Índex

Tu i el teu primer habitatge

Plantejament marc:

Donarem suport als joves que es vulguin emancipar, facilitant l'accés al primer habitatge.

Propostes:

• Aportarem fins al 20% del cost del primer habitatge, en règim de copropietat, als menors de 35 anys, les famílies nombroses i els discapacitats.
• Desenvoluparem directament sòl per construir 60.000 habitatges, promourem directament 20.000 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer i prioritàriament per a gent jove i posarem a disposició de les cooperatives d'habitatge sòl per construir 5.000 habitatges de protecció oficial més.
• Concedirem microcrèdits per a la rehabilitació d'habitatges destinats a lloguer per a joves.
• Impulsarem les "Borses Joves d'Habitatge", amb l'objectiu de facilitar l'accés dels joves a l'habitatge de lloguer en condicions més favorables que les que ofereix el mercat i, alhora incentivar els propietaris a posar els seus pisos de lloguer a disposició dels joves.
• Consolidarem el programa Prolloguer, que pretén l'adquisició de pisos de propietaris particulars per destinar-los a lloguer, fent-se càrrec de la rehabilitació si és necessari.
• Llogarem habitatges buits, amb garantia de cobrament per als propietaris, amb la finalitat de rellogar-los a joves a preus assequibles.
• Fomentarem convenis amb Ajuntaments i entitats sense ànim de lucre per ofertar habitatges de lloguer per als joves.

Tu que vols viure a prop dels teus

Plantejament marc:

Volem fer compatibles el fet disposar d'un habitatge digne i poder escollir el lloc per viure.

Propostes:

• Equipararem les deduccions fiscals, especialment l'IRPF, dels lloguers al règim d'adquisició d'habitatge.
• Establirem un sistema d'ajuts al pagament del lloguer per a aquelles famílies que es troben en situació d'alta vulnerabilitat social i no poden fer front a la totalitat del cost del lloguer.
• Construirem habitatge protegit arreu del territori de Catalunya i n'ampliarem el concepte a qualsevol habitatge- nou o de segona mà - que respecti els preus màxims de venda i que estigui destinat a la població amb ingressos per sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.
• Establirem una sola zona a Catalunya amb el preu màxim de venda possible de protecció oficial, amb un increment d'aquest preu en un 40%, un 20% o un 10% en municipis singulars.
• Prioritzarem que els plans urbanístics recullin les noves realitats. Han d'establir els aprofitaments i el nombre d'habitatges per hectàrea, de tal manera que el resultat no generi un metratge mínim per habitatge molt superior a la superfície realment necessària per a cada tipus d'habitatge.
• Potenciarem, d'acord amb els ajuntaments, les revisions dels plans generals d'ordenació urbana i la formulació de PAUMs per tal d'adaptar-los a la nova legislació urbanística i facilitar la producció de sòl destinat a habitatge de protecció oficial.
• Per fomentar la constitució de patrimonis públics de sòl, proposarem la modificació de l'actual legislació sobre valoració del sòl, així com de la legislació sobre expropiació forçosa.
• Impulsarem una nova regulació de suport a l'habitatge protegit que permeti la subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del sòl en la construcció de l'habitatge de protecció oficial.
• Defensarem l'aplicació de l'IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d'habitatge de protecció oficial.
• Promourem la declaració d'exempció per a les subvencions rebudes en l'adquisició d'habitatge de protecció oficial.
• Quant als preus màxims de venda o lloguer, coneguts com a "mòduls", establirem sistemes de fixació automàtica segons els increments de costos del sector. També aplicarem procediments similars per a la posada al dia dels ingressos familiars.
• Fomentarem les entitats de mediació social i creació de serveis de mediació per facilitar el suport als sectors més vulnerables del mercat.
• Fomentarem les cooperatives d'habitatge i la seva reglamentació.
  

Objectius

1. El foment de l'habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o ajuts a les famílies.
2. L'impuls de l'habitatge protegit mitjançant un sistema d'ajuts als promotors públics i privats d'habitatge protegit per tal d'incrementar i ampliar l'oferta dins del mercat (en matèria de sòl, fonamentalment).
3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control, manteniment, adaptació, renovació i /o reconversió del parc construït, tant en el medi urbà com en el rural.

Mesures

Mesures en matèria de sòl i urbanisme

• Reservar sòl per a l'habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el desenvolupament de polítiques d'HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.
• Iniciar l'estudi de les mesures pertinents per tal d'intervenir en l'estabilització del preu del sòl i combatre l'especulació.
• Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i consolidació dels patrimonis municipals de sòl i aplicant els recursos procedents de l'Estat per a la creació dels fons.
• Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l'habitatge protegit possibilitant, fins i tot, l'ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta finalitat.
• Negociar la reforma de l'actual règim públic d'expropiacions sobretot pel que fa al valor de reposició per tal d'agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit.

Mesures en matèria de lloguer

• Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l'IRPF, o un ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l'habitatge principal, al qual podran acollir-se totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la implementació d'aquesta mesura.
• Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la reducció de l'IVA en les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l'ITP a la compra d'habitatge que es destini a lloguer.
• Dins el Pla de Promoció i Construcció d'Habitatges de Protecció Oficial, destinar aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d'Habitatges Públics.
• Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot impulsant entre d'altres mesures acords entre propietaris i llogaters per a la millora de l'habitatge habitual.
• Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la creació d'instruments públics de promocions immobiliàries.

Mesures en matèria de rehabilitació urbana

• Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre similar de famílies.
• Afavorir el millor tractament fiscal de la rehabilitació (bonificació de les taxes municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa d'ajuts a la rehabilitació.
• Estimular l'aparició d'agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre.
• Establir programes específics per a l'eradicació de l'infrahabitatge.
• Influir en l'adaptació de les característiques de l'habitatge a les noves necessitats de la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d'ascensors, etc.).
• Promoure l'increment dels ajuts per a la rehabilitació d'habitatges rurals destinats a primera residència.
• Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de rehabilitació d'habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb millors dotacions de recursos tècnics i financers que permetin generalitzar experiències de recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial aquells que es deuen a l'impuls d'iniciatives socials.

