[info] Casino http://blackjackartists.com finder - did you know that everything is decided in our own lives?  ·  Investor George Lindemann Jr. turned his attention last year to conservation
     
 
 
  Propostes de CiU sobre Immigració:  
     
 

Índex

Tu i una política pròpia d'immigració

Plantejament marc:

Catalunya ha de poder decidir i actuar en el camp de la immigració.

Propostes:

  • Reclamarem les plenes competències en matèria d'immigració per a poder desenvolupar una política integral i pròpia que afavoreixi l'arribada d'una immigració controlada i regular i la seva posterior integració a Catalunya.
  • Contractarem i formarem en origen els treballadors i treballadores que Catalunya necessiti, tot adequant el creixement de la població immigrada amb les possibilitats reals d'absorció del mercat de treball del nostre país.
  • Farem participar activament les entitats catalanes en les polítiques d'orientació i regulació.
  • Donarem ajuts per a la construcció, habilitació, reformes, ampliació o condicionament d'allotjaments per a treballadors temporers.
  • Impulsarem la creació a Catalunya d'una oficina de l'Organització Mundial de les Migracions (OIM).
  • Potenciarem aquelles accions que permetin el retorn de les persones immigrades, que així ho desitgin.

Tu i la cohesió social

Plantejament marc:

Defensarem el control de l'entrada d'immigrants i la seva integració.

Propostes:

  • Impulsarem el Pla Nacional d'Immigració, que preveurà, en col·laboració amb totes les administracions, institucions i organitzacions més representatives, les línies bàsiques de la gestió de la immigració al nostre país, tant pel que fa a les polítiques d'acollida, com a les que s'adrecen a la integració dels nouvinguts.
  • Impulsarem el Pla d'acollida, que culminarà amb un "Contracte amb Catalunya", a través del qual es fa palès el compromís d'acollir a la persona nouvinguda, facilitant-li el coneixement de la llengua i la cultura catalanes, i el seu propi compromís d'integrar-se i respectar Catalunya.
  • Incrementarem els recursos i els serveis que són necessaris per proveir una assistència de qualitat en els camps de la sanitat, l'ensenyament i l'habitatge i els serveis socials, sense desatendre els requeriments de la població ja establerta a Catalunya.
  • Establirem les normes necessàries per garantir la convivència i la interrelació, en especial en els espais públics, entre els diferents col.lectius que integren la nostra societat.
  • Establirem un major control en les condicions de l'habitatge per evitar la massificació en les zones desfavorides i/o de més concentració de població immigrada.
  • Combatrem l'economia submergida, com a factor d'atracció de la immigració irregular i element d'explotació laboral de persones immigrades.
  • Realitzarem les accions necessàries per lluitar contra el racisme i la xenofòbia i afavorirem el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures.
  • Potenciarem la incorporació de les persones immigrades en la vida associativa del nostre país.

Tu i el català com a eina d'integració

Plantejament marc:

Farem de la llengua catalana el millor instrument d'integració per a les persones que volen viure i treballar a Catalunya.

Propostes:

  • Impartirem classes de català entre les persones que vulguin venir a treballar i viure a Catalunya a les oficines de la Generalitat obertes en els països d'origen.
  • Ja a casa nostra, oferirem cursos gratuïts de català de nivell bàsic i classes d'acolliment a la població immigrada, i defensarem la llengua catalana com a eina d'integració i cohesió social.
  • Incrementarem les accions d'ensenyament del català als responsables de les diferents confessions religioses.
  • Promourem campanyes de sensibilització que incentivin l'ús del català entre i amb els immigrants.


 
 
 
  Propostes del PSC-CPC sobre Immigració:  
     
 

Objectius

  1. Contribuir a la ordenació del processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris.
  2. Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrants.
  3. Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de treball.
  4. Contribuir, amb els mitjans a l'abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de persones i molt especialment de les organitzacions que el practiquen.
  5. Establir mecanismes de coordinació permanent entre els tres nivells d'administració (estatal, autonòmica i local).
  6. Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d'origen de la immigració.
  7. Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població i, especialment, entre adolescents i joves.

Mesures

Mesures per garantir la convivència i la cohesió social

  • Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social i garantir la convivència, evitant qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos.
  • Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució de competències i recursos. Treballar de forma transversal en totes les àrees d'actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, de forma que el pes del fet migratori no recaigui exclusivament en els Serveis socials. Les ONG's i asssociacions socials seran copartíceps d'aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són els únics beneficiaris dels serveis socials.
  • Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d'acollida d'immigrants que apliqui l'Administració local, amb mesures específiques d'atenció en el moment de la seva arribada a Catalunya.
  • Definir les àrees urbanes d'atenció especial, crear un fons de foment d'aquestes àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d'actuació per acord entre la Generalitat i els ajuntaments afectats.
  • Desenvolupar polítiques orientades a evitar l'exclusió social i el deteriorament dels espais i serveis públics.
  • Promoure l'aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d'integració i promoció en la societat catalana.
  • Desenvolupar polítiques específiques en relació a la dona immigrada tant per abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador.
  • Ordenar i planificar, cercant el màxim consens amb totes les parts interessades, la ubicació dels centres de culte.
  • Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la diversitat.

Mesures d' introducció de canvis legislatius

  • Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d'augmentar la capacitat d'actuació i d'intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals d'immigració i en el servei exterior (especialment pel que fa a contingents anuals i contractació en origen).
  • Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria, confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències.
  • Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la condició legal dels immigrats per tal de facilitar la seva integració. En concret, cal reformar la denominada Llei d'estrangeria, actualment en vigor, en aquells apartats on es dificulta l'exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació, associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits administratius i el funcionament efectiu d'una oficina única per tramitar-ho com a elements d'una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones amb una ordre d'expulsió que no es pot executar) d'una documentació provisional de tolerància que els permeti treballar en tant que no s'executa l'expulsió.
  • Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació política dels estrangers.
  • Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública modificant la legislació vigent en matèria d'horaris comercials i garantint en tots els casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives vigents.

Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa

  • Instar a una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de seguretat.
  • Reclamar a l'Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres d'internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment judicial.
  • Impulsar l'actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l'explotació laboral i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials.
  • Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de la escola pública i l'escola concertada en l'educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i dotar de recursos extraordinaris a les escoles amb alta concentració d'alumnes immigrats.
  • Destinar els recursos per a la formació i dotació d'habilitats professionals a fi i efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els empresaris i sindicats.

Mesures en matèria de cooperació internacional

  • Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d'emigració; donar suport a l'harmonització de les polítiques d'immigració, per part de la UE; i fer una acció decidida de la Generalitat en favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món.


 
 
 
  Propostes del PPC sobre Immigració:  
     
 

Propostes:

  • Política Europea Comuna. La política migratòria espanyola ha d'emmarcar-se en la política migratòria comuna europea i en els principis en que aquesta s'inspira, derivats dels compromisos fixats en les Cimeres de Tampere, Laeken i, molt especialment, Sevilla.
  • Ordenació de fluixos migratoris. S'ha de basar en els següents tres eixos:

    a) Immigració legal. Ens manifestem a favor d'una immigració legal, que accedeixi al nostre país a través de vies legals i amb els seus permisos en regla. Volem facilitar que les persones que compleixin amb els requisits que estableixen els ordenaments europeus arribin al nostre país amb els permisos en regla, i evitar que puguin fer-lo més fàcilment sense ells i de manera il·legal. Aquesta és la millor manera d'actuar contra les màfies que trafiquen amb persones. Ja hem pogut comprovar quines han estat les conseqüències de les polítiques basades en "papers per tothom", que han estat defensades per partits d'esquerres.

    b) Capacitat d'acollida. L'adequada ordenació dels fluxos migratoris al nostre país ha d'estar basada en el ple respecte a la legislació vigent, adoptant el sistema de valors que recull la Constitució, i adaptar-se a la capacitat d'acollida de què disposem per poder atendre'ls adequadament .

    La nostra capacitat d'acollida no és il·limitada, raó per la qual caldrà ajustar-la a la possibilitat que tinguem d'oferir ocupació als immigrants, de manera que puguin desenvolupar-se personalment, professionalment i socialment i, per tant, integrar-se a la nostra societat.

    c) Repatriacions. Per poder donar compliment als principis esmentats anteriorment cal ser molt rigorós amb la nostra política de repatriacions, de manera que les persones que intentin arribar a Espanya de forma il·legal sàpiguen que es procedirà a llur repatriació amb absoluta seguretat.

  • Lluita contra la immigració il·legal. La lluita contra la immigració il·legal, el tràfic d'éssers humans i l'explotació personal i professional dels immigrants són objectius prioritaris de la nostra política d'immigració, complementària de l'aposta per una immigració legal.

    El flux creixent de persones de països subdesenvolupats cap a països desenvolupats està sent utilitzat per individus i xarxes organitzades per explotar econòmicament, personalment i sexualment els immigrants; n'agredeixen la dignitat, n'arrisquen les vides i la integritat física, a canvi d'obtenir avantatges il·lícits.

    És necessari que, a nivell nacional i internacional, s'impulsin iniciatives i esforços que ho impedeixin i posar límit a aquells que s'aprofiten de les garanties i drets que els nostres sistemes públics reconeixen a qualsevol persona.

  • Integració. La integració dels immigrants legals constitueix un objectiu central de la política d'immigració en el nostre país. Per això, les Administracions Públiques, en l'àmbit de les seves respectives responsabilitats, hauran d'impulsar, promoure i coordinar les actuacions relatives a facilitar la seva inserció social i professional, la seva educació i formació, així com de garantir la prestació dels serveis socials i assistencials necessaris per a aconseguir aquest objectiu.

    En tot cas, aquestes polítiques i iniciatives tindran com a objectiu que els estrangers, residents de forma legal, coneguin i acceptin les nostres normes de convivència, el nostre sistema legal i constitucional i el nostre règim de drets i obligacions. D'altra banda, el respecte obligat a llurs diverses identitats culturals no els donarà dret a posar en qüestió les normes de convivència que regeixen en el nostre país, ni els facultarà per assumir drets i obligacions diferents dels que vertebren la societat que els acull, especialment pel que fa al reconeixement dels drets i la igualtat de les dones.

    En definitiva, al Partit Popular de Catalunya basem la nostra política d'immigració en el principi que tots els ciutadans i ciutadanes que viuen a casa nostra han de gaudir dels mateixos drets, però també han de tenir les mateixes obligacions.

