Índex:

3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA

3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a les persones grans

Escola bressol
Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència
Polítiques per a les persones grans

3.2. Prioritat per a l’habitatge i uns barris dignes i segurs

Habitatge accessible
Barris dignes i ciutats i pobles segurs

3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats

3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom

Salut mental
Salut pública
Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics
Medicines naturals

3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades.

3.10. Eradicar la pobresa.

Propostes de CiU sobre Gent Gran

Propostes de CiU sobre Famílies

Propostes de CiU sobre Discapacitats

Propostes de CiU sobre Sanitat

Propostes de CiU sobre Gènere

Propostes de CiU sobre Habitatge

Propostes de CiU sobre Immigració

3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA

La proposta dels Socialistes-Ciutadans pel Canvi és fer de Catalunya una societat de benestar avançat; una societat on tots els catalans i catalanes tinguin dret al benestar i a aprofitar les oportunitats per tal de viure en plenitud, salut i maduresa, en cadascun dels moments de la vida; on tots tinguem la capacitat i els recursos per escollir amb llibertat i responsabilitat com volem viure. Aquesta política de benestar que proposem es basa en l’exercici dels valors de la llibertat, de la igualtat i de la solidaritat. Gràcies a aquests valors, la societat catalana pot avançar cap un futur més just i sense exclusions.

Els drets asseguren la nostra llibertat. Per això, cal reafirmar-ne uns quants amb rotunditat, alguns de discutits, altres de mal servits fins ara. El nou Govern de la Generalitat els posarà en el centre dels seus esforços i els tractarà com el que són: com a prerrogatives dels catalans i no regals o promeses aplicats per la seva administració.

- Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un treball que els permeti créixer i desenvolupar-se. Tothom té dret a treballar en unes condicions respectuoses amb la seva seguretat i la seva salut. Tot català té dret a una sanitat preventiva o a estar atès correctament en el cas d’una malaltia.

- Tothom té dret a tenir una infància i una joventut respectades i orientades al futur. Tot català té dret a constituir una família i que aquesta sigui un àmbit d’educació activa i de solidaritat. Tothom té dret a l’educació, al desenvolupament professional i a la cultura.

- Tothom té dret, en el cas d’una discapacitat, a poder dur una vida autònoma. Tothom té dret a percebre les atencions socials necessàries per poder mantenir la seva qualitat de vida.

- Tothom té dret a una vellesa digna i segura a través d’uns serveis de suport de qualitat i unes pensions dignes.

- Tothom té dret a un habitatge digne, a un cost raonable en un entorn tranquil i segur.

- Tots els catalans tenen el dret de triar el seu propi estil de vida sense patir discriminacions o exclusions, i d’exigir del seu Govern i de la resta d’administracions que el tractin de manera personalitzada tot respectant aquesta opció.
Reiterem-ho: la visió de Catalunya del nou Govern de la Generalitat passa per servir aquests drets dels catalans amb eficàcia, amb proximitat i en condicions de seguretat i igualtat. Fins ara, el Govern de la Generalitat no només no ha estat capaç de garantir aquests drets, sinó que encara estem ben lluny del nivell al qual ja han arribat altres països europeus i la majoria de comunitats autònomes espanyoles.

Establim el compromís de consolidar el sistema català de serveis socials amb una xarxa de serveis de responsabilitat pública, d’accés universal, consolidant el quart pilar de l’Estat del Benestar al costat d’educació, salut i pensions. Per això liderarem un gran acord polític i social a nivell de l’Estat i de Catalunya i crearem un organisme que detecti les necessitats socials i coordini i avalui les polítiques socials implementades pel nou Govern.

• La llibertat es complementa amb el valor de la igualtat. Igualtat vol dir que tots els catalans, independentment de quina sigui la seva condició, tenen les mateixes oportunitats d’escollir les seves opcions de vida. Igualtat vol dir absència de situacions que neguen la igualtat d’oportunitats. El nou Govern de la Generalitat vetllarà i combatrà a fons tota exclusió i, en especial, les noves formes de desigualtat, com ara la precarietat laboral que pateixen els joves, la nova pobresa urbana, la violència familiar i l’agressivitat social, i les tensions vers els immigrants, així com les desigualtats que afecten col·lectius específics.
  

Assolir el benestar és una qüestió de solidaritat i de justícia social: el benestar del conjunt i de cadascun dels catalans només pot assolir-se mitjançant la cooperació d'aquest mateix conjunt. Si tots els catalans tenim els mateixos drets, també ens corresponen les mateixes responsabilitats a l’hora de construir el benestar de la societat, de mantenir aquest sistema i emprar-lo de manera responsable. Només un ús acurat i ajustat a les necessitats personals permetrà que tothom pugui beneficiar-se del model que construïm.

• Les polítiques per fer de Catalunya una societat de benestar avançat necessiten d’un important consens social: un nou contracte entre generacions per tal que els joves puguin incorporar-se a l’activitat adulta amb totes les garanties laborals i d’habitatge i per tal que la gent gran pugui exercir plenament tots els seus drets i gaudir d’una vida activa. La pròpia complexitat del sistema de benestar exigeix noves polítiques socials més integrades i integradores, que superin les pràctiques parcials i fragmentades. El progrés social de Catalunya exigeix una comprensió diferent del benestar, que apropi les diferents polítiques i les unifiqui en una actuació única orientada a millorar les condiciones de vida dels catalans. Finalment, la possibilitat de fer de Catalunya una societat de benestar avançat exigeix la participació dels ajuntaments i les administracions locals, i la col·laboració institucional de la Generalitat amb elles. Són les comunitats locals, per la seva proximitat als ciutadans, les que estan en millors condicions per identificar les desigualtats i actuar per evitar l’exclusió: un pacte institucional entre la Generalitat i els ens locals per fer realitat aquest objectiu comú.
  

3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a les persones grans

Sens dubte, la família és la institució social més important. Constitueix el marc principal de convivència de les persones, on s’expressen múltiples formes de solidaritat i on es desenvolupa l’afectivitat i el creixement personal. La família és l’àmbit en el qual les persones se senten acollides i acompanyades en el seu desenvolupament personal.

Malgrat la seva centralitat, la família no és una institució sense tensions, és una institució dinàmica; més aviat al contrari, està vivint profundes transformacions, tant en les seves estructures com en les relacions entre els seus membres. En podem citar algunes: l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels fills, de la creació de noves famílies i de l’edat de la paternitat i la maternitat; la disminució del nombre de fills i els canvis en els rols clàssics del pare i de la mare; la incorporació progressiva de la dona al món del treball remunerat; l’augment del nombre de llars, sobretot les unipersonals i les monoparentals, i la disminució del nombre mitjà de persones per llar; les noves formes de convivència; l’augment del nombre de persones grans que es troben en situació de dependència, etc.

Aquesta situació és encara més difícil a Catalunya, on existeix un dèficit greu de polítiques de suport a les famílies. La manca de perspectives i de seguretat laboral dels joves, els costos dels habitatges o la manca de places d’escola bressol, es projecten negativament sobre l’estructura familiar i, per extensió, sobre l'estructura social. Són uns dèficits que es fan evidents si establim comparacions amb els altres països de la Unió Europea: els nostres nivells de cobertura dels serveis de suport a les famílies, les escoles bressol i els serveis de suport a la dependència, i la quantia de les prestacions econòmiques, són dels més baixos d’Europa, alhora que les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral estan molt poc desenvolupades. Això té uns costos molt importants, especialment per a les dones, els infants, la gent gran i les persones amb discapacitat. Les famílies catalanes, a més, s’han vist obligades a proporcionar, de manera informal, la provisió de béns i serveis que en altres països europeus són assegurats per l’Estat del benestar. Dins la família, ha estat la dona qui ha portat més el pes d’aquesta tasca.

Una família que entenem i defensem en totes les seves formes: matrimonis, amb infants al seu càrrec o sense; parelles estables de diferent o d’igual sexe, amb infants al seu càrrec o sense; progenitors sols amb infants al seu càrrec (famílies monoparentals); nuclis familiars amb persones dependents al seu càrrec; famílies nombroses, així com tot nou tipus de família. Les entitats que fan funcions de família tindran dret a aquests programes de suport.

OBJECTIUS

1. Conciliar la vida laboral i la vida familiar, per donar valor a l’àmbit privat-familiar.

2. Facilitar la formació de noves famílies.

3. Reconèixer el valor individual i col·lectiu que tenen els infants.

4. Possibilitar que les famílies tinguin el nombre de fills/es que desitgin.

5. Coresponsabilitzar els pares i mares des de la primera infància en l'atenció i educació dels seus fills/es.

6. Assolir la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir al mercat laboral.

7. Garantir els serveis de suport a les persones amb dependència.

8. Fomentar el paper de la família com a àmbit de relacions intergeneracionals i intrageneracionals, afavorint la prevenció de qualsevol violència en la llar.

9. Potenciar la solidaritat familiar i la igualtat de gènere en el si de la família.

10. Promoure la participació dels membres de la família en la comunitat.

MESURES

Mesures de prestacions econòmiques directes i universals

• Assignar a cada família, per cada fill/a a càrrec menor de 18 anys, 600 € anuals (50 € al mes per fill/a) amb la possibilitat de capitalitzar-ho en tres anys.
  
• Incrementar aquesta prestació econòmica per fills/es a càrrec el 25% per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics, i el 50% per a famílies amb infants discapacitats al seu càrrec.
  
• Atorgar una prestació econòmica universal de 300 € per naixement o adopció.
  

Mesures de promoció del lleure

• Potenciar l’associacionisme educatiu del lleure.
  
• Garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les activitats extraescolars.
  
• Ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives.
  

Mesures per potenciar la solidaritat entre generacions

• Desenvolupar els programes: “Viure en família”, amb l’objectiu de facilitar que la persona amb dependència pugui romandre en el seu propi entorn social i familiar habitual, i per al qual es crearan 4.000 places en 4 anys; i el programa pilot d’Acolliment Familiar de les persones grans com a servei social (375 places en 4 anys).
  
• Oferir a les famílies que optin per acollir-se a aquest dos programes una prestació econòmica d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència de la persona gran, sense límit de renda pel programa d’Acolliment familiar i amb rendes de fins a 21.000 € bruts anuals pel programa “Viure en Família”(tenint en compte pel seu càlcul la renda familiar disponible).
  

Mesures relatives a desgravacions fiscals en els impostos propis i els cedits a la Generalitat de Catalunya

• Adoptar una deducció incrementada en la quota per l’adquisició d’habitatge habitual per part d’una família nombrosa o de joves.
  
• Aplicar el tipus reduït quan és tracti d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o de joves.
  
• Aplicar el tipus reduït quan es tracti de la transmissió de l’habitatge habitual a un membre de la família immediata.
  Mesures relatives a taxes i preus públics
  
• Preveure, en l’ordenació de les taxes i preus públics de la Generalitat, la regulació de les tarifes corresponents (segon diferents criteris: nombre de fills/es de la família; fills/es discapacitats; família monoparental, etc.).
  

Mesures per millorar els serveis d’ajut a domicili per persones amb dependència

• Considerar com a dret universal els serveis de suport a totes les persones amb dependència. Aquests serveis estan dirigits a totes les persones dependents i a les famílies per diferents motius (malalties, maternitat, etc.)
  
• Prioritzar l’atenció a domicili.
  
• Augmentar la cobertura d’assistència a domicili fins arribar a 255 hores anuals; augmentar el nombre d’atesos per arribar a 48.000 atesos anuals; i garantir una cobertura mínima d’ajut a domicili del 6% de les persones grans, més que triplicant el percentatge actual.
  
• Garantir els serveis d’ajuda a domicili a totes les persones amb discapacitat que ho requereixin (ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili).
  
• Reconèixer el dret individual a la prestació social de dependència.
  