Mesures en matèria de gestió del parc construït

• Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l'estat del parc de l'habitatge.
• Portar a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000 habitatges l'any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra, i/o compra de pisos buits.
• Adoptar noves mesures de control de les condicions d'habitabilitat i seguretat de l'habitatge existent.
• Crear el registre municipal de pisos buits i promoure l'ús residencial dels mateixos.
• Establir mesures per garantir l'accessibilitat per a totes les persones.
• Redactar un pla especial d'actuació per tractar en matèria d'habitatges, urbanisme i serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Mesures en matèria de l'habitatge protegit

• Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals seran promoguts directament per l'INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en règim de lloguer.
• Establir ajuts de suport a la promoció de l'habitatge protegit que permeti la subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del sòl en la construcció de l'habitatge de protecció oficial
• Establir nous sistemes de cessió o lloguer de sòl per a la construcció de l'habitatge de protecció oficial.
• Impulsar la modificació de la normativa vigent de l'habitatge protegit, per tal d'ampliar el seu concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona mà) que respecti els preus màxims de venda i s'adreci a població amb ingressos per sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.
• Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l'ampliació del període mínim per requalificar l'habitatge protegit fins a 20 anys.

Mesures en matèria d'ajuts a la solvència de la demanda

• Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l'accés a l'habitatge protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitat i persones que viuen en condicions d'infrahabitatge.
• Bonificar l'ITP per a les famílies nombroses en l'adquisició del primer habitatge i quan la renda no superi els 36.000 euros anuals.
• Incloure en la desgravació de l'IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos.

Mesures en matèria d'intermediació no lucrativa i mediació social

• Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors més vulnerables del mercat.
• Fomentar les cooperatives d'habitatge, establint un percentatge de reserva per a la promoció d'habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives.
• Reglamentar la figura del promotor d'habitatge social sense ànim de lucre.

Mesures en matèria de política fiscal

A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents:

• Aplicació de l'IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d'habitatge de protecció oficial.
• Regular la declaració d'exempció per a les subvencions rebudes en l'adquisició d'un habitatge de protecció oficial.
• Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol modalitat d'habitatge de protecció oficial.
• Bonificar l'IBI en el període de construcció d'habitatges de protecció oficial destinats a lloguer.
• Bonificar l'IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de vigència d'aquest règim.
• Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de bonificació de tributs locals en la promoció de l'habitatge de lloguer.
  

Mesures concretes en matèria d'habitatge

• Elaborar un Pla de detecció de prioritats d'habitatge. És imprescindible, per poder ordenar i simplificar les polítiques d'habitatge, elaborar prèviament un pla de detecció de les autèntiques necessitats d'accedir a l'habitatge que té la població, a uns deu anys vista, per implementar una política ordenada que doni respostes als reptes del futur.
• Fugir de propostes demagògiques que, precisament perquè ho són, difícilment poden complir-se. Ens referim a les propostes encaminades a la construcció indiscriminada d'immobles perquè la ciutadania pugui accedir a un habitatge digne. Primer de tot, cal conèixer les potencialitats econòmiques de cada municipi, de cara a la construcció raonable d'habitatges i, en segon terme, redactar estudis municipals precisos sobre el parc d'habitatges disponible, estudiar les fórmules per posar-los en el mercat i cercar la mostra dels principals destinataris d'aquests habitatges (joves, persones grans...).
• Impulsar l'aprovació d'un Pla sobre habitatge que diferenciï entre habitatges de nova construcció i habitatges existents, amb la participació de totes les administracions implicades en les polítiques d'habitatge.

  Respecte al nou habitatge cal introduir, en el marc de la legislació estatal i autonòmica aplicable, fins a quatre règims ben diferenciats:

  • Habitatges de protecció pública
    
  • Habitatges de preu taxat
    
  • Habitatges lliures
    
  • Habitatges de lloguer.

Pel que fa als habitatges existents, cal elaborar un programa integral de rehabilitació d'immobles, que doni preferència als ajuts públics directament al promotor, a més d'introduir bonificacions fiscals i una major agilitat en la tramitació dels permisos i les llicències municipals en aquest àmbit.

• Continuar les polítiques fiscals iniciades l'any 1996, que afavoreixen l'adquisició d'habitatge, i la potenciació del mercat de l'habitatge de lloguer.
• Impulsar l'aprovació de la Llei de l'habitatge.

Habitatge

L'accés a l'habitatge és, juntament amb l'ocupació, la principal inquietud dels joves. La baixada dels tipus d'interès de les hipoteques per a l'adquisició d'habitatges ha estat compensada i superada per l'increment dels preus de venda.

D'altra banda, des del Partit Popular de Catalunya creiem que cal potenciar el mercat de lloguer d'habitatge. Per aquest motiu el Partit Popular ha dut a terme diverses actuacions des del Govern de l'Estat, i a Catalunya va introduir, en els pressupostos de la Generalitat per a l'any 2003, l'actual desgravació del 10% pel lloguer d'habitatges, en el tram autonòmic de la renda, fins a un màxim de 300€.

En aquesta línia d'impuls i suport a l'accés dels joves a l'habitatge, considerem necessari:

• Construir habitatges de lloguer per a joves en les zones de més densitat de població, especialment a les localitats on els preus de mercat de l'habitatge són més elevats i, per tant, menys accessibles per als joves.
• Augmentar l'edat per rebre ajuts a l'adquisició del primer habitatge fins als 35 anys.
• Incrementar les deduccions fiscals per lloguer i per a adquisició d'habitatge en el tram autonòmic de la declaració de la renda per als més joves de 35 anys.
• Crear una reserva d'habitatges, en les promocions públiques, per a joves amb discapacitats
• Frenar l'especulació d'alguns ajuntaments quan subhasten sòl públic a preus de mercat, i destinar-lo prioritàriament a la construcció d'habitatge protegit.
• Promoure la creació de sòl urbanitzable destinat a la construcció d'habitatges per a més joves de 35 anys a través de l'INCASOL, en col·laboració amb les corporacions locals.
• Fomentar els plans intergeneracionals d'habitatge basats en la convivència i l'ajut mutu.
  