Propostes per fomentar una immigració legal i integrada

  • Incrementar les actuacions dins l'àmbit de l'ocupació, de l'habitatge social, de l'educació i dels serveis de benestar, col·laborant amb els ens locals i adoptant mesures per a la integració social dels immigrants, amb l'objectiu de promoure'n la plena inserció.
  • Fer pedagogia del civisme, la convivència i el respecte a la diversitat, a partir dels valors del pluralisme, la democràcia, el laïcisme i la igualtat de totes les persones.
  • Potenciar, entre d'altres mesures, l'Observatori de la integració social dels immigrants, com a instrument de diagnòstic i de predicció, a partir de recerques i investigacions, amb els objectius específics de:
    - Determinar la situació actual i l'evolució dels fluxos migratoris.
    - Establir els patrons de comportament sociològic de la població immigrant.
    - Determinar les necessitats socials de la immigració.
    - Establir l'adequació dels recursos socials a les necessitats del territori i a les derivades de l'augment de demandants de prestacions socials.
  • Impulsar la signatura de convenis de col·laboració amb associacions i altre tipus d'entitats jurídiques, destinades a atendre les persones immigrants que estan en situacions conflictives, tant personals i laborals com culturals, perquè puguin integrar-se amb plena normalitat a la nostra societat.
  • Fer complir el contingut del document elaborat per la Comissió d'Estudi sobre la Política d'Immigració a Catalunya, aprovat per unanimitat el 8 de juny de 2001 al Parlament de Catalunya, perquè la immigració no pugui ser utilitzada com a instrument de confrontació social, i rebutjar les manifestacions de racisme i xenofòbia.
  • Impulsar programes específics de formació elemental per a persones immigrades, amb l'objectiu de facilitar llur adaptació a la manera de viure de Catalunya, i a l'activitat professional o laboral que vinguin a fer a Catalunya.

 

 
 
 
  Propostes d'ERC sobre Immigració:  
     
 

Acollir i integrar des de la pròpia identitat i la cohesió social

LA REGULACIÓ DEL FLUX MIGRATORI

Objectius

  1. Establir des de Catalunya la regulació general del flux migratori que pot arribar al nostre país tot avançant en una política comuna europea de regulació de fluxos.
  2. Permetre una política eficaç de captació de capital humà qualificat.
  3. Garantir a les persones nouvingudes unes condicions dignes tant de partida del seu país d'origen com d'arribada a Catalunya.

Mesures

  1. Negociar amb el Govern espanyol el traspàs de competències en:
    a) el control de fluxos externs i interns d'immigrants extracomunitaris que els afectin i la fixació dels contingents d'immigrants per part de la Generalitat.
    b) la gestió, per part de la Generalitat, dels permisos de treball a Catalunya.
    c) la inspecció de treball, amb la dotació econòmica corresponent.
  2. Avançar en la línia d'experiències europees de concessió de permisos temporals de recerca de treball.
  3. Reforçar una política de captació de capital humà qualificat, amb tres àmbits prioritaris:
    a) Els descendents de catalans emigrats a qui cal facilitar el retorn.
    b) El retorn de l'emigració d'universitaris i la captació d'universitaris i professionals d'altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l'anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris.
    c) El programa XILA -Xarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen- previst al Pla Interdepartamental d'Immigració prioritzant la creació d'oficines de contractació el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina.
  4. Establir en els països d'origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com les activitats culturals i de lleure.
  5. Establir acords amb el màxim nombre de països d'origen de la immigració que arriba a Catalunya, per facilitar el retorn en condicions humanitàries d'aquelles persones irregulars que no compleixin cap dels requisits possibles per restar a casa nostra amb els drets socials i la supervivència garantida.
  6. Combatre les màfies que especulen amb les expectatives dels immigrants. La determinació i el control dels fluxos han de ser en qualsevol cas el màxim de transparents.
  7. Presentar anualment davant del Parlament de Catalunya, per al seu debat i eventual aprovació, la proposta de contingent d'immigrants i del balanç de l'any anterior dels plans i programes interdepartamentals d'immigració, així com de les propostes per a l'any següent, prèvia compareixença davant la comissió pertinent de sindicats, organitzacions empresarials, confessions religioses i ONG representatives vinculades a la immigració.

ACOLLIDA I INTEGRACIÓ

Objectius

  1. Articular una política integral d'immigració, no només perresoldre situacions d'emergència o per exercir la solidaritat o la tolerància: un país democràtic té l'obligació d'exercir la justícia, tant per a la població autòctona, com per a la població de persones nouvingudes.
  2. Garantir una atenció adequada de les necessitats bàsiques de les persones nouvingudes en matèria laboral, habitatge, serveis socials, sanitat o ensenyament.
  3. Garantir la igualtat d'oportunitats de les persones nouvingudes en diversos àmbits: laboral, social, educatiu...
  4. Promoure la participació cívica i política de les persones nouvingudes.
  5. Assegurar que la llibertat de creences i de culte sigui en tots els casos compatible amb el respecte als valors democràtics i a la laïcitat de la nostra societat.
  6. Facilitar el coneixement per part de la persona nouvinguda dels factors que conformen la identitat pròpia del nostre país com a element clau per facilitar la seva integració social.