Mesures per afavorir els serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar

• Garantir en 4 anys la creació de serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar en l’àmbit de l'atenció primària dels Serveis Socials en tot el territori català.
  Mesures per conciliar la vida laborar i la vida familiar
  
• Revisar els criteris per accedir al permís de maternitat, en particular el dels mesos requerits de cotització a la Seguretat Social.
  
• Promoure, afavorir i donar a conèixer l’assumpció voluntària per part de les empreses de les actuacions adreçades a la conciliació de la vida familiar en la línia de la responsabilitat social de les empreses, que propugna la Unió Europea”.
  
• Introduir en les negociacions de convenis col·lectius més oportunitats de conciliació de la vida familiar i laboral, en referència a:
  • - Racionalitzar els horaris de funcionament dels centres productius en benefici d’una conciliació útil per empresa i treballadors.
  • - Introduir permisos que facilitin –tant a homes com a dones- l’atenció de les seves responsabilitats familiars, sense que vagin en detriment de la seva competència i estabilitat laboral.
  • - Facilitar formes de flexibilitat de caràcter voluntari, reversible i no precari pel compliment de la jornada laboral (horaris d’enrada i sortida, distribució de la vacances, etc) per a les persones ocupades amb responsabilitats familiars.
  • - Promoure el còmput anual dels horaris de treball.
  • - Incentivar el treball a temps parcial fix, de caràcter temporal-reversible i no precari.
    
• Permís de paternitat o de progenitors sols (famílies monoparentals) addicional de 4 setmanes, a les 16 setmanes actuals.
  
• Promoure canvis per a la gestió del temps a la vida quotidiana que facilitin la conciliació de les diferents funcions de la família (horaris laborals, escolars, comercials, vacances, etc).
  

Altres mesures

• Assegurar la coordinació efectiva dels diferents nivells de l’Administració en les polítiques de suport a les famílies i evitar així la superposició de les actuacions públiques en aquesta matèria.
  
• Garantir el pagament de les pensions als fills/es (fons de reserva previst a la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos de 2003).
  
• Desenvolupar un pla contra la violència familiar.

Escola bressol

Es ben reconeguda la importància bàsica que els primers anys de vida tenen pel desenvolupament psicològic dels infants. Com a conseqüència d'això i per altres causes –principalment, la incorporació de la dona al mercat laboral–, la demanda d'educació preescolar ha augmentat en tots els països de la Unió Europea. A més, hi ha també un consens en els organismes internacionals a favor de l'educació en els primers anys de vida. L'objectiu principal de la Unió Europea en el camp de l'educació infantil és familiaritzar els nens amb la vida en societat i ensenyar-los a viure amb els altres.

En els darrers anys a Catalunya s’ha assistit a una creixent demanda social d’escoles bressol. L’escola bressol és un servei socioeducatiu, no estrictament escolar, que ha de ser capaç d’integrar els aspectes educatius, socials i assistencials amb els corresponents estàndards de qualitat escolars. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és una responsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i les administracions públiques. Si es considera que crear places d’escola bressol és un servei educatiu, un servei a la família i una bona mesura per facilitar la incorporació de la dona al treball en igualtat de condicions, és evident que es tracta d'una política transversal. Malgrat la seva importància i transcendència, la política de l’actual Govern de la Generalitat no ha donat una resposta adequada a la dinàmica que reclama l'increment de places d’escoles bressol i l'augment de la seva qualitat.

El principal objectiu del nou Govern de la Generalitat en aquest camp serà articular la xarxa pública d'escoles bressol. Cal fer que Catalunya gaudeixi de més places, de més qualitat. Cal tenir en compte que Catalunya té una realitat geogràfica, territorial i de distribució demogràfica heterogènia que obliga necessàriament a impulsar un servei d’escoles bressol diversificat, però que contingui els objectius comuns de respondre a les demandes socials del seu entorn.

OBJECTIUS

1. Dotar Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments, que garanteixin una cobertura suficient per a les necessitats de les famílies catalanes.

2. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d'escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments, i alhora dotar-los dels recursos necessaris per poder mantenir aquestes places.

3. Articular la xarxa pública d'escoles bressol. Això serà possible un cop aconseguits els dos objectius anteriors (augmentar l'oferta i els recursos).

Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència

Nombroses limitacions afecten l’exercici dels drets dels infants, que es troben sotmesos a moltes situacions de risc social. Es tracta de situacions que impedeixen oferir una atenció adequada a un menor, amb el possible dèficit en les seves possibilitats de desenvolupament com a persona. En aquestes situacions l’infant té dret a rebre l’atenció dels serveis públics que són, en darrera instància, els garants del seu benestar.

Dos factors intervenen en aquest increment del risc social: per una banda, un nivell de desequilibri social més alt, originat per una bossa de pobresa infantil important, i d’altra banda, la dificultat per resoldre satisfactòriament els nous problemes que es donen en l’entorn familiar.

La irrupció del fenomen migratori ha comportat també l’aparició d’una immigració infantil. Així, en els darrers anys, el sistema de protecció de la infància ha hagut de donar resposta a una realitat per a la qual no estava preparat. Bona part d’aquests menors es troben en situació de desprotecció i alguns d’ells han passat a formar part de cercles delictius.

El nou Govern de la Generalitat ha d’evitar l’aparició o el manteniment de situacions adverses per als infants. Ha de fer possible que romanguin en el seu entorn familiar i, quan això no pugui ser, ha de crear les condicions per a un creixement personal de qualitat per a l’infant i l’adolescent.

Davant la situació de desprotecció, cal assegurar un marc normatiu de protecció als menors. Aquesta protecció legal ha de garantir a tots els menors que es trobin a Catalunya el seu desenvolupament personal i social i assegurar el dret de tots els menors que estiguin a Catalunya a rebre protecció per part dels poders públics. Aquest marc normatiu ha de reconèixer que la institució més adequada per al desenvolupament dels menors és una família, tot admetent que els poders públics són responsables dels menors que no tinguin família i d’aquells menors la família dels quals no compleixi adequadament amb les seves funcions respecte al menor.

Es necessari desenvolupar un Pla Integral d’Infància i Adolescència, que coordini tant d’altres mesures que incideixen sobre aquest col·lectiu com els esforços fets des de la Generalitat amb les iniciatives impulsades pels ajuntaments. L’eficàcia d’aquest pla depèn tant de la capacitat d’adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies, com d’arribar un compromís institucional i social a l’entorn d’aquesta problemàtica, un compromís que aplegui, entre d’altres, totes les institucions, la iniciativa social i els experts en la qüestió.

OBJECTIUS

1. Garantir els drets dels infants i la seva protecció.

2. Desenvolupar plenament un Pla Integral d’Infància i Adolescència coordinat amb el Pla de Suport a les Famílies.

3. Intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local.

4. Adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies.

5. Crear un sistema de treball i cooperació permanent entre el sistema de protecció social i el de justícia juvenil.

MESURES

Mesures per millorar la sensibilització sobre els drets dels infants

• ß Revisar i desplegar la normativa de Protecció de Menors, ordenar-la i sistematitzar-laa, recollint els drets dels menors, la funció de la família en el desenvolupament dels infants i el reconeixement dels poders públics a l'hora de tutelar al menor quan la família no pot fer-ho adequadament.
  
• Aclarir els àmbits d’actuació i coordinació de la Generalitat i els ajuntaments en les matèries de protecció dels menors i especificar els diferents graus de responsabilitat en matèries de desemparament i de protecció.
  
• Potenciar l’ús del telèfon de la infància i l’adolescència, les 24 hores del dia, per intentar trobar una solució personalitzada als seus problemes, garantint-ne la confidencialitat.
  Mesures per conèixer i prevenir millor les noves situació de risc dels infants
  
• Reorientar l’Observatori de la Infància i l’Adolescència per tal que permeti l’anàlisi de les necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya.
  
• Elaborar un mapa de recursos, programes i personal existent en aquest sector, així com un mapa del perfil d'infants per atendre i tendències, per tal de permetre la seva adequació i viabilitat.
  
• Identificar les zones geogràfiques i els col·lectius d’atenció preferent, en relació als maltractaments greus i als factors de risc que els desencadenen.

Mesures per atendre integralment als infants en situació de risc

• Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència i coordinar les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria amb tots els departaments implicats.
  

Mesures per intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local

• Elaborar un manual de procediments i criteris específic pel primer nivell d’atenció social.
  
• Prioritzar la detecció de situacions de risc pels infants, especialment en la primera infància, a través de la cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.)
  
• Realitzar una atenció preventiva preferent a famílies amb fill/es en situació de dificultat social a través dels serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar.
  
• Portar a terme una acció preventiva i de control del treball, mendicitat o prostitució infantils, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fòra de Catalunya (turisme sexual, ablació del clítoris, etc.).
  

Mesures per millorar el sistema de protecció i atenció a la infància i l’adolescència

• Reconvertir els equips d'atenció a la infància i a la adolescència (EAIA) en equips més interdisciplinaris, de base territorial, que han de decidir les mesures de protecció que cal adoptar.
  
• Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari per tal que cap nen de menys de deu anys estigui en un centre sinó en una família.
  
• Garantir que els infants que hagin d’estar transitòriament en centres d’acollida, d’estada limitada o centres residencials d'acció educativa (CRAE) hi estiguin el menor temps possible. Assegurar que els centres residencials només estiguin destinats a infants en situació d’alt risc social o especial dificultat.
  
• Potenciar l’assistència psiquiàtrica i els serveis específics per a infants i adolescents que es troben en situació de risc social i que presenten problemes de salut mental.

Polítiques per a les persones grans

Un dels èxits més evidents de les societats avançades és l’augment de l’esperança de vida, que, sovint, ha anat acompanyat d’una millora de la qualitat de vida de la gent gran. Ara bé, aquest increment de l’esperança de vida, unit a una natalitat menor, ha derivat en un envelliment progressiu de la població. Aquest és un dels principals reptes al qual s’enfronten la majoria dels països occidentals, sobretot en relació amb el manteniment de la viabilitat de les pensions, amb les garanties de serveis a la dependència i per aconseguir un equilibri entre les cotitzacions de la població activa i els drets dels pensionistes.

A Catalunya, l’índex d’envelliment és cada vegada més alt (actualment la proporció de gent gran ja està a l’entorn del 18,28%, quan el 1981 era només del 15,28%) i l’esperança de vida és, també, cada vegada més elevada (79,30 anys) i se situa entre les més altes del món, comparable a la que tenen països com Islàndia, Noruega, Suècia, Holanda i el Japó.

Actualment, es pot parlar d’una situació “d’equilibri del sistema de llarga durada“ (referint-se al fet que la major part de l’assistència a persones grans dependents la proporciona la pròpia família (83%) o serveis domiciliaris contractats privadament per la família (12%). La resta de les persones –aquelles que no tenen suport familiar ni els recursos econòmics necessaris per rebre assistència privada- són ateses per l’Administració, per voluntaris, amics, veïns o per ningú.

L’any 2026 el nombre de persones dependents a Espanya serà de 2.200.000. A Catalunya, en l’actualitat hi ha 1.032.835 de persones majors de 65 anys. D’aquestes, al voltant de 138.400 persones tenen algun tipus de dependència (13,4%) –amb restriccions en activitats instrumentals i bàsiques de la vida quotidiana– i unes 213.797 persones tenen restriccions en activitats instrumentals de la vida quotidiana (20,7%).

El nou Govern de la Generalitat ha de replantejar-se la política de vellesa no només pel que fa a increments de serveis i programes, sinó també pel que fa als principis, a la revisió del model i al finançament. Es fomentarà una política que compti amb la participació de les persones grans, que eviti el seu aïllament i afavoreixi una vida plena i activa, que ajudi les famílies amb persones grans dependents a càrrec seu, que personalitzi els serveis, que professionalitzi el sector d’atenció a la gent gran i que fomenti la comunicació i la sensibilització de la societat.