Garantir l'accés a un habitatge assequible

HABITATGE PROTEGIT I SUBVENCIONS A L'ADQUISICIÓ D'HABITATGE

Objectius

1. Contenir la pressió financera instal·lada sobre el mercat immobiliari.
2. Fer solvents els ciutadans davant l'adquisició del seu habitatge principal, mitjançant nous plans d'habitatge que, amb l'estructura de Plans Territorials Sectorials, abordin del problema de l'accés a l'habitatge de forma integral, és a dir, com tot un catàleg de mesures no només de transferència de rendes sinó de política de sòl, creditícies, fiscals, etc. amb un finançament vinculat al finançament autonòmic.
3. Racionalitzar i estabilitzar a llarg termini els costos del procés de generació de sòl per a la construcció d'habitatge.

Mesures

1. Regular específicament la fiscalitat i altres aspectes legals de les plusvàlues dels fons d'inversió immobiliària per esmorteir el seu potencial especulatiu, així com dels beneficis de les operacions immobiliàries de determinat volum, en què el preu final del producte immobiliari no es correspongui amb una repercussió de sòl raonable, ponderable d'acord amb el preu de compra del sòl.
2. Establir normativament la destinació finalista, per finançar polítiques d'habitatge, del recàrrec de l'IBI, previst en la legislació d'hisendes locals, per als immobles desocupats.
3. Eliminar l'actual consideració de les subvencions a fons perdut per l'adquisició de l'habitatge com a increments de renda a efectes d'IRPF.
4. Reducció de l'Impost de Transmissions Patrimonials a l'habitatge protegit i aplicació de l'IVA superreduït en l'habitatge de protecció.
5. Bonificació dels impostos i taxes municipals per als habitatges de protecció oficial abans de la primera transmissió, especialment per als de lloguer.
6. Realitzar una inspecció fiscal rigorosa i una valoració ajustada per al pagament dels impostos per l'increment de valors, que permetin la participació pública en les plusvàlues generades per la retenció de sòl.
7. Modificar l'articulació del dret de tempteig i retracte, regulat a la Llei d'Habitatge, per tal que tots els promotors dhabitatge públic puguin adquirir a preus controlats d'HPO, enlloc dels actuals preus de mercat, afavorint la recuperació de la inversió pública quan el beneficiari ja no la necessita, la no generació de plusvàlues especulatives i l'increment del parc d'habitatge de disposició pública.
8. Desenvolupar reglamentàriament dels mecanismes previstos a la LUC per tal d'obtenir una intervenció municipal adient, com els Patrimonis Municipals de sòl i el Registre de Solars d'Edificació Forçosa, i evitar que tornin a ser figures no aplicables, com durant la vigència del DL 1/90.
9. Desenvolupar adequadament la Llei de l'Urbanisme per no negligir en el potencial d'alguna de les seves mesures.
10. Aprovar un Pla d'Habitatge Català, amb rang de Pla Territorial Sectorial si fos necessari per facilitar les reserves estratègiques de sòl, tenint present les infraestructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims:
    • Establiment de les necessitats a Catalunya per l'objecte (sòl, tipologies, etc.) i pels subjectes (destinataris dels ajuts), amb la participació dels ajuntaments. Estimem en 50.000 els habitatges protegits que s'haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un percentatge significatiu específicament dedicat als joves.
    • Capacitat per adaptar a la realitat catalana els mòduls de preus màxims, límits de renda dels beneficiaris, priorització dels règims de protecció, etc.
    • Participació municipal en la definició de programes específics per raó de les necessitats territorialitzades.
    • Capacitat de redistribució flexible dels recursos assignats per cada tipologia per adaptar-se a la realitat canviant.
    • Establiment d'un autèntic dret prestacional universal per a tota la població amb rendes inferiors a un llindar determinat, amb criteris ponderats, a l'accés a un habitatge protegit d'obra nova o de segona mà rehabilitat.
    • Ampliació del tipus d'habitatge protegit, a fi d'oferir també altres tipologies més ajustades a les necessitats de les noves unitats familiars. Redefinir el concepte d'habitatge protegit.
    • Incloure el requeriments de finançament del Pla Català d'Habitatge dins les negociacions del finançament autonòmic.
11. Formular, si s'escau, un Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge Protegit, si el general de l'habitatge no generés la suficient oferta específica d'habitatge protegit.
12. Desenvolupar els programes de promoció d'habitatge continguts a la Llei de l'Habitatge, com a programes de planificació de l'habitatge de promoció pública concertats amb els ens territorials actualment inèdits, més enllà de l'actual programa d'actuació en sòl i habitatge 2000-2003 que no es defineix com un programa jurídicament vinculant, sinó com una iniciativa pública de foment, en concertació amb els ajuntaments i la col·laboració dels privats.
13. Introduir la promoció d'habitatge protegit -directament o indirecta-, adreçat a col·lectius específics, com a finalitat de l'obra social de les caixes d'estalvis catalanes, així com l'obligatorietat que aquestes destinin un percentatge mínim del 5 % de les seves inversions a la promoció d'habitatge protegit.
14. Elaborar un catàleg de sòl públic de totes les procedències (Defensa, RENFE, presons, etc.), actualment inutilitzat o subutilitzat, de cara a endegar un programa de racionalització d'usos i programació d'urbanització i sortida al mercat. Prioritat, en l'ús d'aquests sòls a les iniciatives d'habitatge públic, o a les promogudes per entitats sense ànim de lucre o cooperatives.
15. Modificar la normativa d'ajuts a la rehabilitació i el seu tractament fiscal.
16. Fomentar les ocupacions de sòl estalviadores d'espai, amb penalització de les ocupacions extensives. Diferenciar fiscalment les segones residències de les primeres.