Mesures

  1. Negociar amb el Govern de l'Estat el traspàs i l'augment dels recursos destinats a programes d'acollida i integració proporcional al nombre d'emigrants que acull.
  2. Reclamar al Govern de l'Estat la gestió directa del 0'53% de la quota íntegra d'IRPF dedicat a entitats sense afany de lucre i que quantifiqui l'aportació de la ciutadania de Catalunya a través d'aquest 0'53% destinat a finalitats socials i a avaluar l'aportació que han rebut les diferents entitats catalanes d'aquests fons en els darrers cinc anys.
  3. Facilitar als ajuntaments els recursos necessaris per tal que en l'àmbit de les polítiques d'acollida, participació i integració disposin dels mitjans materials que calguin per desenvolupar aquesta tasca adequadament.
  4. Elaboració d'un estudi per realitzar una estimació de:
    a) El volum de recursos pressupostaris necessaris per tal d'incrementar l'oferta de serveis públics i prestacions no universals (habitatge social, beques, places de 0-3 anys, ajuts de menjador i llibres de text…) de manera que l'accés majoritari de les persones d'origen immigrant en situació de necessitat no vagi en detriment de la població autòctona més desafavorida, que també hi té dret i que hi tenia accés prèviament.
    b) El cost addicional d'aquests serveis particularitzat pels ajuntaments de Catalunya en base a la seva població immigrada de dret i de fet.
    c) El cost econòmic per a les diverses administracions que suposa el frau a Hisenda i a la Seguretat Social del treball submergit a Catalunya.
  5. Millorar la cooperació administrativa de la Generalitat amb els ajuntaments especialment en temes com l'habitatge, formació continuada del personal mediador i educador social i programes de formació ocupacional, sociosanitària i escolarització, per tal de garantir l'eficàcia i l'eficiència dels recursos i el disseny d'estratègies amb garanties de reeixir.
  6. Orientar la política d'integració a desenvolupar un model equilibrat entre el respecte de les diferents identitats culturals d'origen i l'acceptació del sistema comú de valors socials, culturals i democràtics de Catalunya. En aquest sentit, la integració té una concepció integral: social, cultural-religiosa, cívica i política i es basa en un seguit de drets i deures, que és de fet com un contracte entre immigrant i país d'acollida.
  7. Implantar la Carta d'Acollida com a instrument per superar les deficiències de la legislació vigent, per tal d'incorporar activament a la nostra societat la població forana. Es tracta de facilitar-los una documentació provisional d'estada i arribar a un pacte a través del qual els siguin reconeguts els seus drets socials (drets d'àmbit laboral, d'assistència jurídica, sanitària, als serveis socials, habitatge, a la participació en els afers municipals, a la instrucció i educació, entre altres) als quals han de respondre amb l'exercici d'uns deures civils, amb l'assistència a uns cursos de formació sobre les normes, lleis, costums i llengua del país d'acollida.
  8. Garantir l'obligatorietat de la formació continuada i l'ocupacional que inclogui el coneixement dels drets i deures, de l'entorn sociolaboral i de la llengua catalana a:
    a) Els treballadors i treballadores immigrants que signen el seu primer contracte mitjançant l'establiment d'un conveni entre Generalitat, sindicats i patronal.
    b) Els treballadors i treballadores temporers a través d'un conveni entre Generalitat i sindicats agraris.
  9. Crear Oficines d'Acollida per a les persones immigrants en les quals es doni accés a informació i se centralitzi la gestió de les seves primeres necessitats i obligacions.
  10. Endegar campanyes per tal que la societat catalana conegui la realitat dels països d'origen dels nous immigrats -cultura, geografia, llengua, religió, sistema polític, gastronomia, tradicions, etc.- i faciliti la integració i acollida dels nouvinguts.
  11. Facilitar l'accés de les persones immigrades a la sanitat pública, complint les normes de funcionament intern, respectant els hàbits culturals i el marc legal, encara que això suposi abandonar pràctiques i costums que són vexatoris i/o constituents de delicte. En especial, es proposa:
    a) Evitar aquelles pràctiques que atemptin contra la salut de les persones immigrades, especialment aquelles que afecten a les dones.
    b) Endegar campanyes d'informació i formació sobre diversos temes relacionats amb la salut, considerant de forma especial els problemes específics que plantegin les persones immigrants (salut maternoinfantil, higiene domèstica i alimentària, salut sexual…) abordats des d'una estratègia sanitària integral.
  12. Garantir a les persones nouvingudes les mateixes condicions laborals que la resta de ciutadania, emparats per les lleis i els convenis laborals. S'ha de d'assegurar la inserció legal en el mercat de treball, i la igualtat d'oportunitats i els drets humans que corresponen a cada persona, lluny d'abusos i de manca de respecte i, per tant, caldrà:
    a) Fer possible i agilitzar el procés d'obtenció de papers per als immigrants que ja disposen d'ofertes laborals.
    b) Articular mecanismes per garantir la igualtat d'oportunitats a l'hora de promocionar-se laboralment, amb independència de l'origen del treballador/a.
    c) Impulsar les actuacions inspectores de l'Administració per controlar l'ocupació clandestina que és font de sobreexplotació econòmica i abusos de tota mena, i sancionar els empresaris que infringeixin la llei.
    d) Facilitar un model de contractació lleugera per al sector de serveis personals per facilitar l'aflorament d'aquest treball ocult.
  13. Garantir el dret a l'habitatge social amb igualtat de condicions que la població autòctona per a les persones empadronades i considerades ciutadanes de Catalunya segons el Codi Civil català.