OBJECTIUS

1. Envelliment actiu en una societat per a totes les edats.

2. Prevenir i atendre a les persones grans dependents.

3. Garantir pensions o altres ingressos econòmics dignes a totes les persones grans.

- En el marc de la legislació estatal, impulsar la revisió de les pensions (sobretot, les no contributives i les de viduïtat, i vetllar per l’increment de les pensions contributives més baixes).

- Impulsar el debat en relació amb una assegurança a la dependència, a escala europea, d’Estat i de Catalunya, que garanteixi, definitivament, la cobertura universal de serveis de qualitat. La provisió de l’assegurança, sempre de caràcter universal, pot ser pública, mixta pública-privada o privada.

MESURES

Mesures per possibilitar un envelliment actiu

• El nou govern liderarà la transversalitat en les diferents polítiques, tenint en compte les persones grans.
  
• Potenciar des de l’àmbit educatiu una formació en relació a l’envelliment i, en especial, a l’envelliment actiu.
  
• Establirem un sistema de programes i beques per a les persones grans que vulguin accedir a qualsevol estudis i a les noves tecnologies.
  
• Potenciar els casals per a la gent gran i rescatar-los com a centres socials, sense perdre l’activitat actual però ampliant els serveis i equipaments. Aquests equipaments han de dependre del món local o del sector privat sense ànim de lucre.
  
• Reforçar i fer representatiu el Consell de la Gent Garn de Catalunya i que la seva opinió vinculi les decisions del Govern.
  
• Crear la figura del Defensor de la Gent Garn lligada a la Sindicatura de Greuges.
  Mesures per potenciar els equipaments i les ajudes a la gent gran
  
• Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones grans a accedir a serveis i prestacions quan arribi la dependència, a través de legislació bàsica a nivell d’Estat i normativa autonòmica.
  
• Elaborar un protocol, unificat per a tota Catalunya, que reguli la prestació del Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili.
  
• Adoptar el pagament conjunt dels serveis a la gent gran segons el nivell de renda de l’usuari i la valoració de les seves necessitats específiques.
  
• Possibilitar que les persones dependents envelleixin en el seu entorn .
  • - Estendre, incrementar i adaptar els serveis integrals d’atenció a domicili a les persones amb dependència.
  • - Coordinar els diferents serveis existents i equilibrar el sector públic i el sector privat en la provisió del Servei Integral d’Atenció a Domicili.
  • - Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixi.
  • - Garantir un servei de qualitat i, per tant, tenir cura de la formació permanent de les persones que treballen en el Servei Integral d’Atenció a Domicili o/i dels cuidadors familiars o informals.
    
• Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili de l’1,7% actual al 6% . I incrementar en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. S’adoptarà una ràtio d’un professional per cada set persones ateses pel Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili.
  
• Universalitzar, en quatre anys, el servei de teleassistència, lligat a l’atenció a domicili. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball.
  
• Ampliar la xarxa d’habitatges tutelats d’oferta pública. L’oferta actual és de 445 places d’habitatge tutelat, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%. Afegir un total de 1.000 places d’habitatges tutelats d’oferta pública per arribar a una cobertura mínim del 0’13%.
  
• Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública i assegurar el servei de transport als centres de dia. Actualment hi ha 6.730 places de centre de dia, de les quals 2.571 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,25%. Ampliar, en 4 anys, 2.000 noves places d’oferta pública de centre de dia (a raó de 500 places/any) i arribar a una cobertura del 0,44% (per cada 100 persones majors de 65 anys). Per cada sis places de centre de dia es crearà un nou lloc de treball.
  
• Augmentar el nombre de places de residència d’oferta pública. Actualment hi ha 41.996 places de residència, de les quals 16.300 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana de l’1,58%, tot i que molt desigual a escala comarcal. Oferir 10.000 places noves de residència en el període de 4 anys (a raó de 2.500 places l’any), per arribar a una cobertura d’oferta pública del 2,55%. Reservarem el 5% de les places a estades temporals. Per cada tres places residencials es crearà un nou lloc de treball.
  
• Ens doterem dels instruments necessaris per a prevenir i detectar el maltractament físic i psíquic de les persones grans.

Mesures per impulsar l’acolliment familiar

• Desenvolupar i executar la Llei 11/2001 d’Acolliment Familiar, de 13 de juliol. I com a mesura proposem un programa pilot d’acolliment familiar de persones grans com a servei social (actualment hi ha 0 places d’acolliment familiar). Arribar a les 375 places d’acolliment familiar en 4 anys.
  
• Potenciar el programa “Viure en Família”
  
• Desenvolupar el programa “Viure en família”, oferint a les famílies que reuneixin les condicions necessàries un suport econòmic si opten per tenir a casa una persona dependent (un membre de la seva família).
  
• Crear 4.000 places per a “Viure en família” en el període de 4 anys (a raó de 1.000 places anuals).
  
• Concedir una ajuda anual d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència, per a famílies amb rendes fins a 21.035,42 € bruts anuals que s’acullin a aquest programa (“Viure en Família”).
  
• Mesures per afavorir l’arranjament d’habitatges
  
• Arreglar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges “d’acolliment familiar”. Aquest arranjament ha de contemplar: a) la conservació; b) el correcte funcionament de les instal·lacions (aigua, llum, gas), dels serveis sanitaris i de la cuina; c) condicions higièniques, ventilació, desguassos, condicions de seguretat, evacuació en cas d’incendis i barreres arquitectòniques.
  
• Establir un ajuda per arreglar els habitatges de 6.010,12 € per a persones amb rendes baixes.

Mesures complementàries

• Crear un model sociosanitari d’atenció per a la integració de la xarxa sanitària i social dels serveis per a les persones grans amb dependència.
  
• Adaptar el sistema sanitari públic a les demandes de les persones grans, en especial davant de les malalties cròniques. Prioritzar les prestacions socials i sanitàries que permetin retardar la dependència de les persones grans.
  

Mesures per assegurar unes pensions i ingressos dignes

El nou govern instarà a l’Estat , a les Corts Generals i al Pacte de Toledo a avançar cap a unes pensions dignes per a tothom. Mentrestant, iImplementarem, de forma transitòria, ajuts econòmics a les pensions baixes.

• Augmentar les pensions més baixes, tendint a assoli entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional.
  
• Augmentar les pensions de viudetat fins arribar al 70% de la base reguladora per a les vídues i vidus que no tenen fills a càrrec i 100% quan tinguin fills a càrrec.
  
• La pensió de viudetat serà compatible amb el SOVI.
  
• Regular el dret a les pensions per a les parelles de fet.
  
• Consolidar i establir un sistema d’ajuts econòmics a les persones amb pensions baixes (inferiors al 80% del Salari Mínim interprofessional). Aquests ajuts tindran caràcter de prestació econòmica per lluitar contra la pobresa i seran transitoris fins aconseguir un pacte de pensions dignes.

3.2. Prioritat per a l’habitatge i uns barris dignes i segurs

Avui l’accés a l’habitatge de Catalunya és, per raó dels seus preus elevats, difícil per a moltes persones, en particular pels joves. El manteniment del parc construït presenta així mateix molts problemes, que tendeixen a concentrar-se sobretot en determinats barris i que requeririen operacions de rehabilitació integral.

Els resultats de l’actual conjuntura, agreujada per la manca d’una política d’habitatge de l’actual Govern de la Generalitat capaç de donar resposta a la situació, genera conseqüències d’ordre demogràfic, territorial i social. La política del govern de CiU ha fomentat l’especulació immobiliària i el risc de fractura social.

Les conseqüències demogràfiques més importants són, en primer lloc, el retard en l’edat d’emancipació dels joves (l’any 2000, el 60,7% de joves entre 25 i 29 anys no s’havien emancipat). Aquest fet provoca una demora important en l’edat de reproducció i és una de les raons de la baixa taxa de natalitat.

Les conseqüències territorials són també molt rellevants. En ser els preus relativament més elevats en les ciutats més grans, la demanda tendeix a desplaçar-se cap a localitats menys denses i de poblament més dispers, contribuint així als fenòmens de dispersió urbana i a l’increment del consum de sòl.

Les conseqüències socials són de dos ordres. En primer lloc, hi ha l’increment de la població mal allotjada: s’ha estimat que el 13% de la població catalana (300.000 llars i 700.000 persones, en particular joves, nous nuclis familiars, persones acabades d’arribar i gent gran) està mal allotjada i prop d’un terç d’aquest conjunt (és a dir, al voltant de 90.000 llars i 210.000 persones) es troba en situació clarament deficient o de precarietat (persones sense sostre, en infrahabitatge o amb greus dificultats per mantenir-se en l’habitatge actual). En segon lloc, hi ha la concentració territorial de la part menys solvent de la demanda, que tendeix a concentrar-se lògicament en les àrees urbanes de preu més baix que són les més mal equipades i, en ocasions, degradades.

En definitiva, ni el Pla d’Habitatge 1998-2001 ni el Pla de Xoc d’Habitatge i Sòl 2000-2003 van assolir uns resultats superiors al 30%. El nou Pla –Pla Català de l’Habitatge 2002-2007– no contempla ni polítiques prioritàries de lloguer, ni mesures d’accés al sòl assequible (cessió, lloguer, etc.) per a la construcció d’habitatge protegit, ni de control de les segones transmissions d’habitatge de protecció oficial (HPO), ni de foment dels patrimonis públics de sòl i habitatge, ni d’intervenció integral en barris, ni preveu l’acord estratègic amb els promotors privats o sense afany de lucre.

En conjunt, el nombre d’habitatges protegits ha conegut una forta caiguda (de 17.876 unitats, l’any 1996, fins a 2.176, l’any 2000). Això implica que la quota de mercat de l’habitatge protegit a Catalunya ha passat del 34,2% al 4,0%. Per dir-ho pla: només 1 de cada 25 habitatges que es fa avui a Catalunya gaudeix d’alguna forma de protecció.

Habitatge accessible

Davant d’aquesta situació el nou Govern de la Generalitat desenvoluparà una política d’habitatge basada en un doble compromís: facilitar l’accés a l’habitatge i rehabilitar els barris que ho requereixin.

D’aquesta manera, volem garantir l’accés a l’habitatge, sobretot pels sectors més vulnerables, i, per això, apostem per una política de lloguer potent –promoció, construcció i tractament fiscal–, per la promoció de l’habitatge de protecció oficial i el reforçament del parc públic d’habitatge.

Considerem l’habitatge accessible aquell impacte del qual en la renda familiar no supera el 30%. És per això que hem de treballar per tal que la despesa en habitatge no superi el 30% de la renda familiar en cas de compra ni el 20% en cas de lloguer.

D’altra banda, una nova política de foment a l’accés a l’habitatge ha de comptar amb un suport ampli dels diversos sectors implicats. Primer, de les administracions públiques amb competència específica (Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat i Ajuntaments). Segon, de les entitats sense afany de lucre. Tercer, del sector privat. Sense un pacte per l’habitatge accessible (amb els tres components) no es pot tirar endavant una nova política de foment d’accés a l’habitatge amb nivells d’eficàcia.

És imprescindible que la nova política de l’habitatge a Catalunya pugui arribar, com a mínim, amb els nivells estatals d’ajuts per a l’accés a l’habitatge, ja que es troba actualment per sota de la mitjana española.

OBJECTIUS

1. El foment de l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o ajuts a les famílies.

2. L’impuls de l’habitatge protegit mitjançant un sistema d’ajuts als promotors públics i privats d'habitatge protegit per tal d’incrementar i ampliar l’oferta dins del mercat (en matèria de sòl, fonamentalment).

3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control, manteniment, adaptació, renovació i /o reconversió del parc construït, tant en el medi urbà com en el rural.

MESURES

Mesures en matèria de sòl i urbanisme

• Reservar sòl per a l’habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el desenvolupament de polítiques d’HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.
  