HABITATGE DE LLOGUER

Objectius

1. Fer de la modalitat de lloguer una opció socialment acceptada de tinença de l'habitatge i empresarialment rendible.
2. Impulsar l'aparició d'un parc suficient d'habitatges de lloguer de titularitat pública.
3. Implementar les modificacions normatives necessàries per tal d'afavorir la rehabilitació en el parc d'habitatges existents i la seva adequació a les noves necessitats de la demanda actual.

Mesures

1. Deduccions fiscals per als fons d'inversió immobiliària que inverteixen en habitatge de lloguer sobre sòl de propietat del fons o finançant actuacions públiques sobre sòl públic amb títol concessional.
2. Reducció del gravamen pel que fa a l'ITP en adquisició de l'habitatge per rehabilitar i llogar tant pel que fa a empreses com a particulars.
3. Deduccions en l'IRPF per als lloguers, amb topalls en funció dels ingressos i del lloguer pagat.
4. Diferenciar fiscalment els arrendaments destinats a satisfer la necessitat d'habitatge permanent del llogater de temporada.
5. Establiment d'un programa d'intermediació social en matèria d'habitatge tendent a la creació d'una borsa d'habitatge de lloguer, a preus controlats en el mercat secundari i a la reducció del parc vacant, amb garantia pública pel que fa la conservació de l'immoble i al cobrament de les rendes, adreçat a destinataris amb els llindars de renda que es fixi; gestionat de manera descentralitzada per cada municipi amb conveni amb la Generalitat.
6. Modificar la normativa d'ajuts a la rehabilitació, introduint mesures d'estímul de la rehabilitació d'habitatge amb destinació al mercat de lloguer.
7. Incorporar al nou Pla d'Habitatge Català, amb rang de Pla Territorial Sectorial, si fos necessari, per facilitar les reserves estratègiques de sòl, els següents continguts mínims en relació a l'habitatge de lloguer:
   • Pel que fa a l'estructura, establiment d'ajuts universals directes, amb específics destinats al gestors de programes predefinits (lloguer, rehabilitació, promoció de sòl, intermediació social...) i amb genèrics específics per col·lectius amb dificultats. Augment dels ajuts als promotors públics o privats per la promoció d'habitatges protegits en règim de lloguer.
   • Fórmules d'ajuda als lloguers per controlar-ne els preus. En concret als llogaters d'acord amb uns topalls màxims de preus del lloguer que s'hauria de considerar com a lloguer social. Avals públics als llogaters per fer front a les dificultats que a vegades posen els propietaris exigint garanties que no poden assumir.
   • Foment dels parcs públics de lloguer fins arribar a les mitjanes europees, amb l'establiment de percentatges obligatoris en totes les promocions.
8. Generar un patrimoni de sòl públic significatiu, aprofitant el marc legal de la nova LUC i els avantatges que estableix quan l'administració genera i manté la titularitat, i desenvolupar i/ o fomentar la regulació de la construcció d'habitatge protegit en règim de concessió administrativa sobre sòl públic, per la seva ocupació efectiva pel concessionari o per la seva cessió en lloguer, com a mecanisme de recuperació de plusvàlues de la inversió pública i de control del preu del sòl i la seva repercussió sobre els habitatges que es generin, compatible amb la iniciativa privada d'una activitat com la construcció. Actualment hi ha fons d'inversió immobiliària que aposten per línies de negoci similars que poden ser d'interès públic.
9. Fer d'aplicació els judicis ràpids als conflictes en la LAU, a fi de donar seguretat a la propietat per entrar al mercat de lloguer.
10. Potenciar la cessió de sòl per a la construcció d'habitatge protegit en règim de lloguer.
11. Introduir l'obligatorietat de la promoció d'habitatge protegit en règim de lloguer com a finalitat de l'obra social i de l'activitat inversora de les caixes d'estalvis catalanes.

Assegurar les condicions d'habitabilitat del parc construït

QUALITAT URBANA

Objectius

1. Garantir, a tot el territori de Catalunya, les condicions d'habitabilitat i seguretat del tot el parc d'habitatges.
2. Assegurar la cohesió social i la convivència en tots els barris de Catalunya.

Mesures

1. Modificar de la normativa de control de les condicions d'habitabilitat i seguretat de l'habitatge existent. Crear un òrgan autonòmic de control i avaluació permanent del parc d'habitatges.
2. Impulsar la creació de registres municipals de pisos buits.
3. Crear, dintre del Pla Català de l'Habitatge, un fons que avali actuacions de recuperació pública del parc social d'habitatges.
4. Introduir mesures d'estímul a la rehabilitació d'habitatges rurals que tinguin el caràcter d'habitatge principal.
5. Reformular l'Impost d'Actes Jurídics Documentats a fi que el recaptat en concepte de lloguer i de venda, d'habitatges no inclosos en cap règim de protecció, es destini -totalment o parcial- a finançar un programa d'ajuts per a famílies sotmeses a situacions conjunturals conflictives que posin en perill la continuïtat en l'habitatge (atur, ruptures familiars, etc).
6. Elaborar i executar, conjuntament amb els municipis i les associacions de veïns, un programa d'intervenció integral en barris degradats.
7. Potenciar els plans de dinamització comunitària i la resta de programes socials d'intervenció als barris, desenvolupats conjuntament amb les associacions de veïns, en els barris amb problemàtiques socials urbanes.

Objectius d'una nova política d'habitatge

L'abandó conscient de les polítiques d'habitatge en els darrers anys ha estat possible pel miratge d'un moment particularment bo pel sector de la construcció, amb les baixades dels tipus d'interès, considerant els nostres governants, a Barcelona i a Madrid, que el mercat compleix perfectament l'atenció de les necessitats d'allotjament de la població. Però avui sabem que la bonança del sectors de la promoció, construcció i financer ha derivat en especulació i escalfament forçat de la demanda, així com un creixement descontrolat de l'edificació que generarà nous problemes no previstos i contribuirà a llarg termini a una reducció en la qualitat de vida de les persones.