  14. Evitar al màxim la concentració no temporal de la població no comunitària en guetos urbanístics, de baixa qualitat d'edificació i amb pocs serveis. Així mateix, caldrà potenciar els serveis públics fiscalitzadors d'irregularitats en les condicions del lloguer i d'incompliment de les condicions contractuals i desenvolupadors de plans de rehabilitació de zones urbanes més deteriorades.
  15. Augmentar els recursos pressupostaris necessaris per tal d'ampliar l'oferta de serveis públics i prestacions no universals (habitatge, beques...) de manera que l'accés de les persones d'origen immigrant en situació de necessitat, no vagi en detriment de la població autòctona més desfavorida, que també hi té dret i que hi tenia accés prèviament.
  16. Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d'edat, amb els criteris següents:
    a) Engegar programes de suport al país d'origen per tal d'evitar la migració de menors.
    b) Garantir que el retorn al país d'origen dels menors amb referents familiars es faci amb totes les garanties.
    c) Establir un marc normatiu diferenciat en funció de l'edat dels menors immigrants.
    d) Donar suport a l'acolliment familiar temporal en famílies de la mateixa nacionalitat.
    e) Afavorir la participació en manifestacions col·lectives de tota mena (esportives, cíviques, lúdiques, festives...).
  17. Millorar les condicions d'acollida i d'integració de les dones immigrants, amb els següents criteris:
    a) Proposar que els permisos de treball i de residència siguin independents de l'estat civil, i en permetin la conservació en cas de divorci o separació.
    b) Incrementar el control i facilitar la regularització del treball de temporada i del servei domèstic.
    c) Impulsar l'equiparació de les condicions laborals i de cobertura social de les relacions laborals del servei domèstic.
    d) Promoure l'associacionisme entre les dones immigrants.
    e) Impulsar la participació social i política de les dones i associacions de dones, en el si del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
    f) Demanar la inclusió de la variable sexe en totes les estadístiques referents a la immigració.
  18. Garantir els drets i deures culturals de la població immigrada:
    a) Evitant la concentració d'alumnes nouvinguts en un mateix centre escolar, generalment públic, generada per la concentració de persones immigrades en un mateix barri, incidint en la política d'habitatge i en la informació i orientació a les famílies immigrades abans de la preinscripció escolar, sense que això pressuposi una escolarització fora de zona.
    b) Combatent amb sancions, i alhora amb formació i diàleg, l'absentisme escolar, especialment de les noies adolescents que són obligades per la seva família a abandonar els estudis abans de l'edat de l'escolarització obligatòria.
    c) Impulsant l'acolliment lingüístic dels adults en català i fomentant l'aprenentatge de la llengua d'acollida entès com un element clau per a la lluita contra el fracàs escolar dels alumnes immigrants i per a una bona integració social.
    d) Establint partides pressupostàries suplementàries destinades a proporcionar recursos necessaris per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana i poder fer una política de normalització lingüística efectiva entre el col·lectiu immigrant.
    e) Elaborant un pla de sensibilització, destinat a explicar la realitat lingüística entre les persones immigrades i la realitat intercultural a les persones autòctones.
    f) Promovent en l'àmbit educatiu l'ensenyament de les llengües d'origen de la nova immigració, tot respectant la diversitat i evitant que s'empri com a instrument de polítiques negativament globalitzadores, panestatalistes o panreligioses.
    g) Potenciant la participació activa de la població immigrada, en aquelles manifestacions col·lectives que contribueixin a la identitat i l'autoreconeixement del conjunt de la ciutadania: parlem d'interculturalitat, i descartem el multiculturalisme, que en realitat permet legitimar les situacions de segregació i desigualtat social.
    h) Incentivant en col·laboració amb els ajuntaments la participació de les persones immigrades, especialment dels joves, en entitats associatives, incloent-hi les esportives.
  19. Promoure que la quota de visibilitat de les persones immigrades en els mitjans de comunicació no vagi associada a problemes, sinó que incideixi en persones protagonistes del procés d'integració.
  20. Preservar la laïcitat de l'àmbit públic, en especial amb les següents mesures:
    a) Garantir que l'educació pública sigui laica. La religió és una opció privada, la democràcia és pública, és el sistema de valors compartits per tota la ciutadania.
    b) Promoure un acord social per la laïcitat i el pluralisme religiós en la societat catalana mitjançant l'establiment de convenis marc de la Generalitat amb les comunitats religioses que estalviïn les polèmiques entorn de l'emplaçament de mesquites, cementiris, etc. i delimitin els drets i els deures en les pràctiques religioses.
    c) Reconèixer els líders de les diferents confessions religioses com a interlocutors en temàtiques estrictament religioses: cementiris, mesquites...
    d) Promoure la catalanitat de les jerarquies religioses.
  21. Fomentar la participació en entitats i associacions de barri i, en particular:
    a) Explorar mecanismes de participació de les associacions de persones immigrades en la presa de decisions que els afectin a escala municipal, mentre no es concreti el dret a vot de les persones immigrades, que, en tot cas, s'hauria de consultar amb la ciutadania.
    b) Potenciar les associacions mixtes i no comunitaristes. Les laiques per sobre les religioses.
    c) Impulsar les associacions com a referent de connexió entre la societat d'acollida i la nouvinguda.
  22. Garantir l'assistència jurídica a les persones immigrades, en especial, el dret a la tutela jurídica efectiva, i lluitar contra el discurs que fomenta l'equivalència d'immigració igual a delinqüència.

