dones sigui adequada a la seva importància demogràfica
i que els valors que es transmetin puguin transformar les condicions
que impedeixen el seu progrés social.
- Creació d'una figura adjunta al "Síndic de Greuges"
que vetlli per garantir el respecte als drets de les dones i trenqui
amb les actituds sexistes i les discriminacions de tota mena.
|
|