L'augment de preus del mercat immobiliari a Catalunya i Espanya supera àmpliament el d'altres països de la Unió Europea, incrementant la distància que tradicionalment ha separat les respectives possibilitats d'accés a l'habitatge de la població. A més, s'ha produït una sobrevaloració en els preus, com a conseqüència de factors que res tenen a veure amb les demandes de les persones necessitades d'habitatge.

A Catalunya la població sofreix una especial desassistència en matèria d'habitatge, amb un govern que no mostra cap sensibilitat i permet immòbil l'exclusió d'un nombre cada cop més elevat de persones i famílies a la utilització d'un bé de primera necessitat com l'habitatge.

En atenció a les apreciacions exposades, ICV-EA ha elaborat la seva proposta pròpia per posar fi a la passivitat que ha caracteritzat als poders públics en matèria d'habitatge, considerant que el Parlament que sorgirà de les properes eleccions ha d'enfrontar la resolució d'un problema com un dels més greus que afecten al conjunt de la societat.

Seguidament es resumeix l'abast de la proposta, dirigida a garantir l'accés a un habitatge digne i adequat, i a més poder fer-ho en les diferents etapes de la vida de les persones.

Una política d'habitatge ha de tenir els següents objectius :

• Donar compliment efectiu al mandat constitucional i al dret humà fonamental que tothom ha de tenir accés a un habitatge digne, garantint la qualitat de vida.
• Adaptar l'habitatge a les demandes i necessitats variables de la persona i del nucli familiar al llarg de la vida (necessitat d'espai disponible, diversos usos i funcions, i formes de convivència i d'ajuda mútua).
• Adaptar l'habitatge a les diverses situacions laborals, d'ingressos i de disponibilitats econòmiques, sense que s'hagi d'hipotecar la vida.
• Facilitar la mobilitat sobre el territori per raons de treball o de canvi del nucli familiar o d'altres interessos de la persona, el que vol dir facilitar el canvi d'habitatge reduint els desplaçaments obligats.
• Regular i limitar els preus de l'habitatge i del sòl, tant de propietat com de lloguer.
• Fer compatible l'adaptació de l'habitatge a les necessitats de les diverses etapes de la vida i a la mobilitat sobre el territori, amb el desig de moltes persones i famílies d'invertir en la propietat d'un o més habitatges com a inversió de l'estalvi familiar i com a previsió de necessitats futures.
• Facilitar la recuperació, rehabilitació i ocupació dels habitatges buits o infra-utilitzats.
• Promoure la cohesió, la integració social i cultural i la convivència als pobles, ciutats i barris: evitar els ghettos i les exclusions socials, facilitar la mescla social.

Propostes de xoc

Davant una situació límit com la que es viu a Espanya i a Catalunya en els últims anys, cal adoptar de forma urgent mesures també límit i immediates. Els catalans no han de suportar per més temps el plegament de braços dels seus representants. Per aquest motiu IC-V defensarà al Parlament de Catalunya un canvi radical de política, sustentat en les següents:

• Establiment obligatori d'una quota de protecció ("quota solidària")

  Establiment obligatori d'una quota de protecció ("quota solidària") en totes les promocions d'habitatge, de tal manera que com a mínim el 20% de cada promoció privada es dediqui a habitatge protegit, ja sigui en la mateixa o excepcionalment en una altra promoció.

  L'habitatge és un bé de primera necessitat. Aquesta característica, junt amb la invocació de l'essencial principi de la solidaritat, justifica l'aplicació de mesures que obliguin a què tota promoció d'habitatge lliure aporti una proporció d'aquest producte a la satisfacció de les necessitats de la població.

  Es tracta d'aplicar a l'habitatge la mateixa lògica que ens conduiria a exigir que els forners elaboressin pa comú si resultés que només posen a la venda productes sofisticats i inabastables per la població; o la que justifica que la indústria farmacèutica produeixi medicaments genèrics alhora que posa en el mercat altres productes. Amb la imposició de quotes de producció es fa participar a tota la comunitat de la resolució d'una problemàtica socialment molt preocupant, com és l'exclusió del sistema d'un nombre cap cop més ampli de la població.

• Programa per a l'habitatge buit.

  Promulgar un Programa per a l'habitatge buit, amb crida a tots els propietaris perquè posin els seus habitatges buits en una Borsa de lloguer gestionada públicament, amb determinats requisits de preu i possibilitats d'ajuts per obres i altres garanties. El Programa anirà acompanyat d'una nova legislació d'arrendament forçós dels habitatges desocupats, obligant a tot propietari a que destini la seva propietat residencial a la finalitat socialment exigible: la seva ocupació. La Llei inclourà la imposició de tributs amb finalitats no fiscals, dirigides a gravar la propietat d'habitatges desocupats.

  Segons el darrer cens de 2001, el nombre d'habitatges buits a Catalunya era de 414.000 unitats (un 12,7% del total). Més enllà de la fiabilitat d'aquestes dades de l'Administració central, en els darrers anys hem observat com l'habitatge s'ha convertit en un producte refugi per a la inversió de moltes persones i empreses que han buscat únicament l'obtenció dels guanys derivats de la transacció immobiliària. Aquest fet ha generat l'existència d'un elevat nombre d'immobles que no es posen en el mercat perquè l'expectativa de negoci del comprador no es veu satisfeta, i aquest queda a l'espera d'un augment de preus en el mercat. La situació dona lloc a l'existència d'un gran nombre d'habitatges que no serveixen per a l'únic fi socialment acceptable, que és donar satisfacció a les necessitats de residència de les persones.

  Davant aquest fet, es fa necessària la imposició del deure d'ocupar els habitatges. Per aconseguir-ho, més enllà de les propostes dirigides a incentivar l'ocupació voluntària, cal preveure també mesures coercitives, que puguin adoptar-se en aquells casos en què la propietat mantingui una resistència injustificable a l'ocupació del seu bé. En conseqüència, s'hauran d'adoptar accions de foment i també de penalització als propietaris que mantinguin buits els seus habitatges.