 
 
 
  Propostes d'ICV-EA sobre Immigració:  
     
 

LES PROPOSTES D'ICV-EA

La immigració és un dels assumptes de més importància social del nostre temps i de la nostra societat. És ja, i ho serà més en el futur, un factor determinant per al nostre desenvolupament demogràfic, econòmic, social i cultural. D'aquí que fer una política d'immigració encertada sigui de gran importància per combatre l'exclusió social, ampliar la democràcia i desenvolupar una societat igualitària i solidària.

Defensem una política d'immigració en què el concepte de ciutadania vinculi també a les persones immigrades. Aquestes han de gaudir d'igualtat de drets i deures, d'igualtat d'oportunitats i de tracte, respecte a la resta de la població.

La normativa d'immigració ha d'afavorir l'entrada legal dels fluxos, perquè des del primer moment l'acollida, la inserció laboral i la integració social dels i les immigrants siguin positives. Els drets que la normativa estableix no han de generar situacions d'inferioritat per a la població immigrada. Ambdós aspectes són la base de les nostres propostes en el terreny legislatiu i de política migratòria.

Junt amb això, defensem el desenvolupament de polítiques socials àmplies per corregir les actuals situacions de discriminació i segregació que pateix la població immigrada. Aquestes polítiques socials són responsabilitat de totes les Administracions Públiques, però en aquest terreny entenem que a Catalunya té especial importància l'actuació de la Generalitat de Catalunya.. Integrar a les persones; fer-les un dels nostres, és bàsicament fer que tinguin els mateixos drets i possibilitats que qualsevol de nosaltres. Integrar-les en aquells espais vertebradors de la nostra societat i que són més enllà de la religió; el treball, l'educació, el veïnatge, l'oci... Gran part del que se'ns presenta com a conflictes culturals, responen més aviat a desigualtats socials produïdes per un sistema i una legislació que posa traves a la integració de les persones immigrades.
És en aquest sentit que van les propostes d'Ic-v per a la Convivència i la Ciutadania.

UN PLA GENERAL DE PRIMERA ACOLLIDA PER A CATALUNYA

La recepció continuada d'immigració requereix d'uns serveis de recepció que a Catalunya no estan desenvolupats. Aquesta acollida determina en bona part el seu procés d'integració social el que el situa com a un dels aspectes més importants. Per tal que aquesta recepció es realitzi amb el màxim èxit possible cal temps i unes condicions determinades. En aquest sentit són interessants experiències que s'han donat en algunes societats del nord d'Europa on es realitza un acompanyament durant la immersió social i cultural amb una garantia temporal de les necessitats bàsiques.
La gestió del Pla d'acollida correspon als ajuntaments i la Generalitat, però haurà d'acordar-se amb el Govern central per al seu finançament. Això suposa crear-ne els serveis necessaris per a la seva implantació així com l'adequació dels serveis d'atenció i informació per tal de que puguin atendre a la població acabada d'arribar.

El Pla ha de considerar aspectes com ara:

  • L'allotjament temporal per a aquelles persones que així ho requereixin. Catalunya ha de disposar d'una xarxa de places d'allotjament adient a la realitat immigratòria que tenim. Això suposa preveure el nombre de places que hagin d'existir i la seva distribució territorial, els protocols i normatives que hagin de regir aquest servei, etc
  • La promoció de l'empadronament immediat dels acabats d'arribar com a mida d'integració i alhora via d'accés als diferents serveis bàsics que aquest comporta.
  • La Informació i assessorament legal. Desenvolupament d'una xarxa de centres d'atenció a estrangers sobre els aspectes legals que els afecten.
  • L'accés immediat garantit al dret a la salut per tal d'eliminar l'existència de persones mancades de Targeta Sanitària sigui quina sigui la seva situació administrativa.
  • Incorporació immediata dels menors acabats d'arribar.
  • L'ensenyament del català i del castellà amb l'oferta suficient de cursos.
  • Assessorament per a l'ocupació; serveis d'informació i actuacions dirigides a facilitar la recerca d'ocupació.

DESENVOLUPAMENT DELS ASPECTES PRIORITARIS PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL DELS IMMIGRANTS I LES IMMIGRADES

Integrar a les persones; fer-les un dels nostres, és bàsicament fer que tinguin els mateixos drets i possibilitats que qualsevol de nosaltres. Integrar-les en aquells espais vertebradors de la nostra societat i que són més enllà de la religió; el treball, l'educació, el veïnatge, l'oci..

Pla d'integració en l'accés a l'habitatge.

L'accés a l'habitatge és un dels aspectes clau per a la integració. Si bé les condicions d'accés a l'habitatge per part de les persones immigrades no són en molts aspectes diferents a les que pateixen altres sectors amb rendes baixes. Aquest està mediatitzat pels condicionants econòmics i legals. Aquests actuen sobre les formes d'accés, tipus de contracte i les condicions de les mateixes. En aquest sentit cal indicar que les mesures iniciades per la Generalitat dins del Pla Interdepartamental d'immigració han tingut una incidència escassa degut a la minsa inversió en l'execució dels programes d'accés a l'habitatge.

Les dificultats que sovint tenen els immigrants per a accedir a pisos de lloguer, degut als preus abusius que se'ls demanen o simplement a la negativa per part dels propietaris a llogar-los-els, està comportant l'assentament de barraques a les afores de determinats municipis o l'anomenat "barraquisme vertical" que assenyala la situació d'amuntegament en alguns pisos, el lloguer d'una mateixa habitació per torns o l'ocupació d'habitatges en mal estat, petits "no-dignes" atenent als paràmetres de la societat catalana.

La precarietat laboral i legal suposa un afegit de desconfiança per part dels llogaters de la solvència de les persones estrangeres. L'amuntegament, especialment en el cas dels irregulars que tot just acaben d'arribar, és aprofitat com a excusa per part dels propietaris i llogaters per posar preus de lloguer més alts pels immigrants que per a la població autòctona que no les acceptaria en les mateixes condicions degut a les mancances que ofereix.

En conseqüència, l'actuació de les institucions públiques en relació amb l'accés dels immigrants a l'habitatge ha d'anar en dos direccions essencials:

  • Polítiques actives per fer accessible l'habitatge al conjunt de la població.
  • Combatre la discriminació que pateixen les persones immigrades a l'accés a l'habitatge. Aplicació i enduriment de les penes per discriminació.
  • Control de les situacions de discriminacions, tant pel que fa als propietaris com als agents i administradors que les accepten.
  • Creació de mecanismes de mediació entre el mercat i els immigrants respecte a preus, condicions d'habitabilitat i de contractació.

La situació de la que partim fa que haguem de prestar una atenció especial als barris prèviament ja més degradats i que s'estan convertint en els principals nuclis de concentració de la immigració amb més dificultats.