• Iniciar l’estudi de les mesures pertinents per tal d’intervenir en l’estabilització del preu del sòl i combatre l’especulació.ß Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i consolidació dels patrimonis municipals de sòl i aplicant els recursos procedents de l’Estat per a la creació dels fons.
  
• Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l’habitatge protegit possibilitant, fins i tot, l’ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta finalitat.
  
• Negociar la reforma de l’actual règim públic d’expropiacions sobretot pel que fa al valor de reposició per tal d’agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit.
  

Mesures en matèria de lloguer

• Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o un ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual podran acollir-se totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la implementació d’aquesta mesura.
  
• Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la reducció de l’IVA en les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l’ITP a la compra d’habitatge que es destini a lloguer.
  
• Dins el Pla de Promoció i Construcció d’Habitatges de Protecció Oficial, destinar aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d’Habitatges Públics.
  
• Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot impulsant entre d’altres mesures acords entre propietaris i llogaters per a la millora de l’habitatge habitual.
  
• Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la creació d’instruments públics de promocions immobiliàries.
  

Mesures en matèria de rehabilitació urbana

• Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre similar de famílies.
  
• Afavorir el millor tractament fiscal de la rehabilitació (bonificació de les taxes municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa d’ajuts a la rehabilitació.
  
• Estimular l’aparició d’agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre.
  
• Establir programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge.
  
• Influir en l’adaptació de les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d’ascensors, etc.).
  
• Promoure l’increment dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges rurals destinats a primera residència.
  
• Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de rehabilitació d’habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb millors dotacions de recursos tècnics i financers que permetin generalitzar experiències de recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial aquells que es deuen a l’impuls d’iniciatives socials.
  

Mesures en matèria de gestió del parc construït

• Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc de l’habitatge.
  
• Portar a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000 habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra, i/o compra de pisos buits.
  
• Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent.
  
• Crear el registre municipal de pisos buits i promoure l’ús residencial dels mateixos.
  
• Establir mesures per garantir l'accessibilitat per a totes les persones.
  
• Redactar un pla especial d’actuació per tractar en matèria d’habitatges, urbanisme i serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
  

Mesures en matèria de l’habitatge protegit

• Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals seran promoguts directament per l’INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en règim de lloguer.
  
• Establir ajuts de suport a la promoció de l’habitatge protegit que permeti la subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del sòl en la construcció de l’habitatge de protecció oficial
  
• Establir nous sistemes de cessió o lloguer de sòl per a la construcció de l’habitatge de protecció oficial.
  
• Impulsar la modificació de la normativa vigent de l’habitatge protegit, per tal d’ampliar el seu concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona mà) que respecti els preus màxims de venda i s’adreci a població amb ingressos per sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.
  
• Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l’ampliació del període mínim per requalificar l’habitatge protegit fins a 20 anys.Mesures en matèria d’ajuts a la solvència de la demanda
  
• Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l’accés a l’habitatge protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitat i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge.
  
• Bonificar l’ITP per a les famílies nombroses en l’adquisició del primer habitatge i quan la renda no superi els 36.000 euros anuals.
  
• Incloure en la desgravació de l’IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos.
  

Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social

• Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors més vulnerables del mercat.
  
• Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives.
  
• Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre.
  

Mesures en matèria de política fiscal

A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents:

• Aplicació de l’IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d'habitatge de protecció oficial.
  
• Regular la declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició d’un habitatge de protecció oficial.
  
• Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial.
  
• Bonificar l’IBI en el període de construcció d’habitatges de protecció oficial destinats a lloguer.
  
• Bonificar l’IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de vigència d’aquest règim.
  
• Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de bonificació de tributs locals en la promoció de l’habitatge de lloguer.

Barris dignes i ciutats i pobles segurs

La problemàtica de l’habitatge s’acompanya, a més, de la situació difícil en què es troben molts barris de Catalunya, situats sobretot en les grans àrees urbanes. Són molts els ajuntaments que han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en àrees d’aquest tipus. De fet, s’han obtingut alguns èxits notables en alguns barris de ciutats de Catalunya. En aquestes accions s'ha comptat, sovint, amb la complicitat del sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees. La intervenció dels successius governs de la Generalitat en aquest camp ha estat, però, massa tímida i erràtica, limitada per visions estretament sectorials, faltada de recursos i sense un projecte de conjunt.

En efecte, tot i la millora que, en termes generals, han conegut les viles i ciutats de Catalunya en els darrers vint anys, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes importants d’ordre urbanístic i social que, en ocasions, lluny de resoldre’s, tendeixen clarament a empitjorar. De fet, el 55% del sòl residencial de l’àmbit metropolità, on habiten dues terceres parts de la població de Catalunya tenen algun tipus de dèficits de qualitat (urbanització, ordenació, equipaments o accessibilitat).

Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió urbana i els polígons d’habitatge. En la major part dels casos, les carències urbanístiques es troben acompanyades, a més, per una problemàtica social: envelliment, baix nivell de renda, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials. Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una sèrie de barris que representen el 7% de la superfície residencial, amb prop de 180.000 habitatges i una població de prop de 400.000 habitants. En aquestes àrees, els dèficits superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen operacions d’intervenció integrals.

OBJECTIUS

1. Impulsar la rehabilitació integral, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris, dels barris que requereixen atenció especial adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica.

MESURES

Mesures en matèria d’intervenció integral en barris

• Emprendre la rehabilitació integral de 40 barris de tot Catalunya, que requereixen atenció especial, en un període de quatre anys, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris. La rehabilitació estarà adreçada tant a l’habitatge, com a la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica.
  
• Crear un fons de foment per a barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial amb una dotació de 600 milions d’euros, procedents en part dels fons europeus.
  
• Concertar les actuacions amb els ajuntaments i altres administracions locals per a la intervenció conjunta.
  

3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats

A Catalunya, des de l’adveniment de la democràcia s’han produït canvis accelerats en la situació de les dones, especialment si ens comparem amb altres països europeus. Això ha estat degut fonamentalment a l’acció de les dones, que no s’han resignat al paper que, tradicionalment, se’ls havia atorgat i han trencat la frontera que separava l’àmbit públic del privat, l’antiga i persistent estructura social que perpetuava la divisió sexual del treball entre homes i dones. Són canvis que afecten tant les millores legislatives de què ens hem anat dotant com, sobretot, la mentalitat de les dones respecte al seu lloc i les seves potencialitats en la societat.

Aquests canvis es concreten en algunes dades espectaculars, com ara la feminització de les universitats o l’increment de la taxa d’activitat femenina (el nombre de dones que volen accedir al mercat laboral). No obstant, aquestes dades no ens poden fer oblidar una realitat no tan positiva, que ens mostra com el nivell d’atur entre les dones és molt superior al masculí, malgrat la seva formació superior. Es constata també com les diferències d’ocupació s’agreugen quan les dones estan en edat de fertilitat, sent en aquests casos molt més difícil accedir a un lloc de treball. Si tenim en compte que les dones són les qui més pateixen la precarietat contractual i les qui menys cobren subsidi d’atur, en totes les edats, es comprèn perquè es parla de la feminització de la pobresa, un risc que amenaça totes les dones però especialment aquelles que viuen soles per decisió pròpia o per circumstàncies de separació o viduïtat. Aquests factors ens dibuixen un quadre on, a totes llums, manca una política decidida envers l’ocupació i l’eradicació de la pobresa entre les dones.

I què podem dir de les afortunades que han trobat una feina? També en aquests casos hi ha senyals d’alarma que ens han de fer estar alerta. Observem com les dones continuen cobrant un sou sensiblement inferior al dels homes per un mateix treball realitzat i també com moltes dones s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral, especialment si es tracta d’accedir a llocs de direcció. És el que s'anomena "sostre de vidre", un fenomen de segregació vertical que es produeix tant en l’empresa privada com en l’àmbit públic i polític. Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral i dins de les organitzacions estigui absolutament garantida.

D’altra banda, les circumstàncies socials fan que, en aquests moments, les dones joves no puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat. Les reivindicacions clàssiques sobre el dret a la no maternitat han donat pas a una situació en què les dones no tenen llibertat real per decidir en quin moment volen tenir fills ni quants en volen. Es planteja la necessitat de triar entre la independència econòmica o bé la carrera professional i la maternitat. Cal, per tant, garantir la llibertat d’elecció entre les dones. És evident que l’organització social no està responent a les necessitats individuals ni familiars en la cura de les persones ni en els usos del temps, circumstàncies que obliguen moltes dones a realitzar dobles, i fins i tot triples, jornades (quan fan treball voluntari o comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat.

I per tenir cura de la salut de les dones, no podem oblidar la necessitat d’una assistència sanitària pública universal amb visió de gènere. Certament, la introducció de la targeta sanitària individual ha suposat una autonomia més gran per a les dones, que poden accedir al sistema sanitari com a ciutadanes i no com a dependents d’un treballador (com succeïa fins ara). Malgrat això, en les prestacions no cobertes pel sistema públic i en tot l’entorn sanitari cal acceptar que encara existeixen diferències de gènere que deriven en desigualtats vers les dones. Es basen sobretot en imatges socials i prejudicis sobre la malaltia que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. Així mateix, persisteixen diferències en els assajos clínics, tant en la seva realització (ja que la majoria de vegades es fan amb homes) com en la interpretació de resultats, on a vegades la complexitat de la biologia femenina no està prou contemplada. Cal, en definitiva, fer un esforç per introduir la perspectiva de gènere en la salut al llarg de tots els cicles de la vida de les dones, valorant les seves especificitats en quant a morbilitat i, fins i tot, mortalitat. Cal treure les dones de la invisibilitat que han tingut per a la ciència, en general, i la medicina, en particular, per tal que la nostra societat sigui tan justa com pretenem.

Finalment, com a socialistes, ens neguem també a tancar els ulls davant d’un problema tan greu com és el de la violència vers les dones. Només una política basada en el respecte i la igualtat d’oportunitats entre els sexes aconseguirà una Catalunya lliure de violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat conscient pot suportar. Es tracta d’una violència irracional, sustentada en arguments antiquíssims de la dona com a propietat masculina i de la qual moltes persones encara no han comprès que poden ser còmplices, si no es solidaritzen amb les víctimes, si no protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta de cada una de les dones del nostre país. S’estima que la violència física afecta unes 100.000 catalanes i la violència psicològica més del 50% de les dones. Amb aquestes dades, ningú pot quedar-se indiferent. Treballarem per sensibilitzar la societat i aconseguir actuacions actives contra la violència. Treballarem per no deixar impunes les agressions ni els agressors. Treballarem per educar al nostre jovent en la igualtat d’oportunitats i la independència de cada ésser humà. Només així estarem en el camí d’una societat en pau on les dones siguin valorades.

Com a resposta a aquestes situacions descrites, el nou Govern de la Generalitat proposarà un nou contracte social entre homes i dones que arribi a tots els àmbits de la nostra cultura, tant públics com privats. Això implica la reformulació de la distribució actual de tasques entre dones i homes per tal d’aconseguir una igualtat d’oportunitats efectiva. Implica també, com a eix fonamental de la nostra política, transformar les actituds i els valors socials que condicionen la imatge de les dones construïda a través de l’educació, el llenguatge i els mitjans de comunicació.

Només així s’assoliran els objectius essencials d’aquest nou pacte social entre homes i dones que propugnem i que consisteixen en:

- Compartir responsabilitats familiars
- Compartir el treball
- Compartir el poder
- Promoure les condicions que possibilitin aquesta societat en igualtat d’oportunitats

La nova distribució de funcions, juntament amb el reconeixement social de les aportacions específiques de les dones permetrà superar els rols sexistes i crear una societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats i enriquir-se mútuament en la vida personal, familiar i social.