• Atenció, defensa i protecció dels adquirents, usuaris i llogaters dels habitatges.
  

  Creació d'una unitat especial en la Direcció General de Consum, dirigida a l'atenció, defensa i protecció dels drets dels adquirents i usuaris d'habitatge, amb denúncia pública i actuació contra les empreses i particulars que posen en pràctica actuacions de mobbing immobiliari i pràctiques abusives en els processos de venda i d'intermediació.
  
  En els últims temps s'ha fet pública la situació d'abús que fa temps venen patint nombrosos llogaters d'habitatge, subjectes a actuacions de mobbing immobiliari que no han generat cap actuació específica del govern de la Generalitat. També són conegudes les pràctiques enganyoses, abusives i especuladores de múltiples empreses i personal del sector de la venda i la intermediació immobiliària. Per aquest motiu, és urgent que l'Administració adopti mesures per posar fi a aquesta vergonyosa situació.

Propostes generals

A banda de les propostes de xoc i urgents, la política general d'habitatge de la propera legislatura haurà de construir-se a partir dels elements següents:

• Augment de la despesa en habitatge

  Increment de la inversió fins assolir la mateixa proporció d'aplicació del PIB que altres països de la unió europea, amb una mitjana del 2%. Això significaria passar del 0,75% al 1,5% en 4 anys.

• Pla d'Habitatge a l'Abast.

  Aprovació del Pla de l'Habitatge de Catalunya, com a Pla propi, complementari al "Plan de Vivienda 2002-2005" estatal, discutit amb les administracions locals i els agents socials (promotors públics, cooperatives, veïns...) i que defineixi clarament els objectius territorials i socials i els instruments de la creació d'habitatge, amb el desglossament de les actuacions per tipus i la seva quantificació econòmica. En el Pla de l'Habitatge es contemplarà de forma especial el foment de l'habitatge de lloguer, la rehabilitació i el mercat secundari i la habilitació dels habitatges buits.

  • Habitatge protegit i públic

    · Elaboració generalitzada, en l'àmbit local i ajustant-se a les específiques necessitats de cada municipi, de Programes Locals d'habitatge.
    · Establir com a principi que dels habitatges protegits, la meitat dels quals han de ser de lloguer.
    · Protecció de 22.000 habitatges/any (nova construcció i segona mà), la meitat de lloguer, i dels quals 16.000 han de ser de promoció pública durant la legislatura. El lloguer serà prioritàriament destinat a gent jove i a la demanda menys solvent.
    · En el nou planejament urbanístic (nous creixements urbans), reservar com a mínim un 50% del sostre per habitatge protegit, la meitat del qual ha d'estar destinat a lloguer.
    · Mentre no es disposi del sòl apte per promoure habitatge protegit, i atès la situació actual d'urgència, s'establirà una quota de protecció ("quota solidària o barra de quart") en totes les promocions d'habitatge, incloses les de renovació i rehabilitació, de tal manera que com a mínim el 20% de cada promoció privada es dediqui a habitatge protegit, ja sigui en la mateixa o excepcionalment en un altre promoció.
    · Allargament dels anys de protecció fins a 30 anys, estudiant la possibilitat d'una protecció indefinida. Desaparició de la possibilitat de desqualificació al llarg del termini de protecció.
    · Caldrà modificar la Llei d'Urbanisme catalana i la futura Llei de l'Habitatge en aquest sentit.
    · Ajuts a l'adquisició i promoció de sòls privats per destinar-los a la construcció d'habitatge protegit, amb mecanismes per a la cobertura dels diferencials de cost que permetin la construcció protegida.
    · Gestió i control públic de l'adjudicació de tots els habitatges protegits de promoció privada, com a forma d'assegurar que aquests habitatges es destinin a persones/famílies autènticament necessitades d'habitatge.

  • Creació de patrimoni públic de sol i habitatge

    · Ajuts específics per a la creació de patrimonis públics de sòl i d'habitatge, amb especial consideració de les operacions que permetin mantenir la titularitat pública: dret de superfície o lloguer. En la creació dels parcs públics es tindran en compte les vies acollides en la nova Llei d'Urbanisme, com el dret de tempteig i retracte, les reserves de sòl o el règim d'alienació forçosa.
    · Protecció d'actuacions d'allotjament col.lectiu: albergs, allotjament per temporers, residències, centres d'acollida, etc.
    · Programes específics d'integració dels sectors exclosos (casos emergència social), tant per accés en lloguer com propietat, amb coordinació amb àrees de benestar social.
    · Recuperació d'habitatge protegit mitjançant l'aplicació dels drets de tempteig i retracte i la venda a carta de gràcia, regulats en la normativa específica.

  • Foment de l'habitatge de lloguer.

· Augment de l'irrisori parc de lloguer actual, destinant al règim de lloguer el 50% dels nous habitatges públics protegits.
· Promoció d'habitatges de lloguer en rotació, destinats als joves. La idea és afavorir l'emancipació i l'accés a l'ensenyament superior dels estudiants.
· Promoció d'habitatges de lloguer assistits, destinats a la tercera edat.
· Ajuts personals per satisfer les rendes de lloguer impagades.

• Rehabilitació i mercat secundari.

· Augment de les actuacions protegibles de rehabilitació, per millorar la qualitat dels parcs d'habitatges existents.
· Programes específics de remodelació dels barris degradats i amb patologies.
· Programes específics de supressió de dipòsits d'aigua i d'instal.lació d'ascensors.
· Ajuts personals per a l'accés a habitatges lliures de segona mà (mercat secundari), en funció dels ingressos familiars i complint l'habitatge determinats requisits de superfície, valor i finançament.
· Regular com a dret dels ocupants -i conseqüent obligació dels propietaris- que l'habitatge sigui complet i reuneixi les condicions per a ser ocupat, preveient alhora les condicions en què haurà de produir-se la seva conservació i manteniment al llarg del procés d'ocupació.