  • Creació de noves infraestructures relacionades amb les noves necessitats.
  • Creació de serveis d'oci i cultura en els que es puguin relacionar les poblacions immigrades i autòctona.
  • Transport públic de qualitat per evitar l'aïllament.
  • Implicació de tots els agents i actors presents als barris, amb la participació dels ciutadans per la construcció del "seu" espai de residència i de vida

Altres actuacions relacionades amb el tema de l'habitatge són les referides a les necessitats d'habitatge temporal, tant pel que fa a una primera acollida com pels treballadors de temporada, majoritàriament immigrants. Pel que fa a aquests últims cal establir la responsabilitat de l'empresari contractador de proporcionar una residència digna a les persones que contracta per a les campanyes agrícoles. Han d'establir-se les possibles opcions d'habitatges temporals com ara albergs (amb un màxim de places), xarxes de pisos, habitacions... Les administracions públiques, i especialment la Generalitat des de les inspeccions de treball i sobre les condicions d'habitabilitat hauran de vetllar pel compliment dels requisits bàsics d'un habitatge digne.

Aquesta acció ha de ser coordinada amb els agents socials i sindicats pel que fa al control, disponibilitat d'ocupació i de residència.

Accés a l'educació

L'escola és un dels principals espais d'integració social i com a tal bàsic en un procés de convivència. És, a més, el lloc on es construeix el futur i la mentalitat dels nous ciutadans. El repte al que s'enfronta a partir d'aquesta nova situació és el d'aconseguir que els infants i joves en els seus centres escolars rebin una educació que valori la diversitat com a un factor d'enriquiment per tothom i alhora afavorir un procés d'escolarització dels fills i filles d'immigrants estrangers de forma normalitzada amb els recursos necessaris per a una correcta adaptació.

Per assolir aquests objectius és necessari:

  • Evitar, sense mesures traumàtiques i respectant en l'últim cas la decisió de la família, la concentració de fills d'immigrants en determinades escoles per tal d'evitar fenòmens de guettització, estigmatització per part de la població autòctona i possibilitar una integració real en la societat d'acollida. El nombre d'alumnes d'aquestes característiques a les escoles hauria de ser en principi similar a la seva presència a l'entorn de la mateixa.
  • Cal defensar el dret a l'escolarització de tot nen i nena, amb els dictats i procediments necessaris per garantir que tots els fills i filles d'immigrants sigui quina sigui la seva situació jurídica i dels seus pares accedeixin a l'ensenyament obligatori als centres públics i concertats per igual. Cal preveure i cobrir les necessitats dels alumnes d'incorporació tardana.
  • Dotació suficient dels Centres de Recursos pedagògics i centres d'ensenyament de materials adaptats per a l'educació intercultural, tant per l'ús del professorat com de l'alummnat. Així mateix cal una formació continuada dels professionals de l'educació per tal de que puguin respondre professionalment a la realitat canviant de l'alummnat.
  • Difusió adequada i en les llengües necessàries de la informació referida al funcionament del sistema educatiu, centres escolars de la zona i les seves característiques, serveis, procés, requisits i períodes de matriculació i vies de participació.
  • Revisió dels continguts de llibres de text i de consulta i de materials didàctics que s'utilitzen en els centres d'ensenyament per tal d'evitar informacions i interpretacions amb connotacions etnocèntriques i discriminatòries.
  • Valorar en els calendaris escolars, tant a les activitats lectives com a les complementàries, tenint en compte els costums i els hàbits de les diverses comunitats. Respectar els costums alimentaris dels fills i filles dels immigrants en els menjadors escolars.
  • Elaboració d'una normativa sobre convalidacions de títols i adaptacions excepcionals.

Accés al treball

La inserció laboral és la base per a la integració social de tota persona que hagi immigrat a la recerca de feina. Les persones immigrades pateixen condicionaments específics en la recerca d'ocupació; la creació d'un mercat específic de treball fa que en alguns segments aquests hi accedeixin amb certa facilitat (es tracta de les feines generalment pitjor pagades i més dures), altrament el seu accés a la majoria de sectors es troba dificultat pels condicionaments legals i les actituds discriminatòries.

La necessitat de comptar amb el permís de treball en vigència, les dificultats que planteja un deficient coneixement de l'idioma, el poc coneixement de l'entorn social i laboral, les dificultats en la convalidació o reconeixement dels seus títols professionals... són dificultats afegides per a la població immigrada.

  • La provisió de cursos de català i castellà per a adults, en quantitat suficient per atendre a tota la població immigrada que els necessita.
  • La formació ocupacional ha d'adaptar-se a les noves necessitats creades per la població immigrada. Això implica disposar de mediadors, desenvolupar noves especialitats d'acord amb la nova demanda, realitzar cursos de formació al voltant de l'entorn socio-laboral, etc..
  • Programes de reciclatge laboral amb la funció d'adaptar la formació professional de la persona immigrada al nostre entorn productiu.

Altres actuacions importants relacionades amb la inserció laboral són les que s'adrecen a la lluita contra l'explotació. En aquest cas proposem dos tipus de mesures:

  • Les actuacions per combatre l'explotació il·legal d'immigrants en situació irregular. Desenvolupament d'un pla adreçat a perseguir la il·legalitat i l'explotació amb un ampli programa d'actuacions del mercat de treball, malgrat que formalment depengui del Govern Central.
  • Les actuacions per combatre les situacions de discriminació pel que fa a l'accés a l'ocupació o a les condicions laborals. Actuació coordinada de la Generalitat amb els sindicats i organitzacions empresarials amb compromisos per eliminar-les, campanyes de sensibilització i inspeccions pel compliment dels drets laborals.

Integració de la Dona Immigrada

Entre les persones immigrades hi ha tant homes com dones, en proporcions equivalents. Malgrat això, els homes tenen major visibilitat social. I és que les dones estan sotmeses a una major irregularitat laboral i, a més, el temps que han de dedicar a la tasca domèstica (realitzada en el domini privat) provoca una invisibilitat de les dones, cosa que reforça el tòpic de les dones immigrades, especialment d'alguns dels col.lectius, com a dones "tancades a casa". Aquesta invisibilitat no sols fomenta determinats prejudicis, sinó que dificulta l'adopció de mesures eficients orientades cap a aquesta meitat de la població immigrada que són les dones.