OBJECTIUS

Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i homes són les següents:

1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern

2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència vers les dones

3. Assolir la igualtat d’oportunitats al mercat laboral

4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal

5. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat quotidiana

6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials

7. Oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones

8. Promoure nous valors socials envers les donesMESURES

Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern

• Presentar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els sectors polítics i socials implicats.
  
• Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE.
  

Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència vers les dones

• Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s’avaluarà i pressupostarà bianualment.
  
• Estudiar l’impacte de la violència vers les dones i elaborar mapes de recursos públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions de dones i d’altres entitats.
  
• Impulsar un circuit de coordinació d’atenció i detecció de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols d’actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats, com ara els serveis sanitaris, policials, judicials, socials i els ens locals. Així mateix, garantirà l’atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i protocols d’actuació efectiva.
  
• Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d’informació i atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i eradicar la violència vers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants, han d’estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de l’assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere i d’altres temes d’interès per a les dones; la promoció de l’emancipació de les dones; i el treball amb la societat per tal d’aconseguir una tolerància zero en la violència vers les dones.
  
• Crear centres d’atenció a les dones que pateixen violència –un a cada regió–, equipaments d’atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar impuls a plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge).
  
• Garantir la creació d’una xarxa equipaments d’acollida que respongui a les diverses necessitats de les dones: centres d’urgència (en col·laboració amb els ajuntaments) –un a cada regió–, cases d’acollida, cases de recuperació integral i pisos pont. Garantir, per tant, l’existència i l’accés a aquests recursos per part de les dones, a tot el territori de Catalunya.
  
• Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de forma específica els casos de violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn d’oficina.
  
• Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme accions per a la eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació de la ciutadania per tal d’aconseguir la tolerància zero vers la violència de gènere.
  
• Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l’àmbit de l’educació formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment d’aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d’una cultura per la pau.
  
• Prevenir, detectar i perseguir judicialment l’assetjament sexual i moral (mobbing) al lloc de treball i d’altres àmbits on pugui produir-se.
  

Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats al mercat laboral

• Crear l’Oficina per a la Igualtat de les Dones al Mercat de Treball, depenent de l’Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d’impulsar les mesures específiques per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i en les condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments.
  
• Promoure programes estratègics d’acció positiva, formació, informació i sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea.
  
• Reduir la segregació de gènere en determinats sectors professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva formació específica i sensibilitzar i esperonant a les empreses per fer efectiva la seva inserció.
  
• Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de més qualificació.
  
• Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i sobre l’eliminació de les discriminacions de gènere.
  
• Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en professions científiques i tècniques.
  
• Fomentar els projectes d’autoocupació especialment orientats a millorar les ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les dones per a la direcció.
  
• Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ ocupació als col·lectius de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats familiars, dones immigrants, etc.
  
• Presentar un informe sobre l’estat de les situacions de discriminació vers les dones al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la Conselleria de Treball.
  

Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal

• Facilitar l’organització del treball de forma flexible per als treballadors/es, així com la flexibilitat a les escoles i al teixit comercial.
  
• Afavorir el repartiment del treball remunerat i no remunerat, la disminució de l’atur i la conciliació de la vida familiar, laboral i personal, promulgant la jornada de treball de 35 hores.
  
• Introduir, en les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i no precari.Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes
  
• Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere.
  
• Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans col·lectius i públics.
  
• Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones vivim de forma diferent la ciutat i cal comptar amb aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés.
  

Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials

• Fomentar l’accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l’àmbit públic.
  
• Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins, com ara el treball en equip, la horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures flexibles, etc. com una forma d’enriquir les organitzacions i la vida social.
  
• Incloure en la llei electoral catalana la presència equilibrada d’homes i dones a les candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la democràcia plena i compartida. Impulsar la presencia paritària de les dones en tots els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals, organismes de representació agraris, socials, etc.
  

Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones

• Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de les dones contractades a temps parcial.
  
• Incloure, en l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones.
  
• Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de les dones, sobretot en edats avançades.
  
• Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o dones grans.
  
• Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies per tal d'augmentar el seu nivell d'autonomia i lideratge.
  
• Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats.
  

Mesures per promoure nous valors socials envers les dones

• Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
  
• Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves característiques com un valor fonamental i necessari per a la existència humana. Respectar les decisions sobre la maternitat, l’educació dels fills/es i qualsevol àmbit social, en el marc del respecte a l’autoritat i el saber femení.
  
• Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de vida respecte a la cura de la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat d’una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d’una nova masculinitat.
  
• Treballar en el concepte de “feminització de la política”, redefinint els espais públics i privats, estenent la democràcia a l’esfera domèstica, introduint nous temes a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l’avortament, el medi ambient, la cura de les persones, la pau o d’altres que interessin específicament a les dones), repensant les ciutats d’acord a les aportacions de les dones i reforçant la política de participació femenina.
  
• Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l’alumnat) com a mecanisme essencial per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
  
• Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors d’igualtat d’oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d’estudi assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat i convivència cívica
  

(...)

3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom.

La salut és l’element de la vida més apreciat pels ciutadans i les polítiques públiques són determinants per garantir-la.

El sistema de salut es consolida com a Sistema Nacional de Salut, finançat a base d’impostos, a la Llei General de Sanitat de l’any 1986, que garanteix la protecció de la salut del ciutadà i és un dels més poderosos instruments de redistribució de la renda i d’igualtat d’oportunitats, juntament amb l’educació i les pensions, principals elements dels estats del benestar europeus.

A Espanya i a Catalunya, s’ha viscut un procés accelerat de construcció del sistema sanitari i més si es té en compte el baix nivell de prestacions i recursos de què partíem.

Les polítiques públiques de salut són clarament un dels pilars bàsics del sistema de benestar social avançat perquè, a més de ser un instrument de cohesió social, és alhora font de riquesa i ocupació (el sector sanitari té un pes del 3,9% en el PIB català, l'1% de la població treballa en una empresa sanitària publica i 49.774 persones formen part del personal sanitari).

Des de mitjans dels noranta fins avui, s’ha perdut la iniciativa i el lideratge polític per orientar el sistema, ja que la sanitat no ha estat una prioritat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, sobretot en temes com la salut pública, la salut mental, la salut ambiental, la salut laboral i la defensa del consumidor. D’aquesta manera, s’ha produït una pèrdua de confiança creixent dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, ambulàncies, etc.) i en la protecció de la salut (vaques boges, legionel·losi, intoxicacions alimentàries, etc.). A més, constatem el desencís i manca de motivació dels professionals i una iniquitat territorial creixent. En definitiva, podem parlar de crisis del model sanitari català i del seu finançament.

El nou Govern ha de revisar i actualitzar el sistema sanitari, conservant els elements vigents, útils i eficaços, tornant a examinar-ne d’altres i generant noves idees, projectes i il·lusions que trenquin amb les inèrcies i carències actuals. El nou Govern de la Generalitat ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut. El nou ICS gaudirà una veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori.

Cal reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient.
Aquest nou sistema de salut ha d’integrar i coordinar els serveis socials d’atenció a la dependència juntament amb l’atenció sanitària i prioritzar la salut pública entesa com a promoció de la salut, prevenció i vigilància de la malaltia, protecció de la salut general, de la salut laboral i la mediambiental.

Salut mental

Cal fer un esment especial de la salut mental. Catalunya havia estat capdavantera en reformar l’assistència psiquiàtrica però, un cop restaurada la Generalitat i després de rebre els primers traspassos en matèria sanitària, va romandre aturada durant tota la dècada dels anys vuitanta, fins la promulgació de la Llei d’Ordenació de la Sanitat a Catalunya (LLOSC), l’any 1990.

El desenvolupament de l’assistència psiquiàtrica dels darrers anys s’ha basat, sobretot, en les estructures hospitalàries històriques, fent girar el sistema al voltant de les necessitats dels centres i no les dels malalts i els seus familiars. No han existit uns criteris clars i explícits de planificació global del fenomen, fet que ha provocat una proliferació de dispositius d’assistència sanitària especialitzada, amb molta inequitat en l’accés territorial i la qualitat. Actualment, Catalunya està per sota de la mitjana de l’Estat en despesa sanitària destinada a l’atenció psiquiàtrica per habitant.

El propòsit del nou Govern de la Generalitat és afavorir la normalització de la vida de les persones que pateixen malalties mentals i de les seves famílies. Caldrà doncs, establir una coordinació interdepartamental per tal que el malalt mental i les famílies cuidadores tinguin recursos per a la integració social i laboral del malalt mental.

Salut pública

Un altre àmbit de l’actuació del Govern de la Generalitat en sanitat, que requereix una especial intervenció i un canvi d’orientació és el de la salut pública. Catalunya té un dels dèficits més importants d’Espanya i d’Europa en el desenvolupament de la salut pública i altres temes relacionats amb ella (salut ambiental, salut laboral, defensa del consumidor, etc.). Pel Govern de CiU, aquest no ha estat mai un tema prioritari i, per això, no existeix al nostre país una xarxa catalana de salut pública. L’exemple més clar d’aquest dèficit és que Catalunya té el nombre més elevat de malalties disentèriques d’Espanya i una de les taxes d'intoxicació alimentària més elevades.

Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics

L’ús dels medicaments és bàsic pel control de les malalties i redueix el nombre de baixes laborals, d’ingressos hospitalaris, d’intervencions quirúrgiques, millora la qualitat de vida i, per tant, redueix la pèrdua de vides humanes. Ara bé, els medicaments també poden tenir efectes negatius sobre la salut de l’usuari, en els casos en què hi ha una selecció inadequada dels medicaments o se’n fa un ús inadequat.

L’espectacular creixement del consum de medicaments i de la despesa farmacèutica ha estat motiu de preocupació al conjunt de la UE. A Catalunya, la despesa pública en medicaments és molt elevada: la mitjana de creixement durant els darrers vuit anys ha estat al voltant de l'11% anual. I la despesa en medicaments suposa al voltant del 24% de la despesa sanitària pública total.

Cal una aposta decidida per fomentar el bon ús dels medicaments, impulsar l’ús dels genèrics i racionalitzar la despesa, actuant en tots els sectors implicats: usuaris (consumidors), indústria farmacèutica i prescriptors (metges i farmacèutics).

Medicines naturals

Un altre tema d’interès creixent en aquest àmbit és el de les medicines naturals (naturopatia –osteopatia– homeopatia -i medicina tradicional xinesa –acupuntura). A Catalunya, l’interès per aquestes pràctiques representa la recuperació d’una llarga tradició i experiència, i hi ha més de 2.000 professionals en actiu al sector.

En aquest sentit, les administracions de l’Estat i de Catalunya han ignorat la medicina natural i l’han deixat en una situació d'alegalitat: es pot consumir i practicar, però cap administració en garanteix la qualitat al consumidor ni empara el professional.

El nostre compromís és el de regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i com a complementàries de l’actual medicina convencional. A través de la regulació i avaluació, es garantirà la qualitat de la oferta i la formació, i l'estabilitat i el reconeixement dels professionals.

OBJECTIUS

Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d’atenció a la dependència)

1. Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en “tenir cura” davant de la cronicitat.

2. Millorar la qualitat de l’atenció sanitària, amb un enfocament bio-psico-social i amb perspectiva de gènere. Potenciar l’atenció primària de salut com a base fonamental del sistema sanitari.

3. Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i seguretat alimentària.

4. Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, a través dels serveis socials d’atenció a la dependència.

5. Situar el ciutadà com a centre del sistema.

6. Dret a decidir sobre la pròpia vida i a una mort digna.

7. Establir polítiques públiques per a disminuir les desigualtats socials en salut i incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la mortalitat.

8. Millora del finançament sanitari i increment dels recursos.

MESURES

Mesures per millorar i reformar l’Atenció Primària

• Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionant més recursos humans per tal d’adaptar les plantilles a les pecualiaritats geogràfiques i socials de l’àrea, i incrementant la capacitat resolutiva dels centres d’Atenció Primària (CAP)
  
• Atendre el ciutadà abans de 24 hores amb el seu metge de capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent).
  
• Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb l’edat, hàbits, etc.
  
• Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics.
  
• Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l’aparell circulatori, etc.)
  
• S’establiran mecanismes per tal d’evitar problemes d’equitat en el tracte i en els resultats de la salut dels ciutadans, establint terminis per a la total integració de tots els professionals sanitaris de l’atenció primària.
  
• Potenciar l’atenció domiciliària. L’atenció primària atendrà millor les persones grans i els seus cuidadors, mitjançant l’ús conjunt dels recursos socials i sanitaris, amb l'estreta col·laboració dels ajuntaments.
  
• Portar a terme un canvi d’orientació en el sistema per dotar-lo d’eines de salut pública i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d’atenció primària, apart de cobrir l’atenció sanitària, gestionaran l’aplicació de programes de salut pública i de programes d’atenció integral a la dependència.
  
• Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP.
  
• La plantilla dEls Centres d’Atenció Primària s’han d’adaptar al tipus de població i a les seves necessitats (increment d’immigració, increment de la natalitat, població envellida, etc.)
  
• Adequar els sistemes d’informació de l’atenció primària i fer-los compatibles amb els de la resta del sistema sanitari per tal d’aconseguir una bona coordinació entre nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient.
  
• Els centres d’atenció primària han d’actuar com a motors de difusió de la informació i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari amb ajuda d’altres professionals ha d’encarregar-se de la pedagogia sanitària de la població.
  
• L’assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el seu entorn habitual, des d’una perspectiva sanitari i social, amb la participació d’equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família.
  
• Prestar especial atenció a les malalties rares, amb centres de referència a Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la societat i en el suport a les famílies i als cuidadors.
  
• Donat l’increment de població procedent d’altres països, el personal de l’atenció primària se’ls facilitarà la formació en la diversitat intercultural i en les patologies pròpies de cada país.
  

Mesures per reduir les llistes d’espera

• Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid, a tot el territori, que evitaran les demores en la realització de proves o estudis i serviran així per fer un diagnòstic precoç de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques).
  
• Reorganitzar l’oferta d’especialistes, fet que permetrà donar garanties d’un temps màxim d’espera d'entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons l’especialitat.
  
• Assegurar un temps màxim d’espera inferior als sis mesos per a les intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varices, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes d’espera per evitar que l’actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes d’espera en d’altres.
  
• Gestionar amb transparència les llistes d’espera. Establirem uns registres centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d’espera per centres, per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d’especialistes.
  
• Proporcionar al pacient un “Certificat d’estar en una llista d’espera”, perquè pugui tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d’espera.
  

Mesures per a uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats

• Millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència. Garantir una atenció telefònica o per Internet adequada.
  
• Introduir millores en les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. En les habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més còmodes. Cap habitació tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha de ser augmentar el nombre d'estances individuals, especialment en ginecologia i obstetrícia, i per malalts en fase terminal.
  
• Millorar les infrastructures de les urgències hospitalàries per augmentar la intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient.
  
• Millorar l’atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d’espera en els serveis d’urgència.
  
• Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya, diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites hospitalàries, diàlisi, etc.).
  
• Creació d’una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el temps d’arribada als punts d’assistència, tenint en compte les particularitats territorials i la distribució de la població.
  
• Increment del transport sanitari medicalitzat arribant a tot el territori per igual, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de serveis, en funció del territori.
  
• Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d’urgència dins d’un mateix territori, en el marc del 112 català. Millorar l’atenció a les emergències sanitàries extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament coordinat amb d’altres actuants del mon de les emergències.
  

Mesures per garantir l’atenció a les malalties cròniques

• Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili amb un treball conjunt de tots els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, treballadors socials i infermeria. Els infermers/es seran els professionals clau d’aquest servei, que es gestionarà des de l’àmbit local i els centres d’Atenció Primària (CAP).
  
• Creació de l’Agència Sociosanitària d’atenció a la Dependència, que tindrà les funcions de planificació i de garantir l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb discapacitats, malalts mentals,...), amb el finançament adequat i impulsant-ne la participació de les organitzacions socials no lucratives.
  
• En l’àmbit local –municipi o mancomunitat de municipis–, els serveis d’atenció sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en què es prioritzi la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residència.
  
• Establir mecanismes d’informació i de suport efectius a les entitats (associacions, fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer, Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, Parkinson, malalties neuromusculars, malalts mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics.
  
• Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de criteris de qualitat en l’assistència i el més a prop possible del seu entorn.
  

Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental

• Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents: serà d'accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que, a més, permeti incrementar la recerca i la prevenció. S'integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries d'àmbit territorial.
  
• Desplegament de dispositius assistencials d’àmbit comunitari (Hospitals de dia, serveis d’internament a la comunitat i atenció domiciliària, Comunitats terapèutiques i rehabilitadores) com alternativa a la hospitalització tradicional en els grans hospitals psiquiàtrics.
  
• Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric.
  ß Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del malalt mental més greu (trastorns mentals severs).
  
• Posar l’accent en una adequada articulació, per un treball en xarxa entre els diferents agents de la Salut mental i Associacions d’usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores i diferents estaments de l’Administració .
  
• Establir criteris d’ús racional en psicofàrmacs i anàlisis de les seves indicacions.
  
• Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit anys per a la universalització de l’assistència i les garanties de qualitat i d’equitat territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial.
  
• Possibilitar que l’atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns mentals lleus i assegurar la formació adequada en la xarxa d’atenció hospitalària, sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de l’entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Anar introduint terapeutes grupals a les Àrees Bàsiques de Salut per donar cobertura psicoterapeuta a l’atenció dels trastorns mentals lleus.
  
• Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els Centres de salut mental, així com dels infermer/res especialistes en salut mental.
  
• Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les associacions de malalts mentals i les de professionals de salut mental.
  
• Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a drogodependències dins de la xarxa integrada de salut.
  

Mesures per millorar la salut pública

• Crear l’Agència de Salut Pública, amb un infrastructura (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents abordaran aspectes fonamentals com la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, l’educació per a la salut, la salut laboral, la salut comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental.
  
• Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l’aplicació de la salut pública.
  
• Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica, garantint el seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància sanitària, per tal d’esbrinar l’origen de la infecció i de poder identificar, tractar i prevenir altres casos.
  
• Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera professional.
  
• Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els objectius en salut i per l’avaluació dels programes.
  
• Fomentar estratègies en relació a l’exercici físic, l'alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l’ús de drogues il·legals, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables.
  
• La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l’abordatge de les drogodependències, especialment tabac i alcohol, però també heroïna, cocaïna, drogues de síntesis i altres substàncies addictives. Els programes d’acció front les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris, rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d’atenció a la drogaaddicció estaran integrats als serveis de salut mental.
  
• Donar suport a la lluita contra la SIDA, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes. Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió sexual, fomentant l’ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre sexualitat en centres educatius i centres cívics i repartiment de preservatius gratuïtament, especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, ...).
  
• Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogaaddictes, per evitar el contagi de la SIDA a través de xeringues infectades.
  
• Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la malaltia de la SIDA (només portadores del virus), proporcionar gratuïtament la medicació que necessiten per no desenvolupar-la. En el cas de persones que ja tinguin la malaltia, procurar que disposin del màxim d’atencions mèdiques possibles.
  
• Dotar de més mitjans a la sanitat pública per a fer front als malalts/es d’anorèxia, bulímia i altres trastorns de l’alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut. Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu del menjar dels “fast-food” i fomentar la pràctica d’exercici físic, per combatre la sedentarietat.
  
• Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió sanitària.
  
• Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local, adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori.
  

Mesures per millorar la gestió del Institut Català de la Salut

• Dotar cada hospital i equip d’Atenció Primària de l’ICS d’elements efectius d’autonomia de gestió.
  
• Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l’ICS, amb la participació de l’Administració local.
  
• Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la gestió de l’Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut.
  

Mesures per garantir l’ús racional dels medicaments

• Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l’ús racional dels medicaments (ciutadans, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors, indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element estratègic per a l’avaluació del consum de fàrmacs.
  
• Desenvolupar un programa de qualitat en l’àmbit del medicament dins d’un marc normatiu per l’acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament.
  
• Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la informació i crear preus de referència propis del sistema.
  
• Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d’atenció primària. Cercar el consens amb tots els agents implicats entorn d’un nou sistema de retribució de les oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels professionals farmacèutics, per tal d’impulsar les modificacions legals pertinents.
  
• Impulsarem programes globals d’Atenció Farmacèutica amb la coordinació de l’Oficina de Farmàcia i els Centres d’Atenció Primària que incloguin la detecció, correcció i prevenció dels problemes associats a l’incompliment dels tractaments i els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als medicaments.
  
• Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i contractació de les Oficines de Farmàcia, en aplicació de les seves competències. Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les especials característiques de cada territori.
  
• Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un codi ètic de les polítiques de promoció i que premi la inversió en recerca.
  
• Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació.
  
• Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels medicaments.
  
• El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més gran sobre la salut pública catalana i la global.
  

Mesures per regular les medicines naturals

• Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o complementaris i alternatius de l’actual medicina convencional. Oferir garanties de qualitat en l’ús de les medicines naturals: acreditació i homologació d’ensenyaments, centres i professionals.
  
• Instar l’Estat a regular les medicines naturals en l’àmbit de les seves competències i instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el marc de la UE.
  Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu
  
• Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital.
  
• Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals, on es rendeixin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s’ha de fer un seguiment la qualitat del sistema, i dels òrgans de participació ciutadana s’ha d’avaluar el grau d’acompliment dels objectius plantejats en els Plans de Salut per a cada regió sanitària.
  
• El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del dret a la segona opinió en malalties de pronòstic greu a través del metge de capçalera.
  
• Es donarà suport a les associacions de ciutadans en defensa dels drets dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i s’establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el model organitzatiu dels serveis que reben.
  
• Les organitzacions i grups d’ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats – tot i que puguin expressar-les de manera fragmentada- i per tant, cal fomentar i donar suport a la seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el sistema sanitari.
  
• L’accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L'ús dels mitjans necessaris ha de permetre al ciutadà accedir i moure's a través del sistema des de qualsevol lloc. La historia clínica compartida –amb la garantia de la protecció de les dades confidencials– facilitarà la informació. Els ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del privat.
  

Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris

• Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària, que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària.
  
• Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la xarxa pública.
  
• Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els dèficits més grans.
  
• Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a la gestió com als plantejament d’objectius clínics.
  
• Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant l’envelliment, les noves migracions, la demanda i l'ús dels serveis, l'àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials.
  
• La infermeria ha de veure potenciat el seu rol, tant comunitari com el seu paper fonamental en: l’atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran dependent, l’educació per a la salut, la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com el paper assistencial a l’àmbit hospitalari.
  
• Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries (salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris, fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d’infermeria, determinant-ne les funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria.
  
• Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin tan sols de caire econòmic, si no també de caire social: jornades de descans, períodes de formació subvencionats, reciclatge en altres centres, etc.
  
• Fomentar una política laboral en la que el personal sanitari assistencial després de determinats anys d’exercici pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu.
  

Mesures per reformar l’Administració sanitària catalana per tal de millorar els seus serveis

• Promoure una llei de modernització i qualitat del Sistema Català de Salut.
  
• Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres.
  
• Les inversions tindran les característiques següents:
  - Quantificarem l’import de les inversions traslladades als proveïdors així com les necessitats no cobertes pels propers quatre anys. S’elaborarà un pla de refinançament de les inversions.
  - Elaborarem també un pla específic d’inversions, reposicions i recursos de l’ICS necessaris en els propers vuit anys.
  - Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l'ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat.
  - Es mantindrà el pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d'euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut.
  
• Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d’instal·lacions o equips mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l’ús de les instal·lacions matí i tarda, d’una forma més intensiva.
  
• Establir sistemes eficaços de coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària, per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el cost i, sobre tot, per donar un servei més eficaç i eficient al ciutadà.
  

(...)

3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades.

Catalunya va liderar, durant els primers anys de recuperació de l’autogovern, les polítiques i accions que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. A l’Estat i, fins i tot, en àmbits internacionals, Catalunya havia estat líder. Però, en els darrers anys, s’ha perdut iniciativa política, s’han perdut moltes oportunitats procedents del propi sector, associatiu o professional, i dels municipis.

No obstant, segons dades de la Generalitat a Catalunya, s’ha passat de tenir 167.706 persones amb discapacitat registrades a finals del 1996, a tenir-ne 224.438 a finals del 1999. Això suposa un increment anual del 8%. A més del canvi quantitatiu, hi ha també un canvi qualitatiu, perquè han variat les tipologies considerades de discapacitat. Aquest augment de les persones amb discapacitat no vol dir que aquesta població augmenti sinó que en els darrers anys està aflorant i cal preveure que, progressivament, Catalunya s’aproparà a la prevalença que marca l’Organització Mundial de la Salut. A més, cal tenir en compte que el fenomen del progressiu envelliment de la població també té incidència sobre la població amb discapacitats, i que hi ha algunes tipologies de trastorns que encara no estan suficientment quantificades ni s’han establert programes especialitzats per a elles, com en el cas del 2% de la població amb diferents graus de quequesa, o bé les més de 1.000 persones sordcegues, o les més de 3.000 persones amb pluridiscapacitats.

Després de 23 anys, la cobertura de serveis i prestacions per a persones amb discapacitat a Catalunya és baixa i molt heterogènia en la qualitat. Això comporta que la família segueix sent el recurs bàsic per a una part molt significativa de la nostra població adulta de persones amb discapacitat. Encara és més greu en el cas de les persones amb discapacitat i amb malaltia mental. Un altre element d’aquest diagnòstic és la desigual dotació en el territori dels serveis necessaris per a les persones amb discapacitat.

Davant d’aquesta realitat cal defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitat. Aquests drets han d’assolir-se en el període de dues legislatures. La proposta de societat de benestar avançat defensa que les persones amb discapacitat puguin gaudir d'una millor qualitat de vida. La responsabilitat política dels Socialistes-Ciutadans pel Canvi és anar construint escenaris d’inclusió. Es tracta d’adaptar i de no segregar. Per tant, el disseny del model educatiu, sanitari, laboral i social ha de contemplar tothom. Cal pensar en totes les persones i especialitzar-se per poder proporcionar la igualtat d’oportunitats i el màxim de llibertat possible a les persones amb discapacitat.

Per això, un objectiu prioritari del nou Govern de la Generalitat és garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les persones amb discapacitat a ser ateses, com a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. Al mateix temps, cal impulsar la descentralització de serveis i recursos no només per fer més eficient la seva planificació, sinó per millorar-ne la implementació, control, gestió i avaluació, així com facilitar un grau més alt de participació. El nou Govern de la Generalitat ha de crear, comptant amb la col·laboració de les entitats representatives de les persones amb discapacitat, un pla de mesures que ordeni els recursos i que en permeti un ús més racional i eficient. Aquest pla ha de contenir un finançament adequat.

A més de les prestacions generals, les persones amb discapacitat han de rebre una atenció personal individualitzada que adeqüi els recursos existents a la naturalesa de la seva situació. Aquest pla ha contemplar també un seguit de mesures econòmiques per a les famílies de les persones discapacitades i ha de garantir que el pares puguin decidir la modalitat educativa dels seus fills i accedir a les noves tecnologies (audiòfons digitals, teletext, Internet, lectors òptics, etc.) que faciliten l’accessibilitat en la comunicació i l’aprenentatge del llenguatge oral, de signes i escrit. I quan siguin adults han de rebre tot el suport necessari per tenir una vida autònoma.

És una responsabilitat del nou Govern de la Generalitat fomentar campanyes de sensibilització que trenquin els estereotips fixats, cal combatre el prejudici que generen els problemes de mobilitat, de comunicació i d’accés al coneixement. Moltes persones amb discapacitat són vàlides per diferents activitats laborals, o per a les activitats de la vida diària, i poden ser persones molt qualificades en el seu treball. En aquest sentit, cal promoure l’accés específic de les persones amb discapacitat a totes les activitats pròpies del món de la cultura i de l’esport, dins dels circuits més normalitzats possibles.

OBJECTIUS

1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitat (PAD), que s’han d’assolir en el període de dues legislatures, ja que la comunitat es beneficia de la inclusió de les persones amb discapacitat.

2. Garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les PAD a ser ateses, com a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats.

3. Impulsar la coordinació de serveis com a camí cap a la integralitat que doni resposta a la globalitat de les necessitats de les PAD.

4. Impulsar la descentralització de serveis i recursos, per desenvolupar el principi de subsidiarietat.

5. Fomentar la participació, i practicar-la de manera habitual, no tan sols en la planificació dels serveis, sinó també en la seva implementació, control, gestió i avaluació.
6. Definir, de manera consensuada, indicadors de necessitat i d’activitat, criteris de cobertura i d’avaluació dels serveis necessaris per a les PAD, amb les entitats, ajuntaments i col·legis professionals del sector.

MESURES

Mesures per crear un marc de defensa de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat

• Elaborar, amb la col·laboració del sector i en els dos primers anys de la propera legislatura, una llei d’atenció i millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
  
• Establir un catàleg de prestacions i serveis, així com el finançament i els nivells competencials de cada administració.
  
• Revisar el dret civil català en matèria familiar i patrimonial per tal de considerar la situació singular de les persones amb discapacitat.
  
• Elaborar un programa de prevenció de les discapacitats, a escala de Catalunya, i plans regionals que establiran les accions que s’han de portar a terme. Aquestes accions han de ser avaluables.
  
• Crear el marc adequat per al seguiment actualitzat de la situació de les persones amb discapacitat i formular propostes i recomanacions de millora de l’atenció i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
  
• Cercar la integració dels discapacitats sensorials i, en el seu cas, reconèixer la llengua de signes i el braile com un dret de la comunicació.
  

Mesures per ordenar els recursos adients per atendre les necessitats de les persones amb discapacitat

• Realitzar el Pla de Mesures d’Ordenació dels Recursos que s'haurà d'aplicar en un període de 4 a 8 anys, comptant amb els professionals i entitats del sector.
  
• Aquest pla ha de desenvolupar un programa específic per a cada sector de persones amb discapacitat, que abasti no tan sols les necessitats de serveis socials, sinó també sanitaris, educatius, laborals, de mobilitat, de comunicació, d’habitatge i de lleure, coi i esport. Aquests programes sectorials han d’incorporar indicadors d’avaluació i criteris de qualitat per al conjunt dels serveis.
  

Mesures per cooperar amb les entitats municipals en l’aplicació de les polítiques vers les persones amb discapacitat

• Delegar en els municipis (especialment els majors de 20.000 habitants), en major mesura, la gestió de les competències en serveis personals.
  
• Comptar, en els municipis (especialment els majors de 20.000 habitants) i mancomunitats de municipis, amb professionals especialitzats per donar suport als professionals de la xarxa bàsica de serveis socials i atendre les persones amb discapacitat.
  

Mesures de suport a les famílies amb persones amb discapacitat

• Crear un punt d’atenció única (finestreta única i caixa única) per a la informació i l’adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitat i les seves famílies.
  
• Assignar a les famílies, amb caràcter progressiu, amb fills de 0 a 18 anys, una prestació econòmica mensual de 100 euros (el doble de la dotació per a les famílies amb fills sense discapacitat) dins el programa “Més suport a les famílies”.
  
• Garantir els serveis d’ajuda a domicili de qualitat o d’assistent personal a totes les persones amb discapacitat que ho requereixin. Assegurar l’atenció a domicili, o recursos alternatius, a la llar que ho requereixi, així com serveis de respir per a les famílies. Es proposa ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili o assistent personal a la llar.
  
• Vetllar perquè, en totes les etapes educatives, hi hagi els professionals necessaris per a facilitar la integració dels infants amb discapacitat.
  
• Garantir l’adaptació de places en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en les de batxillerat, cicles formatius, formació ocupacional, formació continuada i universitàries, per a les persones amb discapacitat, en centres de finançament públic o privat, i la suficiència de recursos humans i materials.
  
• Facilitar a les famílies suport de transport per a les activitats extraescolars o laborals complementàries, així com formació als pares.
  
• Oferir programes integrals específics per les famílies amb risc de marginalitat o desestructuració.
  

Mesures per afavorir l’accessibilitat i de comunicació de les persones amb discapacitat

• Elaborar un pla d’accessibilitat de Catalunya, acompanyat d’un finançament adequat per poder portar-lo a terme.
  
• Fer plenament accessible el servei de metro l’any 2008. Assegurar, en les noves concessions de transport urbà i interurbà, la plena accessibilitat dels seus elements i garantir que un mínim del 10% dels taxis siguin adaptats, garantint el porta a porta.
  
• Promoure les reformes legislatives necessàries per tal que el 100% de la programació de les televisions públiques sigui subtitulada.
  
• Millorar les condicions d’habitabilitat de les persones amb discapacitat i eliminar les barreres arquitectòniques urbanes i d’accés als habitatges (línies d’ajuts per a l’arranjament d’habitatges).
  
• Proveir l’accés individual a les noves tecnologies, per afavorir la mobilitat i/o la comunicació de les persones amb discapacitats motrius o de comunicació.
  
• Fomentar la subtitulació en el cinema (incloses les pel·lícules espanyoles i catalanes), en les obres de teatre i espectacles en general.
  
• Proveir pantalles de transcripció de text i de lectura labial per tal que s’utilitzin en les conferències, debats i en tota mena d’intervenció pública que empri l’expressió oral. ß Complementar el pla individual amb les ajudes econòmiques familiars que s’escaiguin, en l'etapa dels 0 als 18 anys, i les prestacions econòmiques individuals que necessiti la persona amb discapacitat, a partir de l’inici de la discapacitat. També disposarà de prestacions tècniques per a l’autonomia i independència personal.
  

Mesures per als col·lectius de persones sordes i cegues

• Garantir la diversitat de necessitats individuals, segons utilitzin la llengua oral o la llengua de signes per a la seva comunicació i accés a la informació. Qualsevol normativa, proposta o pla respecte a les persones sordes i a la seva educació ha de contemplar la realitat i diversitat actual. Donar suport efectiu, a través de la protecció normativa necessària, per poder exercir el dret de les persones sordes a utilitzar la llengua de signes, possibilitant l'ús d'intèrprets.
  
• Garantir el dret que tenen totes les persones cegues i les persones sordes a rebre tot el suport necessari per restablir i/o mantenir la comunicació (suport psicològic, classes de lectura labial), i a estar informats i accedir als últims avenços mèdics i a les noves tecnologies (audiòfons i altres aparells que afavoreixen la comunicació) i d’altres mitjans tècnics que permetin una vida autònoma (audiodescripció).
  

Mesures per afavorir la integració laboral i social de les persones amb discapacitat

• Elaborar un pla a quatre anys per complir, de manera efectiva, el requisit del 2% de treballadors amb discapacitat a l’Administració de la Generalitat i per tal de facilitar que també els ajuntaments ho facin efectiu. Complirem la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), exigigint a les empreses concessionàries de serveis i contractes de la Generalitat el compliment de la reserva de llocs de treball.
  
• Garantir que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat, per a famílies que tinguin al seu càrrec una persona amb discapacitat o per a persones amb discapacitat psíquica amb tutela, dins el programa “Una Nova Política d’Habitatge”.
  
• Impulsar des del Govern de la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, un gran acord polític i social per revisar la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), i garantir, des de l’Estat, el finançament de les prestacions i serveis universals per a la dependència.
  