• Habitatges buits.

· Compra i rehabilitació d'habitatges desocupats, per completar el parc públic de lloguer i tornar a posar en circuit habitatges ja existents, especialment en llocs on hi ha una major necessitat de protecció pública.
· Aplicació de convenis de cessió d'habitatges buits amb els seus propietaris, rehabilitant-los amb destí a lloguer.
· Creació del registre d'habitatges desocupats, per a l'aplicació de l'arrendament forçós.

• Gestió del Pla


El Pla serà gestionat per l'AGÈNCIA CATALANA de l'HABITATGE, ens públic que ha de tenir com a finalitat la realització i impuls -directa o indirecta- del conjunt d'actuacions, propostes, promocions, convenis, etc. que es vulguin tirar endavant en cada etapa del Pla d'habitatge.

L'Agència gestionarà també el parc públic d'habitatges a través de la Borsa d'habitatge públic -tant de venda com de lloguer-, sens perjudici de la necessitat de subscriure acords i convenis amb Agències de caràcter local i entitats sense ànim de lucre. A través de la Borsa s'impulsaran convenis amb propietaris d'habitatge disposats a cedir-los temporalment en lloguer, amb fixació de garanties i incentius per ambdues parts i intermediació de l'Agència. En la gestió pública es farà especial incidència en la posada en pràctica d'altres sistemes d'accés a l'habitatge diferents de la compra o el lloguer, com són l'usdefruit, el dret d'ús i habitació, la venda a carta de gràcia, la renda o cens vitalici, el lloguer amb opció a compra, la cotitularitat, etc. També s'impulsarà l'assistència a les subhastes d'habitatge, com a forma de conèixer situacions especialment desfavorables dels propietaris dels béns subhastats i, si és el cas, comparèixer a l'adquisició. La informació de la Borsa d'habitatge serà descentralitzada a tots els Ajuntaments, per tal d'aconseguir un sistema estable i transparent d'oferta d'habitatge públic a tot el país.

• Prioritzar l'habitatge en la inversió en obra social de les Caixes d'estalvi.

  Les Caixes van néixer amb clara vocació de benefici social, i per això la legislació les obliga a destinar a obra social tots aquells excedents anuals (beneficis) que restin un cop realitzades les dotacions per a reserves que garanteixin la solvència de l'entitat i després del pagament del corresponent IS.

  En el destí de l'obra social hi ha intervenció pública, en tant és el Govern de la Generalitat qui Programa els sectors on s'han d'encaminar les inversions. Tanmateix, el govern català ha mostrat més interès en intervenir en els nomenaments de les persones que han d'administrar les Caixes que en controlar el destí dels seus fons d'obra social. Per tant, atenent a la gravetat del problema, l'habitatge ha de ser sector prioritari d'inversió en obra social de les Caixes d'estalvi. A més, el pressupost destinat a obra social s'haurà de fer públic a la ciutadania.

• Mesures fiscals.

  Les mesures fiscals han de respectar un principi prevalent: que no puguin ésser absorbides pels preus del mercat. Per aquest motiu, ens oposem a les mesures generalitzades de reducció dels impostos a l'adquisició, ja que està demostrat que, si el preu no és controlat, únicament contribueixen a traslladar els imports de suposat benefici al preu que obté el venedor.

  Alhora entenem que els actuals beneficis per l'adquisició d'habitatge en l'IRPF configuren una política fiscal regressiva, en tant no diferencien ni nivells de renda ni preu d'adquisició del bé, agreujant a més el fenomen d'escalfament forçat de la demanda que patim els últims anys.

  Proposem l'adopció de les següents mesures:

  • Reducció de les actuals deduccions fiscals generalitzades en l'IRPF per a l'adquisició d'habitatges, diferenciant els ajuts en funció del nivell de renda del contribuent i el preu d'adquisició de l'habitatge.
    
  • Reducció de les deduccions fiscals establertes en el tram català de l'IRPF per a l'adquisició d'habitatges, donada l'escassa efectivitat de la mesura i l'error que suposa no distingir nivells de renda ni preus del bé adquirit. El finançament del nou Pla català de l'habitatge sorgiria en part de la supressió d'aquestes deduccions, totalment inadequades.
    
  • Penalització de l'adquisició que no es refereixi a l'habitatge habitual, en la línia de frenar l'escalfament de la demanda que existeix en l'actualitat.
    
  • Ampliació dels ajuts fiscals recentment reintroduïts pel govern del PP en l'IRPF dels llogaters d'habitatge.
    
  • Concentració dels ajuts als promotors de lloguer en aquells supòsits en què el preu del lloguer final estigui controlat.
    
  • Aplicació d'un IVA reduït del 4%, només per als habitatges protegits però en tots els règims de protecció.
    
  • Subjecció a IVA (però amb exempció) per habitatges de lloguer, per tal que els promotors puguin recuperar l'impost suportat sense haver de repercutir-lo al llogater.
    
  • Aplicació de bonificacions en l'ITP-AJD i ICIO, tot i que només en l'adquisició i construcció d'habitatge protegit (inclosa la segona mà).
    
  • Com a mesura de gestió de l'agència tributària, major control i persecució de les operacions realitzades amb diner opac

 

• Altres propostes

  Proposta de modificació de les lleis estatals del règim del sòl i valoracions i d'expropiació forçosa, per aconseguir: que el sòl no sigui utilitzat com a valor especulatiu; es faciliti la creació d'amplis patrimonis de sòl; sigui possible expropiar a preus que no valorin expectatives urbanístiques no materialitzades sobre els terrenys.

  Foment i protecció de l'activitat dels operadors socials i les entitats sense afany de lucre.

  Acolliment de noves tipologies d'habitatge. Dins l'habitatge protegit ha de ser possible diversificar les tipologies edificatòries, deixant d'equiparar habitatge i família nuclear. Per aquest motiu s'elaborarà una nova normativa que permeti fer pisos amb una nova concepció dels serveis, destinats a gent que viu sola, en parella, a grups reduïts o nombrosos de persones sense llaços familiars, etc. En aquestes noves tipologies es consideraran especialment els requeriments d'adaptabilitat i accessibilitat per a totes les persones, sense barreres arquitectòniques als edificis. S'incrementaran les experiències i normatives d'industrialització de materials i d'energia amb criteris de sostenibilitat.

  Coordinació de mesures entre les polítiques d'urbanisme, d'habitatge i de benestar social, en reconeixement de l'especial vinculació existent entre aquestes matèries.

  Constituir Consells sectorials i de ciutat en l'àmbit de l'urbanisme per crear espais de participació en aquest sentit.

  Obligatorietat de destinar a habitatge protegit o de preu limitat tots els sòls residencials propietat dels Ajuntaments i la Generalitat.

Habitatge.

L'actuació de la Generalitat en matèria d'habitatge per a la gent jove ha de girar, bàsicament, al voltant de dos conceptes: la construcció d'habitatges de lloguer i la masoveria urbana. Cal fomentar la construcció d'habitatges ecològics, tant els de promoció privada com els públics. A la vegada, les accions que es duguin a terme han de ser coordinades amb els ajuntaments.

Habitatges en règim de lloguer.

Partint de la base que l'habitatge de lloguer és el que més s'ajusta a les necessitats dels i les joves, la priorització d'aquest règim per sobre del de compra ha de ser, doncs, l'opció política en la qual cal treballar. Així doncs, la Generalitat ha de comptar dins de les seves promocions públiques d'habitatge amb un pla per a crear habitatges de lloguer sota preu del mercat per a la gent jove amb un nivell màxim d'ingressos. Les condicions que han d'envoltar les normatives per accedir-hi ha de tenir present la dinàmica de la realitat juvenil. Fora de la promoció pública, hi ha una altra fórmula a potenciar com és l'ajut al pagament del lloguer d'habitatges que estan en el mercat.

Les construccions d'habitatge de lloguer han de ser prioritaries al nou govern d'esquerres de la Generalitat de Catalunya.

• Construir 15.000 habitatges de lloguer destinats a joves a tota Catalunya en 4 anys, distribuïts segons les necessitats demogràfiques, socials i econòmiques específiques de cada territori.
  
• Construcció de 500 habitatges de lloguer destinats a joves a totes les ciutats de més de 15.000 habitants, i de 100 habitatges als nuclis d'entre 5.000 i 15.000 habitants.
  
• Dotar a cadascuna de les zones universitàries catalanes de 250 places com a albergs-residències d'estudiants.
  
• Construcció a cadascuna de les zones universitàries catalanes de 100 habitatges destinats a estudiants.
• Construir edificis comunitaris ("residències per a l'emancipació") destinats a la primera vivenda o a situacions especials conjunturals, amb alguns serveis compartits i espai individualitzat. Entesos com a equipaments i dotats de personal i servei i preferentment cogestionats. Aquestes promocions han de ser prioritàriament per a joves en situació molt precària.
• Ampliar els ajuts de tipus financer a la gent jove per a l'adquisició d'un habitatge (crèdits tous, subvencions a fons perdut, moratòries, subrogacions, avals i garanties públiques...) i reformar el mercat hipotecari.
• Establir convenis amb les Caixes d'Estalvi catalanes que vinculin les funcions socials d'aquestes caixes i alhora cerqui com a objectiu prioritari l'accés a l'habitatge per part de la gent jove. Així mateix, que financiïn promocions privades d'habitatge de lloguer.
• Reforma del mercat hipotecari: noves modalitats de préstecs hipotecaris i de procediments de cobrament dels deutes hipotecaris (moratòries, subrogacions, substitucions, avals i garanties públiques).
• Creació d'un banc d'habitatges. Programa per a la utilització o intercanvi d'habitatges desocupats temporalment.
• Assegurar que aquests ajuts arribin a joves que estiguin en una situació més precària.

Masoveria urbana.

La masoveria urbana és una forma d'ocupació d'habitatges desocupats, d'una forma regulada i legal. Aquesta pel que sabem neix a centre-Europa i el Regne Unit, als anys vuitanta, com a resposta al fenomen "squater" i a les pressions de l'esquerra i dels verds. Es tracta de la cessió d'un habitatge deshabitat a joves. Aquests/es el mantenen i el fan servir, sempre amb el consentiment del propietari o propietària i l'acció mitjancera d'un organisme públic. Val a dir que encara que funciona en alguns països (Ex. Suïssa, Regne Unit), no es tracta d'una pràctica molt estesa; al contrari dels pisos de lloguer per a joves o les promocions públiques.

La masoveria urbana no només dóna sortida a la manca d'habitatge per al sector jove de la població sinó que a més actua o interactua en altres afers com: L'especulació sobre edificis en centres històrics, amb la conseqüent pujada de preus. Ajustar i fer competència al lloguer privat, aconseguint fins i tot rebaixes en les tendències a l'alça dels mateixos. Manteniment dels edificis del centre històric i de la vida dels mateixos. (Millora de façanes i estructura). Anivellar les edats que ocupen aquests barris generalment molt avançades. Lluitar contra els lloguers precaris d'alguns habitatges d'aquesta zona en males condicions.

• Crear un programa de masoveria urbana que censi els habitatges desocupats i promogui l'acord entre propietari i ocupants.
• Que aquest programa segueixi el model de països com el Regne Unit, que asseguri l'ocupació de la vivenda, tal com estigui buida, i que no afavoreixi que el propietari pugui negar-se i continuar especulant.
• Creació d'un cens d'habitatges desocupats per a la masoveria urbana i la rehabilitació.
• Llei sobre els habitatges desocupats. En pacte amb els ajuntaments per tal que puguin intervenir fiscalment, gravar un habitatge desocupat sense causa justificada i premiar a qui participi en programes de masoveria urbana.
• Impuls per a la creació de cooperatives de masovers/es urbans/es.
• Impulsar altres formes com compartir pis de manera més estable entre joves i gent gran.