Pel que fa a la inserció social, les dones tenen majors dificultats que els homes, ja que en elles s'acumulen les discriminacions que les afecten com a persones immigrades i com a dones. Això s'expressa molt clarament en el context laboral, on pateixen les conseqüències de la segregació existent, de manera que desenvolupen feines poc qualificades i, a més, les dones predominen en el servei domèstic, sotmès sovint a relacions laborals irregulars.

Seria un error considerar les dones immigrades estrangeres com un col·lectiu homogeni. Hi ha una gran diversitat de procedències, de nivells socioeconòmics, i els motius i formes d'arribar al nostre país són també diversos. Hi ha dones que arriben a través del reagrupament familiar, però n'hi ha moltes d'altres que han emigrat pel seu compte: se n'és conscient en el cas de filipines i dominicanes, per exemple, però també n'hi ha de magribines i de molts altres llocs que han arribat soles. D'altra banda, hi ha dones molt condicionades per la subjecció patriarcal, mentre que n'hi ha que procedeixen de tradicions més igualitàries.

En tots els casos, les dones acostumen a tenir un paper bàsic en la família i la cura dels seus membres. Això fa que tinguin un paper de mediadores en la relació amb les institucions educatives i sanitàries, així com amb els serveis socials. I aquest és un element importantíssim que cal tenir en compte a l'hora de propiciar mecanismes d'integració social.

Els processos d'integració són lents. Cal propiciar els mitjans per facilitar la inserció econòmica i social de les persones immigrades estrangeres i vetllar perquè es treballi des d'una perspectiva que incorpori el gènere. Cal, a més, respectar les diferències, però no des del relativisme acrític, sinó des del diàleg, l'intercanvi d'experiències, la comprensió mútua i la negociació. Els límits, en tot cas, vénen marcats per les lleis existents (que poden negociar-se i canviar-se) i pel respecte als drets humans.

A partir d'aquestes consideracions, des d'IC-V plantegem:

  • Les polítiques d'integració de la immigració estrangera han d'incorporar la perspectiva del gènere i atendre les situacions específiques de les dones.
  • Promoure programes específics per a la formació i inserció laboral de les dones que tenen especials dificultats i que contemplin la situació de les dones immigrades estrangeres amb més recursos i facilitin la promoció social i econòmica.
  • Garantir i estimular l'accés als serveis educatius de les dones immigrades com un element essencial en la seva promoció personal i social. Prendre mesures per agilitzar la convalidació de les titulacions del país d'origen i per facilitar la continuïtat en els estudis.
  • Potenciar la participació a associacions i estimular els grups o associacions promoguts per les dones immigrades estrangeres. Així mateix cal establir espais de coneixement i suport entre dones immigrades i autòctones.
  • Garantir i estimular l'accés de les dones immigrades als serveis de salut reproductiva i sexual i, en general, als serveis sanitaris.
  • Donar una atenció específica a les dones immigrades víctimes de la violència, ja que l'actual Llei d'estrangeria limita l'accés de les que no han aconseguit regularitzar la seva situació als serveis existents.
  • Crear mesures per fer possible que les persones arribades a través del reagrupament familiar puguin tenir accés a la contractació laboral, ja que les restriccions actualment existents discriminen, en la pràctica, les dones;
  • S'ha de donar suport públic en els processos de separació de les dones immigrades, especialment de les que no són econòmicament depenents dels seus marits;
  • S'han de combatre les xarxes mafioses que intervenen en l'arribada de persones immigrades estrangeres, en comptes de convertir aquestes persones en culpables de la seva situació irregular, i cal combatre especialment el tràfic de dones i de criatures.

IMMIGRACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La integració social de la població immigrada ha d'entendre's com a integració ciutadana, i conseqüentment, l'accés de les persones immigrades als espais de participació ciutadana existents a la nostra societat ha de ser un important objectiu de les polítiques públiques. D'altra banda la implicació de les persones immigrades en el disseny del futur i el present del país i el barri on viu conjuntament amb la resta de la ciutadania ha de ser el senyal més clar de l'assoliment d'una societat diversa però cohesionada alhora.

La legislació actual nega el dret de vot als residents no-comunitaris (excepte en situacions de reciprocitat difícilment aplicables), fet que constitueix una dificultat important per a la seva integració ciutadana. Cal reclamar el sufragi universal com a element fonamental com així ho hem fet durant l'actual legislatura al Congrés demanant el dret de vot per a les persones immigrades en totes les eleccions, a partir d'un mínim d'1 any de permanència per a les municipals, i de 3 anys per a la resta.

Tanmateix a més del vot existeixen altres mecanismes de participació ciutadana als que s'ha de promoure la incorporació de la població nouvinguda. Aquesta participació ha de ser tant dins de les estructures més comunes (AAVV, AMPAs, Casals de joves, associacions...) , en associacions pròpies així com en els organismes locals específics de participació de la immigració.

Per tal de fer possible aquesta participació cal:

  • Equips de mediació per l'acompanyament i informació necessària al voltant dels centres, associacions o espais de participació existents i per promoure la seva participació.
  • Dotació recursos als moviments associatius per a la promoció de la participació.
  • Campanyes informatives en diverses llengües sobre els mecanismes de participació.
  • Desenvolupament d'activitats culturals, festives, esportives... dissenyades per que puguin respondre també a l'interès de la població immigrada.