• Impulsar, des del Govern de la Generalitat, un acord en el Parlament i amb el sector per a una normativa catalana per a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat i per a la seva qualitat de vida, que incorpori l’elaboració d’un pla català de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, i que clarifiqui les prestacions i serveis d’accés universal.
  

Mesures d’acord polític amb altres institucions

• Establir una relació de concerts plurianuals mab les entitats que gestionen els serveis de les persones amb discapacitats i les seves famílies per tal d’acabar amb la fraguilitat econòmica i financera actual de les mateixes.
  
• Definir els drets i les mesures de discriminació positiva per fer real una autèntica igualtat d’oportunitats per a les persones amb disminució dins la futura Constitució Europea.
  
• Impulsar a escala de l’Estat espanyol (i de la Generalitat de Catalunya, en els temes en els quals es tingui competència) una valoració del nivell de compliment de la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids i elaborar un pla d’acció perquè aquesta llei es faci del tot efectiva. Elaborar una proposta de normativa desenvolupant-ne els aspectes encara pendents i incomplets.
  
• Impulsar i liderar un gran acord polític i social per resoldre el finançament dels serveis (universals) de les persones amb dependència. En el si de la revisió del Pacte de Toledo i dins del Congrés dels Diputats, buscar acord per garantir una nova línia de finançament dels serveis de dependència.
  

(...)

3.10. Eradicar la pobresa.

Els darrers anys, la conscienciació de la problemàtica que representa la pobresa s’ha anat consolidant a escala mundial. La pobresa i l’exclusió social són fenòmens de caràcter estructural i, al contrari del que es creia en els anys setanta, no desapareixen amb el creixement econòmic ni el progrés.

A Catalunya, i segons estudis recents, aproximadament dues terceres parts de les persones pobres no tenen cap possibilitat de sortir-se’n, si no es modifiquen les condicions de redistribució actuals del sistema de benestar social. El quart món no només és quantitativament important, sinó que és permanent.

Tot i que, en les últimes dècades, la pobresa severa ha anat disminuint –gràcies a les mesures de protecció social–, n’han sorgit noves formes. L'evolució de la societat ha fet que les causes de la pobresa i l'exclusió canviïn. Hi ha hagut un canvi en l’estructura de la pobresa, que ha passat a afectar col·lectius que compten amb poca o cap protecció social (per les llacunes en el sistema de protecció social).

Ens trobem amb uns col·lectius concrets, amb pocs recursos econòmics, sobre els quals cal incidir perquè:
- Uns són determinants en l’autoreproducció i expansió de la pobresa. Aquest és el cas de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec, sobretot llars monoparentals. La pobresa dels pares es pot propagar molt fàcilment als seus fills.

Així, la pobresa infantil també és un fenomen per considerar i tractar.

- Els altres, les persones de més de 65 anys amb pensions no contributives, de viduïtat, o mínimes de la Seguretat Social, formen un col·lectiu molt important que ha de viure amb una economia per sota del llindar de la pobresa.

- Finalment, els sense sostre, un col·lectiu dispers i en deteriorament constant que requereix una política integral que se n’ocupi.

A més, cal posar de manifest que la incidència de la pobresa és encara més elevada quan la persona de referència és una dona.

La prioritat política del nou Govern de la Generalitat respecte a la pobresa i l’exclusió social té com a objectiu principal disminuir el nombre de pobres d’uns col·lectius concrets: les famílies amb fills al seu càrrec (sobretot monoparentals), la gent gran i els sense sostre. El millor instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió és implementar polítiques transversals. Pensem que els col·lectius de pobres –tant els d’exclosos com els que es van empobrint– han de ser tractats com a part de la política general, encara que siguin un grup amb uns problemes específics i unes necessitats concretes.

Les propostes polítiques que cal promoure s’orienten a capacitar les persones que encara estan en edat de treballar per tal que, per elles mateixes, surtin de la pobresa i de la dependència institucional. Els socialistes apostem per la formació encaminada al treball. Amb tot, per trencar el cercle de la pobresa cal implementar polítiques d’altres tipus que incideixin sobre aquest grup: polítiques de salut (prevenció i educació sanitària), d’educació (escoles bressol), d’habitatge (habitatges dignes per a tothom i lloguers a preu social per a aquests col·lectius), etc.

La política que el nou Govern de la Generalitat ha d’aplicar per a aquests col·lectius implica i compromet totalment l’Administració autonòmica (en la seva funció de planificació, avaluació i finançament) i la local (en la seva funció d’execució i planificació) però també, parcialment, l’Administració de l’Estat i la iniciativa social. A més, cal assolir uns objectius que vénen determinats per les diferents situacions en què es troben determinats col·lectius davant els problemes de pobresa i exclusió.

OBJECTIUS

1. Dones: Neutralitzar els riscos de les dones de caure en situacions de pobresa a través de la potenciació de la seva formació, la seva entrada al mercat laboral i la millora de les seves condicions de treball.

2. Joves: Prevenir que les famílies joves caiguin en situacions de pobresa per evitar la reproducció d’aquesta en els seus fills, sobretot a través del sistema educatiu.

3. Infants: Evitar la pobresa infantil a través de la prevenció i de polítiques específiques per a aquest grup de població.

4. Gent gran: Garantir una vida digna, amb qualitat de vida i amb la possibilitat de viure-la amb certa independència, a través del manteniment de la capacitat econòmica de les persones grans.

5. Els sense sostre: Dissenyar una política consensuada per als sense sostre per facilitar la seva integració.

MESURES

Mesures per a la implementació d’una renda bàsica

• El govern estudirà la viabilitat d’establir una renda bàsica prestacions no contributives i altres ajuts econòmics actuals.
  

Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de les famílies (joves) amb fills a càrrec

• Invertir en educació infantil i crear la xarxa pública d’escoles bressol (30.000 noves places) donant suport econòmic als municipis.
  
• Garantir beques per a famílies amb pocs recursos econòmics en educació infantil.
  
• Combatre el fracàs escolar i promoure programes específics adreçats a l’alumnat amb greu risc d’abandonament del sistema escolar.
  
• Atendre la diversitat de l’alumnat en l’educació, tenint una atenció especial i més personalitzada per a les seves necessitats.
  
• Subvencionar el menjador, el transport escolar i els llibres per a famílies amb pocs recursos econòmics.
  
• Incentivar la permanència dels alumnes en l’ensenyament secundari postobligatori a través d’una política de beques que redueixi el cost d’oportunitat d’abandonar aquests estudis, per tal que les famílies amb menys recursos puguin assumir la càrrega econòmica que representa mantenir estudiant un fill/a en edat de treballar.
  
• Posar els mitjans perquè, des del territori, els nois i noies tinguin una oportunitat d’ocupació en sortir del sistema educatiu.
  
• Establir una major connexió entre l’escola i el treball, ja sigui a través de polítiques d’orientació laboral o amb una nova formació professional que respongui a les demandes del mercat, que tingui una continuïtat al llarg de la vida, i que permeti adaptar-se a les necessitats i tecnologies de cada moment.
  
• Fomentar les ajudes directes a les famílies per infants a càrrec. Incrementar en el 25% les prestacions econòmiques directes per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i infants al seu càrrec: 750 € anuals per cada infant a càrrec menor de 18 anys.
  
• Potenciar les empreses d’inserció social, tot establint un marc normatiu estatal i autonòmic que permeti la suficiència econòmica i jurídica.
  

Mesures per combatre la pobresa infantil

• Implementar el Programa d’Atenció a la Infància i l'Adolescència en dificultats socials (elaborat pel Govern Alternatiu), dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies.
  
• Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d'Educació i Sanitat. Augmentar la capacitat de detecció, especialment a la primera infància, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.)
  
• Portar a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant, com ara els entorns marginals, la pobresa, la violència social i grupal i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica.
  
• Potenciar l’atenció preventiva preferent a famílies amb fills en situació de marginalitat i/o pobresa a través de la xarxa bàsica de serveis socials en col·laboració amb els equips d’atenció precoç, educació, sanitat, etc.
  
• Acció preventiva i de control de la prostitució infantil (amb infants residents a Catalunya), treball infantil, mendicitat, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya.
  
• Atendre en la pròpia llar a les famílies desestructurades a través de l’acció assistencial, educativa i preventiva de les treballadores i treballadors familiars o, en el seu cas, dels educadors i educadores.
  
• Introduir programes específics de prevenció i educació per a la salut a les escoles.
  

Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de dones

• Crear un marc institucional per equiparar home i dona en el seu accés al treball i en les condicions de treball.
  
• Continuar fomentant projectes d’autoocupació i de creació de llocs de treballs per a dones que desitgin incorporar-se al món del treball, professionalitzant les seves habilitats i capacitats.
  
• Potenciar la creació de llocs de treball en el sector serveis, particularment en els serveis d'ajuda a la llar –potencial jaciment d'ocupació.
  
• Afavorir que les mares soles i treballadores tinguin al seu abast una bona xarxa d’escoles bressol i serveis complementaris a la petita infància.
  

Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de gent gran.

• Incidir en les properes negociacions sobre les pensions i revisar-les: a més dels increments generals, caldria revisar les pensions contributives més baixes, les no contributives i les de viduïtat, per tal que tots els col·lectius que estan per sota del salari mínim interprofessional arribin a assolir-lo d’immediat. Contribuir a través d’ajuts econòmics de la Generalitat, amb caràcter transitori, per sortir de la pobresa a les persones amb pensions mínimes.
  
• Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran –casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
  
• Organitzar aquests serveis i equipaments dirigits a la gent gran de manera que s’adaptin a les necessitats de les persones i les famílies, i permetin la conciliació de les diferents responsabilitats de les persones.
  
• Promoure i impulsar que, des dels diferents nivells competencials, s’incrementin els recursos destinats als grups de dones grans en situació de pobresa i que es doni el màxim suport a la coordinació entre les actuacions en curs.
  
• Garantir el dret a rebre ajuts econòmics a les persones grans amb pensions baixes per a l’adquisició de material òptic, pròtesis auditives o dentals.

Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu dels sense sostre

• Planificar una política consensuada entorn als transeünts que permeti actuar els diferents serveis i institucions amb uns criteris i objectius clars per assolir el major grau d’integració possible d’aquest col·lectiu.ß Destinar recursos suficients per pagar professionals i personal administratiu per poder rendibilitzar millor les tasques dels voluntaris, que suposen el 90% del personal en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre.
  
• Prendre les mesures necessàries perquè s'atengui en els mateixos centres els malalts mentals i es potenciïn programes de prevenció i control de drogodependències per a les persones que no tenen recursos.
  
• Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a les persones que es van inserint a la societat com són pisos compartits i tutelats.
  
• Desenvolupar una xarxa d’informació, que permeti saber quina entitat fa el seguiment d’una determinada persona.
  
• Establir prioritats en el Pla de l’habitatge per assignar habitatges a grups de risc. Establir una política de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges buits i el lloguer de pisos i per afavorir el compartir pis.
  
• Destinar 1.800 € anuals per a cada un dels 2.000 sense sostre que hi ha a Catalunya.
  

Mesures per a l’habitatge social

• Atorgar 600 € anuals d’ajut directe a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual podran acollir-se totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.000 € anuals en declaració individual i 30.000 € en declaració conjunta.
  
• Implementar programes específics de préstecs amb subsidis per a l’accés a l’habitatge protegit (en l’adquisició) per a joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitat i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge.
  
• Adaptar les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (joves, famílies monoparentals, persones o famílies amb persones dependents al seu càrrec).
  
• Arranjar habitatges per a gent gran, és a dir, millorar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges d’acolliment familiar. L’ajuda per arreglar els habitatges serà de 6.000 € per a persones amb rendes baixes.
  
• Aplicar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent.
  - Crear programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge.